02 d’abril, 2009

Prospectiva ...digital

Explicava en aquesta entrada  [ CNJC 30 anys i un dia ] l'acte al Parlament amb motiu del 30 é Aniversari del C.N.J.C. ( Consell Nacional de Joventut de Catalunya ).



Un dels companys que hi vaig retrobar és en Salvador Gausa. Aleshores membre destacat del MUEC  i avui un luxe com cap de la oposició a l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallés.

Allí el Batlle és en LLuís Recoder  ( de CiU ) i en Salvador defensa les posicions del P.S.C. En canvi a la meva vila, el batlle es socialista i a la oposició hi ha un batibull  de sigles amb una modesta presència de CiU.

Comentava amb l'il.lustre Sant Cugatí , la sana enveja que  hom pot sentir d'aquesta vila seva on els personatges públics són de tan alta preparació i més encara categoria intel.lectual i cívica.


Nosaltres puix que sóm una vila dissortada tenim un govern 'analogic' i una oposició 'decimonònica'. ( amb alguna honrosa 'excepció' ) Be es cert que els regisdors fan servir la missatgeria electrònica o el  'google'.

Podeu fer la ona !


Fins i tot aquells que ultrapassen la quarentena poden resultar generadors compulsius de SMS.  Vaja un retrat cru d'aquella generació que ha susbtituit la maquina d'escriure 'Olivetti' pel Windows + Word + IExplorer  i que ha canviat l'enviament de FAX ( facsímils sobre paper químic) pel petit missatge del mòbil.

Un 'fiasco', una 'souffle' enmascarada, un tap humà pel món que ens arriva.




Picture Carles Puigdemont 01-04-2009

La política entesa com 'representació' , a cop de paper, de moció... i de  gest i verb, s'allunya dia a dia del canvi de paradigma que s'esta gestant.  Resulta molt poc engrescador viure en un lloc on els qui han de gestionar la cosa pública, visquin d'esquena a la  Tercera Onada , ( malgrat l'Alvin Toffler la explicités l'any 1980 !!).

Són part de la 'fractura digital'



Picture Aurora Cascudo


Així, l'analfabetisme digital fa que com la guineu exclamin allò de 'aún estan verdes'  Faltariem però a la realitat si no esmentem persones concretes que si han fet un recorregut extraordinari en poc temps.

Tal és el cas, per exemple d'un tal M.M.M.M. qui en pocs mesos a arraconat la tradicional 'agenda' per carregar andròmines com la 'netbook' i l' iphone.  I a sobre n'es conscient, i  hi creu i  les utilitza   sense esnobisme. Enhorabona!

Potser no tot esta perduta a la meva 'ciutat de la alegria'

Per si de cas, pareu atenció !

Obriu els ulls de bat a bat !

i fruiu amb delecció



El món que arriba truca a la porta mercès a NTT DoCoMo


Esteu preparats ???





01 d’abril, 2009

Donem males idees.

A voltes cal provocar un sotrac, un desvetllar de les consciències.


Avui, plenament avergonits del galdós paper d'aquests fadrins uniformats tan nostres, posem un petit 'feu'. Si, si, ens referima a aquests go-go boys abans Mossos de la Tura i ara Guys of Saura.



Picture Gencat

Pareix que juguen a veure qui la té mes grossa ......



Trobem en el Taipei Times aquesta noticia : "Police sorry over blogger incident"


Taipei City’s Department of Police apologized on Monday for
interrupting a private gathering of political bloggers and promised to
improve measures to respect people’s rights and privacy.
Democratic Progressive Party (DPP) Taipei City councilors Chien Yu-yen
(簡余晏) and Yen Sheng-kuan (顏聖冠) criticized the department for sending
two police officers to a private meeting held by the Taiwan Blogger
Association on Saturday and intimidating the participants by asking
them to show their ID.

.../...


Two police officers from the department entered the meeting and asked
the association’s secretary-general to explain why they were there,
while asking participants to provide their ID and cellphone numbers,
said Yang, who was at the meeting.


... / ...


Hung Sheng-kun, commissioner of the department, later acknowledged the
department’s poor handling of the matter and took disciplinary action
against the director of the department’s security office, Tsai Wang-lai
(蔡萬來), and four other officers.




Vaja, vaja .... en Mortadelo y Filemón orientals la fan ben grossa.


Resulta 'natural' aquest somriure vostre d'orella a orella. De fet tan 'natural' com les vigilàncies, la presència, l'espionatge quotidià de Los cuerpos y furerzas de seguridad del Estado'

Així els 'Guys of Saura' , el nostrat Cos de Mossos d'Esquadra persegueix infants, joves, embarassades i avis. Ells ens investiguen amb total impunitat, com en els millors temps de Via Laietana.


Hi ha un punt on un Bèria i un comisarió Melitón és confonen. Exactament en la punta brillant i pelada de la seva porra.






  • Quins límits ha de tenir la prevenció?
  • Quin preu ha de tenir la seguretat?
  • Qui pot gaudir de presumpció d'innocència?
  • Per que ens espien ?
  • Qui s'aprofita de la informació recollida?
  • Perquè és vigilen blogaires?
  • Som paranoics ?







Demà passat, present i futur 2.0 Apunt visual per un món que arriba.

31 de març, 2009

Visca la terra, mori el mal govern!

Així de contundent és el tancament d'una missiva que rebo de BAT blocs , cercle imperfecte on s'aixopluga una 'causa comuna'. En paraules de l'ínclit Raimón Obiols, el cavaller trist de la dissortada rosa marcida .

Aquesta 'causa comuna' , noble, alta, transcendent, és avui un clam ciutadà, un crit angoixat, un eixordador desig del 'populus catalanae'



Picture Antrosophie

I do ?


Senzillament el crit 'Visca la terra, mori el mal govern!' ens parla de la necessitat de fer net a les Institucions i engegar a 'pastar fang' tota la púrria que ha fet de la menjadora, del cotxe oficial i del cinisme pijo-progre el seu particular 'leit-motiv'.



Tinc per costum declinar qualsevulla proposta que es defineixi com 'NO', 'ANTI', 'En contra de ...' i de mirar amb molta cura les propostes 'PRO', 'Afavor de ... '


Excepcionalment, molt excepcionalment vaig entendre que cal sumar esforços per intentar capgirar la incompetència manifesta i quotidiana. Per això reprodueixo el text proposat.






BATBLOCS EN FA MÉS DE 50, ELS COMBATENTS PER LA LLIBERTAT


Aquest mes de març que ja s’escola ha estat testimoni d’una modesta efemèride en la catosfera. Batblocs, l’agregador de blocs dels Combatents per la Llibertat, ha arribat als 50 blocs adherits (ara ja en som més!).

Modesta, sí, però no insignificant. Batblocs és la punta de llança de la revolució democràtica que s’està gestant en aquest país nostre. Una revolució no violenta, però sí ambiciosa i destructora. Ambiciosa, perquè la formem gent que volem dedicar els millors anys de la nostra vida a la causa de la Llibertat de la nostra Pàtria, que és el mateix que dir, de la llibertat dels homes i dones que la formen. I destructora, en el sentit schumpeterià del terme, és a dir, una destrucció creativa, perquè, com el nostre nom indica, volem acabar amb aquest experiment fracassat i profundament negatiu que ha estat el tripartit.

Fracassat, perquè, com es demostra per la crisi que actualment patim, no ha estat capaç de proporcionar més benestar, més igualtat i més solidaritat als catalans i catalanes. Ben al contrari, les tan repetides polítiques socials, que havien d’esdevenir el deus ex machina de la seva actuació, s’han convertit en un veritable malson: prop d’un milió d’aturats, i l’augment incessant de la pobresa i l’exclusió social. I sense oblidar el cas vergonyant del suport inexplicable a la Llei de dependència, autèntica clau de volta de la invasió del Gobierno de España, en les competències dels anomenats governs autonòmics.

I profundament negatiu, perquè ha menystingut, ha menyspreat, ha vulgaritzat, ha enderrocat, ha disminuït, ha empetitit, ha anorreat, etc., l’orgull i el tremp de milers de catalans i catalanes, que hem presenciat atònits com es devaluava un missatge independentista. Un missatge que, no fa pas tants anys, havia aconseguit mobilitzar centenars de milers de persones, fins al punt que semblava que tot era possible. Molts de nosaltres ens hem sentit estafats, humiliats i enganyats en les nostres conviccions més profundes.

Tanmateix, no ens vam enfonsar. Ni vam dimitir, ni vam deixar-ho córrer. Armats, per una banda, amb un experiència vital que molts de nosaltres hem mamat dels nostres pares, avis i de generacions de lluita contra l’ocupant, que ens fa aixecar-nos quan hem caigut, i tornar-nos aixecar quan hem tornat a caure, i per l’altra, amb les eines –les armes– que ens proporciona la societat de la informació i el coneixement, vam decidir plantar cara, contra el derrotisme i la renúncia, contra l’abdicació i la rendició.

Nosaltres, els combatents per la llibertat, lluny de quedar-nos al saló de casa, hem participat en algunes de les iniciatives que més han sacsejat la societat catalana, malgrat els intents de neutralitzar-les. I ara, que ja som 50, prometem no defallir, i ens comprometem a fer tot el possible per capgirar aquest estat de coses. Fins a restablir l’orgull i el goig de ser catalans i catalanes. Un poble lliure.

Enhorabona, combatents per la llibertat. Felicitats, batblocs!

I els que encara no us hi heu afegit... a què espereu?

Visca la terra, mori el mal govern!




Flamerades patriòtiques a banda, aprofitem per recordar que amb barretina i estelada també es belluga molt animalot de difícil catalogació.



Picture Cristòfol


A fí d'entomar de manerta positiva recordem aquella pinzellada clàssica:

" ut gentis Catalanae alia pars fortis, alia sagax et acuta; aut in plurali tantum, ut Catalanorum alii prudentes, alii fortes; aut diuisum in singulari, diiuidentia in plurali"



Apa menys plorar i més fer feina ! Casum seuna!






Cal Sebastià... locus amoenus colomenc

Aquest matí em fan arribar una noticia terrible: En Sebastià, el meu amic Sebastià ha traspassat sobtadament.

Per això recupero aquesta entrada amb tot el sentiment del món.



R I P Sebastià




Hi ha moments especials en la nostra vida.
Estones agradables de recordar, moments de pau i repòs.

Hi ha espais especials en la nostra vida.
Llocs agradables de recordar, entorns de pau i repòs.




Foto Cristòfol Bordes

A Santa Coloma, a un saltiró curt de la porta de l'Ajuntament, hi ha un punt discret que em regala ambdues gratificacions (espai i temps): Cal Sebastià.


Formalment 'Perruqueria masculina Ferrer', intitulada abans "Escultor de la peluqueria masculina" i ara "Perruquer - Estilista" , aquesta llacuna en l'espai i el temps, amaga un dels nobles cors de la meva ciutat.


Fill del perruquer Enric, net del perruquer Joan , en Sebastià és, en majúscules, un perruquer, un home d'ofici, un artista en el seu món. De mirada afable, orella atenta i gest exquisidament educat, en Sebastià exerceix de fidel referent per tot l'univers de 'clients-que-són-també-amics'.

Diuen que algú amb prou intel·ligència ens bastí dues orelles i dos ulls amb una boca a fi d'escoltar i veure el doble del que parlem.

En Sebastià és un home discret que escolta amb interès i fa aquella pregunta precisa en el moment just. Ofici i molts anys de saviesa fan que en passar per les seves mans, el temps deturi i la calma amari el nostre caràcter.



Foto Cristòfol Bordes

Ell és un exemple anònim dels milers de catalans que passen per la vida procurant fer la feina ben feta, procurant donar molt per rebre de tan en tan, pagant religiosament impostos i 'autònoms' en la esperança que algú entenimentat li gestioni el present, li procuri la vellesa del futur.

Potser la bonhomia no serveix per fer avançar el món ; segur que la mala llet i el descarnat egoisme d'alguns no ens fa servei en aquest propòsit.


La ràdio, la eterna ràdio de cal Sebastià proclama amb veu femenina que és l'hora de l'àngelus i sona l'Ave Maria de Shubert, per damunt del xiuxiueig d'en Sebastià i el parroquià assegut a la càtedra perruqueril.


Hi ha moments especials en la nostra vida.
Estones agradables de recordar, moments de pau i repòs.

Hi ha espais especials en la nostra vida.
Llocs agradables de recordar, entorns de pau i repòs.

Gràcies Sebastià.






Ja fa una estona que les bruixes han sortit a fer un tomb i prop del Palau de la Generalitat les escombres acaronen pedres mil·lenaries.
Les gàrgoles guaiten i esmolen les ungles tot albirant la innocència del jovent que camina arraulit pel fred i la basarda. La Barcelona closa s'esmuny en la foscor de la nit ...




Picture Soul_driver




i malgrat això a les llars la xarxa bull.

A tocar les escorrialles de març nous impactes en un dilluns especialment llarg:

'Le gouvernement congolais et l’Union européenne ont signé lundi à Kinshasa une convention de financement d’un montant de 30 millions d’euros au bénéfice du “projet d’appui à la politique nationale de conservation et de gestion des forêts et de la biodiversité”. '


Quatre ratlles trobades a l'article '30 millions pour la biodiversité au Congo' al diari Le Soir on l'article explica amb claredat la situació dificil d'aquesta regió africana i el paper que juguem els benestants de la U.E.


A propòsit resulta escaient llegir aquesta noticia : "Coopération : la Rdc et le Rwanda conviennent d’échanger leurs ambassadeurs « immédiatement »" al diari Digital Congo puix situa be el drama quotidià d'aquest raco de món.


Potser també cal tenir present que:


Quin ha d'ésser el paper de la U.E. al món ?

Qui ha de pagar les festes ?


Demà entrada coral, polifònica i coordinada.






30 de març, 2009

Dilluns costerut

Els dilluns resulten sempre costeruts,... especialment si encare fumegen les restes del dia anterior. Efectivament no ens referim a la vida regalada dels 'white collars' més o menys 'pijo-eco-barcelonites'.



Picture Wikipèdia

Com tots vosaltres amables lectors recordeu perfectament un dia 29 de març de l'any 1879, esdevingué la 'Batalla de Kambula' on les forces britàniques 2.048 derroten 20.000 zulús. Com que jo visc en territori 'zulú' al sud d'Europa i al Nordest de la 'División acorazada Brunete' en prenc bona nota.


Fet i fet, després d'aquesta entrada 'étnica' i 'colonial' ( no cal el somriure ) deixeu-me apuntar altres coses que tinc pendents

  • El desenvolupament de les eleccions a Montenegro.

Potser sembla que no s'ens hi ha perdut res però històricament aquells pams de terra han estat un polvorí per Europa. Podeu llegir al Tageblatt l'article [ Les Monténégrins votent pour élire un nouveau parlement sur fond de crise ]



Picture Wikipèdia

  • Les expectatives econòmiques dels nostres amics orientals: La Xina

No hauríem de gastar munició en explicar que aquesta crisi ha d'esfondrar un xic més Amèrica i reforçar la Xina. La geopolítica és mou inexorablement.
Mireu al People's Daily Online aquesta entrada [ China, not US, will see earlier-than-expected recovery ] o aquesta [ China attaches importance to ties with Myanmar ]





Picture People's Daily Online


  • Els problemes a Europa amb les empreses energètiques que fan trampes
Així per exemple trobem a Le Soir aquesta entrada [ Greenpeace : Electrabel devrait payer un milliard ] encara que això pot provoca coses inversemblants com [ Ecolo en hausse] Si us plau no ho comenteu a Xoan Saura i Cia.



La cosa aproxima força be la clarivident geoestratègia al Palau de Santa Cruz.



Picture Wikipèdia

Tot això ens porta a concloure en primer lloc, que en les coses que tenen a veure amb Madrid, històricament a la meva terra hem exercit de Montenegro peninsular : el 'problema catalan' és damunt de la taula.

En segon lloc si els 'mesetaris' fan com sempre i treuen les pistoles, nosaltres exercim de Zulús i ens esbudellaran de 20.000 en 20.000 .

En tercer lloc i en termes econòmics, els catalans, com els xinesos, ens recuperarem abans i millor que els suposats amos del món ( en el nostre cas els conqueridors de Perejil ).

En tercer lloc que el debat de la energia s'ha de fer amb rigor i sense 'regalar' notorietat a alguns dinosauris del passat.


Finalment i pel que fa a aquells animals que ens governen, res a dir llevat de recordar aquells fets anomenats 'Vespres Sicilianes' .


Píndola d'anada i tornada