27 de febrer, 2009

Cool hunting ....

Hi ha ments enfebrades arreu que no dubten en lligar caps i pensar en 'caceres calentes' . No  cal que dissimuleu  amb esguard de xais.






Efectivament i com molt be 'marca' la fotografia, 'Cool hunting' te a veure amb el cava i més concretament amb una iniciativa èxitosa d'en Marc Cortés [ @marccortes ], Xavi Güell   [ @guell  ], Àngel Custodio [ @ancude] i Antonio Guerrero [  @aguerrero ]




En la seva cinquena edició, el 'Cava & Twitts' del cap i casal s'ha centrat en aquest concepte 'cool hunting' anomenat en el món llatí 'recerca de tendències'.





Una trobada ( un 'event' que diuen els més 'in' ) convocada a la xarxa  i per la xarxa; adreçada als usuaris de Twitter  es convoca 'virtualment' cada mes.

El format distribuït en dos 'tempos' : panell d'experts amb debat i després, degustació de cava mentre es parla sense presses.

Hui fregant les tres-centes  persones, hem confirmat el creixent interés en totes les edats, segments i posicions per aquesta formidable eina comunicativa.


Com explicaven els oradors, la gràcia rau en detectar que s'està incorporan al 'mainstream' , allò que esdeve tendència imparable pel gran públic.

Consolidat el regnat de Facebook, amb permís de tuenti, netlog , xanga i altres, arriba amb força Twitter i altres eines com Yammer, Jaiku i més.


Cal aprofitar les immenses possibilitats d'aquestes eines i de la seva 'utilitat' fer-ne un reforç d'un món pacífic i positiu.

Píndola delicada





I. Recitatiu

No, non fuggire, o Nice, che se per te infelice già mi resero amor, il cielo, il fato.  Idolo mio adorato, con piacerti vogl'io poi che ti piace quello in amor, che più sospira, e tace

II. Aria

A te sol, Bella, dimando, dimmi o cara almeno quando, men ritrosa, e meno altera di me avrai qualche pietà.  Se ti fe si amor vezzosa, ti die un alma si amorosa, come poi tanto severa così meco a tua beltà.

III. Recitatiu

Ma, oh Dio! forse chi sa se quant'io più ti sveto il mio gran foco, a te forse più sembra, o nulla, o poco?  Meglio dunque mi fia col silenzio a te dir la pena mia.  Si, si tacerò per sempre, Idolo amato, così contenti allora saranno amore, il cielo, Nice, il fato.

IV. Aria


Se parla il core, bell 'Idol mio, colpa e d'amore ma non son io, benche mi senta per te morrir.  Già che si avara di tua beltade, ti mostri o cara senza pietade.  Meglio e che t'ami come tu brami, che parli solo con i sospir.

26 de febrer, 2009

La truja assecada

El semàfor ara és verd, i darrera s'allunya la bencinera i s'allunyen 36,04 euros. La veu càlida a la ràdió copsa la meva atenció: El govern de Letònia ha demanat al teatre de la Òpera, acomiadar un 11 % dels actors, figurants, cor...


Fa uns mesos varen aprimar el cos tècnic d'aquest alter ego del nostrat Liceu barcelonès.




Foto sfuen80

Avinguda de la Generalitat amunt sonen els primers compassos de ... el que no ha dit el locutor però que omple el cervell és l'imminent 'concurs de creditors' ( suspensió de pagaments' ) de l'Estat Letò.

Vaja, que no en tenen per pagar ni els proveïdors ni els mestres ni els policies ni els metges ni..... El 'concurs de creditors' és un miratge, un petit reces abans de la fallida total, de la hecatombe econòmica.

El director ha proposat agafar vacances indefinides (sense pagar ) o be que un bon gruix treballi a temps pacial i sou escapçat. Han suspés el muntatge de l'anell dels nibelungs i els violins ploren el drama, la tragèdia.




Semàfor vermell a prop d'una botiga coneguda. Si hi ha un letò amb dos dits de front, amagarà els seus 'quartos' be en metàl.lic be en un compte bancari norueg ( aquests tenen petroli i és salvaran de la crema d'aquestes 'Falles valencianes' de la economia terràquea.

Em recorda aquella truja a la que malgrat té un número finit de mamelles, cada cop li apropen més porquets, més garrins més mamadors, més vividors.

I a la truja li fan donar llet tot manllevant-li la menja, el són el repòs.





Els rendiments marginals són decreixents i la truja altre temps llustrossa esdevé més escanyolida i menys 'productiva'.

Com la font del drapet ... un dia ja no raja, ja no menja, ja s'ha assecat. I els garrins s'agarren a la mamella.


A Madrid ( i també ací ) hi ha generacions de mamellaires, de paràsits , sorpresos perquè la truja ja no raja.








25 de febrer, 2009

Anem en globus

Desfermada la Quaresma i cami del Via Crucis i del Calvari, resulta prudent guaitar que fan els nostres veïns.


Foto Cristòfol

Gràcies a la globalització, anem en globus. Per ser exactes en 'zeppelin' punxat que perd heli pel davant i pel darrera.

I parlant del darrera faig presents dos apunts 'africans', val a dir dels eterns oblidats en aquest viatge nostre.


Primer apunt, de 'Le soft online ' per confirmar que arreu els bancs, els pirates i els corsaris financers les passen magres:


Le Gouverneur de la Banque Centrale rassure les milieux d’affaires et bancaires



Segon apunt, Agència Fides, directe sobre el que ja ha arribat


Allarme della Caritas della Nigeria per la recessione economica globale che ha un forte impatto anche sul grande Paese africano



A la Plaza Mayor de Madrid només les caceres, els espies i les juguesques a certa famosa 'casa de putes' . Les provincies quede lluny, la caixa forta és plena de bitllets de 500 euros trinco -trinco (els catalans són imbècils i sempre paguen les festes) ....


What else ???






24 de febrer, 2009

Working hard


Foto Cristòfol


Ai el temps !!! com fuig



Lamento della Ninfa

Non havea Febo ancora
recato al mondo il dí,
ch'una donzella fuora
del proprio albergo uscí.

Sul pallidetto volto
scorgeasi il suo dolor,
spesso gli venia sciolto
un gran sospir dal cor.

Sí calpestando fiori
errava hor qua, hor là,
i suoi perduti amori
cosí piangendo va:

"Amor", dicea, il ciel
mirando, il piè fermo,
"dove, dov'è la fè
ch'el traditor giurò?"

Miserella.

"Fa' che ritorni il mio
amor com'ei pur fu,
o tu m'ancidi, ch'io
non mi tormenti più."

Miserella, ah più no, no,
tanto gel soffrir non può.

"Non vo' più ch'ei sospiri
se non lontan da me,
no, no che i martiri
più non darammi affè.

Perché di lui mi struggo,
tutt'orgoglioso sta,
che si, che si se'l fuggo
ancor mi pregherà?

Se ciglio ha più sereno
colei, che'l mio non è,
già non rinchiude in seno,
Amor, sí bella fè.

Ne mai sí dolci baci
da quella bocca havrai,
ne più soavi, ah taci,
taci, che troppo il sai."

Sí tra sdegnosi pianti
spargea le voci al ciel;
cosí ne' cori amanti
mesce amor fiamma, e gel


Dijous entrada 'històrica'...

22 de febrer, 2009

Dels turons estant

Aquest cap de setmana hem acomiadat definitivament la meva tia Maria Bordes Chordi.


Foto Cristòfol

Germana gran de mon pare, ha estat com ell un viu exemple d'allò que anomenem Països Catalans:

Un peu a Catalunya, un peu a Aragó.

Ara fa 98 anys fou la primera d'un llarg reguitzell d'infants a Casa LLoret, un mas dissortat a cop de vista de Montañana.



Abaix Pont de Montanyana i les ribes de la Noguera Ribagorçana delimiten la fictícia frontera entre Catalunya i Aragó.


Poblat ja al segle XI, aquest indret feréstec ( i els pobles del voltant ) ha produït fornades de persones resistents i perseverants.


Avui que el món roda i roda cada cop més ràpid, més tecnificat, més 'geek'... avui trobo a faltar el blau dolç dels Bordes que ja no hi són.







Com diu Jan-Cristophe Rufin a "Un Leopard sur le garrot":

"Le décor de la mort, ses voilettes, ses fleurs, ses défunts proprets dans leur dernier costume, produises en moi un même sentiment"