25 d’agost, 2009

Taxes, impostos i la mare de tots els ous

Aquests dies de calor estival s'amaneixen amb un 'divertiment' fiscal que te un cert interès, puix ens obre la porta a reflexionar els límits de la 'igualtat', de la 'solidaritat' i del 'cinisme col.lectiu.

L'escenari microeconòmic és hores d'ara, gairebé d'exemple acadèmic: a la pell de brau la economia s'encongeix, la confiança minva, l'atur creix, els preus estan en deflació moderada, les inversions en valors terrenals volatilitzen el seu valor,...



Picture Cristofol

El Ministre del ram , [ o en el seu defecte, l'Honorable Conseller ] ,tot emulant la dantesca baixada als Inferns, han de cercar la quadratura del cercle: Si hi ha al voltant d'un 20 % menys d'ingressos i les despeses ( i malbarataments espuris ) compromesos creixen sense fí.... aleshores d'on en surten per pagar les misses.

Qui pagarà ?

L'ham d'enlairar impostos a les rendes més altes ja ha estat contestat pels propis tècnics d'Hissenda. De fet una imbecil·litat d'aquest gruix mereix una mort (política) ràpida e indigna del cretí que la formula ( i de passada una amonestació severa als professors que van certificar un aprovat a aital individu en la seva formació jovenívola ).

Els motius d'aquesta reprovació són tan obvis que no cal fer-li els 'deures' a aquest pou de saviesa que tenim a 'Moncloa i aledaños'.

De tota manera anem a examinar tres petites fonts d'on els pot rajar ingrés i que ben segur centraràn propers debats:

  1. L' impost sobre el consum I.V.A / V.A.T
  2. Els impostos regalats i NO cobrats
  3. La pressió contributiva col.lateral
Efectivament són una triada que depèn del Govern i que pot pal.liar la borratxera deficitària dels comptes públics. Som-hi.


L' impost sobre el consum I.V.A / V.A.T

El famós impost sobre el 'valor afegit' presenta en el nostre cas un clar potencial entre 3 i 5 punts per eixamplar ingressos. Fixeu-vos en quina és ara la panoràmica europea:


Font U.E.

I si fem un cop d'ull per productes trobem aquesta comparativa :




Font U.E.

Queda clar que apujar el tipus "standard rate" del 16 % actual fins el 19 % o fins el 21% / 22 % és factible ( i possiblement serà necessari) Altre guerra fora delimitar quins bens i serveis són susceptibles de tarifa reduïda o super - reduïda puix que arreu del Continent hi ha diversitat de criteri i varietat d'assortiment.

Cal però, fer esment de l'impacte negatiu sobre el consum i per tant sobre una incipient recuperació, que pot generar una mesura d'aquest caire.


Els impostos regalats i NO cobrats

Fa anys que es coneix, amb detall i suficiència, el volum de diners que l'Estat deixa de recaptar ... vaja que regala per pròpia incompetència ( o conveniència ? ).

Això de la economia submergida, del diner 'negre', dels bitlles de 500 'Bin Laden'. De fet càlculs no gaire eufòrics estimen un 20 % de diner sense contribució fiscal, xifra que dobla el pro-mig europeu i que manlleva la possibilitat d'un equilibri necessari en les pensions, en l'esforç fiscal,.....

Per què no tothom paga ?

Avui algú apuntava quelcom tan simple com obligar a emetre factura per qualsevol servei ( dentista, advocat, manyac, arregla - rentadores, ... ) . Imagineu un incentiu positiu per exigir-la ? I si la 'factura' desgravés, per exemple ?

Hi ha un gruix gens negligible de flux monetari opac que esdevé coixí i salvaguarda de les rendes més paupèrrimes.

Atacar les arrels d'aquest mal pot tenir un cost d'oportunitat sever pel que fa a la xarxa social i la cobertura de subsistència de milers de persones.


La pressió contributiva col.lateral

D'altra banda hi ha tanoca que no és conscient d'on viu, ni de qui ha de pagar les festes. Per mostra una de tantes manifestacions per 'protestar' les apujades dels I.B.I. o com voler anar de ric pel món , gratis total:


Picture Cristofol

Hi ha racons més sectorials, menys visibles, on es poden esgarrapar molts 'quartos' a la depauperada mesocràcia ibèrica. No dubteu que impostos 'especials' (tabac, esperit de vi, benzina, ..), sobre el joc, multes de trànsit, altres multes per infraccions , taxes, i demés arbrat recaptatori seran apurats per l'Estat fins xuclar el darrer cèntim possible.

Penseu que els hi va la possibilitat o no, de pagar les seves nòmines a fí de mes. Tècnicament la insolvència del 'Reino de España' és més aprop que no pas lluny.

Píndola wagneriana



Publica un comentari a l'entrada