07 de març, 2009

Sal gruixuda

Aquest matí mentre jo era tranquil·lament assegut a Ca'l Sebastià, milers de persones és manifestaven a Brussel.les, a la capital d'Europa.

Així ho recull, per exemple, el diari belga Le Soir amb aquesta magnífica foto




Fon Le Soir



L'èxit ha estat total i obre un camí molt interessant. Conec fa temps algunes de les persones que fa mesos van explicitar aquesta proposta d' "internacionalitzar" el 'problema catalan'.


Com be diu l'Enric Canela amb un somriure ben murri, no hi ha cap avantatge si et quedes a España i en canvi hi ha molts inconvenients. De fet als catalans ens apliquen el mateix remei que a la reina Isabel "la catòlica":

"Si usted se queja le ponemos sanguijuelas que le extraigan la sangre i le purifiquen los humores"



Avui, més que mai España, les èlits que hi manen - sempre els mateixos, per cert -, mira cap al passat, cap al Imperio, la Inquisición y la 'sagrada unidad de destino en lo universal'.

No els podem fer raonar, no els podem impedir, no els hem de planyer.



Avui Catalunya mira cap al futur, a Brussel.les, a Europa, a sortir de la crisi. I alguns com l'Enric, hem acabat la paciència.

Després de gaudir de l'Oasi Catala - gràcies Molt Honorable President 126 Jordi Pujol i Soley - resulta que ni volem morir sense viure tranquils a casa nostra ni volem somiar allò que és senzillament posi ble, probable i avui necessari.


Resulta revelador com funciona la lògica humana. Fixeu-vos:

  • Si vaig a Madrid, espero sentir parlar castellà , puix és l'idioma 'natural' als peus del Guadarrama
  • Si vaig a Riga -Letònia- espero sentir parlar letó, puix és l'idioma 'natural' en aquest indret del Bàltic
  • Si vaig a Barcelona, espero sentir parla català, puix que n'és l'idioma 'natural'.


Fins ací to sembla 'correcte'. Ara be ...

  • Si a Lavapies - Madrid - és parla molt i molt, àrab al carrer, resulta clar que són forasters sense 'integrar'.
"Se calcula que alrededor del 50% de la población del barrio es de origen no español. De hecho, eventos como el año nuevo chino o el ramadán tienen casi más resonancia en Lavapiés que, por ejemplo, la navidad."
  • Si a Riga sento majoritàriament rus, no hi ha dubte que milers d'estrangers russos si van fincar, i són ocupants estrangers sense integrar.


De Safata de càrrega

"Los inmigrantes suman el 23,12% del total de personas en paro en la ciudad. China es el principal país de origen, con el 21,14% del total de extranjeros censados. Le sigue Marruecos con el 14,99% y el conjunto de países de América Latina representan el 31,63% de la población inmigrante."

Així, doncs, la manifestació dels Deu mil a Brussel.les resulta escaient ?, intel.ligent ? , oportuna ?, necessària ? , ...


I això ens soluciona el 'problema interior' ? Que fem amb les elits servils ? amb els botiflers illetrats ?


Sort que aquest matí, coses de la vida, he fet un cop d'ull a aquest magnífic bloc [ Cantan ellas ], on els darrers dies s'ha desenvolupat una comparativa d' scoglios .


Vaja, vaja, .... que és un scoglio em pregunteu ?


Doncs això, l'aria de Fiordiligi a la òpera 'Cosi fan tutte ' d'en Mozart. El títol no te mala llet però convida a reflexionar.

En les diverses entrades trobareu tota mena de versionats i matissos sobre aquest magnífic exemple musical. Ens quedem però amb la interpretació guanyadora, a càrrec de Elisabeth Schwarzkopf .




Atenció al text .




Come scoglio immoto resta Like a rock, we stand immobile
Contra i venti, e la tempesta, against the wind and storm,
Così ognor quest'alma è forte and are always strong
Nella fede, e nell'amor. in trust and love.

Con noi nacque quella face From us is born the light
Che ci piace, e ci consola, that gives us pleasure and comfort,
E potrà la morte sola and the power of death alone
Far che cangi affetto il cor. can change the affections of our hearts.

Rispettate, anime ingrate, Respect, ungrateful spirit.
Questo esempio di constanza, We are examples of loyalty
E una barbara speranza against your primitive hopes,
Non vi renda audaci ancor. and do not make you bold.





Dilluns entrada sobre la tauromàquia febril del Cap i Casal

Cal Sebastià... locus amoenus colomenc

Hi ha moments especials en la nostra vida.
Estones agradables de recordar, moments de pau i repòs.

Hi ha espais especials en la nostra vida.
Llocs agradables de recordar, entorns de pau i repòs.




Foto Cristòfol Bordes

A Santa Coloma, a un saltiró curt de la porta de l'Ajuntament, hi ha un punt discret que em regala ambdues gratificacions (espai i temps): Cal Sebastià.


Formalment 'Perruqueria masculina Ferrer', intitulada abans "Escultor de la peluqueria masculina" i ara "Perruquer - Estilista" , aquesta llacuna en l'espai i el temps, amaga un dels nobles cors de la meva ciutat.


Fill del perruquer Enric, net del perruquer Joan , en Sebastià és, en majúscules, un perruquer, un home d'ofici, un artista en el seu món. De mirada afable, orella atenta i gest exquisidament educat, en Sebastià exerceix de fidel referent per tot l'univers de 'clients-que-són-també-amics'.

Diuen que algú amb prou intel·ligència ens bastí dues orelles i dos ulls amb una boca a fi d'escoltar i veure el doble del que parlem.

En Sebastià és un home discret que escolta amb interès i fa aquella pregunta precisa en el moment just. Ofici i molts anys de saviesa fan que en passar per les seves mans, el temps deturi i la calma amari el nostre caràcter.



Foto Cristòfol Bordes

Ell és un exemple anònim dels milers de catalans que passen per la vida procurant fer la feina ben feta, procurant donar molt per rebre de tan en tan, pagant religiosament impostos i 'autònoms' en la esperança que algú entenimentat li gestioni el present, li procuri la vellesa del futur.

Potser la bonhomia no serveix per fer avançar el món ; segur que la mala llet i el descarnat egoisme d'alguns no ens fa servei en aquest propòsit.


La ràdio, la eterna ràdio de cal Sebastià proclama amb veu femenina que és l'hora de l'àngelus i sona l'Ave Maria de Shubert, per damunt del xiuxiueig d'en Sebastià i el parroquià assegut a la càtedra perruqueril.


Hi ha moments especials en la nostra vida.
Estones agradables de recordar, moments de pau i repòs.

Hi ha espais especials en la nostra vida.
Llocs agradables de recordar, entorns de pau i repòs.

Gràcies Sebastià.






06 de març, 2009

Delayed until friday night

Doncs això, nova entrada divendres nit i per dilluns una resposta sobre la tauromàquia barcelonina.



Gaudiu i festegeu divendres !!!



05 de març, 2009

Catosfera 2009

Els propers dies 27,28 i 29 d’aquest mes de març tindrem la segona edició de les jornades de la Catosfera a Granollers.








Catosfera
és un concepte encunyat per Toni Ibañez a propòsit de la xarxa de blogaires catalans [ Entrada anterior sobre Toni Ibañez ]. A la pàgina de l'event trobareu tota la informació tots els detalls per enguany. També els podeu seguir via [ Twitter ] i per una referència a les Jornades del 2008 teniu [Catosfera]


La veritat és que resulta un goig extraordinàri convidar-vos a participar d'aquesta aventura, dir-vos que us engresqueu i a banda de ser-hi, inicieu el vostre propi blog.


No cal pretendre res d'especial però ben segur teniu coses a dir. Coses pensades o repensades, sensacions, ... quatre idees esteses en un mitjà que connecta al món.

En el meu cas 2.058 entrades una darrera l'altre van omplint aquest racó particular.


Per això avui, a les portes d'aquesta nova edició us dono les gràcies per les vostres visites i pel vostre temps. Heus ací els darrers 100 orígens




Font Sitemeter



Penseu que aquest és un lloc ben modest, eclèctic i fora dels circuïts més 'in'. Vaja com els de la imatge:




Picture Linda Herzog

Nota : Dijous entrada 'crematística' o potser 'rosa'

Píndola triomfal i escaient




04 de març, 2009

mobilis in mobile

"Mobilis in mobile" apareix en la novel·la "Vint mil llegues de viatge submarí' de Jules Verne. Així se'ns presenta com divisa del Capità Nemo, aquest aforisme llatí que podem traduir lliurement per 'moviment dins d'allò que es mou'.


Picture lindarherzog

Aquest moviment dinàmic, aquest fluir i esdevenir resulta connatural a la història i la vida dels humans i rau en la base del fracàs més absolut dels 'conservadors', dels 'reaccionaris'.

Els fets s'encadenen inexorables i avui en posem sobre el nostre mostrador virtual un parell:


1. Gentilesa de 'La Reppublica' em paro en aquest titular : Dubai, scoppia la bolla immobiliare del que destaco

"E' scoppiata la bolla immobiliare di Dubai: il valore delle case crolla, molti cantieri sono stati chiusi a lavori incompiuti per l'insolvenza dei costruttori, e il sistema creditizio locale mostra segni di gravi difficoltà.

Nei sette Stati che fanno parte degli Emirati arabi uniti sono stati cancellati 250 miliardi di dollari di progetti edilizi, la maggior parte dei quali erano concentrati a Dubai.

Dalla crisi non sono immuni neppure i gruppi edilizi di proprietà statale, come Nakheel e Emaar. E' di fatto congelato anche il completamento del Dubai World Trade Center. "


Sense gaires coneixements d'italià ens ve a dir que arreu la 'totxana' i la febre constructiva te 'aluminosi monetària'


2. Cortesia de 'The Local' , una de ben diferent: New beetle species confirmed in Sweden que explica aquesta 'supernova dels escarabats' , aquesta nova espècia catalogada.

For the first time in 100 years, a new species of beetle has been confirmed in Sweden.

The insect has been christened after the famed Swedish botanist Carl von Linné and is a new member of the longhorn beetle family, according to the Upsala Nya Tidning.


Be, si a la capçalera deiem que el 'canvi' desgarbella els afanys 'conservadors', ara apuntem que els 'canvis' no sempre resulten en 'progrés' . Vegeu a manera d'exemple el 'fiasco' immobiliari ( àdhuc a Dubai) ; vegeu la aparició d'aquest escarabat 'suec'.


Picture Tinkerbell

Resulta extrany pensar que ara mateix mentre el món gira, estem preparant totes unes generacions per un model de societat, d'economia de valors .... totalment en crisi.

Posiblement en els propers anys en quedi ben poc del món que coneixem, car un nou 'paradigma' s'esta gestant. Una immensa oportunitat ens espera al bell mig de la foscor, de les tribulacions presents.

Com diu el vell adagi, només hem de caminar 'ad astra per aspera', recordant que les persones som 'Mobilis in mobile'



Píndola eterna per un món contingent.






03 de març, 2009

Elegía hispánica .... i Olé !

Es clar, amb tan enrenou mesetari hom vol parlar de les victòries del 'Guerrero de l'antifaz' a Galiza o d'en 'Roberto Alcazar i Pedrin' a Euskadi.




Picture Guerrero


Jo en canvi vull fer notar que tal dia com avui dimarts, dia 3 de març, s'estrenà a París una òpera singular: Carmen de George Bizet sobre la novela homònima de Pròsper Mérimée.

Sobre la novela:

" Alors qu’il voyage dans le sud de l’Espagne, le narrateur, un archéologue, rencontre par hasard José Navarro, appelé Don José, le plus célèbre brigand qui soit, avant sa mort, ce dernier lui raconte sa belle et terrible histoire… Jeune soldat d'origine basque, il croise la route d’une bohémienne, Carmen, aussi belle que sensuelle et en tombe fou amoureux comme beaucoup d'hommes.

Lorsqu’elle poignarde une collègue dans un établissement, il l'emmena au poste. Mais sur la route, par amour pour elle, il la relâche, et rentre ainsi dans l’illégalité. Après avoir été dégradé et avoir déserté, Don José devient contrebandier.

Mais il apprend que Carmen est mariée à un autre homme du nom de Garcia.

Après avoir collaboré avec lui sur des embûches et des crimes, il le tue, jaloux de son amour pour Carmen. Puis, Don José part à la recherche de cette dernière, et la retrouve aimant un toréador, nommé Lucas.

Aveuglé par le chagrin, Don José la poignarde et l’enterre dans un bois… Quelque temps après, pris de remords, il ira se rendre à la police et sera condamné à mort sans rémission
."



Picture George E Simmons


O sigui amors i desamors, passió , tragèdia i mort ambientat tot a la Sevilla exòtica i chulesca.


A la Òpera es magnifica el paper del 'toreador' Escamilla i la seva música ha fet universal aquesta visió d'España.




Picture Manet - The Dead Toreador - painted in 1864


Ací teniu un record sonor i la partitura corresponent









Fruit d'aquesta magnifica estampa costumista, gallecs, bascs, asturs, catalans, navarresos i 'tutti quanti' portem 'vestido de luces' i 'montera', ballem 'Sevillanas', sóm xulos i ben xulos i 'españoles, muy españoles'.


Així avui dimarts, a major Glòria de la Carmen, del General Franco i dels patriotes de Perejil, per a tots vostés:


España cañi
.


A veure si com en el cas de la xocolata, aconsseguim que per excés de tastar-ne, se us remoguin els budells, i avorriu fastiguejats la 'Madre Patria'.

Nota al peu: Ja que estem d'efemèrides a veure si recordeu que és celebra demà a propòsit del 4 de març i de 'La Fenice'.

02 de març, 2009

Quaresma... la mel als llavis ( o no ?)

Avui dilluns, temps de Quaresma i de recolliment, una nova setmana de feina i d'esclavatge ens mira sorneguera.

Algunes persones necessiten dos 'red bull' per sortir de l'estat catatònic fruit dels excessos nocturns i diürns del cap de setmana. D'altres són tan seriosos que treballen en excés sempre.

Fixeu-vos ve en aquesta història de màrqueting viral:






Ai ai, que els de 'red bull' avui vendran menys unitats.

Encara que la píndola té com 'target' el Saint Valentine's day ens va be per reflexionar alguns punts.

  • Hi ha dates assenyalades que són esperades pels altres amb anhel i il·lusió ( recordeu les cites de la guineu i el petit príncep )

  • Hi ha persones que, super responsables en la trinxera de la feina, es perden els camps i les flors de la vida
  • A voltes la comunicació no és transparent. Allò que es vol dir, no és el que es percep.

  • La nostra imaginació i els nostres desitjos ens fan creure allò que no és.

  • Una corbata grisa pot donar molt color a la vida.


Es clar, que a fi que la vida tingui 'color' hem d'abocar-hi els nostres esforços, ens hem de fixar en els detalls, l'hem alenar amb intensitat.




Picture Kandinsky


Així no us resultara estrany que us fem cinc [5] preguntes innocents:

  1. Quin telèfon mòbil fa servir ella?
  2. Quines flors omplen el gerro a l'esquerra del mirall ?
  3. Qui va escriure la música que sona mentre ella pensa la seva venjança ?
  4. Que hi ha en el pot cilíndric sobre la taula plena de papers ?
  5. Quin color te la galleda de fregar?
i una de més retorçada ¿exactament quina és la excusa que dona el xicot?


Apa a gaudir amb intensitat d'aquest jorn.





01 de març, 2009

Dilluns entrada per fixar-s'hi ( o no)

Per demà entrada en blanc i negre i també en colors a propòsit dels 'affaires humains'.


Foto Cristòfol






Garbuix de cap de setmana...

Ens diu el Diccionari del Institut d'Estudis Catalans  que "garbuix"  ve a ser embolic. Val a dir un aiguabarreig, una barreja, un poti-poti.

Cap de setmana i neteja d'aquells hipervincles que avui són la història, el corriol de tot allò que ha raptat la meva atenció.



Foto Cristòfol


Així, tot arrodonint la entrada anterior sobre el 'Cava & Twitts', uns registres que ens parlen de :


Fora de la tecnologia he fet lectura de:


En l'àmbit tecnològic aquesta setmana m'he entretingut amb



I 'at last but not at least' una força interessant de Chris Brogan:   10 Things You Could Do Better Today  [Entrada]

  1. Improve your response time to requests.
  2. Improve the brevity and simplicity of your email correspondence.
  3. Connect with five new people and seven existing colleagues or friends each day.
  4. Inspect your business process cycle from start to finish for improvements.
  5. Rethink your approach to helping others succeed.
  6. Increase the amount of times you connect others together to build new relationships.
  7. Resolve three pieces of unfinished business, no matter how painful.
  8. Live closer to your goals and your main points of focus, and less by reaction.
  9. Take time to thank the people who make your life possible.
  10. Rest and unplug.


De moment m'apunto a la desena  fins dilluns de bon matí