06 de febrer, 2009

Quatre números

Imparable i impagable la producció estadistica que ens arriba a la safata d'entrada. Avui quatre ratlles a propòsit de :




Picture Carla Bordes

El comentari de síntesi diu: "The yearbook on external and intra-European Union trade provides data on long-term trends in the trade of the European Union and its Member States. In particular, it contains annual statistics on the trade flows of the EU with its main trading partners on the one hand and between the Member States on the other. These statistics are broken down by major product groups. The publication also includes extra chapters on the trade of candidate countries and EFTA members. "



I per encetar dos sèries amb visió global:




On veiem que el comerç mundial s'incrementa a un ritme més ràpid del que segueix la U.E. Val a dir que el nostre pes específic en el total de les exportacions minva del 23,9 % fins el 17,4 % i atenció els EEUU baixen la seva participació del 27,8 % al 11,6 % .

La Xina surt del no res i avui representa un 12,2 % del total d'exportacions. Igualment Korea del sud, Hong Kong, Rússia o Singapur que l'any 1958 no tenien cap paper en el comerç mundial, avu atresoren per damunt d'un 3 % cadascú.

En definitiva hi ha més actors que exporten i s'exporta de manera molt més repartida.




Pel que fa a les importacions, la U.E. disminueix la seva partició del total del comerç mundial ( 22,8 % fins 19,0 % ) , els EEUU baixen ( 21,1 % fins 19,1 % ), irromp amb força la Xina fins esgarrapar un 8,3 i també destaca la creixent importància dels emergents.

S'importa més de cent voltes avui del que es bellugava el 1958 b ( 68,8 versus 7.550,9 ) .


Un mig segle esplèndid, examinat amb tot luxe de detalls ( per estat origen - destí, per sector d'activitat, ...).


Com tot no pot ser positiu , ens centrem en el detall de la pell de brau i prenem tres instantànies:

Primera






Això diu que no cobrim amb el que venem a fora el que 'comprem' més enllà de les 'nostres' fronteres. I que cada cop és molt pitjor.


Segona



Amb els socis de la U.E. no ens surten els comptes i cada cop som més el 'seu' mercat.


Tercera




Això s'en diu 'desastre econòmic' , 'cretinisme del consumidor' o 'síndrome de Zimbawe'. Podeu escollir.


A voltes les gràfiques no impacten prou i cal recòrrer als números:









Potser podeu fer l'exercici de dibuixar les linies tot fent prospectiva pels propers 10 o 15 anys. Efectivament no convida a gaires alegries.

Amagueu les carteres ! Ara toca començar a pagar les festes.

Píndola fúnebre



Cristòfol al pais d'en Tíntin ( i V )

Sóc a la primera planta d'una típica i tòpica casa a les afores de Brussel.les, tot guaitant per la finestra, tot veient el xòfer que m'ha portat fins ací.








El Sol, un excepcional Sol acarona les finestres d'aquest espai, condicionat com 'gestoria' i 'assessoria' tintinera. 'Partners' dins del conglomerat, comparteixen condició amb el despatx 'Santacana' barcelonita.

Encara que hi sóm per motius profesionals, xerrem agradablement de la deva filla a Castelldefels, de la llar d'infants a Gavà, de la harmonització comptable europea, de les similituds i diferènces en les nostres legislacions comptables i d'auditoria.

El sua intens olor del cafè flaire per la cambra i el rellotge no te presa, car la professionalitat i la bonhomia no coneixen d'aquesta servitud.


Picture Cristòfol


A fora el 'ring' , les 'rondes' de Brussel.les es mantenen perpetualment embossades.




Píndula trèmola



04 de febrer, 2009

Welcome to Barcelona - Jordi Pujol airport

El capità de Val i tota la tripulació els donem la benvinguda al aeroport Barcelona - Jordi Pujol. Si us plau ....




Picture wikimedia




... gràcies per volar amb Air Catalonia.



Hi ha a la xarxa una iniciativa que honora el nostre país i a una de les seues persones més universals, Jordi Pujol i Soley.



Més enllà de les filies i fòbies personals fora just reconèixer la seva trajectoria humana i pública. Resulta obvi que en els llibres d'història tindrà el seu espai i resulta també habitual que als prohoms de cada societat se'ls recordi en llocs o espais públics.

El camp d'aviació ( el meu pare i en Pujol així en diuen ) del Prat resulta una magnífica portalada de benvinguda per tothom que arriba d'arreu del món-

Crec que resulta una iniciativa positiva i d'un civisme exemplar, demanar adjudicar el nom del nostre Molt Honorable President 126.

A la plaça de la vila d'on jo visc hi ha un bust d'un tal Llorenç Serra (alcalde reconegut i membre d'una gran ni saga autòctona).

Al peu és pot llegir:

"Un poble que honra els seus fills, s'honora a si mateix"




Font: recomanació d'un lector



Cristòfol al pais d'en Tintin ( i IV )

Bèlgica és el lloc on un ministre de Defensa viatja a Nova York per una reunió cancel.lada, s'emborratxa en un pub on treballa una noia belga, s'en publica la història i el sidral resulta estratosfèric.

Bèlgica és el lloc on hi ha 'Duvel' i 'Duvel' molt forta.


Picture Cristòfol

Per això no puc resistir-me i colza a colze amb un camioner jove però veterà, engalto una 'Oktoberfest' particular.


Sobre la taula un reguitzell de gots buits certifiquen el nostre abraonament cervesser. Feia anys que no anava fort per aquest cantó (el de la cervessa, eh !); feia anys que no seia ma a ma amb un conductor de camió gros. De tú a tú.

El món és petit i Girona el bressol de la pàtria catalana. També el campament base d'aquest rodamón modern, d'aquest domador de cavalls d'acer.

Nat al sud, engreixat a prop de Sant Narcís, avui te el cau a tocar Iznajar. Aquí assenyalat com 'andalus', allí com 'català' , aquest explorador de mil pàtries, aquest 'Marco Polo' europeu resulta un calaix de sorpreses, una conversa enriquidora.

Sempre hem dit i un cop més refermem que per damunt de tota condició i circumstància cal mirar a les persones, a les ànimes, a la substància i la esència.

Escoltar per apendre, aprendre per escoltar millor.

Perque a diari ens costa tan escoltar dins nostre i al nostre voltant?

Ai ai, que ens posem filosòfics.



02 de febrer, 2009

Cristòfol al país d'en Tintin ( i III )

Retornat de Machelen, de Vilvoorde, de Meise .... els record s'arxiven i els olors, sabors i colors van ocupant el seu lloc en la memòria.

Especialment destacable resulta el bar anomenat 'Brazzaville' situat al bell mig de Meise



Nom exòtic per un espai decorat amb allò que els meus estimats pijo progres anomenen 'motius étnics' o ' decorats tribals'


Picture Cristòfol

Una remisniscència d'aquell passat esplendoròs en el que una fortuna de muntanyes, valls i planes del cor d'Âfrica resultaven el 'cortijo' particular del rei Leopold.


Picture Cristòfol

Pareix que la realessa té debilitat per les armes de foc, per les caceres (de feres o de persones), per envoltar-se de portejadors i llepes.

Uns a casa, tot perseguint guineus ; d'altres a fora convidats per tercers per encanonar ossos borratxos i drogats (pobre Mitrofan); els altres fincant-se uns pams de mapa d'Àfrica per trinxar goril.les, elefants i tot allò que és bellugui.

Si no hi ha sang, no hi ha trempera. L'avorriment, el tedi i les perversions d'en Sade portades al límit i amb pèl o amb ploma.

Deixem-ho que ens farem mal !


Retornem al Brazzaville, curull de parroquians i parroquianes, fotocòpies dels personatges d'Hergé. La cervesa entendreix les gol.les i un xiuxiueig suau, discret, omple de remor selvàtica les figueretes d'elefants, els tambors, les tel.les amb motius africans.

Pell esblanqueida i rosat vermellós a les galtes, mil històries urbanites, amorfes, intrascendents, pinten vermell maduixat a les parets, nit rera nit.

Hi ha al decorat la aventura, la petjada exòtica, el finestral d'aire nou. Hi ha al voltant de la taula un tros d'Europa que envelleix aixecant-se d'hora, treballant per fer feina, sopant d'hora per dormir aviat per aixecar-se d'hora.



Ells no tenen a casa 'rumba catalana'. Els acompanyem en el sentiment.

Píndola de rumba per una entrada 'depriment'



01 de febrer, 2009

Re aedificatoriaºº

No recordo com va caure en les meves mans, senzillament un gruix de paper damunt d'altres plecs i d'altres expedients.

Dissabte aprofito els viatges d'anada i tornada en transport subterrani ( 'tube', 'metro' o 'subway' tan se val ) , linia I, per gaudir de 'Arquitectura i música en León Battista Alberti. Principis de teoria de la música al [ De re aedificatoria ] '.







Escrit documentat i entenimentat fruit de la ploma d'en Joan Carles Gomis Corell a la Universitat de València. Explica amb tot luxe de detalls la evolució de la 'Ars antigua' vers la 'Ars nova'. Referint-se a Leon Battista Alberi, aporta el testimoni de Cristòforo Landino , i també del llibre 'Le Vite de' piú excellenti architetti, pittori, et scultori italiani, da Cimabue, insino a' tempi nostri' segons la edició de Lorenzo Torrentino, Firenza 1550.

D'aquest darrer tenim:

Omnibus in rebus quae ingeniuum et libere educatum deceant ita fuit a pueritia instructus, ut interprimarios aetatis suae adolescentes minime ultimus haberetur. Nam cum arma et equos et musica instrumenta arte et modo tractare, tum litteris et bonorum artium studiis rarissimarumque et difficillimarum rerum cognitioni fuit diditissimus; denique omnia quae ad laudem pertinerent studio et meditatione amplexus est […]

"Va ser de tal manera instruït en totes les facetes que necessita un home de bona família i educat com correspon a un home lliure, que entre els hòmens de la seua edat no estigué, en absolut, considerat l’últim. Perquè no sols conegué el maneig de les armes, dels cavalls i dels instruments musicals, sinó que s’entregà amb gran afany a les lletres, als estudis de les bones arts i al coneixement de coses molt estranyes i difícils; en definitiva, abraçà amb el seu estudi tot allò que creia que concernia la glòria."



En un temps passat les persones procuraven aprendre amb visió amplia i passió. Avui la enèsima reforma del sistema educatiu resulta estèril per qualsevol enlairament del coneixement i l'esperit humà.

A voltes la tècnica i la ciència no ho són tot, car l'ànima i la voluntat determinen el nostre apropament a la realitat.


Píndola harmònica i melangiosa




Lamento della Ninfa

Non havea Febo ancora
recato al mondo il dí,
ch'una donzella fuora
del proprio albergo uscí.

Sul pallidetto volto
scorgeasi il suo dolor,
spesso gli venia sciolto
un gran sospir dal cor.

Sí calpestando fiori
errava hor qua, hor là,
i suoi perduti amori
cosí piangendo va:

"Amor", dicea, il ciel
mirando, il piè fermo,
"dove, dov'è la fè
ch'el traditor giurò?"

Miserella.

"Fa' che ritorni il mio
amor com'ei pur fu,
o tu m'ancidi, ch'io
non mi tormenti più."

Miserella, ah più no, no,
tanto gel soffrir non può.

"Non vo' più ch'ei sospiri
se non lontan da me,
no, no che i martiri
più non darammi affè.

Perché di lui mi struggo,
tutt'orgoglioso sta,
che si, che si se'l fuggo
ancor mi pregherà?

Se ciglio ha più sereno
colei, che'l mio non è,
già non rinchiude in seno,
Amor, sí bella fè.

Ne mai sí dolci baci
da quella bocca havrai,
ne più soavi, ah taci,
taci, che troppo il sai."

Sí tra sdegnosi pianti
spargea le voci al ciel;
cosí ne' cori amanti
mesce amor fiamma, e gel