13 de març, 2009

World Development Indicators 2008

Avui una entrada en 'versió original' que ens hauria de fer repensar. Que dimonis volem deixar als nostres fills ?



Picture Carla Bordes



- S'ha actualitzat de 1,08$ fins 1,25 $ diaris el límit per considerar pobressa extrema
- En els darrers 15 anys la pobressa ha minvat a raó d'un 1%
- El 2015 assolirem els "Objectius de desenvolupament del mil·lenni".
- Es mantenen però enormes diferències entre regions.




This supplement to World Development Indicators 2008 provides estimates of global poverty that are the first re-evaluation of the World Bank’s “$1 a day” poverty line since 1999.

The international poverty line has been recalibrated at $1.25 a day, using new data on purchasing power parities (PPPs), compiled by the International Comparison Program, and an expanded set of household income and expenditure surveys.

New measurements of the extent and depth of poverty are presented here for 115 developing countries, along with poverty measurements based on their national poverty lines.

The $1.25 a day poverty line measured in 2005 prices replaces the $1.08 a day poverty line measured in 1993 prices.

Often described as “$1 a day,” $1.08 has been widely accepted as the international standard for extreme poverty and was incorporated in the first of the Millennium Development Goals.

That goal calls for eradicating extreme poverty and sets a target of halving, between 1990 and 2015, the proportion of people whose income is less than $1 a day.

The new poverty line maintains the same standard for extreme poverty—the poverty line typical of the poorest countries in the world—but updates it using the latest information on the cost of living in developing countries.

The new data change our view of poverty in the world.

There are more poor people—extremely poor people—and the incidence of poverty reaches farther into middle-income countries.

Previous rounds of the International Comparison Program underestimated average price levels in developing countries (perhaps by not fully adjusting for quality differences) and thus overestimated standards of living.

By the new measurements 1.4 billion people are living in extreme poverty—more than one-quarter of the population of developing countries. But countries and regions that have reduced their poverty rates are no less successful by the new measurements.

In 1990, at the beginning of the period tracked by the Millennium Development Goals, 42 percent of the people in developing countries lived on less than $1.25 a day.


Over 15 years global poverty fell by an average of 1 percentage point a year. At that rate the target set by the Millennium Development Goals will be surpassed at the global level and in East Asia, where poverty rates have fallen fastest, by 2015.

But large differences remain between regions, across countries in the same region, and even within countries.

The data presented here allow us to see where some of those differences occur and point the way toward a world free from the most extreme poverty.











Aliorum iudicio permulta nobis et facienda et non facienda et mutanda et corrigenda sunt.

Segons el parer d'altri, gran quantitat de coses s'han de fer, s'han d'ometre, canviar i corregir per nosaltres,. Marc Tuli Ciceró


Píndola amb esperança



11 de març, 2009

Typhoon ... i després qué ?

Mesos enrera dèiem que s'aprovava una de ben grossa ( en termes econòmics, es clar ) i com a d'altres se'ns guaitava amb incredulitat.

Ara el 'typhoon' financer i monetari comença a desplegar la seva capacitat destructora.




Font Wikimedia Commons


De fet si les crisis econòmiques es mesuressin amb la escala Saffir - Simpson que els puntua de 1 a 5, sens dubte aquesta crisi podría obtenir un 6,5. I no ens hem equivocat al comptar.


De la intensitat, de la fondària, de l'abast, en parlen amb enteniment i substància llocs com:



De tota manera i fent cas a un vell pastor, acceptem amb fe inquebrantable que només sis coses hi ha en aquesta vida:

  • Fer i desfer
  • Anar i tornar
  • Pujar i baxar
Car ara anem 'desfent', 'tornant' i 'baixant' pareix poc agossarat creure que quan sia el moment apropiat començarem a 'fer' a 'anar' i a 'pujar'.


Que hi haurà desprès del 'typhoon' ?


Picture Cristòfol


Ben segur un escenari diferent de l'actual on el 'just in time', el 'agarra la pasta i vámonos', el 'paga el último' han estat guia d'actuació de molt espabilat de molt pirata, de molt filibuster.


A tots els nivells i arreu.


La escala de valoració ( i de retribució ) es moura per reconèixer dos bens, dues particularitats avui molt escaduseres:

  • El coneixement
  • El temps


Sobre el primer, encara que resulti obvi cal apuntar que com més va, com més informació hi ha a la xarxa i arreu, ... més imbècils estem produïnt els nostres relleus generacionals.

De res serveix tenir disponibles 'exabytes' de dades gratuïtes si no en som capaços d'extreure'n utilitat, de processar-les, d'aplicar-hi inteligència crítica.

Ésser digitalment competent vol dir molt més que ésser un 'crack' de la videoconsola.


Del segon també apuntarem algunes idees antigues però actuals:


a) La feina ben feta requereix 'temps' , 'interés', 'dedicació' , 'to be focused on'

b) El temps a diferència de la 'intel.ligència' (amplificada per les màquines) o de la 'força' (amplificada per les màquines) és un tresor 'limitat' i 'contingent' per tots els humans.


Per això tinc el convenciment que sobre aquest pilars assentarem el creixement futur. Apuntava en una entrada anterior que lamentablement estem preparant els nostres estudiants per un món que ja no existirà.

Aquest 'typhoon' econòmic, aquests 'taifun' locals que són les debacles locals de Estats arruïnats ens faran ben díficil albirar el nou escenari.


Posiblement a casa nostra, més que imitadors dolents de Lavrenti Pavlovitx Beria (1) ens fan falta estadístes com Winston Churchill.

Recordeu que nen Churchill va dir amb rotunditat i coneixement:

" Socialism is a philosophy of failure, the creed of ignorance, and the gospel of envy, its inherent virtue is the equal sharing of misery."

Ànims Pepe !


Píndola amb oratge.





(1) Nota: La memòria del personatge ha estat suggerida per una entrada sorneguera al twitter. Gràcies cat2014

Estudis domèstics

Aquesta vesprada ens hem dedicat als estudis de la menuda.

Això significa 'posts off'  dia de traspàs fins dijous.

Les nostres excuses







10 de març, 2009

Leisure and entertainments

Avui ha estat un dia feixuc, llarg i molt dinàmic. Per això llegeixo a 'vespres cantades' missatges i esdeveniments.




Com sempre aquests ulls de mel i ginesta deturen embadalits. Dues entrades em criden l'atenció:

  1. Slight decrease in nights spent in hotels in 2008 - Tourism in Europe: first results for 2008
  2. I una invitació de Rachel Goller per la festa "Lost in Tokyo"






En el primer cas, puntualment, Eurostat ens diu quelcom que ja endevinàvem i que és tan senzill com dir que el passat any no va ésser tan bo pel turisme com els precedents.

En paraules més 'in' tenim que

" This edition of Statistics in Focus presents the first results for the 2007-2008 evolution of tourism in Europe.

The publication copies the information included in the annual Data in Focus discussing the first results for the previous year, but also analyses the main observations in the context of the economic and financial crisis that started in the course of 2008.

While the focus is on the evolution of the number of nights spent in hotels and similar establishments, the paper also looks at the evolutions from another point of view, namely the holiday trips made by EU residents and air passenger transport.
"

Així i de manera gràfica podem veure que:




Font Eurostat




This contraction followed four years of growth at an average annual rate of 3.2% and is the first fall since European tourism recovered from the slowdown following the events of September 2001


The biggest decreases were observed in Cyprus (-4.8%), Greece (-4.6%), the Netherlands (-4.1%), Denmark (-3.0%) and Italy (-2.9%).

Taking into account their weight in the EU tourism market, Italy and Spain were, in absolute terms, the main contributors to the negative growth at the level of the EU.

In 14 of the 27 Member States, the number of nights spent went up in 2008. The highest increases were observed in Slovakia (+7.7%), Poland (+4.7%) and Latvia (+4.6%). In absolute terms, the growth in Germany and in Austria contributed most to the smoothening of the negative growth at the level of the EU.

O sigui que la foto es belluga poc però els pitjors de la clase són Itàlia i España. Coses que te la vida!




Per compensar cal dir que a extrem orient les festes i la música són impagables. Així preneu nota, si teniu intenció de passar per Shenzen el proper cap de setmana




Inici: dissabte, 14 / març / 2009 a les 22:00
Final: diumenge, 15 / març / 2009 a les 18:00
Lloc: 1st floor,guidu building,

Adreça: chunfeng Rd,luohu district
Telèfon: 1382321193082316993



Picture wiki commons

THE FIRST THEME PARTY OF "LOST IN....."AT CLUB CASH,WE HAVE SPECIAL GUESTS FROM JAPAN KULI(DRUMER)& YUUKO (SINGER) dress code: everything in japaness style.free cocktails for people with dress code.


Podeu seguir les novetats de la vida nocturna d'aquest racó de mon aci [ Shenzen party ]


Per arrodonir aquesta entrada un grup del que sentireu a parlar 'in crescendo': els Castafiore cabaret:



píndola selecta



09 de març, 2009

Tres corridas ....

Mira que arribeu a ser 'marranos' els dilluns al matí. Apa 'machotes' que no és això.



Font Paco Blog



L'altre dia, a propòsit de la entrada anomenada 'Elegía hispánica .... i Olé !', un anònim i amable lector em deixava escrita aquesta reflexió :

" Quina explicació dones a que Barcelona ha estat l'única ciutat del món amb tres places de toros estables? "




Font Wikimedia Commons

La veritat és que de 'toros' , 'braus' o 'bous' no en sóc entès. Recordo això si, de menut, retransmissions en blanc i negre.

Tardes memorables, de 'rejoneador portugués i picador hispànico'. L'aparell, un 'Telefunken' de dos canals VHS / UHF amb estabilitzador de corrent a sota i 'tapete' de fil fet a 'ganxet'.

Mini televisió de diapositives 'Recuerdo del monasterio de piedra' i un petit gerro que deia 'Recuerdo de Valéncia'.

La van comprar les meves ties-avies "l'any que l'home va anar a la LLuna" ( 1969, pels que no voleu pensar-hi )


Tornem als miures.


A Barcelona em consten tres places:

  • La plaça de toros 'El Torín' inagurada a la Barceloneta el 1834
  • La plaça de toros 'Monumental', inicialment anomenada 'El esport' estrenada el 1914.

En principi la segona es construeix perquè la primera queda petita i queda en mans de Banca Marsans. La darrera és propietat dels Balaña.

Després d'aquesta pinzellada històrica, anem al nus gordià, a la arrel de la pregunta. ¿Quin sex appeal tenen els braus a casa nostra?




Font Wikimedia Commons


Sense ànim de fer un buidat exhaustiu aporto tres raons que justifiquen aquesta 'orgía' de 'fiesta nacional' i el declivi actual:

  • Atavisme mediterrani
  • Potencial de públic
  • Mercat de lleure


En el primer cas i com apunten algunes imatges, la passió i la fascinació pels braus / bous és consubstancial a la Mediterrania. Tan se val les platjes gregues o les feixes aspres d'Extremadura.

Arreu la virilitat dels mascles ( el toro - l'home ) ha gaudit de rituals prou coneguts.


En el segón cal entendre la evolució de la població i dels gustos després de la derrota de 1714. Efectivament es castellanitza la cort i el carrer. I s'importa la moda 'castellana' , els 'divertimentos' mesetaris.

Les entrades de persones d'arreu de la península en el segle XIX i les importants arribades de murcians i aragonesos al tombar el segle XX. En aquest cas la Exposició Universal , el Metro, l 'Eixample atrauen aquest 'potencial' de públic.

En tercer lloc cal esmentar les possibilitats de lleure abans i ara. Resulta clar que fins a la consolidació del fútbol, el básquet,... les tardes de 'toros' vàren resultar efectives en el 'panem et circenses' que les autoritats 'castellanes' proporcionaven a los 'catalanes vencidos'.





Be, com ja és dilluns i aquesta entrada resulta prou llarga, deixe'm per unaltre dia les consideracions que és poden derivar del que hem exposat.



No resisteixo la temptació d'apuntar que, en la mesura que les successives onades immigratòries d'arreu d'España, es van normalitzant, les curses de braus perden 'atractiu', 'públic' i 'rendibilitat'.

De fet sense els cèntims aportats pels turistes post - olímpics ....


Píndola de pasodoble per tancar