02 de maig, 2009

La foresta colomenca ...

Sovint en parlar de Santa Coloma de Gramenet hom pensa en ciment, en brogit, en grisos i rovells. La fressa mediàtica i unes imatges poc afortunades amaguen però altres realitats més selvàtiques, més melismàtiques.


Picture Cristòfol

Es divendres horabaixa i enfilem el corriol que pel carrer del Nord s'atansa damunt les pistes d'atletisme.

Malauradament l'alcalde Bartomeu vol llençar-hi una munió de milions per a no res i mig poble contempla el desori entre la incredulitat i la impotència.

Travessem pel bell mig de les feixes sota La Bastida. Fa no gaires setmanes hi plantàrem pins i d'altres arbres, malgrat els afanys megalomàns de l'ínclit Bartomeu. Recordeu la entrada [ Salvem la Bastida ] .


Com pot ser un home tan intel·ligent, refinat, culte,.... tan immisericorde amb la seva terra i la seva gent ? Que no recorda el final d'en Mussolini o d'en Ceaucescu ?.






El verd intens, el flaire penetrant d'anís, de ginesta humitejada, d'herba arraulida a dojo s'escampa. El Sol de mitja tarda fuig i encara pinta amb flames el roig dels edificis.




Poc més de mitja hora separa aquest lloc del llombrígol geogràfic anomenat Plaça Catalunya de Barcelona.





Enguany hi ha verd arreu, àdhuc en el despatx d'aquell Honorable Conseller de la sequera, els vaixells pagats, les canonades comprades i abandonades. Per això la llera del riu Besós llueix formosa com mai.









I com no, avui píndola amb selva.





01 de maig, 2009

BBVA ... i la quasi usura electrònica

Matí festívol, humit i joiós pel davant. Obro sense parar gaire atenció un sobre gruixut del BBVA. És a dir el Banco Bilvao Vizcaya Argentaria bastit pel clan de Neguri sobre els pilars del Bilbao d'en Sánchez Asiaín y del Vizcaya d'en Pedro Toledo.

D'aquell nucli basc en sorgí una potència financera mundial que creix i creix sense deturador.






Com mostra el clip multimèdia ...el daurat és multiplica.

Puix que els humans no fem miracles... si ells en tenen més vol dir que naltros en tenim menys. Coses de la matemàtica euclidiana.

Avui el sobre em lliura un plec de paperassa, un díptic i una magnífica tarja de pagament :




Tarjeta de PagoFijo BBVA



Em ve al cap aquell guerriller anomenat Manuel Marulanda 'Tirofijo' i no se perqué. La publicitat del díptic, el típtic i la carta personal, ens suposa 'imbécils' totals i destaca tres virtuts d'aquest plàstic:



  • Es gratis para siempre
  • Incluye Seguro de atraco en cajeros ( si qui atraca no és el banc ! )
  • Puede contratar Servicio de Alerta al Móvil



I encara diu : "Está asociada a su Tarjeta BBVA y le permitirá pagar lo mismo todos los meses. Usted decide la cantidad a pagar".


Anem a pams.

En primer lloc, gratis, el que entenem per gratis ( el 'gratis total' ) NO és .

Treure els meus diners pel caixer em costa un 3% del total (mínim 2,50 € ) en oficines seves i un 4% (mínim 3,00 € = 500 ptes ) si son d'altri. Em cobren per consultar el compte, em cobren pel duplicat, em cobren ....


En segon lloc l'assegurança per atracament en caixer és més virtual que real.

Et demanen franquicia de 30 € i denúncia en menys de 15 minuts . El màxim cobert són 600 €. No val si hi ha robatori sense violencia, ni en cas de furt, ni per extraviament enmig d'un aldarull. Vaja que si no és Divendres Sant i et dius Josep d'Arimatea ...francament tens la cosa ben crua.


En tercer l' Alerta al móvil

Aquesta és correcta perque diu "Puede contratar" i acò implicit vol dir "pague usted caballero".


El que no diu el díptic i trobo faltar és el cost real de pagar amb aquesta tarja i reingresar al banc en amables quotes fixes.

Pel meu gust la lletra gruixuda del díptic, el tríptic i la carta personalitzada (on està enganxat el plàstic ) hauria de dir:


Tarjeta de PagoFijo BBVA



Devuelva en cómodad cuotas desde un 19,56 T.A.E. hasta un 26,82 T.A.E.



Oi que ara si s'enten ! No hi ha dubte possible.

La inflació 'oficial' és negativa ( la real vosté mateix, grati la butxaca .. ) el preu oficial del diner és al voltant del 2 % i els estimats banquers del BBVA ens ajusticien amb un petit rati entre el 19,56 i el 26,82.

Em ve al cap aquell Concili de la Esglèsia per prohibir la USURA.

De fet en català un usurer s'anomena Escanyapobres.

Com al Bagdad, el Harem del Paral.lel barcelonita , el meu banquer em diu


A D E L A N T E


Ja se sap que entre persones adultes (físiques o jurídiques ) la sodomia no esta penada.


Píndola crematística




Wellgunde
La Riqueza del mundo
podría ser para aquél
que con el Oro del Rin
hiciera un anillo
que le otorgaría un poder incalculable.

Folsshilde
Así nos lo contó nuestro padre,
y nos ordenó que,
con inteligencia,
guardáramos el brillante tesoro
para que ningún embustero lo robara de las aguas:
así que, callaos, banda de cotorras.

Wellgunde
Oh tú, la más inteligente de las hermanas,
¿en serio nos acusas?.
¿No sabes a quién únicamente
podemos entregar el oro
para que lo forje?

Woglinde
Sólo a aquél que solemnemente
abjure del poder del amor,
a aquél que renuncie
a los placeres del amor,
sólo aquél recibirá la magia
para forjar un anillo con el oro.


-----------------------------------------------------

Wellgunde

Der Welt Erbe gewänne zu eigen,
wer aus dem Rheingold schüfe den Ring,
der maßlose Macht ihm verlieh’.

Flosshilde

Der Vater sagt’ es, und uns befahl er,
klug zu hüten den klaren Hort,
daß kein Falscher der Flut ihn entführe:
drum schweigt, ihr schwatzendes Heer!

Wellgunde
Du klügste Schwester, verklagst du uns wohl?
Weißt du denn nicht, wem nur allein
das Gold zu schmieden vergönnt?

Woglinde
Nur wer der Minne Macht entsagt,
nur wer der Liebe Lust verjagt,
nur der erzielt sich den Zauber,
zum Reif zu zwingen das Gold.


30 d’abril, 2009

To be a consultant... What is this ???

Arrel de la entrada anterior, recupero aquesta de Juliol del 2007 puix que aporta reflexions avui tan vigents com ahir..







Jugar amb boles de colors. [ To play onself with coloured balls ] pot ser la resposta un xic càustica de molts coneguts.

Dijous sopar d'estiu de l' empresa on he servit els darrers anys i també el meu sopar de comiat.

Emocions a banda, vaig tenir l'honor de parlar i ser escoltat [ no sempre és una dupla sincrònica ] i ara en poso negre sobre blanc el fil conductor.


Hui, tres tríades de pensaments i tres desitjos finals car dotze és número màgic i perfecte segons molts antics i entenimentats.

Tríada 1 Que és 'ser consultor' ?

Al meu entendre fonamentalment 'ser consultor' és preguntar, és raonar, es interioritzar.

Preguntar

Demandar puix la pregunta és la porta al coneixement. No sempre que escoltem, allò que ens entra ens aporta valor. Però preguntar, preguntar i preguntar , ens pinta el terreny, ens marca el perímetre, ens dibuixa els corriols. En definitiva mena cap a les solucions.


Raonar

No n'hi ha prou en preguntar i descobrir, ans cal també dedicar temps a l'estudi, raonament, aprenentatge , a la tasca intel·lectual que permet moure els 'grans' problemes dels notres clients. Moure'ls de davant dels nostres ulls fins a deixar-los en el palmell de la nostra ma.

Raonar permet fer d'un obstacle insalvable, una sol.lució explicable, un 'bussines case' una anècdota en el nostre itinerari vita.

Interioritzar.

La consultoria és confiança i és proximitat. Només la interiorització de les realitats, dels problemes, neguits, esperances de l'altri ens fan propers, autèntics als ulls de qui en nosaltres confiança ha dipositat.

Fer nostre allò que ens és aliè, exercir de persones al bell mig de persones.


Més enllà de la mirada acadèmica, dels apunts 'sobre' l'ofici de consultor, del exercici del magisteri fruit dels anys, un canvi de cicle requereix també un repensar-se un mateix i un balanç propi. Per això les dues següents reflexions triàsiques són respectivament una 'introspecció' i una 'prospectiva exterior' sobre els sentiments personals i la meva particular aprehensió de la 'way of life'.


Tríada 2 Mirar de 'portes endins'

A l'hora de fer balanç i com 'touts les matins du monde' em poso davant del mirall i guaito 'deep into my own eyes' . Tres idees força suren irrefrenables: Passió, 'Ora et labora', 'pau interior'

Passió


En tot allò que som i que fem, la passió ha de surar per totes les costures: Passió per viure, per treballar, per cardar, menjar, dormir, estimar,...

Hi ha persones que passen com espectres per la vida i és jubilen en boira gris. Crec que com be diuen aquelles noies del ' Azucar moreno' ..."sólo se vive una vez' . Si un matí en aixecar-nos ens costa anar a la feina o tanquem un jorn amb sensació d'avorriment, de no créixer; si hem de mirar el rellotge per l'hora de plegar aleshores tenim un problema de fons (i greu).
Cal canviar de feina, de parella, de dieta, ... el que calgui per retrobar la passió en el que sóc i en el que faig

Ora et labora

Catalunya és terra benedictina. Afirmació rotunda per rememorar la guia sintètica de l'ordre de Cluny : "Ora et labora" Val a dir "Resa i treballa" o en termes actuals " raona i actua".

Igual que les vaques remuguen la pastura que mengen, nosaltres hem de dedicar temps i esforç de l'enteniment a raonar, repensar, estructurar tot allò que les nostres interpel·lacions i els nostres sentits ens han apropat.

Però també la meva vida són els meus actes, el sortir fora de mi i més enlla d' "arreglar el món en dues sobtretaules" crec profundament en fer, en moure's. Sense esperar ordres ni consignes. La La iniciativa personal feta des de la reflexió m'ha donar èxits i fracasos i per això creixement personal 'Rien ne va plus !'.

Pau interior


El meu ofici, el vostre però també, en general la vida moderna i urbanita, ens fa tornar a casa amb angoixes, problemes, neguits, un run run al cap i al cor. Per viure i per viure en plenitud cal 'pau interior' val a dir consciència de calma serena.

El 'bussines excutive stream" em porta records d'èpoques desbocades, trepidants, amb tsunamis d'adrenalina .... i en el fons res de res. Avui tinc cara estima per la meva 'pau interior' i per això reflexiono sobre tot allò que vol provocar-me el trencament d'aquesta joia personal.


Tríada 3 Mirar de 'portes enfora'

Finalment uns fils de pensament sobre el que crec i penso en adreçar-me fora de mi. [Sartre in memoriam] Tres nous fils conductors: 'feina ben feta' , 'estimar, respectar' i 'pla vital'


Feina ben feta


Concepte 'pujolià' escarnit, mofat i ridiculitzat avui més necessari que mai. En tot allò que faig, en tot allò que vosaltres feu, ... 'sempre a punt i tant com puc' .. deixem-nos la pell per fer-ho el més ben fet possible. Si faig amb aspiracions de treure un 5 i em va malament l'examen, segur que suspenc. Si demano la LLuna, treballo per un 10 i rellisco, possiblement marcaré el 7 o el 8 i la excel·lència esdevindrà notabilitat però no mediocritat abjecta.

Estimar, respectar

Només s'estima allò que ens resulta propi i per tan que ens és conegut. Els antics savis ja en deixaren per escrit dissertacions profundes. Crec sincerament que cal fer un esforç per respectar i estimar les persones, els llocs, allò que ens envolta i configura el nostre ecosistema social. I estimar té alguns vectors com el compromís i la gratuïtat.

Pla vital


Més enllà de la immediatesa, del dia a dia , del 'corre que fem tard' també tinc el convenciment que ens cal deturar el temps, reflexionar, dedicar un espai a repensar el que som i el que volem ser. No cada dia, no cada dos mesos, però si al llarg de la nostra vida em de trobar moments on perfilar 'com em veig a mi mateix d'ací cinc anys'.

Una prospectiva personal que ens ajuda a aclarir, a separar allò de substancial a allò que resulta accessori o fins i tot contraproduent. Tenir clar la destinació ens facilita escollir el corriol correcte a defugir distraccions i bifurcacions.

Val pel món professional, val pel món personal, val per les relacions interpersonals.


Rodolí final

Be, dit concentrat com a la paella,
aquí hi ha una mica de la nou moscada i una mica de la canyella
que donen colors
a aquest anys d'ofici com consultor





Nota: agraeixo les correccions del bon amic J.C.. Una bona comfitura ha de presentar-se en un pot que li faci justícia

And the show must go on .....

Hi ha moments en que les circumstàncies ens arrosseguen, en que la espirall dels esdeveniments gira i gira. Lots of todo, jobs, works and so one.


I mentre som allí, abaix, a la trinxera ... el món roda i roda.


De Sant Jordi a Sant Marc; de Sant Marc a la Mare de Deú de Montserrat; d'ací a Santa Caterina de Siena. Un altre giravolta i maig ja és ací



Si noteu la tromba, no en dubteu .... preneu alè i recordeu :


The show must go on ...



Sempre l'espectacle continua i el dringar de les monedes ens recorda la vacuïtat del 'tenir', la lleugeresa del 'estar'




Si us plau poseu paciència, badeu una estona i guaiteu demà amb calma. Avui és massa tard per canviar el món.



Píndola per badar



29 d’abril, 2009

Influenza ....

El món del patricis, de les finances, de la alta política i dels títols nobiliaris és per excel.lencia, el món de les "influències", les relacions públiques ( i no públiques), els contactes púdics ( i els impúdics).



Picture Jellybean



Avui, però, aquest mot italià és conegut arreu per altre motiu. Seguim el que exposa Rosa Elia González Becerra en el seu [ Treball ]


"El nombre "influenza", fue originado en el siglo XV en Italia, de una epidemia atribuida a la "influencia de las estrellas".

La primera pandemia o epidemia mundial que claramente llena la descripción de la influenza fue en 1580.

Al menos cuatro pandemias de influenza ocurrieron en el siglo XIX, y tres han ocurrido en el siglo XX. La pandemia de "Spanish flu" en 1918-1919 causó un número estimado de 21 millones de muertes alrededor del mundo.
"




Picture Enrico Lambiase

Si en voleu informació i detall, aquesta entrada [ Síntomas y transmisión de la Influenza Porcina H1N1 ] resultarà didàctica. Altres també ens aporten [la grip que vingué dels porcs ] o be [ Un nivell més en l'epidèmia ].

Vull però fixar-me en altres aspectes:

  • La expansió territorial
  • La progresió en la mortaldat
  • La latència fins obtenir remei
  • La basarda i el sentiment d'indefensió
  • La projecció a futur


El primer punt és fàcil d'exposar: si antigament una pandèmia s'escampava en setmanes, en mesos o fins i tot en anys, ara una nova amenaça per la salut amplia la seva propagació en qüestió d'hores o de dies.

Això tan garbellat de la globalització, la deslocalització empresarial, l'estol d'avions carretejant persones, els creuers farcits, el turisme exòtic..... hem miniaturitzat el globus terraqüi i hem comprimit el 'temps' . Ara en qüestió d'hores una llavor, una espora, un bacteri, un retrovirus, pot travessar l'Atlàntic tot conservant intacte el seu efecte letal.



El segon aspecte, encadenat al primer, serà la ràpida progresió dels afectats. Malgrat disposem de més i més personal, de més eines de detecció i seguiment, malgrat tot això, les mortaldats poden ésser considerables.

Fixeu-vos que avui conflueixen diversos factors que afavoreixen baixes massives:

  1. Ara ja tenim més població a ciutats que al camp i milions d'ànimes malviuen en suburbis, perifèries, ravals de dubtosa salubritat.
  2. En general hem estat capaços de burlar a la Natura les 'animes més dèbils, més velles, més desvalgudes.
  3. Les eines per combatre les malalties són més ineficaces (resistència ) les més antigues, més sofisticades i costoses ( lobby farmacèutic ) les més modernes.

En tercer lloc apunto la demora entre malaltia i remei. Aquest 'període congelat' que dirien els caps de producció resulta inevitable i sagnant.

Davant de qualsevol malaltia nova, ens presentem ignorants, i no podem impedir baixes i més baixes. Ara bé, en molts casos apareix algun individu que no sucumbeix i si és conegut significa un punt de sortida extraordinari.



La basarda i el sentiment d'indefensió són perfectament comprensibles i normalment associats a la por a tot allò que no és coneix. A voltes la ciència i la tecnologia ens emmirallen i ens fan oblidar la feblesa inherent a la humanitat.


Font Un amable comentari a twitter

La contingència de les persones i la fragilitat del nostre confort post-modern, és mostren clarament en aquestes circumstàncies. Encara tenim segles de feina per davant abans no en dotem d'una vida rica i plena ...


Finalment escric 'la projecció a futur' perquè tinc el convenciment que les darreres malalties son una petita mostra del que en ha de preocupar.

El segle XX ha marxat amb un testament esfereïdor: és la centuria del càncer, de la sida, de l'èbola, de la influenza,.... ( encara que també el de la cura de moltes altres malalties ) Ensems marca el principi de la fi per la penicilina.


Us atreviu a fer una previsió pel nostre segle XXI ???



Per acompanyar una píndola astral.




27 d’abril, 2009

Mai mans tan buides ....

"Mai mans tan buides han donat i donaran tant a tants" i encara "sempre apunt per ajudar i servir" . Dos pensaments que animen i estructuren part de la acció formidable de la Companyia de Jésus.

Ordre fundada per Sant Ignasi de Loiola, inspira i gestiona centres com ESADE o l'IQS [Institut Químic de Sarrià] i al mateix temps és present al costat dels mes necessitats arreu del mon.

Picture Egil Paulsen

Es ben cert que sota el més que respectable lema d'aquesta o d'altres organitzacions hi ha excepcions indignes. Però la part mínima no hauria d'invalidar la immensa part majoritària de feina ben feta.


Moltes són les circumstàncies en les que fem judicis de valor poc acurats. A voltes a corre-cuita, a voltes per confiança d'altri, a voltes per empaties i moments pretèrits.


L'ànima humana s'entossudeix en errar.



Tal és el cas per a molts personatges públics catalogats amb frivolitat extrema.

Fixeu-vos en aquesta entrada d'en Raül Romeva anomenada [ Activitat dels diputats i diputades al Parlament Europeu ] Ara que venen eleccions europees i els candidats ompliran espai televisiu, resulta molt fàcil emetre judicis amb frivolitat.

Jo vaig tenir la possibilitar de capbussar-me en la web de Parlorama [ referenciada a la entrada de Raül Romeva ] i el resultat ens convida a reflexionar: el propi Raül resulta el tercer millor diputat sobre 920.


A banda cal destacar que Ignasi Guardans, crucificat públicament per amics i enemics, resulta estar entre els 10 millors. De fet ha resultat un home altament preparat, competent, treballador i disciplinat.

A la meva ciutat els propers anys portaran notables canvis en els personatges públics i publicats. Fora d'agraïr un esforç per emetre judicis de "solvència contrastada i arguments meditats".

Et consideres una persona "frívola" jutjant els fets i les persones ?

Píndola antiga




"Mi tradì, quell'alma ingrata,
Infelice, o Dio, mi fa.
Ma tradita e abbandonata,
Provo ancor per lui pietà.
Quando sento il mio tormento,
Di vendetta il cor favella,
Ma se guardo il suo cimento,
Palpitando il cor mi va."


Post - Sant Jordi 2009

Quaranta vuit hores abans que els venecians celebrin Sant Marc, patró insigne de sa Sereníssima República, quaranta vuit hores abans, els catalans celebrem Sant Jordi.



Picture Wikimedia commons

Adversaris comercials, polítics, culturals,... per segles, ambdos estols mediterranis compartim la mateixa riba marítima, la mateixa vocació europea, la mateixa passió per la cultura i les arts, la mateixa sensibilitat per la bellesa del món que ens envolta.


A la ciutat dels mil canals també celebren la festa del patró tot regalant roses vermelles, amb garlandes als carrers, amb pompa i circumstància.

En el nostre país petit avui, Sant Jordi, és el dia en que la bonhomia omple els carrers i places, és l jorn en que és reiteren estimes i fidelitats, és la llum del be sobre la foscor del mal.

Procurem la resta de l'any mantenir aquesta flama d'un poble en moviment.





Per això i puix que encara hi ha dies per afegir-se hem faig ressò de la sortida periòdica d'un grup ben especial: la gent de "A peu per Montserrat"

Destacat en el marge esquerra ( sense connotacions, eh ! ) del meu blog, trobareu un vincle a la pàgina :







Ací trobareu tota la informació sobre la propera sortida Monistrol - Sant Dimes - Monistrol. I una oportunitat per conèixer millor la terra que trepitgem.
















26 d’abril, 2009

Les pleurs

Un diluvi ens cau al damunt. És diumenge al matí i el corriol a Sant Jeroni de la Murtra i a Can Butinya s'ennuega i s'enfosqueix. Tot just fa no deu minuts que, vigilats per un cel ben rúfol, un estol de cotxes ha marxat a tocar la porta del Museu de Badalona.


Ens envolten ciclistes xops i les giragonzes ens fan arribar a les portes del mas: Can Butinya



Picture Google Maps

El Mas de Can Butinya ha estat la llar d' Elisa Reverter i dit així doncs no sembla gran cosa. Anem, però a pams.



Milions de catalans han anat un instant de la seva vida al complex 'Montigalà' de Badalona i al seu mundialment famós IKEA . Exactament damunt del tunel de la B-20 entre Santa coloma de Gramenet i Badalona hi ha les feixes de terra de Can Butinyà.


En segon lloc, és el punt on en Cristòfor Colom va fer nit esperant audiència dels Reis Catòlics en tornar del seu primer viatge. Aquets feien estada al Monestir de Sant Jeroni tal com explica aquesta entrada [Colóm va dormir a la masia].


En tercer tercer lloc és un Mas documentat a meitats del segle XIV, refet el XVIII i reformat als anys seixanta. Restes de tota mena des de la edat del ferro dorment en la terra dels seus límits.

S'ha parlat de fer-ne un Museu. Exactament [
Can Butinyà-Casa Museu Elisa Reverter ].

En quart Elisa Reverter ha estat una dona extraordinària, de vida intensa i plena. Com molts catalans conegué l'exili i els camps de concentració ( Couizà-Montazels ) experiencia d'on sorgí el 1995 el seu llibre "Dones a l'infern".

En cinqué lloc l'Elisa, com molts catalans anònims, és un fanal de fidelitat a la terra. Si de jove treballà per E.R.C., encara sota el jou de la dictadura participà de manera entusiasta en crear aquell "moviment" que és "partit", ... aquell "partit" que és " moviment", anomenat C.D.C. : Val a dir Convergència.


Per aquestes i moltes altres raons avui un gruix de persones, també el M.H.P Jordi Pujol i Soley ... li han donat un darrer comiat.


Ara al jardí del darrera, sota la escultura ajeguda, dorm un bocí de les il.lusions i esperances de la nostra dissortada terra.



Picture Cristòfol.

He tingut l'honor de restar un moment immòbil, en soledat.

Recordo vivament els Aplecs de la Sardana a les pinedes del voltant, la llum daurant el verd , acaronant l'harmònia de les sardanes.

Recordo vibrar amb les paraules del President a horabaixa.

Recordo el meu càndid discurs jovenívol al costat de l'Eduard Juanola i recordo la mirada amable d'una dona de ferro: Elisa Reverter.

Records antics d'un home jove i d'una vida intensa. Com deia el malaurat Trias Fargas, un català que s'emociona en sentir refilar la tenora els compasos d'una sardana.


El camí enfila avall ...ara sota un sol generós i un blau intens.



És l'hora de l'Angelus, diumenge a tocar el mes de maig i Santa Coloma de Gramenet segueix el seu bull particular, d'esquenes a aquest jardí d'arrels mediterrànies.


Píndola sentida.