09 de maig, 2009

Grassroots ... Europa 2009

Si avui és nou de maig [ 09 - 05 - xxxx ] avui és el "dia d'Europa" . No exactament el dia en que aquella formosa princesa de Fenicia, Europa, fou raptada per Zeus.


Picture Noël-Nicolas Coypel: Enlèvement d'Europe,1726-1727, Philadelphia Museum of Art


Aquest mite ha estat abastament representat per escultors i pintors de tots els temps. Així davant de la seu del Parlament europeu podem trobar aquesta figuració:


The Abduction of Europe, statue in front of a European Parliament building in Strasbourg, France

I encara apuntem dues fantàstiques referències de la ma de Rubens i Tizià ( fixeu-vos en les versemblances i particularitats ):






Puix que són en una època ben diferent on adorem la tecnologia i les andròmines, un dia com avui és tradueix en múltiples impactes cibernètics. Per exemple en el blog d'en Salvador Gifrell [ Dia d'Europa ], el d'Albert Medrán [ 9 de Mayo: Yo soy un ciudadano europeo ], i molts d'altres (però NO en la majoria dels nostres Eurodiputats ! ).


Avui celebrem, sobretot, el triomf d'un sommni.

Nat el 1886 a Luxemburg, Robert Schuman, és considerat metafòricament com el "Pare d'Europa", juntament amb Konrad Adenauer, Jean Monnet i Alcide De Gasperi per haver presentat davant de més de dos-cents periodistes la coneguda Declaració Schuman. ( font wikipèdia)

Multimèdia [ La déclaration de Robert Schuman (Paris, 9 mai 1950) ]




Histoire de l'Union européenne / Robert Schuman.- Bruxelles: Médiathèque de la Commission européenne [Prod.], 09.05.1950. Médiathèque de la Commission européenne, Bruxelles. - (00:29, Noir et blanc, Son original).Médiathèque centrale de la Commission européenne, Berlaymont 4/363, 200 rue de la Loi B-1049 Bruxelles.



Avui i a les portes d'una nova crida a les urnes ens cal arreu un Grassroots, val a dir un veritable clam de les persones anònimes per bastir un espai comú on els Estats definitivament es disolguin en favor de la pertinença voluntària. Europa ha d'esdevenir la Casa Gran on llibertat i prosperitat ens amarin a tots.





Exercint de colomí colomenc...

Avui agenda atapeïda i farcida de petites trobades colomenques. Per això la propera entrada serà de diumenge.



Picture Cristòfol

Mentrestant .... enjoy



08 de maig, 2009

Demà i més enllà ...

Si fem un repàs mental a la nostra experiència vital, difícilment trobarem grans coses fetes en poc temps. En general treballar a curt termini pensant tot just en l'avui ens dona un recorregut curt.

Valor, equilibri, força i seny són la base d'un esforç centenari per enlairar persones i castells. Tanmateix dues paraules, constància i treball, són també referents en l'àmbit mercantil on res és gratuït.




Picture Carla Bordes

Primeres linies que posiblement subscriuria aquell Mosén anomenat Josep Maria Escrivà de Balaguer o aquella veu entranyable del No-Do servit pel 'Régimen' del Caudillo y faro de Occidente.

Malgrat això són motivades per la lectura d'una editorial de Gerard Lyons. Explica que la crisi econòmica actual ( i la recessió que en deriva) d'ha de posar en valor també en l'horitzó del reequilibri geoestratègic entre Occident i l'Est ( Xina)

De fet aquest canvi en el 'focus' principal explicarà tambè quina sortida es dibuixarà a la crisis sistèmica actual.




Picture Cristòfol

En la seva opinió cal veure el moment actual com una tragèdia pel cantó de la demanda i per això el seu estímul ha d'ésser objectiu bàsic, car l'alternativa fora aprofondir en la recessió i la minusvaloració global.

En aquest sentit resulta cabdal el paper de la Xina i els Estats Units amb el Regne Unit com escenari qui convidà al propassat G20. La voluntat de la Xina d'ésser un jugador actiu també avala aquest reequilibri escènic.

El resultat fou un escenari de cooperació en el present per bastir solucions estables a mig i llarg termini. De fet cal considerar la trobada com una sessió de treball inacabada.

Atenent a la dimensió i intensitat dels problemes és van oferir un gruix de mesures que podem agrupar en quatre grans categories:

  1. Support al sector financer, provisions per liquidat, garantiment de fons, injeccions de capital i retirada d'actius 'tòxics' dels balanços bancaris.
  2. Delimitació de la política de tipus de canvi entre les principals divises i per tant les regles per devaluar economias locals.
  3. Política fiscal
  4. Política monetària


Respecte al primer punt hi ha abastament molta informació i noticies diaries i del segon ja tenim economies devaluades i algunes en fallida tècnica.

Pel que fa a la política físcal posiblement cal esperar-ne grans resultats, especialment en un moment on la demanda privada ( consum personal, despesa empresarial ) està 'congelada'.

Hi ha dipositada una gran confiança en l'efecte 'multiplicador' que pot produïr un estímul fiscal realitzat de manera coordinada pels principals actors. En aquest sentit es valora com més eficient la governança, el clàssic efecte 'multiplicador' de la despessa pública ( malgrat el dèficit implícit ) que la possibilitat de rebaixes en la pressió fiscal.

De tota manera cal entendre que el punt de sortida resulta molt desigual. Així administracions com China, Singapore i Chile, han relaxat de manera molt significativa la seva política fiscal a partir de situacions pressupostàries molt favorables

A l'extrem oposat, UK i US tenien un punt de partida dèbil i això s'ha traduït en empitjorament dels seus mercats. Tammateix els estímuls fiscals de South Korea i US són de bon troç els més amples dins del context de països OECD .


Assenyalem finalment que en general la resposta de les economies asiàtiques als estímuls fiscals ha estat ràpida i mesurable, tot contribuint a enfortir la demanda , mantenint la pau social i la salut del sistema finacer millorant les expectatives de competitivitat a llarg termini.


Si fem un repàs a la política monetaria podem apuntar que des de la tardor els bancs Centrals han actuat intensamemnt.


Així des de septembre els tipus d'interés han disminuit en 216 punts bàsics (bps) fins el 5.31 % a China, uns 150 bps fins el 4.50 % a Philippines, uns 150 bps fins 2 % a Malaysia, uns 200 bps fins 7.50 % a Indonesia, uns 250 bps fins 1.25 % a Thailand, uns 700 bps fins 7.0 % per Vietnam, i uns 275 bps fins 3.25 % a la India.

I ensems s'ha rebaixat el nivell de reseves a India, China i Malaysia.



Actualment estan delimitades les pressions inflaccionàries i el creixement global és manifestament dèbil. Hi ha però el perill d'un escenari hiperinflaccioniste en propers exercicis. Prevenir-lo reqereix un examen en profunditat per cada situació encara que posiblement enmig de la recuperació els preus de la energia i altres, resultaràn cabdals

Per si de cas, avui podiem trobar a un diari de la Xina:



Píndola per demà




07 de maig, 2009

TEU

TEU ?, Te Deum ... fred, fred.

T.E.U. és l'acrònim anglosaxó per “Twenty-feet Equivalent Unit”, la capacitat d'un contenidor de 20 peus.

Exactament les seves dimensions son: 20 peus de llargària x 8 peus d'ample x 8,5 peus d'alçada ( 6,096 metres x 2,438 metres x 2,591 metre ).


Font Wikimedia Commons

El seu volum exterior és de 1360 peus cúbics (38,51 metres cúbics ). I la seva capacitat és de 1165,4 peus cúbics equivalents a 33 metres cúbics.
El peso màxim de la càrrega interior es de 28.230 Kilograms. Ni un gram més, ni un gram menys.


Sempre hi ha, però, un espavilat que aixeca el dit i explica : "TEU és l'acrònim de Treaty on European Union , signat un 7 de febrer de 1992 a Maastricht, [ The Netherlands ]."

Efectivament és el mateix nom pel "Tractat de Maastricht " , que significà el naixement de la actual U.E. ( European Union ) i les bases del nostre Euro.



Avui ens quedarem amb la primera acepció, car la voluntat és tenir mesura palpable sobre la marxa de la economia "real" la de bens materials, tot abominant del fum financer.


Gràcies a una noticia del Taipei Times podem repassar la llista dels principals ports i volums en el passat exercici. Així els cinc principals del 2007 és mantenen en les seves posicions:

  1. Singapore amb 29.92 milions TEU
  2. Shanghai amb 27.98 milions TEU
  3. Hong Kong amb 24.25 milions TEU
  4. Shenzhen amb 21.41 milions TEU
  5. Busan amb 13.43 milions TEU.
  6. Dubai amb 11.83 milions TEU ( es mou de la 7 a la 6 )
  7. Ningbo amb 11.23 milions TEU ( es mou de la 11 a la 6 )
  8. Guangzhou amb 11 milions TEU ( es mou de la 12 a la 8 )
  9. Rotterdam amb 10.80 milions TEU ( baixa de la 6 ena )
  10. Qingdao amb 10.32 milions TEU ( es manté en el desé lloc)
Fixeu-vos que dels 10 primers, sis foran xinesos — Shanghai, Hong Kong, Shenzhen, Ningbo, Guangzhou and Qiangdao- .I dins d'aquest complex entorn dels contenidors, el nostrat port de Barcelona confesa per l'any 2008 un total de :

xx Barcelona amb 2.56 miliions de TEU


Fixada aquesta dada, cal remarcar una devallada -1,56% en el 2008 respecte al 2007 en aquest segment de transport. Esperem anar ajustant les dades.


Pindola marina



06 de maig, 2009

Roda el món i torna al Born.

Rodolí català sobre la circularitat i interconnexió del passat i el present. Pensament a propòsit d'una petita entrada que a horabaixa hem fet jo mateix al meu Twitter i alhora al Facebook:

"Esbufegant però seguim ! Aviat li treure'm el lloc a Sísif"




Resulta prou conegut aquest personatge clàssic [ Sísif ] i el seu terrible càstig:


« καὶ μὴν Σίσυφον εἰσεῖδον κρατέρ' ἄλγε' ἔχοντα,
λᾶαν βαστάζοντα πελώριον ἀμφοτέρῃσιν.
ἀλλ' ὅτε μέλλοι
ἄκρον ὑπερβαλέειν, τότ' ἀποστρέψασκε Κραταιΐς·
αὖτις ἔπειτα πέδονδε κυλίνδετο λᾶας ἀναιδής.
»


"A l'infern Sísif va ser obligat a empènyer una pedra enorme pendent amunt per una vessant costeruda, però abans d'arribar al cim de la muntanya la pedra sempre rodava cap avall, i Sísif havia de tornar a començar de nou des del principi (L'Odissea, xi. 593)." Font Wikipèdia






Aquest rodar , fer i desfer, començar i tornar, ens enllaça amb aquells sentiments de desànim, de impotència , de minusvàlua que hom pot sentir. Hi ha circumstàncies en la vida que poden apropar-nos a un escenari semblant al de Sísif:

  • Tal fora el cas de la mare que es farta de reclamar a la canalla que és faci el llit o reculli la habitació, fent ella mateixa un dia i un altre aquestes tasques.
  • Tal fora el cas de la parella que reclama dia rera dia que la tovallola es retorni al lloc i en la forma exacta.
  • Tal fora el cas d'aquell qui treballa i treballa, jorn rera jorn tot començant cada dia al mateix punt.
  • Tal fora el cas de qui viu avui com ahir sense avançar un centímetre en la culminació del seus objectius, desitjos, somnis.
  • .. / ...
Ben segur que si repasseu mentalment els darrers dotze mesos, podreu rememorar instants on heu estat alter 'ego' d'aquest personatge condemnat. Possiblement agafar 'distància' dels problemes, reflexionar sobre les pròpies capacitats, definir el propi 'itinerari vital' ens poden facilitar la superació d'aquesta sensació d'esforç insuficient i muralla insalvable.


Per aquells que sou creients, addicionalment podeu en el cas dels cristians aprofitar a Barcelona un dels 845 centres de culte. Alternativament podeu reflexionar sobre aquest prodigi d'éssers vius que 'mengen' electricitat i 'fabriquen' metà.


Per si de cas, avui una píndola de serenor plena.






05 de maig, 2009

UTM ...

UTM recorda aquella famosa cadena atribuïda a Guido d'Arezzo :

Ut queant laxis
Resonare fibris
Mira gestorum
Famuli tuorum,
Solve polluti
Labii reatum,
Sancte Ioannes.

Com ja és prou conegut resulta la base del nomenclàtor modern de la música. I aquesta en el pensament pitagòric és una expressió matemàtica de la harmonia de l'Univers.





Picture Matthew Williamson





Per això UTM acrònim de la 'Universal Touring Machine' tanca el cercle i ens retorna a les matemàtiques, la harmonia i l'Univers. Per adonar-nos de la seva importància potser cal esmentar que possiblement sia la base de les màquines Von Neuman, val a dir de la computació moderna.

Breu apunt d'alta volada per aterrar en aquesta noticia [ Expectació per l'estrena de Wolfram, aquest mes ] i el personatge inspirador [ Stephen Wolfram ] La seva evolució personal i la seva publicació [ A New Kind of Science ] relliguen amb la UTM.

Aquí teniu la adreça d'aquest nou cercador [ Wolfram ].


Ara be, tota aquesta parafernalia tecnològica, matemàtica, filosòfica... no hauria de distreure'ns d'altres qüestions més peremptòries. Fixeu-vos:





I en els tres casos, la força determinantr no és un algoritme 'universal'. Cal senzillament voluntat i confiança.


Això és gratis.



Pindola amb determinació:



03 de maig, 2009

PPP ...

A primera vista una errada tipogràfica sobre el malnom del conservadorisme "Uno grande y Libre" . Doncs, no senyor , no va d'això la idea que dorm sota aquestes tres lletres.

PPP és l'acrònim (anglosaxó, es clar) de paritat de poder adquisitiu - purchasing power parity - i el subverteixo avuí manllevant [gràcies per la correcció XCC] la seva adscripció original als tipus de canvi de divises, per emprar-lo com concepte evolutiu del poder adquisitiu dels nostres salaris.



Picture Rami Adobe

Sequim a la wikipèdia que resulta prou didàctica:

"Les taxes de canvi en base al PPP són utilitzades en les comparacions internacionals de la qualitat de vida, usualment amb el Producte Intern Brut (PIB).

El PIB d'un estat està lligat a la seva moneda local, i per tant quan es fan comparacions, es converteix a una moneda internacional, com ara el dòlar o l'euro.

Atès les diferències en preus i cost de vida entre dos estats, alguns economistes prefereixen l'ús del PPP, que està basat en els preus reals dels productes i no pas en les taxes de canvi de llurs respectives monedes
."





Traslladat al camp del salaris, de la renda personal i la evolució dels preus, aquest PPP ens hauria de donar una mesura útil per entendre si en aquests darrers anys les rendes de salari han guanyat o han perdut capacitat real. La resposta no resulta senzilla, car en el període 1975-2009 les fòrmules de càlcul del IPC i la seva pròpia composición s'han canviat amb "alegria".

D'altra banda les pròpies necessitats, i hàbits de consum han evolucionat considerablement.

Fins i tot hi ha canvis qualitatius molt importants en els bens i serveis contraprestats.

A manera d'exemple el menjar ha deixat d'èsser una necessitat bàsica a satisfer per pagesos, ramaders, pescadors, per esdevenir una industria alimentària , el benefici de la qual justifica el que justifica.

Vaja, allò que expliquen les avies de "només es menjava un cop l'any això i ara la canalla en té tots els dies i no ho valora". Posiblement fora preferible menys però més "natural" . Deixem-ho no fora cas que algún Garçon pressionat per certs lobbies ens vulgui a la garjola.



Picture Nicola Wills

Així doncs, resulta certa la sensació a peu de botiga que avui amb més comprem menys ?


Crec que podem fer tres talls tempòrals per practicitat

  1. De 1975 fins la entrada a la UE (1986)
  2. De 1986 al post-olimpisme (1995 )
  3. De 1995 al precipici econòmic de 2008




Començo per aquest darrer on resulta fàcil trobar titulars ( i dades objectives )
Dades i més dades gens afalagadores en una etapa irrepetible de creixement, bonança i guanys a carretades. I ara pinten magres!

Deixo al amable lector la reflexió sobre les implicacions que té , aquesta etapa d'empobriment de la renda ppp, en termes de mesocràcia, de desenvolupament cultural, de qualitat democràtica i de perfeccionament de les persones.

De la segona etapa cal esmentar el creixement subvencionat, la bombolla financera i el triomf definitiu dels "master" en administració d'empreses.


Continuarà (!)

Píndola celestial 'Opium' amb veu de 'castratti'