25 d’abril, 2009

Espacio interior

Explica Gillo Dorfles [ Escritor y crítico de arte. Profesor de estética en las universidades de Milán, Trieste y Florencia ]

" La contraposición entre el espacio exterior y el espacio interior en arquitectura es tal vez una de las cuestiones —prácticas y teóricas al mismo tiempo— más antiguas: sin espacialidad interior, es decir, sin un ámbito, el hombre no podría vivir y, por lo tanto, la «casa del hombre» no existiría.

Desde una choza hasta una catedral, desde el supermercado hasta el hemiciclo del parlamento, los diferentes vacíos creados, grandes y pequeños, interactúan de forma que se produzca esa situación existencial que luego se transforma en arquitectura.


Y apenas hace falta subrayar que es precisamente el vacío lo que determina el sucesivo lleno.
"



Exquisida reflexió arquitectònica perfectament trasposable a la pròpia esència del viure humà. Nogensmenys ha estat una constant pensar en el 'Creador' de la nostra realitat, com un formidable arquitecte.


Font Wikimedia

La regla i el compás maçonics ( maçon = mestre d'obra ) en son mostra palpable.


Avui et lleves com sempre, et rentes la cara, ( i alguna cosa més, que caram ! ) , esmorzes, t'habilles i fas via. Fixa't que mentre el temps fuig vas recol·lectant espai exterior i espai interior, plens i buits, paraules i silencis.

Com apuntya Gillo Dorflees "sin espacialidad interior, es decir, sin un ámbito, el hombre no podría vivir".





Foto Carla Bordes

ets l'arquitecte del teu espai i dels teus buits. Procura els millors materials, procura la estructura més sòlida i persevera a fi de no transmetre una 'catedral inacabada'.




Píndola planetària per una entrada còsmica




24 d’abril, 2009

Cool sophistication

Entrada dedicada a l'ínclit Don Manuel Chaves, el 'príncipe andaluz' ...


"Sevillanos exude a cool sophistication that seems more Catalan than Andalusian" [ Els sevillans traspuen una fresca sofisticació que pareix més catalana que andalusa ] .




Picture Gabriel Moreno

És aquest, un petit apunt del reportatge "48 hours in Sevilla" de la revista Brussels airlines European network inflight magazín. Val a dir, un farcit de tòpics en una d'eixes revistes que trobem dins dels avions.

I sembla que el tòpic pel que fa a naltros inclou 'cool sophistication'. No està gens malament per ser un poble titllat sovint de gasiu, esquerp i rúfol.


De fet aquesta 'cool sophistication' que explica la revisat, juntament amb el 'fashion design', el 'warm tourism' i les 'hot night parties' embolcallen algunes importants 'fortaleses' del tarannà català.


Ara que la carnisseria de la crisi ens colpeja amb intensitat desconeguda, ara resulta positiu posar sobre la taula com ens veuen i que se'ns valora.

Dins l'embolcall hi ha 'clusters' de coneixement i de producció força esperançadors : disseny, moda, biotecnologia, farmacèutiques, programari empresarial, programari 2.0 , branding, producció multimèdia, .... i la nostra potencia porcina. ( that's justs a joke ).


La goma aràbiga que ens relliga embolcall i contingut és aquell núvol de valors i actituds (vegeu VIA ) que ha esdevingut lengendari en parla dels catalans: treball, constància, seriositat, responsabilitat, perfeccionisme, ...


Hi va haver uns anys en que el dit "Paraula de català tan es avui com demà" feia justicia a una manera de ser i estar que provocava admiració i enveja mesetària.

El regnat del doctor Clos a la Barcelona d'aparador i porexpan marca el punt més baix en la pèrdua d'aquests referents i el seu hereu Hereu la constatació pública que ens és posible viure malgrat tenir la incompetència parasitant-nos cada dia.

Recordo perfectament la burleta, la caricatura àcida que els 'progres' feien dels 'valors de tota la vida' , dels qui 'treballen com formi guetes'.



Picture Carla Bordes

Ara que tenim l'hivern econòmic al damunt, totes aquestes 'llagostes' mereixen ésser fumigades.









23 d’abril, 2009

Sant Jordi 2009

Avui novament la rosa i el llibre omplen de sensibilitat i cultura la nostra terra mil·lenària.




Una Rosa

Sant Jordi, santa diada
del passat i l'avenir,
Fe i Pàtria nostrada
del meu cor fas sobreeixir.

Oh la bella matinada!
Quina joia de collir
una rosa perlejada,
una rosa a mig obrir!

Maria Antònia Salvà (1869-1958)









Amb el meu respecte i la meva més alta consideració.



Sant Jordi és per excel·lència el patró dels enamorats a Catalunya . Per Sant Jordi, el noi li regala una rosa a la seva “princesa” i aquesta li regala un llibre.

D’on ve la tradició de regalar la rosa? Doncs la cosa no està gaire clara, alguns diuen que va néixer de la "Fira dels Enamorats" que se celebrava a Barcelona pel segle XV. Amb certesa es pot dir que ja per aquest segle, el XV, es repertien roses a totes les senyoretes que assistien a la missa que se celebrava a la capella que el sant té al Palau de la Generalitat.

Sant Jordi és també el patró dels cavallers i dels escoltes. Se l’invoca a l’hora de beneir una casa nova i també contra les aranyes. L’ havien tingut com a patró els oficis antics que intervenien amb armes i armadures. Els pagesos (tot i que ja tenen a Sant Isidre i Sant Galdric), també el poden invocar perquè els faci granar l’ordi. D’aquí aquella pregaria: “Gloriós Sant Jordi, jo tinc un camp d’ordi fresc i gemat; feu-nos la gràcia que arribi ben granat”.

La festa del Dia del Llibre té un orígen a Catalunya. Va començar a celebrar-se el 7 d'octubre del 1926 en commemoració del naixement de Miguel de Cervantes a instàncies de l'escriptor I editor valencià, afincat a Barcelona, Vicent Clavel Andrés que ho va proposar a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona. El 6 de febrer d'aquell any, el govern espanyol presidit per Miguel Primo de Rivera ho aceptava i el rei Alfons XIII firmava el Reial Decret que instiuïa la "Fiesta del Libro Español". L'any 1930 es va traslladar la data al 23 d'abril, dia de la mort de Cervantes. Més tard, el 1995, la Unesco instituïa el 23 d'abril com el Dia Mundial del Llibre i dels Drets d'Autor. Cal recordar que un 23 d'abril també va morir Josep Pla i William Shakespeare.


CATALUNYA

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------











21 d’abril, 2009

Inter comunicació digital .....

L'altre día ( amb un bon 'share' d'audiència ) aquella televisió que havia estat 'La Nostra' ens servia un 30 minuts a propòsit de les noves tecnologies.

Especialment feia esment de Facebook, Tuenti i Linkedin ( hi ha dotzenes d'altres espais a considerar, però).





Picture Jeffrey Michael Harp



Amb moments brillants i convidats notables com Genís Roca [ Twitter - Blog - Linkedin ] , Gina Tost [ Twitter - Blog - Linkedin ] o l'amic Daniel Cliville [ Twitter - Blog - Linkedin ] va malmetre expectatives.


De fet hi va haver un debat viu i multitudinàri a la xarxa al temps que les imatges ens arrivaben i en la primera hora posterior. Coincidència generalitzada fou:

  • - L'estil i contingut pareix el.laborat per persones que no utilitzen prou les possibilitats digitals.
  • - El papus dels perills explicat pel Mosso d'esquadra a una aula resultava extemporàni
  • - Les declaracions del ex - adicte fora de lloc i del to general

  • - Extraordinariament positiva la experiència de democracià 2.0 mostrada.
  • - Plenament didàctica la intervenció d'en Genís i de la seva Filla
  • - Interesant la proposta headhunter d'en Daniel


La xarxa és fonamentalment una immensa eina per comunicar i per expresar-nos. Com totes les eines i totes les tecnologies pot, en mans dels humans, provocar un abús o efectes negatius.




Picture Mario Sanchéz


Resulta innegable però, que això no és una moda, un esnobisme, un life-stream per quatre frikies 'geek'. En darreres entrades apuntavem píndoles explicatives del que ens prepara el futur.

  1. Biblioteca d'Alexandria
  2. Prospectiva .. digital


LLuny d'imatges extremes com la que pot donar a entendre [ La "in" comunicació ] els llocs més avançats generen nous usos i continguts que ens humanitzen, ens inter comuniquen i trenquen totes les barreres d'espai i temps. [ Bitferits, netlibrary, BDM…Sant Jordi ]

Resulta preocupant i decebedor que a la nostra ciutat on el principal 'actiu' és el 'capital humà' , val a dir les persones... els poders públic miren a Roma ( avui celebrem la seva fundació, per cert).


Necessitem en aquest àmbit un 'Pla Marshall' local que ens portiu de la 'barricada anti sistema' als present ( 2009 ) més progresista i social.







A partir de la entrada [ What's happening ]


I per acompanyar píndola des de la barricada ... ( prepareu-vos infusió de til.la )




Diez negritos o ...Y no quedó ninguno

El rellotge de l'ajuntament tot just enfila les campanades de mitjanit i la foscor baixa per omplir la Placeta dels LLops. Així al Qeens barceloní unaltre jorn crema el darrer bocí de ble.




Picture Heiste

I jo enfilo una nova entrada amb aquesta cançó esfilagarsant-se per la memòria:

Diez negritos se fueron a cenar.
Uno de ellos se asfixió y quedaron
Nueve.
Nueve negritos trasnocharon mucho.
Uno de ellos no se pudo despertar y quedaron
Ocho.
Ocho negritos viajaron por el Devon.
Uno de ellos se escapó y quedaron
Siete.
Siete negritos cortaron leña con un hacha.
Uno se cortó en dos y quedaron
Seis.
Seis de ellos jugaron con una avispa.
A uno de ellos le picó y quedaron
Cinco.
Cinco negritos estudiaron derecho.
Uno de ellos se doctoró y quedaron
Cuatro.
Cuatro negritos fueron a nadar.
Uno de ellos se ahogó y quedaron
Tres.
Tres negritos se pasearon por el Zoológico.
Un oso les atacó y quedaron
Dos.
Dos negritos se sentaron a tomar el sol.
Uno de ellos se quemó y quedó nada más que
Uno.
Un negrito se encontraba solo.
Y se ahorcó y no quedó...
¡Ninguno!


Si us fixeu be correspon a correspon a aquella novela de Agatha Christie anomenada "And Then There Were None" A la wikipèdia s'explica:

"La novela relata la historia de 10 personas (el joven Anthony Marston, el señor y la señora Rogers, los criados; la señora Emily Brent, el general MacArthur, el juez Lawrence Wargrave, el doctor Armstrong, el detective William Henry Blore, el aventurero Phillip Lombard y la joven Vera Claythorne) que son invitadas a pasar unos días en una isla privada; sin embargo su misterioso anfitrión no aparece y entonces comienzan a ser asesinados uno por uno siguiendo las ingenuas instrucciones de una canción de cuna."



Aquesta mort ingènua, immerecscuda, omnipresent ... forma part de la quotidianetat delo continent oblidat: Àfrica.



Picture mradulovic


Així al temps que l'Eurostat em lliura esplèndids treballs com :


European Union international trade in services - Analytical aspects - [ Data 2003-2007 ]
Inland waterways freight transport in Europe in 2007 remains stable - [ Issue number 27/2009 ]
... / ...


al mateix temps truquen a la porta noticies com la servida pel diari mexica "La Jornada"


Africa subsahariana sufrirá nuevas y largas sequías



Ací teniu la [ notícia sencera ] i en aquests [ Blog ] una entrada amb un video de TV3 a propòsit de la sorra i la població.

... / ...

Dos negritos se sentaron a tomar el sol.
Uno de ellos se quemó y quedó nada más que
Uno.
Un negrito se encontraba solo.
Y se ahorcó y no quedó...
¡Ninguno!



La vella Europa s'ho mira, vacuna al braç, dolç al paladar, i pantalla plana al saló de la llar.





Picture unleashed

Avuí la entrada te un cert regust amarg, ....


Potser per això proposo una píndola angelical a càrrec de Philippe Jaroussky de qui no fa gaire em van proposar escoltar-ne unaltre.