01 de novembre, 2009

Tu quoque, Brute, fili mi!

Verba ultima, Marco Iunio Bruto dicta, fuerunt aut "Tu quoque, Brute, fili mi!" Les darreres paraules, Marc Juni Brut apunta, no foren altres que "Tú també Brut, fill meu !"
Picture s3.fotolog.ar

A propòsit del meu alcalde Bartomeu i el lamentable espectacle dels voltors clamant sang i cadàver: Ave Cèsar.

Refets de l'astorament inicial, esmorteïda la primera pólvora mediàtica, consumits els primers jorns de reflexió 'Ex lege', avui, doncs resulta pertinent repassar tan extraordinària figura de qui ha estat descendent, segons la tradició, de Iulus-Ascani, fill d'Enees i nét de Venus. Amb ma ferma Juli Cèsar va gestionar l'urbanisme:

* Va ordenar la conservació de les cases que donaven a la via pública.
* Va ordenar l'empedrat de les voreres pels propietaris de les cases.
* Va reglamentar el pas de lliteres als carrers.
* Va reglamentar la conducció de carros als carrers.
* Va atorgar subvencions als banys públics.
* Va ordenar el trasllat del Comicis del Fòrum a la Saepta Julia, al camp de Mart, i els Tribunals al Fòrum Julium (entre el Palatí i el Capitoli). En el Fòrum va quedar-hi la "Borsa" i la reunió dels negociants.
* Va projectar una nova Cúria, un Pòrtic i un Teatre.
* Va projectar també un Temple a Mart.
Font Wikipèdia


Pareix clar 'ex ovo' que hi ha una certa distància entre ambdòs augustes persones i en el cas del nostre estimat i car batlle el jutge sospita que va fer seu l'adagi : 'Cuius est solum, eius est usque ad caelum et usque ad inferos' ( qui és amo del terra també n'és del cel que hi ha sobre i dels subsòl que hi ha sota )

De fet en l'exercici del seu càrrec va oblidar la deliciosa anècdota del 'Caesar, non super grammaticos' entre l'emperador Tiberi i el lingüista Ateius Capitó . També va oblidar que cal tenir cura quan la Fortuna t'afavoreix car la roda gira. 'Cum fovet fortuna, cave, namque rota rotunda'

Avui resulta fàcil criticar, denostar, assenyalar amb el dit, i exercir de xai entre el ramat tot apunyalant 'inaudita áltera parte'. Ara be, si la bona fe és contraria al frau i l'engany ' Bona fides contraria est fraudi et dolo' aleshores cal explicar ben clar que tots 27 regidors en son responsables. Responsables per acció i per omisió.




El càrrec públic local té una part de política i una part d'administració. La política és conjuminar voluntats, pacificar conflictes, esperançar el poble, convertir en realitat somnis. La administració és tutelar, dirigir, adequar els mitjans econòmics, l'equip humà, els coneixements, els mètodes i processos, a fi de proveir al poble dels bens i serveis pels que paga impostos i escolleix governants.

Certament hi ha la tendència a cercar el càstig exemplar d'un per amonestar al grup 'Ut plures corrigantur, rite unus perit' . Però en aquest cas, si és confirma per exemple la fallida patrimonial de 85 milions d'euros , tot el consell d'administració n'és directament responsable.

La ignorància 'ignorantia iuris non excúsat' demostra la incompetència i la estafa moral de cobrar cèntims per ocupar càrrecs als que hom no hi te condició. Fins hi tot hi ha qui 'Pro domo sua' inconscient de la pròpia estultícia, vol donar-nos lliçons 'Piscem natare doces'.

'Quid fáciant leges, ubi sola pecúnia regnat? ' Que poden fer les lleis on només el diner regna?

Doncs, poca cosa. Però si que podem els ciutadans que paguem impostos i els patim jorn rera jorn, nosaltres podem exigir 'On ego rem, on ego hominem' a cada persona el que correspongui.

En el seu cas la expulsió fulminant d'aquets vint-i-set elements i tota la colla que els envolta, tan se val sota quina bandera es presentaren.

Nosaltres mentrestant reflexionarem Quo vadis Santa Coloma de Gramenet ?

Píndola amarga per una entrada trista.



CESARE solo
Dall'ondoso periglio
salvo mi porta al lido
il mio propizio fato.
Qui la celeste Parca
non tronca ancor lo stame alla mia vita!
Ma dove andrò? e chi mi porge aita?
Ove son le mie schiere?
Ove son le legioni,
che a tante mie vittorie il varco apriro?
Solo in queste erme arene
al monarca del mondo errar conviene?
Aure, deh, per pietà
spirate al petto mio,
per dar conforto, oh dio!
al mio dolor.
Dite, dov'è, che fa
l'idol del mio sen,
l'amato e dolce ben
di questo cor.
Ma d'ogni intorno i' veggio
sparse d'arme e d'estinti
l'infortunate arene:
segno d'infausto annunzio al fin sarà.
Aure, deh, ecc.

Publica un comentari a l'entrada