13 de setembre, 2009

Picapolls

Aquest matí era al pati, al jardí tot enllestint un document per demà. De sobte he recordar quan vàrem baixar amb el pare a l'hort de l'altre faixa. En girar l'escala s'aturà i digué: "Nen, mira, ... aquest raïm és picapoll ! ".


Picture D.O. Pla de Bàges
Ben cert era l'entenimentat diagnòstic i ben eixerida la parra que com a nombrosos llocs del Bàges llueix aquesta varietat menuda però dolça, suau i molsuda.

A la nostra casa pairal, Casa LLoret, als serrats de Montanyana, encara hi trobareu vestigis d'aquest preuat vegetal. Ben segur no resulta el més atractiu als ulls, el més dolç al paladar o el més agraït en la butxaca del pagès. Ha estat, però, un raïm excel.lent, que a migdia jo mateix he despenjat, he rentat i n'he fruït.

Petits plaers i fugisseres reflexions que ens porten a altres consideracions d'allò que ens envolta.

Hi ha persones que ens arriben precedides de comentaris, adjectivacions, murmuris. Uns, herois, triomfadors, reconeguts ; d'altres, dimonis, rebutjats, prohibits.

Així en el nostre itinerari vital donem ma a persones a voltes amb aquests 'prejudicis' . Altres vegades en el desconeixement més absolut. En qualsevol cas, i a versemblança del nostrat picapoll, jo prefereixo que parlin els fets, els actes concrets, reals i mesurables de les persones.

No tothom resulta consistent en referència a allò que d'ell en diuen o que ell mateix explicita de paraula. Afortunadament la majoria de nosaltres ens entossudim en ser i en ser positivament.


Crec que resulta higiènic, reflexionar periòdicament sobre això i procurar que no ens intoxiquin apriorismes a la feina, amb els 'amics' amb la família.

Els meus judicis ja me'ls construeixo jo i avui per avui, ... m'agrada el 'picapolls' i l'escalfor de migdia a prop de Montserrat. Amic Miquel,... no saps el que et perds.














Publica un comentari a l'entrada