17 d’abril, 2009

Quatre lletres per l'Àfrica

NEXT POST at 22:00 p.m

Ara fa una eternitat, el dimarts quinze de maig de 2007 en Marc Arza ens lliurava una entrada al seu blog "Catalunya Fast Forward" anomenada "Quatre lletres per l'Àfrica"


En el seu escrit apuntava:

Pensar en l'Àfrica, tenir-la

present, és ja alguna cosa.


" Àfrica és avui la gran assignatura pendent del món. Un continent sencer oblidat i absent. Sense esperança.

Pensar en l'Àfrica, tenir-la present, és ja alguna cosa. El principi indispensable.És per això que des d'alguns blocs hem volgut dedicar un espai al sud del sud, allà on dorm el gran repte del món opulent."


Fruit d'aquesta petició a la xarxa el món blogaire bull:

- Entrellum: Àfrica - ... / ...




Gairebé dos anys més tard, 24 mesos vertiginosos, ens parlem amb M.A. i volem tornar a demanar-vos, escriure i rescriure, pensar i repensar sobre aquest dissortat continent.

Que ha canviat ?






A tocar de Sant Jordi us tornem a demanar "Quatre lletres per Àfrica"






Afrika a a a Afrika mon Afrique
Sama gent gi maa ngi ñaan Yalla wonma ko bala may ñibbi barsaq
Ma ne bes du ñakk ci bes yi Afrika don benn reew
D'ici ou d'ailleurs nous somm' des enfants d'Afrique
Mêm' si le ciel tombait luttons pour la paix
Kon jammu Afrika moom lay ñaan
Mané jammu Afrika mooy suñu natange
Afrika a a a Afrika a a
Afrika a a a Afrika mon Afrique

Yow mi nekka bittim reew man mi Lô maa ngi lay ñaan
Ak loo fa meun ta am ak noo fa meun ta mel bul fatte Afrika
Ici ou ailleurs la paix prix du bonheur
Mêm' si le ciel pleurait luttons pour nos frères
Kon jammu Afrika moom lay ñaan
Mané jammu Afrika mooy suñu natange
Afrika a a a Afrika a a
Afrika a a a Afrika mon Afrique

Onon bibbe Afrika ngimode, ngimode liggo-den leydi men
Ngaccen hasi daagal yoo Alla suren e musibaadi
Yoo Alla addu jam to Ruanda
Yoo Alla addu jam to Burundi
Yoo Alla addu jam to Casamans
Lawol Mbignona yee

--------------------------------------------------------



Dans mon rêve je prie Dieu pour que cela se réalise avant mon trépas

Je dis " un jour viendra où l'Afrique sera unie "

D'ici ou d'ailleurs nous somm' des enfants d'Afrique

Mêm' si le ciel tombait luttons pour la paix

Donc je demande la paix en Afrique

car avec la paix en Afrique ce sera la prospérité


Etranger, moi Lô je te prie

quelles que soient ta fortune et ta situation de ne pas oublier l'Afrique

Ici ou ailleurs la paix prix du bonheur

Mêm' si le ciel pleurait luttons pour nos frères

Donc je demande la paix en Afrique

car avec la paix en Afrique ce sera la prospérité


Vous les enfants d'Afrique, levez-vous pour construire notre pays

Que Dieu nous épargne les malheurs

Qu'il apporte la paix au Rwanda, au Burundi,

Et en Casamance sur la route de Mbignona!!!



16 d’abril, 2009

Hipocorismes ..i Tico Tico no fubá

Per un d'aquells motius que no recordo em vaig subscriure a InfoMigjorn .

InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius, des del 18 d’agost del 2002, relacionats amb la llengua catalana, com ara:

  • Retalls de notícies de premsa.
  • Articles, publicats o inèdits.
  • Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
  • Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.

Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.

Es distribueixen quatre butlletins a la setmana: dilluns, dimarts, dimecres i dijous. InfoMigjorn s’envia gratuïtament.

Si voleu donar d’alta una adreça electrònica en InfoMigjorn, cliqueu damunt l’enllaç:

[ http://infomigjorn.drac.com/alta ]


Avui en transcric una entrada d'en Eugeni S. Reig a proposit de:

Els hipocorístics usats en valencià com a nom de persona

Tradicionalment, els valencians hem format els hipocorístics aplicats a les persones retallant sempre els noms de fonts per davant (Ximo, Nelo, Cento, Toni, Quico, Quelo, Tomeu, Cinta, Felo, Gori, Voro, Tiago, Colau, etc.) i no per darrere com fa el castellà (Trini, Montse, Mari, Fran, Cleo, Rigo, Santi, Asun, Ampa, Manu, Vicen, Bartolo, Rafa, Nati, Marga, Tere, Javi, Sebas, Bea, etc.), encara que en alguns casos, ben poquets, el castellà ho fa per davant com el valencià (Lupe, Nacho, Goyo, Chuso) i en altres casos l'origen és ben bé un altre (Pepe, Paco, Cholo, Chema, Pancho).

Avui en dia, cada vegada fem menys aquestes afèresis tradicionals i tenim tendència a formar les denominacions afectives de noms de persona a la castellana.

Cada vegada és més fàcil trobar Nicos i més difícil trobar Colaus.

També en el llenguatge familiar més íntim ens acostem al castellà. Aquest estiu, en el programa d’humor Socarrats que Canal 9 ens ha oferit cada nit després del telediari, apareixia un personatge anomenat Bea, apòcope que tant pot ser-ho de Beatriu com de Beatriz.

L’hipocorístic que correspon en valencià al nom Beatriu és Triu, no Bea.

Un bon amic meu té una filla que es diu Beatriu i en casa li diuen Triuetes. ¡Quin hipocorístic més valencià i més bonic! ¡I quina llàstima i quina pena que els responsables de Canal 9 en sàpien tan poquet, de valencià!



Aprofito al peu d'aquesta entrada per aprofitar el detall que en Josep M. Albaigès fa a la seva plana.


HIPOCORÍSTICS CATALANS



HOMES


Agustí

Gustí

Alexandre

Xandri

Ambròs

Bros

Baltasar

Tasar

Baptista

Tista

Bonaventura

Ventura

Cristòfol

Tòfol

Damià

Mià

Desideri

Deri

Enric (Enriquet)

Quet

Ermengol

Mengol

Francesc

Xesc

Gabriel

Biel, Bieló

Hilari

Lari

Ignasi

Nasi, Nasiet

Jacint

Cinto

Joan

Jan

Joan (Joanet)

Net

Joaquim

Quim, Quimet

Josep

Jep, Pep

Leopold

Poldo

Macià

Cià

Manel

Nel.lo

Miquel

Quel, Quelic

Narcís

Cis, Cisó

Nicolau

Colau

Nicomedes

Medes

Onofre

Nofre

Pompeu

Peius

Rafel

Fel, Felet

Raimon

Mon, Mundó

Salvador

Vador, Vadoret

Sebastià

Tià

Valentí

Tinet





DONES


Anastàsia

Tàsia

Assumpta

Sumpta

Beatriu

Triu

Calamanda

Manda

Cecília

Cila

Consol

Sol

Dorotea

Teia

Eulàlia

Laia

Francesca

Cesca, Paquita, Quita

Gaietana

Tana

Isabel (Isabeló)

Beló

Josepa (Josepona)

Pona

Magdalena

Lena

Margarida

Guideta

Maria (Mariona)

Iona

Misericòrdia

Coia

Montserrat

Rateta

Narcisa

Arcisa

Raimunda (o Rosamunda)

Mundeta

Ramona

Mona

Sebastiana

Bastiana

Teodora

Dora

Vicenta

Centa

HIPOCORISTICOS DE JOSEP/JOSEFA (català)

Bepet/Bepeta

Bepi

Bepis

Bepó/Bepona

Bepu

Bep/Bepa

Jepàs/Jepassa

Jepet/Jepeta

Jepí

Jepic/Jepica

Jepillo/Jepilla

Jepis

Jepolí

Jepot/Jepota

Jepó/Jepona

Jepu

Jepus

Jepús

Jep/Jepa

Josefí/Josefina

Josef/Josefa

Josepet/Josepeta

Josepit

Josepó/Josepona

Pepell

Pepet/Pepeta

Pepic/Pepica

Pepió/Pepiona

Pepis

Pepissó/Pepissona

Pepito/Pepita

Pepot/Pepota

Pepó/Pepona

Pepus

Pep/Pepa

Pet

Pito

Pitus

Ponet/Poneta

Ponot/Ponota

Popon

Popó/Popona

Po/Pona

Sepó

Zepó

Zep/Zepa

/Fina

/Fineta

/Finota

/Josefineta


Enric Moreu-Rey: Toponímia urbana i Onomàstica vària



I avui píndola musical amb ritme nat a Santa Rita do Passa Quato. De la ma de Zequinha de Abreu i per tots vostés Tico Tico No Fubá





O tico tico tá, tá outra vez aqui,
o tico tico tá comendo o meu fubá.
Se o tico tico tem, tem que se alimentar,
Que vá comer umas minhocas no pomar.
O tico tico tá, tá outra vez aqui,
o tico tico tá comendo o meu fubá.
Eu sei que ele vem viver no meu quintal,
e vem com ares de canário e de pardal.

Mas por favor tira esse bicho do celeiro,
porque ele acaba comendo o fubá inteiro.
Tira esse tico de lá, de cima do meu fubá.
Tem tanta fruta que ele pode pinicar.

Eu já fiz tudo para ver se conseguia.
Botei alpiste para ver se ele comia.
Botei um gato um espantalho e um alçapão,
mas ele acha que o fubá é que é boa alimentação.


I si teniu prou esma ací van 61 versions d'aquesta píndola universal [ 61 Tico Tico ]

14 d’abril, 2009

Biblioteca d'Alexandria

Paraula de wikipèdia:

" La biblioteca d'Alexandria va ser la biblioteca més cèlebre de l'antiguitat. Situada en la ciutat egipcia d'Alexandria, es creu que fou creada als inicis del segle III a. C. per Ptolomeu I Sóter i que va arribar a disposar d'un fons bibliogràfic de 700.000 volums."


Si fem un repàs als espais que avui conformen les principals biblioteques d'arreu, trobarem en els primers llocs per volum d'obres atresorades i per importància històrica :


Tanmateix la majoria de biblioteques han evolucionat adaptant-se a les noves tecnologies i presenten espais digitals a la xarxa oberts al public. Una petita mostra agafada del espài [ Educar ]



Això ens permet superar l'espai físic i obre a tothom la disponibilitat d'aquests tresors.



"The Reading Room of the British Museum is situated in the centre of the Great Court. It used to be the main reading room of the British Library, but that relocated to the new British Library building at St Pancras, London. The old Reading Room was opened to the public in 2000, following a renovation by noted architect Sir Norman Foster. It contains a collection of books on history, art, travel, and other subjects relevant to the British Museum's collections, on open shelves."


Un pas més enllà el trobem en aquesta iniciativa que és presenta en públic el proper 21 d'abril:

World Digital Library


"The World Digital Library will make available on the Internet, free of charge and in multilingual format, significant primary materials from cultures around the world, including manuscripts, maps, rare books, musical scores, recordings, films, prints, photographs, architectural drawings, and other significant cultural materials. The objectives of the World Digital Library are to promote international and inter-cultural understanding and wareness, provide resources to educators, expand non-English and non-Western content on the Internet, and to contribute to scholarly research."







La Biblioteca Digital Mundial posarà a disposició a Internet, de forma gratuïta i en format multilingüe, importants materials opriginals de les cultures d'arreu del món, incloent manuscrits, mapes, llibres rars, partitures musicals, gravacions, pel lícules, fotografies, dibuixos arquitectònics, i altres importants materials culturals.

Els objectius de la Biblioteca Digital Mundial per promoure la comprensió entre pobles i la consciència intercultural , proveir recursos per als educadors, ampliar continguts a Internet no anglesos i no occidentals, i contribuir a la recerca acadèmica.




I puix que Cultura i Tècnica són dos puntals del progrés ( i aquí només ensenyem a la canalla a jugar amb video consoles ... ) avui abans de la píndola musical apunto un darrer impacte visual d'allò que arriba.



Sens dubte aviat canviarà la nostre percepció del món i dels ginys.


Aquesta entrada ha resultat excepcionalment densa en contingut però confio en fruiu intensament.



I per tots vostès, en concordància amb el títol, píndola clàssica amb l'ària de Cleopatra tot declarant el seu amor a Giulio Cesare ( Gràcies G.F. Haendel )




V'adoro, pupille, I adore you, eyes,
saette d'amore, lightning bolts of love,
le vostre faville your sparks
son grate nel sen. are welcome in my breast.
Pietose vi brama My sad heart
il mesto mio core, desires you (to be) compassionate,
ch'ogn'ora vi chiama (my heart) which at every hour calls you
l'amato suo ben. its dearest beloved.
V'adoro, pupille, ecc. I adore you, eyes, etc.


13 d’abril, 2009

Roma no paga traïdors ...

Al voltant del 139 aC, Marc Popil·li Laenes IV va subornar tres enviats de Viriat que tenien com a objectiu arribar a un acord de pau amb els romans. Aquests eren Àudax, Ditalc i Minurus, els quals Marc va prometre una recompensa si mataven Viriat, i així ho van fer, el van assassinar tranquil·lament mentre dormia.


Quan els traïdors van tornar al campament romà per reclamar la recompensa que Marc Popol·li els havia promès, el cònsol Servili Escipió va ordenar que els executessin, declarant que "Roma no paga els traïdors"




Aquest petit apunt històric ens emmarca a manera d'atrezzo les reaccions que en general produeix el canvi d'orientació professional d'Ignasi Guardans.

Destacat prohome català, és avui personatge públic d'una nissaga de protagonistes i generadors de la Història propera del nostre petit país.

En aquest blog ja hem apuntat tres entrades que anomenen aquest il.lustre personatge:

Ara és noticia en finalitzar la seva tasca d'Eurodiputat i començar una nova etapa 'madrilenya'.

Certament la reacció natural del 'clan' de la 'tribú' pareix que s'apropa més a cridar 'traïció' que a emetre un judici seré sobre les motivacions i els pensaments que porten al nostre protagonista a aquest nou repte.

Més enllà dels atacs viscerals, de les reaccions sentimentals, de la 'errònia' defensa de la tribu, cal reconèixer a aquest patrici el mèrit de la preparació, la dedicació, la perseverança, de la defensa intel·ligent de les creences i valors.

Ha exercit plenament d'Europarlamentari, val a dir de Diputat d'Europa - i això no és exactament un senyor Diputat escollit a no se on que defensa no se qui interès de la seva tribu-.



Wikimedia José Madrazo 'Mort de Viriato'

Avui quan molts exerceixen de 'martillo de herejes' m'entristeix pensar que si be 'Roma no paga traïdors' més és cert que ben estúpida és Roma si prescindeix del talent dels seus millors homes.




Recordeu sempre: "Roma non soltanto non paga i traditori, ma nemmeno i suoi fedeli."



Per un si de cas, avui píndola amb 'clemenza'



Tu fosti tradito
Ei degno e di morte,
Ma il core di Tito
Pur lascia sperar.

Deh! prendi consiglio,
Signor, dal tuo core:
Il nostro dolore
Ti degna mirar.


Tu fosti tradito...