24 de gener, 2009

Cal Sebastià... locus amoenus colomenc

Hi ha moments especials en la nostra vida.
Estones agradables de recordar, moments de pau i repòs.

Hi ha espais especials en la nostra vida.
Llocs agradables de recordar, entorns de pau i repòs.




Foto Cristòfol Bordes

A Santa Coloma, a un saltiró curt de la porta de l'Ajuntament, hi ha un punt discret que em regala ambdues gratificacions (espai i temps): Cal Sebastià.


Formalment 'Perruqueria masculina Ferrer', intitulada abans "Escultor de la peluqueria masculina" i ara "Perruquer - Estilista" , aquesta llacuna en l'espai i el temps, amaga un dels nobles cors de la meva ciutat.


Fill del perruquer Enric, net del perruquer Joan , en Sebastià és, en majúscules, un perruquer, un home d'ofici, un artista en el seu món. De mirada afable, orella atenta i gest exquisidament educat, en Sebastià exerceix de fidel referent per tot l'univers de 'clients-que-són-també-amics'.

Diuen que algú amb prou intel·ligència ens bastí dues orelles i dos ulls amb una boca a fi d'escoltar i veure el doble del que parlem.

En Sebastià és un home discret que escolta amb interès i fa aquella pregunta precisa en el moment just. Ofici i molts anys de saviesa fan que en passar per les seves mans, el temps deturi i la calma amari el nostre caràcter.



Foto Cristòfol Bordes

Ell és un exemple anònim dels milers de catalans que passen per la vida procurant fer la feina ben feta, procurant donar molt per rebre de tan en tan, pagant religiosament impostos i 'autònoms' en la esperança que algú entenimentat li gestioni el present, li procuri la vellesa del futur.

Potser la bonhomia no serveix per fer avançar el món ; segur que la mala llet i el descarnat egoisme d'alguns no ens fa servei en aquest propòsit.


La ràdio, la eterna ràdio de cal Sebastià proclama amb veu femenina que és l'hora de l'àngelus i sona l'Ave Maria de Shubert, per damunt del xiuxiueig d'en Sebastià i el parroquià assegut a la càtedra perruqueril.


Hi ha moments especials en la nostra vida.
Estones agradables de recordar, moments de pau i repòs.

Hi ha espais especials en la nostra vida.
Llocs agradables de recordar, entorns de pau i repòs.

Gràcies Sebastià.




Tic tac, tic tac

Avui Sant Francesc de Sales, patró de periodistes, mova entrada a les 17:00 GMT.



Be patient!!

22 de gener, 2009

La formiga invasora

Una formiga invasora avança per Catalunya creant colònies «amigues».




Picture Juan Jesús Lopez Cortés



Així hauria començat Orson Welles la seva proclama radiofònica si de jove hagués aprés català.

Així potser el No-Do explicatiu dels trens migratoris amb 'nous catalans' del sud a les primeries del Regim franquista.

Una formiga invasora avança per Catalunya creant colònies «amigues»
, pot ser el títol sorneguer referit a la immigració xinesa.


Fred, fred, car el títol servit per Vilaweb, científica l'avenç imparable de la formiga «Lasius neglectus» , espècie originària d' Àsia .


Hi ha tot tipus de detalls recents en aquest informe [ Lasius Neglectus ] signat per Xavier Espadaler i Victor Bernal, Universitat Autònoma de Barcelona i en aquesta pàgina web [ Lasius Neglectus ].


Una formiga extraordinària que s'escampa per Europa i també per casa nostra. Així la nostra espectacular [formiga catalana] juga en un nou escenari.


Picture Wikimedia

De fet la formiga catalana és avui hereva directa de la formiga argentina, car aquesta arribà en els vaixells d'ultramar ja fa molts decennis i substituí completament la població autòctona.

Un cop aprengué a ballar sardanes i es calça barretina i espardenya la rebatejada 'formiga' esdevení un exemple formidable del somni català : de foraster emigrant a defensor de la terra i conqueridor de la resta de la península.

Tal com raja, aquests diminuts 'nous catalans' s'escamparen a l'oest i al sud conquerint territoris més enllà dels Països Catalans, a major glòria dels almogàvers i els fets daurats del nostre passat imperialista.

Avui altres han començat aquest camí. Venent de lluny, d'extrem orient, amb nous comportaments socials.

Desperta ferro !

Es hora de preparar l'assalt econòmic, financer i polític a la península. La formiga
«Lasius neglectus» assenyala el camí: cooperar a casa per triomfar a fora.


Píndola ecléctica





Terris missionum

Em vull fer perdonar l'escrit poca-solta amb fil musical de 'canción ligera'. Per això em faig ressò d'un escrit de la Agencia Fides.




Instrumentum mensis Decembris pro lectura Magisterii Summi Pontificis Benedicti XVI pro evangelizatione in terris missionum

De tot l'artícle destaco:

"Il Santo Padre, inoltre, ha ricevuto in udienza, in occasione della Visita Ad Limina Apostolorum, la Conferenza Episcopale del Cile e quella di Taiwan.

Il giorno 9, il Sommo Pontefice ha inviato un Messaggio al Presidente del Pontificio Consiglio per il Dialogo Inter-religioso e al Presidente del Pontificio Consiglio della Cultura in occasione della Giornata di Studio sul tema: “Culture e religioni in dialogo”.

Di particolare rilievo il Messaggio, inviato il giorno 5, per la scomparsa di Sua Santità Alessio II, Patriarca di Mosca e di tutte le Russie.

Infine ricordiamo la preghiera pronunciata dal Santo Padre, nel Messaggio del giorno di Natale, per le popolazioni della Terrasanta, del Libano, dell’Iraq e di tutto il Medio Oriente; dello Zimbabwe, della Repubblica Democratica del Congo, in particolare della regione del Kivu, del Darfur, in Sudan, e della Somalia.

Al termine dell’Angelus del 26 dicembre, il Santo Padre ha lanciato un appello per la liberazione delle consacrate Maria Teresa Oliviero e Caterina Giraudo, appartenenti al Movimento contemplativo missionario "Padre de Foucauld", sequestrate da quasi due mesi in Somalia, e per tutti i sequestrati, sia per motivi politici sia per altri motivi, in America Latina, in Medio Oriente e in Africa
."


Si hi ha un exemple de globalització aquest es sens dubte l'Estat Vaticà. Ínfim en extensió, incommensurable en les seves ramificacions i influències, inexpugnable al pas del temps, omnipresent en cada racó del planeta.

La Santa Seu, és la estructura corporativa de la organització mundial més longeva i eficient mai creada. Amb una jerarquia gairebé plana (tres nivells : capella, bisbe i Papa) i un estaf mínim ( cardenals, arxiprestes, arquebisbes,... ) és una font inesgotable d'informació i desinformació.

Avui que a casa nostre esta de moda 'ésser ateu' , escarnir la religió, i passar els dies com un imbècil, sense saber per que dimonis estas viu, ... avui és prudent recordar Terris missionum i els centenars, milers de persones que de manera gratuita, altruista, abnegada, treballen per bastir un món millor.

Allí on no hi ha esperança; allí on les empreses i els governs 'civilitzats' armen guerrilles i dinamiten governs. Amb els meus impostos però sense el meu vot.

Píndola misionera




21 de gener, 2009

Sono un pirati, sono un signore

L'ínclit espanyol Julio Iglesias, canta en italià [sono un pirati, sono un signore] i mitjanit s'esmuny, com degoteja la vida, amb un ritme lent i constant.

L'elixir vital s'amaga darreral'iris capficat en les imatges del món.

Els cientifics proclamen l'antic adagi 'els ulls són l'espill de l'ànima', carregats de xifres i proves. Per ser més exactes, al NewScientist trobem :





"Thanks to an optical version of ultrasound, it is becoming possible to locate and monitor the growth of brain tumours, and to track neurodegenerative conditions like multiple sclerosis, Alzheimer's and Parkinson's disease - all by peering into the eye."


i encara



"For example, OCT has already shown that even in people with MS whose eye function is normal, there are marked differences in OND shape and fibre thickness compared with healthy people"


Un artícle sobre una línia d'investigació que promet grans diagnòstic poc intrusius.


Això si, els nostres ulls per molt de temps continuarant execercint de tarja de presentació de la nostra ànima, del nostre caracter.

La lluentor dels ulls del pirata, del poca vergonya, del enamorat, la serenor ample del senyor, el reflex humit de la melangia i la tristessa.






20 de gener, 2009

Romeva & Guardans

Ara fa quinze minuts que l'avió s'ha enlairat del Prat de LLobregat camí de Brussel.les. Fora és encara negra nit i els grinyols i vibracions del Airbus 320 destorben la necessària serenor personal.


Picture Carla Bordes

A tres quarts de sis coincidíem seient per seient amb Raül Romeva, insigne eurodiputat de l'alternativa 'eco-socialista' .

Enmig de vestuari fosc i silenci somnolent, jo tinc l'avantatge de l'anonimat i ell el handicap de la presència als 'media'

Blogaire convençut, és confon enmig de gent de tota mena i condició que esperem l'hora d'enrutar. Calçat que recerca facilitat de posar i treure i comoditat en la petjada, abric d' "esquerres" , bufanda informal i ulleres de diseny ( gris per contradir el fúcsia d'en Josep Cuní )-

I per portar la feina el testimoni de les dues ànimes (geek i progre) del personatge: Samsonite pel portàtil, sarró ètnic, de roba color verd 'net' , per portar documents de ma.


Així entre la barricada i el bloc, entre la rebequeria del NO per sistema i la maduresa del SI per responsabilitat, l'eurodiputat Romeva vola com un més, sense cap privilegi, camí de la feina (formal).

Llàstima la rèmora, les llagostes, els dinosaures i altres màcules que porta enganxades a la esquena. Llufes d'un temps passat que com el General Franco s'aferren al poder fins al darrer alè.

Al temps que la megafonia ens nafra la oïda amb els productes per consumir dins l'avió, al temps d'aquest xivarri, em ve a la memòria Ignasi Guardans.


Picture Eddy Kelele

Personatge singular, de formarció germànica i criteri indomable, vàrem coincidir en el darrer Congrés de la seva tribu: els Sioux de la Casa Gran.

Convidat com blogaire, vaig exercir-ne al lloc on 'tocava' però també a la ponència I i en el plenari. Vagi per endavant el meu reconeixement a la llibertat total que ens varen permetre els senyors d'organització i del 'aparatto'.

A ambdòs llocs (ponència I, i plenari) , costat per costat vaig seure amb aquest altre insigne eurodiputat. Ignasi Guardans fou en tot moment un 'gentleman', un personatge 'documentat' i 'disciplinat' capaç de defensar amb racionalitat extraordinària les seves posicions i conviccions.

Arguments i una actitud exemplar davant del resultat advers d'algunes votacions; treball mentres altres xiuxiuejen, baden o llegeixen el diari. Ignasi Guardans és un exemple d'aquell fruit il.lustrat de la nostra burgesia que tan prestigi ha aconseguit per la terra del Canigó i el Montseny.

El brogit dels motors insisteix i el vol avança encara en la foscor, cami del cor burocràtic del somni europeu.


En Romeva vesteix amorf, com toca a la esquerra que gairebe no recorda d'on ve i no sap cap a on va. En Guardans vesteix amb gust 'germànic' , ordre i claredat, herència d'una memòria dels orígens i del seguiment minuciós de les convencions socials del Occident refinat i culte.


Dos exemples de la extraordinària fornada de catalans que hem enviat a Europa i d'aquells que han ocupat o encara mantenen posicions de rellevància en el concert de les nacions.

Fins i tot, subjectes com Josep Borrell o Aleix Vidal Quadres en són part d'aquest estol preeminent. No conec cap poble de dimensió i circumstància semblant a Catalunya, que malbarati aquest ingent capital humà.

No conec cap grup de personatges com els nostres 'catalans universals' que treballi tan poc per la seva propia terra.


Potser influeix la remor dels arbres o el mirar melangiós de la Brussel.les tecnòcrata.

Píndola senyorívola per tancar




19 de gener, 2009

La corrupció ensucrada

Calma, no estem pensant en cap 3%. No cal que amagueu les vostres carteres.

La cosa és més exòtica, car la distància ens dona perspectiva i així podem veure la palla a l'ull aliè sense denunciar la fusta en el propi.


Foto Cristòfol Bordes



El titular és servit per Caribeseek i diu exactament:



Vaja, una declaració 'cínica' només superada per aquella extraordinaria del capità Louis Renault a Casablanca,

'Estic trasbalsat, trasbalsat en descobrir que és fa joc il·legal en aquest club' , mentre el crupier li fa a mans els guanys de la darrera ronda de joc.



Rick: How can you close me up? On what grounds?
Renault: I'm shocked, shocked to find that there is gambling going on here!
Croupier: Your winnings, sir.
Renault: Oh, thank you very much.



A la Guyana, terra en disputa, el sucre amb l'arroç, la bauxita i l'or fonamenta la economia i permet donar feina a unes 15.000 persones de les prop més de 765.000 que hi viuen.




"Indicios de corrupción y errores administrativos en la Corporación del Azúcar de Guyana (Guysuco, inglés) fueron aducidos por las autoridades para una remodelación del ente, principal proveedor de divisas del país, se conoció hoy.

Otra razón es la demanda oficial de que la industria revise sus métodos y aumente la producción, dijeron fuentes oficiales.

../...

Entre los fines de la nueva administración están reducir el coste de producción, mejorar los rendimientos, eliminar el despilfarro mecanizar las operaciones y aumentar las ventas
."



Ai ! ai ! que ens farem mal.

Aquest somriure malèvol en recordar organismes autònoms, institucions, empreses públiques, observatoris i "tutti quanti"... és un somriure totalment infundat.


o no ?


Píndola celestial i casta, ben casta.




18 de gener, 2009

L'estat del Benestar i els pirates

Donant tombs per les notíes d'arreu, un titular nòrdic encén els ulls:






Tal com raja, l'Estat suec, maquinaria administrativa en marxa subvenciona el partit polític anomenat 'Partit Pirata'.

Aquest amb 4.800 membres resulta ser la tercera organització juvenil més potent en aquells indrets, on com els seus homònims als USA, Italia, Alemanya, Espanya i fins a vint estats, defensa aferrissadament la supressiu dels drets de còpia (copiright) . Vegeu-ne el manifest [Declaration of Principles].


En definitiva cumpleixen la normativa i s'embutxaquen 1,3 milions de corones sueques. Ni prenent al.lucinògens podem imnaginar un comportament impecable com aquest a casa nostra.

El depravat Estat autocton, molt més corrupte i caciquil, és especialista en incumplir la llei (a això en diuen mentir i estafar ) i en girar-la a la seva conveniència ( i d'això ...).

LLuny queden les paraules televisades d' Adolfo Suarez , primer president de govern escollit en aquesta etapa històrica, recollides en la sacrosanta Constitución.

"España se constituye en un Estado, social, democràtico y de derecho".


Trenta anys i la decadència és total, podrides les esències, rebentats els principis, esberlats els pactes inicials.

Això si, 'Viva Honduras!'

Píndola 'pirata'