31 de gener, 2009

Cristòfol al país de Tintin ( i II )

Resulta paradoxal aplegar negre i blanc alhora.

Tal és el cas de la meva ciutat, on hem ofert al món els dracs més terribles i on el món ha plantat un gran esdevenidor.


Picture Cristòfol Bordes

Vet a qui que tot rumiant la diversitat lingüística de motor administratiu d'Europa, no deixo fora del pensament, el meu cau urbanita.

Aquí ferotges defensors de la llengüa del 'guerrero del antifaz' han maldat per segregar la població, per enfrontar-la, per empobrir-la.

En la misèria econòmica i intel,lectual, el mediocre te camp a correr i molts a qui seduir.

Per ignotes circumstàncies sóm també la llar d'acollida de milers de persones nouvingudes. Un centenar llarg d'estats (que no de nacions o països) i gairebe dos centenars de llengues, conviuen avui en un grapat de kilòmetres quadrats a tocar el riu Besós.

Avui que un vietnamita o una noia de Malí, o un australià qualsevol arriben i en sis mesos entenen una llengua fins aleshores desconeguda. Avui que qualsevol demostra entendre castellà i català tot aprenent entre Sant Antoni Abat i Sant Ramon Nonat. Avui quina excusa pot posar qui porta molts anys aquí.

Potser la propia imbecilitat, la propia rebequeria o la pròpia mala sang. Dificilment raons que en justifiquin el despreci i l'escarni.

Nosaltres som un immens 'laboratori' de convivència multilingüistica i multicural, sota l'aixopluc d'una llengua pròpia, mil·lenaria i 'natural' . EL català és la parla a la terra de ginesta vora el mar.

Cal dir, però, que sóm avui amb aquesta macedònia humana un formidable planter per demà: un planter de catalans capaços de parlar i entendre's amb tothom i arreu.

En els propers anys, les empreses catalanes disposaran d'una força de venta inigualable, d'uns equips de compra o de producció sense comparatiu ni rival.

Si, si sóm capaços d'oferir itineraris formatius excel.lents. Si, si sóm capaços d'extendre una xarx cívica i convivencial on les persones inspirin la acció.

Si, si proposem incentius integradors, incentius engrescadors, incentius de creixement personal.

Necesitem una épica de pais, una coluntat de present, un somni de futur.

A Santa Coloma, l'alcalde Bartomeu, s'encaparra encara en abocar metros cúbic de ciment, en donar 'panem et circenses' al 'populatxo' que li paguem el sou.

Casum seuma !!!




30 de gener, 2009

Cristòfol al país de Tintin (I)

Fa un grapat d'anys que m'esforço a diari, tot llegint en sis idiomes ( català, castellà, anglès, francès, portuguès i italià). Alguns de ben aprop em miren estrany i a voltes amb un somriure sorneguer.

Ara dalt de l'avió, enfilant negra nit, camí de la Barcelona post olímpica, medito els darrers jorns: català, castellà, francès, anglès, flamenc i fins i tot alguns mots en alemany han omplert de brogit cada minut a la terra d'en Tintin.



Foto Cristòfol Bordes


Per la majoria dels flamencs resulta 'natural' ésser plenament competents en l'idioma propi ancestral, el flamenc, però també en anglès i fiancés (való, vaja) . Fins i tot un bon grapat a orient del regne tenen per consuetudinària la llengua germànica.


Al nord, a Flandes, la televisió és en 'versió original', val a dir, la majoria de sèries, sitcom, films ,... en anglès tal com raja.

Ningú clama disbarats com els nostrats 'Convivència Cívica Catalana' i els llepes de can Vidal Quadras. Aquí no volen ser troglodites.

Al sud, a la Valònia, hi ha present aquest esperit 'afrancesat', aquesta 'grandeur' vinguda a no res. Com d'altres suds, l'idioma és el que és, tradueixen tot a la llengua 'nacional' i clarament arriben al món professional amb desavantatge, i vol ras.

Tal faràs, tal trobaràs.

S'hem fa provincià, estèril, esquifit, el debat sobre la llengua que ara si i ara també, reviscola en el meu 'queens' barcelonita.

La desgràcia crida a la desgràcia, i la misèria crida a l misèria. Passeu per la meva dissortada vila, i guaiteu.

En Tintin s'en faria creus.

Píndola babèlica.


28 de gener, 2009

Delayed till friday

Nova entrada divendres 30 festivitat de Sant Barsimeu.





Gaudiu d'aquest repòs



27 de gener, 2009

27 de gener


A la meva ciutat aquest dia, el 27 de gener, resulta especial. Fa 70 anys les tropes 'nacionals' del General Franco entraven a la vila i a'iniciava una nova etapa, també sota govern 'madrileny'.



Font Wikipèdia

Ara en fa 30 que a la meva ciutat manen les 'esquerres' i com aleshores les vinyes i les maduixes tremolen esporuguides.


Font e-noticies


Jo mentrestant, volo cap a Brussel.les, el cor administratiu del somni d'Adenauer. No es tracta de fugir del passat, ans de bastir en el present nous futurs.



Hi ha qui s'entossudeix alhora en recuperar la 'memòria històrica' i en esborrar qualsevol signe visible d'aquesta època. Sense comentaris.


Avui potser resulta més engrescador mirar endavant i preguntar-nos que ens cal fer per tenir una Europa més unida, més social, més responsable, més present en els afers del món.


Arreu del continent hi ha recursos, talent i energies en grau superlatiu per bastir un somni comú.

Enlloc de mirar a les capitals dels vells Estats ens cal treballar a casa per ser presents a la capitals del nou espai comú.


Vint-i -set de gener, un dimarts qualsevol, un racó de món obert al món.





25 de gener, 2009

"Mon Paris" par Alibert

"Ah ! Qu'il était beau mon village
Mon Paris, notre Paris
On n'y parle qu'un langage
Ça suffisait pour être compris!"



"Ah! Que n'era de bonica la meva ciutat
El meu París, el nostre París
Hom hi parla només una llengua
Això és suficient per ser entés!"

"Sur des paroles de Lucien Boyer et une musique de Vicent Scotto. Le chanteur marsellais, Alibert, s'offre un tube sur Paris." Paraules trobades al suplement sobre història de la música moderna a la edició impresa de 'Le Soir' belga.

De fet paraules que pot subscriue qualsevol 'tonadillera', qualsevol figura de l'start system madrileny, tot parlant de la 'Villa y Corte' tot referint-se a la seva 'pell de brau'

Pecat original d'una certa concepció d'Espanya, on la Puerta del Sol és el llombrígol del món.
Pecat original d'una certa concepció de Catalunya on la Plaça del Corte Ingles és el melic del món.


Que n'és de fàcil denunciar els errors, els abusos, els desastres originats a la Capital estrangera ! Que n'es de dificil denunciar els errors, els abusos, els desastres originats a la Capital Comtal !

Hi ha raons i més raons per exigir equitat en el finançament. Gairebé tantes com per exigir responsabilitat i eficiència en la despesa, en la administració quotidiana dels impostos que paguem.


La mateixa sensibilitat lingüística que reclamem per la parla d'en Ramón LLull i de Màrius Sampere, també ens és exigible pel que fa a la Val d'Aran i la llengua d'Oc.

Cega és la Justicia.