16 de maig, 2009

Anecdotes .. 87

Corria l'any 1987 [ el mur de Berlín encara separava mitja Europa ] ple d'esperances d'un món més just. El President Pujol ens convida encara no una dotzena a sopar a la Casa dels Canonges.


Picture epdpb

Home de mirada viva i murri, molt murri, ens regala unes hores molt interessants. Hi érem entre d'altres, Enric Puig i Jofrà, en Jordi Williams Carner, en Toni Bruel, en Joan Pluma, en Jaume Duch,  en Salvador Gausa ... en general brillants prohomes públics.

Anem al detall.

El President Pujol heretà del President Tarradellas una exquisida cuina i un gran cuiner, car en Josep Tarradellas fou un sibarita confés. Aquella nit, en arribar el segon plat... un assortiment de carn amb guarnició de pinya  vaig provocar una crisi culinària.

Jo sóc vegetarià des que vaig assolir la majoria d'edat ( fou la meva primera decissió 'adulta' el 7 d'abril de de 1983 ). En manifestar-ho en veu alta,  el cambre es col.lapsà, neguitejà, i pressa de pànic m'oferí  coses ben extranyes.

Finalment vaig negociar una simple i senzilla truita 'a la francesa'.


Picture Al Dente

La vaig demanar 'orfe' en un plat sense res de res, però l'home i el cuiner no gosaren perpetrar aquest magnicidi culinari i aparagué amb guarnició verda.

En altres entrades aprofitaré altre 'delicies' d'aquella vetllada però ara vull remarcar alguns pensaments al voltant de...

En primer lloc, que la nostra realitat i el nostre relat personal es construeix de petits bocins, d'instants senzills, a voltes inversemblants. Potser és més important la 'intensitat' que la 'exclusivitat' amb la que vivime els nostres dies  sobre la Terra.

En segon apunto que en molts casos, el gaudi, la felicitat, l'harmonia persona,  es troba lluny de la sofisticació, el luxe o la riquessa més extrema. Fet senzills, mirades, somriures, truites 'orfes' de pare i mare són suficients per donar plenitud als nostres sentits.

En darrera posició, un apunt 'classic' al voltant de les expectatives. El servei a Palau voia satisfer 'altes' expectatives de cuina, olor i sabor.  Les meves eren un sopar 'senzill'  a canvi del fet extraordinari de poder conversar de tú a tú amb el personatge.
La vida és plena de trobades on les expectatives dels actors són  molt divergents.


Així la nostra vida resulta una negociació perpètua d'expectatives, de records per emagatzemar, de sensacions que fruïr.  Finalment d'aquell sopar en va sortir una petita mania personal: tastar tantes truites 'a la francesa' i tantes 'crema catalana' com puc en anar amunt i avall pel nostre país.

Quan sia vellet faré unes memòries titolades 'el somiatruites' o potser 'Il casanova della truita con due ove'. Deixeu-me rumiar-ho.

Píndola de records




14 de maig, 2009

Dit i fet

Sovint, en la nostra infància, som plenament conscients d'allò que hem de fer. I al mateix temps fem totes les voltes del món per no encarar-ho. Misteris del tarannà dels humans.


Picture Carla Bordes


Aquest dies persones d'arreu diagnostiquen i recepten a propòsit de la conjuntura econòmica, de les dades 'macro' i dels drames 'micro'. No em sé resistir i aprofito uns versos d'en Miquel Martí i Pol , explícitament del seu poema 'Ara mateix'.


"En clau de temps i amb molt de patiment.
Vet ací com podem guanyar el combat
que de fa tant de temps lliurem, intrèpids.
En clau de temps i potser en solitud,
acumulant en cadascú la força
de tots plegats i projectant-la enfora.

Solc rera solc per mar de cada dia,
pas rera pas amb voluntat d'aurora.
"


Fixeu-vos en aquells qui es gasten impunement els nostres impostos, - val a dir, una part molt important del valor afegit del nostre esforç i del nostre talent -. Actuen com nens petits, car coneixent allò que s'ha de fer i en canvi posen damunt de l'escenari pòrvora mullada.

La crisi la paguen els de sempre, els que ara encara treballen i els que es reincorporaràn al mercat en els propers anys. No la paga ni l'Emilo Botín ni els accionistes principals del Corte Ingles, Mapfre, Mutua Madrileña. Ni els aspirants a presidents de club blanc.


Les mesures anti - crisi es fan amb els nostres cèntims, amb els meus cèntims. I com damunt la taula és posa més del que jo produeixo en un any .... no dubteu que sagnaré ( i valtros també) fins el dia del meu enterrament.

- Vosaltres remugueu ? defugiu les vostres responsabilitats ?
- Procureu fer trampes i que el darrer pagui les festes ?
- Creieu raonable gastar allò que no és té?
- Teniu previst invertir en vosaltres mateixos ? esmolareu el vostre talent?
- Que m'aconsellarieu com formació per millorar personalment ?


Avui píndola 'bottom-up'

Cristòfol versus Cristòfor

Picture Walt Disney


Hi ha una escena al Llibre de la Selva d'en Rudyard Kippling que em retorna al cap i que defineix perfectament la autoconsciència que desenvolupem els primats.

Val a dir, el moment en que Mowgli es veu reflectit per primer cop a l'aigua del riu. Com si fora un mirall, el riu calm li retorna la pròpia fisonomia, la imatge d'ell mateix.

Aquest descobriment el fa reconèixer i prendre consciencia ( to become self-confident ) alhora.

Entenc que quan t'anomenes Joan o Josep... tens ben present allò de "Joans, Joseps i ases en hi ha a totes les cases".

Ara be, si et perpetren un "Cristòfol-Josep" de primer nom ( al bateix van sumar-hi un Ferran i un Pere ), aleshores saps que més aviat resultes 'rara avis'.

Així on visc hi ha alguns 'Cristòbal' ( els pots comptar amb els dits d'una mà, i a la xarxa, fet i fet, només hi ha un professor afortunat amb "Cristòfol-Josep" al País Valencià.

Així, doncs, com en Floquet de Neu hi ha moments que et sents 'únic' i 'especial'. Vàtua quina sorpresa, quin desconhort tan gran vaig tenir l'altre dia.

Cercaba el meu propi blog "El racó d'en Cristòfol" com qui té un rampell de vanitat i de sobte el cercador em retorna : "El Racó de Cristòfor". Si, si, ...tal com raja un tal Cristòfor m'ha transmutat en un Doctor Jekilll and Mr Hyde de la cibernètica.


En definitiva un "Cristòfol" versus "Cristòfor" puix que ambdues expresions catalanes venen de l'arrel grega "Cristophoros". I parlant d'estampes gregues, ací teniu aquest alter ego fent de Diògenes Laerci: cerca un humà mentres barrunta.






Nose sap ben be que columba però en tot cas vull dir-li que endavant, encantat de trobar-te i que visca la xarxa. Aprofito la troballa per reflexionar:

- Creieu que ens sentim especials, únics, 'masterpieces'
- Es vanitat i narcisisme o assertivitat i auto conciència.
- Fem prou per fruïr amb intensitat la nostra irrepetible vida ?


Per treure ferro, píndola amb sentit de gresca

13 de maig, 2009

Ex Libris ...

Puix que la entrada d'ahir era una imatge 'calenta' -l'indret resulta força càlid-, avui en posem una de més 'tèbia'. Encara que haig de 'confessar' que el motiu inspirador em resulta estimulant.




Picture Cristòfol

Amb data 8 de maig rebo missiva de Monsenyor Cesare Pasini, Prefecte de la LLibreria Vaticana on m'informa difrents coses que passo a resumir.





" Six months have passed since the last newsletter, dated December 7, 2008; .... / ... I am truly grateful to all those who have expressed their attachment to the institution and their patient and stimulating understanding for the works in progress ... / ..."


Han passat sis mesos des de la darrera carta, datada a 7 de dessembre de 2008; ... /... estic realment agrït a tots els qui heu expressat la vostra adhesió a la institucio i per la vostra paciencia i estímul tot comprenent els treballs en curs. .../...


***

" I begin with an announcement regarding the future: on the occasion of the 75th World Congress of the IFLA (International Federation of Library Associations and Institutions), which will be held in Milan next August, the Vatican Library will not only send a delegation, but is pleased to have obtained the issue, on May 20th, of a Vatican postage stamp by the Philatelic and Numismatic Office of the Vatican City State.

The stamp reproduces a detail of Codex B of the Bible (Vat. gr. 1209), as well as the sixteenth-century fa
çade of the current Library building
, constructed by Domenico Fontana in the courtyard which had been created by Bramante (will be available on the Library’s website, starting on the day of issue). With this initiative, the Library intends to give a concrete sign of its appreciation for the IFLA and for the role which it has played and continues to play in promoting knowledge, collaboration and sharing between individuals and institutions in every part of the world. The Library is also very grateful to the Italian Organizing Committee of the 2009 Congress for the great efforts they have made to ensure a successful event.



Començo amb una comunicació que mira al futur: amb motiu del 75é Congrés mundial de IFLA ( Federació internacional d'associacions de llibreries i Institucions) , que es celebrarà a Milà el proper Agost, la Llibreria Vaticana a banda d'enviar-hi una delegació es complau en nunciar la publicació el 20 de maig d'un segell Vaticà a càrrec de la Oficina filatèlica i numismàtica del Estat Ciutat del Vaticà..

El segell reprodueix un detall del Codex B de la Biblia ( Vat. gr. 1209 ) [ text sencer ]així com de la façana del segle setzè de l'edifici que actualment ocupà la Llibreria . Aquest fou bastit per Domenico Fontana al patiu que fou creat per Bramant ( estarà disponible a la pàgina web de la Llibreria, a partir del dia de publicació.



Picture Wikimedia Commons






"Another news item of catalographic nature is the insertion into the Electronic catalogue of the manuscripts of the Vatican Library of a large block of data concerning the Library's manuscripts. Our readers, who are very familiar with the printed volumes of the bibliografia dei fondi manoscritti della Biblioteca Vaticana, will appreciate the posting of this information on-line."


Un altre punt de catalogràfic és la insercio en el Catàleg electrònic de manuscrits de la Llibreria Vaticana d'un gran bloc de dades referents als dits manuscrits. Els nostres lectors familiaritzats amb la versió impresa de la bibliografia dels fondi manoscritti della Biblioteca Vaticana, apreciaran la disponibilitat d'aquesta informació a la xarxa.




" .../... These catalogues contain precious descriptions of manuscripts but are often left out of bibliographical research. At present the inserted data includes 15,005 bibliographical citations, including 367 citations of exhibition catalogues."


Aquests catàlegs inclouen valuoses descripcions dels manuscrits però sovint fora de la nostra recerca bibliogràfica. Ara els registres inclouen 15.005 citacions bibliogràfiques, de les que 367 són citacions de catàlegs d'exhibició.




"The electronic conversion of data on the contents of manuscripts found in the index cards of the Indice Alfabetico dei Manoscritti (IAM), informally known as the "Bishop index" (after the librarian of the University of Michigan at Ann Arbor, William Warner Bishop, 1871-1955, who inspired and promoted it) is also in continuous progress. "


La conversió a format electrònic de les referències sobre el contingut dels manuscrits trobats al index del Indice Alfabetico dei Manoscritti (IAM), més conegut com "Index Bishop" ( en record del llibreter de la Universitat de Michigan Ann Arbor, William Warner Bishop, 1871-1955 que el va inspirar i promoure) esta també millorant de forma continuada.




"This precious research instrument, which is the fruit of the complete analysis of thousands of manuscripts from various collections, undertaken at the Vatican Library from the 1920's to the mid-1940's, references names, titles and incipits taken from the texts contained in the manuscripts. "


Aquest preciós instrument de recerca, que és el fruït d'analitzar a fons milers de manuscrits de diversos fonts, fou generat en el període 1920 -1940. Referencia noms, títols i breus texts extrets dels dits manuscrits.




"This is another reason why the Vatican Library awaits you in the coming year 2010, for the occasion of its long-awaited reopening!"


Aquest és unaltre motriu pel que la LLibreria t'espera el proper 2010 amb motiu de la seva tan esperada reapertura.




Doncs be, estimat Monsenyor Cesare Pasini, no dubti que ja faig reserva de temps ( i cèntims, es clar) per fer un tomb per la Ciutat Eterna i la vostra estimada LLibreria.





Avui píndola celestial









12 de maig, 2009

Una idea de Catalunya ....

Aviat hi haurà un crescendo mediatic per encarar les eleccions al Parlament Europeu. El circ dels polítics amb fanfàrria i tres pistes ens mostrarà sota els focus elefants, tigres i lleons.



Picture Marta Bordes

L'any passat vaig adquirir dos llibres de la factoria Raimón Obiols. El seu [ blog ] és en les meves recomanacions i mantinc una certa curiositat pel que fa a la Convenció del Futur i els seus efectes. ( com segueixo amb fruïció que imitin amb ínfima qualitat això de la Casa Gran amb la Causa Comuna )

El segón llibre es titula "Una idea de Catalunya" aportacions pel debat del catalanisme. Escriuen un bon grapat de persones públiques, una d'elles l'eurodiputada Maria Badia.

Aquesta dona substitueix ara en Raimón al capdavant de la proposta del PSC. Això vol dir que és la primera catalana dins de la llista que ens ofereix el PSOE. Just darrera la incalificable "Antes partia que dobla... Magdalena Alvarez"


La estafa que el PSC perpetra als seus votants no desmereix la talla particular d'aquesta ment lúcida. Al llibre s'explica en el capítol anomenta "Fer Catalunya, Fer Europa".

Efectivament és un bon recull dels fils de pensament del PSC-Congrés, de federalisme, euroregió, de no molestar a España i de no fer soroll per la llengua.

Em quedo amb unes paraules que semblen manllevades del pensament d'en Kennedy i més recentment d'Artur Mas (! ) : a la plana cent-tretze trobem "Per saber quin pot ser el nostre futur dins d'Europa, fora bo que ens demanèssim que pot oferir Catalunya a Europa."

En altres tempos el mateix Alfonso Guerra hagues clamat ben fort : Heretgia !!!


Recordeu l'Artur en dir "No preguntis que pot fer Catalunya per tú, pregunta't que pots fer tú pel teu país". Recordeu John F. Kennedy "Ask not what your country can do for you; ask what you can do for your country.".


La esència de les tres afirmacions és el liberalisme, la confiança en la pròpia persona, la pròpia iniciativa, la pròpia vàlua. Pareix que d'aquell jovenívol marxisme només ens queda el regust per Jaques Brel i l'afrancesament de la nostre "Gauche divine".

Podeu seguir en primera persona el seu punt de vista a [ des del pla país ] , blog amb nom homònim a un dels poemes cantats pere aquell xicot belga. Les paraules porten a aquella terra de ca l'Asterix i Obelix anomenada Flandes

Especial per ella, píndola nostàlgica



LE PLAT PAYS (1962) Jacques Brel



Avec la mer du Nord pour dernier terrain vague
Et des vagues de dunes pour arrêter les vagues
Et de vagues rochers que les marées dépassent
Et qui ont à jamais le coeur à marée basse
Avec infiniment de brumes à venir
Avec le vent de l'est écoutez-le tenir
Le plat pays qui est le mien

Avec des cathédrales pour uniques montagnes
Et de noirs clochers comme mâts de cocagne
Où des diables en pierre décrochent les nuages
Avec le fil des jours pour unique voyage
Et des chemins de pluies pour unique bonsoir
Avec le vent d'ouest écoutez-le vouloir
Le plat pays qui est le mien

Avec un ciel si bas qu'un canal s'est perdu
Avec un ciel si bas qu'il fait l'humilité
Avec un ciel si gris qu'un canal s'est pendu
Avec un ciel si gris qu'il faut lui pardonner
Avec le vent du nord qui vient s'écarteler
Avec le vent du nord écoutez-le craquer
Le plat pays qui est le mien

Avec de l'Italie qui descendrait l'Escaut
Avec Frida la blonde quand elle devient Margot
Quand les fils de novembre nous reviennent en mai
Quand la plaine est fumante et tremble sous juillet
Quand le vent est au rire quand le vent est au blé
Quand le vent est au sud écoutez-le chanter
Le plat pays qui est le mien.


A casa preferim l'Ovidi Montllor



Poble d'història d'homes
que han volgut llibertat;
poble tossut i obert,
carrancs, clavillat.
Com un gall matiner
canta i alça la cresta,
com si el seu horitzó
fóra fora finestra.
Hi ha també un raconet
que només el sé jo,
ple de flors a l'estiu,
ple de flors a l'hivern.
El meu poble Alcoi.

Allí hi ha un campanar
que en guerra el van tombar
i que després l'han fet
calcat com era abans.
Per vergonya de tots
i beneït pel clero;
la vergonya de fer-te
anar al teu enterro.
I encara té una font
roja i fresca tostemps;
com ella dóna vida
la primavera mou
al meu poble Alcoi.

Allí fan unes festes
que a molts els dura un any
i que altres les esperen
sense pensar en el sant.
Són moros i cristians
que el cafè els fa germans;
sempre perden els moros
i guanyen els cristians.
Tants amos, tants obrers,
tan dolç i tan amarg;
ballen colors de festa
amb músiques i focs
al meu poble Alcoi.

Amb un Cantó Pinyó,
lloc de cita amb tothom;
amb el Barranc del Cinc
com dos braços oberts.
Allí hi ha una glorieta
que ensenyen als infants
i que els dóna cabuda
quan s'han cansat d'anar;
i els té fins que se'n van
al món millor que ens diuen;
rient pels qui li vénen,
plorant pels qui se'n van
va coneixent-t'ho tot
el meu poble Alcoi.

11 de maig, 2009

De Beijing al cel....

Puntual com sempre Linda Zhao em convida al darrer "Island Absolut Beach Party with Roxy & Quicksilver". Es tracta de la darrera festa amb aires de "Cultura Surf" al local Club L.A.a a tocar el Coco Banana. 工体南门 Coco旁, Beijing, Xina.




Per un moment he recordat "Els surfones" i alguns caps de setmana de 'Dolce Vita' amb sortides de Sol a "Titus" . Clar que un dry martini és un dry martini i ben mirat un vodka només és un vodka What else ?.


Tornem-hi.

L'adreça ens porta a la Xina







i més exactament a un dels llocs 'xic'







La adreça


No. 8, Gongti West Gate, Gongti Next to CocoBanana 工体西门8号 Coco旁边

6552-6969, 8599-9999




La veritat és que aquesta noia no coincideix amb la professora d'estadística Linda Zhao , de caire vital més seriós. Cal tenir present que a Beijing amb 17,5 milions d'animes i a les principals ciutats de la costa, hi ha un jovent que puja amb forts mimetismes pels usos i costums occidentals.




Així el Club LA ofereix hi-hop sobre un terra mòbil de vidre i entre parets enmirallades on resonen els darrers èxits. Per uns 580 Yuans cava a la taula per sentir el luxe i exclusivitat.

La barreja amb nous rics rusos, fills de business men afincats a Hong-Kong, Macau,... de business consultants de les empreses occidentals que van incorporant-se ....conforma un mestissatge de diners, costums i altres 'coses' .

El bo i millor dels mons orientali occidental conflueix al temps que el pitjor d'ambdues cultures davant les barbes de Confuci.

Deixem clar que Linda és una noia vital i sana, certament VIP, que escull amb inteligència els seus amics (je, je) i per això em sap molt de greu presentar-li les meves excuses més sinceres: El proper divendres, mentres ella es decideix per les arracades de perles o de brillants, jo sere a Münich tot agafant avió per tornar a la meva petita terra.


Això si, quan ella ens honori amb sa presència, un Brut Nature de la Mediterrània farà empal.lidir el Xampagne Mumm que degustarà divendres.


Píndola amb la mare d'unaltre Linda Zhao


















www

10 de maig, 2009

Grasroots ... Europa 2009 ( II )

Avui és nou de maig, dia d'Europa.

Per això he dedicat una entrada [ Grassroot ... Europa 2009 ] de caire més global. Ací ens centrarem en un àmbit més específic : El dia nou de maig a Santa Coloma de Gramenet.

Dissabte qualsevol de primavera lluenta, el tràfec de persones que van i venen, botigues amunt, botigues avall, omple de brogit els nostres carrers. I al mercat Segarra tot son olors i colors.


Picture Cristòfol


És dia especial al carrer Sant Ramón i hi ha parades muntades al bell mig, com correspon a una vila que es reivindica per les persones damunt dels vehicles [ Santa Coloma , comerç just, consum responsable ].










Picture Cristòfol

Ara aquestes maraques de la fotografia ja tenen lloc destacat a la prestatgeria de casa.

Enfilo Rambla Sant Sebastià amunt i un fet excepcional em fa parar la orella. A la Plaça hi ha sardanes !!! Avui no toca i de fet allò que fora esperat com habitual ( que la cultura pròpia d'aquesta terra s'expressi) cada volta és més una excepció.

A tocar la porta de la casa de la vila, els incombustibles de la sardana han muntat la parada: Aquest és el primer matí de dissabte, de quatre, per ensenyar de manera lliure i gratuïta el pas de la més bella de totes les danses que es fan i es desfan.











Picture Cristòfol

Enguany i aprofitant que som en període de vaques magres, el nostre aparell burocràtic els ha posat encara més traves, més pals a les rodes. Així els priva de megafonia, els manlleva l'espai public per fer l'Aplec de la Sardana, els minimitza les cadires, els dona excuses i paraules fugisseres.



Com pot ser que les institucions de casa nostra és neguin a difondre la cultura nostra ? Com pot ser que llencin a cabasos els cèntims en altres coses forasteres i no en dotin suficientment les pròpies ?

Perquè a totes les escoles de la nostra ciutat no s'ensenya a la mainada a ballar sardanes?