14 de febrer, 2009

Dos cops afortunat

Accepto el repte d'encaixar "Lucky twice" en una entrada d'aquest racó de món.


Foto Carla Bordes

Resulta paradoxal que la juguesca ens arribi de qui s'amaga a 'A peu per Montserrat', nostrat recull d'itineraris i instantànies de la més catalana de totes les muntanyes que es fan i és desfan.

Doncs, si. Ves per on, em considero doblement afortunat. Potser perqué disposo de dos blogs. Potser perquè disposo de dos passions sense límits: l'altre mig cor meu , la terra que trepitjo.


La darrera és una metàfora car ara només tinc als peus la panxa de l'avió que em porta al camp d'aviació d'el Prat ( futur Barcelona - Jordi Pujol, es clar. )


És més vell que anar a peu, el neguit de les persones que cobegem allò del que no disposem i el menysteniment d'allò que ens és obsequi i quotidià.

Sóc doblement afortunat, car fa temps que vull poc i el que vull és pell 'dins' i no pas 'cor' enfora. I fa temps que valoro en alta estima tot el que m'envolta, el caliu que m'acarona jorn rera jorn.

Benvolguda cabreta monserratina, de mica en mica, mig repte he superat. Ja veus que doblement afortunat sóc per poder oferir quelcom al món en aquest espai virtual i per gaudir d'amables i pacients lectors que a voltes em fan juguesques.

Ben segur que són moltes les persones doblement afortunades. Ja has rumiat si tú ho ets?

Per si de cas deixa'm finir explicant que sóc doblement afortunat: embadaleixo pel 'trémolo' d'una viola da gamba i somric ( un xic sorneguer) escolant la píndola que tan gentilment em vas fer arribar.

Per si de cas en Garzón em vol investigar:

Viva Honduras !!! Viva la Cabra de la Legión !!! Viva Perejil !!! i Viva la Roja. !!! Viva en Garzón !!! Viva la Pepa !!!


What else ???



Píndola Lucky twice , of course.




13 de febrer, 2009

El kit (assortiment )

L'altre dia s'apropà algú i em demanà que expliqués quines eines de programari faig servir jorn rera jorn.

Hereu de traginers, de menestrals, de pagesia i de mestres d'obra confesso fer servir poc les mans (llevat d'escriure) i força el seny.




I com les tortugues, porto els estris al damunt ( laptop, BB, ...) ja fa moltes llunes. Per això, mesos en rera, en suggerir-me que la nostra política de seguretat priva d'instal.lar programari (c'est interdit) a dojo, per això vaig fer un somriure ben ample.

Tot allò que necessito és captiu al meu USB o a la xarxa.

A corre-cuita engalto quatre diapositives mal comptades per donar raons del programari que atresora el giny portable.






Davant d'una audiència amatent, dibuixo la meva visió sobre com evoluciona això del programari.

  • Free apps

  • Portable apps

  • Net apps


Lluny queda el primer Comodore 64, els primers programes sobre MS-DOS 3.0, el GW-Basic i els desenvolupaments sobre Oasis 8 bits (avui anomenat Theos.).

Dels programes de pagament (o no) al programari lliure ( sobre windows o sobre Linux) només hi ha un pas: ser tafaner.


Qualsevol necessitat específica possiblement té resposta en programari lliure


D'ací la evolució fou a cercar programes auto continguts que, sense necessitat de tocar el registre del sistema operatiu, sian capaços d'executar-se.


És el que anomenem "Portable apps" . Així Firefox, Thunderbird, Pspad, Foobar 2000, Open Office o Gimp formen part d'aquest kit personal d'eines.


Qualsevol ordinador és bo per fer la feina i pèr fer-la amb allò que em resulta familiar.

Darrerament, però, he cercat un altre volta més en la des-ubicació física del programari:és el concepte "Net apps", Programes no importa on, disponibles a la xarxa.

Píndola 'cloud music'



12 de febrer, 2009

Just un somriure

Capvespre fosc, plou a Machelen, plou a Meise, plou fins i tot a la banyera de casa de l'Honorable Conseller Baltasar, conegut arreu amb el malnom de "El noi de la sequera".


Abans, els seus avantpassats polítics, lluien malnoms com 'El noi del sucre' que si no originals, eren dolços al paladar i a la imaginació.

Recordem que tot va ésser que "El noi de la sequera" s'encomanes a la Mare de Deu de Montserrat i començar a ploure. Dies de plugim, dies a bots i barrals.

Plou a la casa del Conseller, plou a Catalunya, plou a tota Europa.



Foto Carla Bordes

Hi ha un projecte secret del Visir Carod - Rovira en estat avançat: "Tornar a Terra Santa i desenterrar l'Arca de Noé"

No se sap ben be si per salvar dos animalons de cada espècie, per salvar els catalans de la seva terra inundada o per encabir-hi tots els estomacs agraïts i germans que viuen de la 'menjadora'

Recorda, però, estimat Carod que en anar mal dades, les rates són les primeres en saltar del vaixell. I un vaixell buit, és una nau 'fantasma'.

Recorda, però, estimat Baltasar que mai és prou tard per penedir-se de tots els mals fets. Sant Pau en caure del cavall s'il.luminà ja fa molts anys.


Per si de cas, amarat de tanta aigua i de tan progrés, em mantinc fidel al meu poble. Brut, dissortat, pobre però amb mes escales i cintes de carrer que cap altre lloc sota la capa del Sol.

Estimades filles meves, quan jo falti continueu pagant-ne el crèdit, que fora molt lleig deixar amb el cul enlaire un alcalde tan senyorívol i tan amant de la bona música.





A fi d'endolcir el tràngol , píndola 'sweet love'

Nota : Aquesta versió té modificat el nom de l'apòstol il.luminat que de matador de cristians esdevingué predicador major. Gràcies I.P. per la nota.




11 de febrer, 2009

Up in the sky

L'altaveu retruny una veu femenina. Primer castellà, després francès, alemany, català i finalment anglès. Enrera queda el camp d'aviació del Prat ( potser algún dia BCN - Jordi Pujol).

Enrere queda el passat, que ja és història, i tot esperant la sortida del Sol, gaudim del present.

Avui, dilluns, no hi ha res d'especial llevat dels milions de somriures que arreu del món la canalla adreça als seus pares. Als chateaux du Loire, als suburbis d'Antananarivo.

L'infant és la innocència, el món per fer. Nosaltres som el món fet, cuit i rostit. Qüestió de perspectiva.


En sortir de casa, la LLuna era alta, plena, blanca. Just quatre núvols esfilagarsats enteranyinaven el seu voltant.

Amb els anys molts adults deixen de mirar amunt, al cel. El cap cot, la mirada perduda, l'esma poruga, certifiquen les garrotades rebudes. La manca de brillantor als ulls certifica la il.lusió perduda, l'infant escapçat.

La penombra de l'avió és la mitja foscor de molts dels nostres jorns. Molta electrònica, molt giny i poc tacte, poc badar.

Quan temps fa que no bades ?



Avui és dimecres i un cop més fem el sopar al Brazzaville , situat a Gemeenteplein 5, 1861 - WOLVERTEM


Un comentari 'innocent' al [ twitter ] i al [ Facebook ] ha encadenat un joc de paraules enginyós.

Píndola optimista per acompanyar.




10 de febrer, 2009

Ventar la palla, recollir el blat

Dita escaient al cicle de pagés però aplicable també a l'allau impagable de dades que ens ensarrona a diari.







A voltes cal mantenir el cap fred i no espantar-se en veure un 'llençol' atapeït de números. Com per exemple, el quadre d'ocupació i atur que ens ofereix l' INE.






Si manteniu la vista serena i feu un repas acurat, trobareu que el lloc amb la Taxa d'activitat més alta és Girona (+66.03) i el més baix Zamora ( +46.03 ) .

Madrid, Balears i Catalunya encapçalen l'ordre per agregat i el tanquen Melilla i Astúries. Tot queda dins d'allò previst, especialment el cas d'Astúries.

Els Governs d'un tal Felipe Gonzalez van anestesiar aquest racó de la península i li cauteritzaren la confiança en la seva pròpia iniciativa. ( A Catalunya hi ha avui el perill del síndrome asturià ...)

Pel que fa a l'atur, entre el 5,46 de Sòria i el 24,98 d'Almeria hi ha un abisme. Fixeu-vos en Andalucia, Canàries, Extremadura, Ceuta i Melilla.

Si no hi ha amotinaments populars ... és perqué hi ha recursos en mans de tots ells : recursos 'negres' i recursos 'pagats' pels de sempre.



09 de febrer, 2009

Ocupació i altres conceptes

Cada cap de setmana l'Eurostat col.lapsa el meu correu. Dades i gràfiques amaren cada racó de la nostra existència.

Avui "Labour Market Latest Trends - 3rd quarter 2008 data - Issue number 3/2009" , entrada amb nom d'informe de la 'stasi' , però que ens presenta coses com:








La intuïció perticular de cadascú ja ens feia ensumar que aquest darrer decenni ha resultat prodigiós pel que fa al volum de persones ocupades.

Examinem ara la taxa d'activitat, atenent a la composició humana i geogràfica:






De les moltes reflexions que podem fer-ne, apunto un detall prou conegut: en el cas de les fèmines, estudis i treball tenen una correlació ben forta.


I si parlem de les hores que passem 'treballant' de manera 'oficial', podem trobar:







Així, paradoxalment a casa treballem més hores que els alemanys, però la nostra productivitat resulta més baixa.

Esperem amb ànsia les dades del 2009.




08 de febrer, 2009

És fosc. Començo a caminar ...

És fosc. Començo a caminar prop del cor del Fondo, el final de la línia I 'vermella'. Sóc metros enllà del carrer Mas Marí i els auriculars enfilen els primers compasos del "BWV 1079 Ricercare a 3"

La música de J.S.Bach ( Musikalisches Opfer BWV 1079 & Various Canons ) llisca suaument dins de l'enteniment. El carrer esta brut i m'endinsa a la Plaça del Rellotge.

El cor de la globalització colomenca, la casbah (القصبة en àrab, « la Ciutadellea») encimentada, sura vida pels quatre cantons.


Picture Carla Bordes

Em travessa un grup d'adolescents, orientals, africans i europeus, estètica semblant i expectatives equivalents. Dues 'mores' , dos cotxets de canalla i dos marrecs més agafats a les faldilles.

Ara dos 'japos' jovenets, els pèls ben punxaguts. Els bars són plens de gent. Persones s'ací i d'arreu. Tots els colors de pell, tots els mirars tristos, ... canvia el registre musical i espetega la fanfarria, les trompetes: Delalande, Concert de Trompettes. Prélude

Són les notes de les "Symphonies pour les Soupers du Roy". Ironies de la vida, la afectada música cerimonial pel Versalles de LLuis XIV acarona els vidres dels bars al carrer Mn Jacint Verdaquer. Dins hi ha vides d'esperances curtes i patiments llargs.


Picture Intervenciónes

Que és la globalització ?

Avui el nostre cens oficial, la estadística exacte com el 'Mare Nostrum' , - un cop fets tots els ajustos i maquillatges - , reconeix 8.714 aturats dins de la meva ciutat. Dins del 'cortijo' particular d'en Bartomeu Muñoz i Calvet.

Delalande, 02 Concert de Trompettes. 2e Air pour les mesmes. Air des Echos. Sublim l'aristocràtica evolució dels violins.

Amb la mateixa evolució, la prospectiva ens delimita més de setze mil a fí d'any.

Reis de la vida !

A Santa Coloma passarem de LLuís XIV a LLuís XVIII en dotze mesos. Amb alguns Robespierre ja preparant-se; amb els botxins esmolant les guillotines.


Ara sona Bach, 01 - BWV 1 Wie schön leuchtet der Morgenstern ( "com brilla fermós l'estel del matí") i arribo a la cruïlla d'Irlanda amb Rambla Sant Sebastià.

Hi ha més llum, més vent, menys persones. El cel és ben fosc i dies enllà el futur és ben rùfol.