16 de desembre, 2009

3382 GTD

A tocar la Catedral de Barcelona, sortim de l'aparcament subterrani  per enfilar Via Laietana. 

Les 12:59 llueixen rrellotge i l'iPad mostra, gairebé en temps real, la instantània del nou  129é President envoltat de Mossos d'Esquadra. Un audi blau  ens creua.  Matrícula 3382-GTD, salvaguarda el nostre 128é Presdident José Montilla camí d'una nova etapa personal.

El blau em recorda aquell color de volkswagen 'Passat' que el President Tarradellas heretà dels dominis del Marqués de Samaranch. El blau marí ben fosc ha estat sempre en la meva memòria el 'color del régimen'.  

El ja ex-President Montilla ha estat un home  prudent i discret fins el darrer minut, amarat per un creixent sentit del càrrec, de la Institució i del païs. Sens  dubte les pedres del Palau, la suau remor del rajolí a tocar el despatx,.. els sons clars del carilló,  els capvespres de solitud  envoltat  de segles d'Història ....mil i un petit detalls han transfigurat l'ànima de gestor,  en consciència de servidor d'una nació mil.lenària entosudida  en  no desaparèixer

Ara, "amb plena fidelitat al poble de Catalunya", el número 129 ha de treballar, calaixos buits, carrers curulls de problemes, per deixar un món millor al número 130.   Els fets i no les paraules seran justa mesura per les esperances desvetllades.

I de moment l'hivern és fred, horabaixa és fosc, i  milers d'ànimes necessiten creure se si mateixes i en la terra on riuen i ploren els seus jorns de vitals.  Avui a Catalunya hi ha misèria material, misèria emocional,  misèria intelectual , misèria trascendental.

La primera, com recordava aquest matí Rosa, es cura tapan els forats de les carreteres i fomentan  el teixit empresarial  i la ocupació .  I  és la més fàcil i mesurable de encarar.

La segona té a veure  amb el model d'urbanització, amb les relacions interpersonals, amb aprendre a sentir i estimar. Res no  és imposible, que tot està per escriure.

La tercera té a veure  també amb els coneixements i la tècnica, pero  al capdamunt de tot demana aprofondir en la manera de pensar i repensar el món que ens envolta. Es misèria d'esperit crític, de capacitat d'entedre, raonar i explicar.

La darrerar té a veure amb la èpica vital : ja he explicat que té poc sentit vindre al Món per pagar IRPFa Hissenda  i embussar les Rondes de Barcelona. Caram que viure i morir com un fantasma civilitzat ens deix  fred, fred.  Potser per això no em crida una Catalunya reconvertida en inmensa gestoria, en  'Diputación Provincial General'

 

En definitiva que el número 129, ja té mota roba estessa i poc sabó.

 

.

Nota al peu :

Deliciosa estampa matutina veure arribar junts, juntets, en Felip Puig i el cardenal arquebisbe LLuís Martínez Sistach  ( baixant el carrer del Bisbe, es clar ) . Més que un 'oasi català' avui la Plaça Sant Jaume traspuaba la santedat del 'limbus patrum' a tocar el Cel.

 

Publica un comentari a l'entrada