21 de maig, 2009

46 % and growing up..... Can Solei

Si teniu paciència i temps, examineu els anuaris estadístics de les vostres poblacions. Especialment els dels darrers trenta anys.



En el meu cas el darrer correspon a l'any 2007 i el podeu descarregar tot marcant sobre la imatge superior, a fi d'arribar a la plana de l'Ajuntament on està esperant-vos.


Una de les coses que ràpidament podeu observar és la distribució de la població segons el seu origen i que , ben segur, justifica amb escreix aquest malnom de 'Queens' barcelonita.





Pel que fa als districtes V i VI i els nouvinguts estrangers , no cal cap comentari. Fixem-nos però en una qüestió ideològica de fons que te repercussió en qui gestiona immensos cabals 'públics' d'euros.

Al final de la 'Spanish civil war' moltes persones d'arreu de l'Estat varen marxar cap a Catalunya i molt especialment a la connurbació de Barcelona.

No eren majoritariament els guanyadors de la guerra, ni gent del 'regimen'. Ben segur molts 'republicans' i 'rojos' amb poc recurs i una ferida sentimental ben viva.

Han estat un planter immens i fàcil per la demagogia i pel discurs esquerra-dreta, bons-dolents , 'si tu no vas, ellos vuelven'.

Si de "Joans, Joseps i Ases en hi ha a totes les cases", podem creure que de conservadors i de progressistess , de bones persones i de bandarres també hi ha escampats per tots els colors del espectre polític.

Ara be, aquest darrers trenta anys el discurs ha funcionat i el resulta és un immens poder ( i una descomunal muntanya d'Euros , trinco -trinco ) gestionat des del carrer Nicaragua.

Ara, però, quelcom esta canviant.

En el darrer deceni la entrada d'estrangers s'ha accelerat, han substituit població resident ( no exactament 'integrada' ) i han posat al descobert necessitats, febleses i molts, molts forats en el discurs de color rosa destenyit.

Fins al punt que finalment la 'competència', renovada i modernitzada s'atreveix , carrer per carrer, casa per casa, a plantar cara i anar a explicar un relat diferent: per viure ací no cal ni ser imbècil ni ser d'esquerres. En hi ha prou en adaptar-se als costums, a la llengüa, tenir voluntat de compartir un projecte en comu.


I posen sobre la taula una equació molt interesant : Integració = Progrés + Desenvolupament personal

En aquesta línia avança el moviment de 'Nous Catalans' impulsat per l'Angel Cólom i Colom aquell vell conegut amb el malnom de 'sis ales'.

I el darrer atreviment, una macro festa multicultural, enfocada a joves, al Parc de Can Solei de Badalona. Enmig del 'cortijo' rosat.







Resultarà interesant segui en els propers mesos aquesta linia de traball i les seves conseqüencies. Hi ha un model de país en joc.

I també molts càrrecs, molts sous, mots estomacs agraïts, poder, molt poder i euros, molts euros. Per si de cas treurem el nas per Can Solei i ja us explicarem

Pindola de colors.



20 de maig, 2009

Un petit detall

Fent el turista amunt i avall, anant i tornant, pareix raonable que hom faci fotografies de monuments, paisatges i detalls excepcionals.

De fet milions d'hores de vídeo, milions de fotografies exerceixen de testimoni palpable del nostre instint 'japonès'. Avui, però, porto una mirada a un 'efecte col.lateral' del viure en ciutat: les deixalles.


Picture Cristòfol

Com heu endevinat, es tracta d'una estampa brussel.lenca que ens recorda aquest petit detall del viure modern. Enguany la Humanitat ha assolit l'extrany estadi en que hi ha més ànimes a les ciutats que a les viles i pobles d'arreu.

I això vol dir que, esclaus del segón principi de la termodinàmica, produïm calor i residus. Molts residus.
La majoria evitables.
Si els romans exportaren l'us de clavegueres ( ! ) , nosaltres hem universalitzat els contenidors de brossa. Vegeu-ne una mostra a can Manneken Pis.


Picture Cristòfol
Ara be a la part més turística i de dificil accés ( i als pobles i viles ) és obligat dipositar la brossa en bosses especialment assenyalades.




Picture Cristòfol

Si en fèu servir d'altes ... el servei passa de llarg. Les bosses resultan caríssimes, puix incorporen un canón en el seu preu.

Així com més brossa generes, més bosses gastes i més canón pagues. Un impost progressiu, clar i transparent ben lluny de totes les filigranes de taxes municipals de la nostra terra.

A banda cal explicar que la recollida té establerta una periodicitat per cada tipus de residu ( organic, vidre, plàstics, etc ) que en general NO és diària. Vaja que a casa resulta forçat fer tria selectiva, tenir calendari a mà i vigilar per fer desaparèixer aquesta nosa de casa.

Un incentiu clar a valorar el reciclatge, a ser-ne conscient i també, es clar, a transmetre la pressió per minimitzar residus als subministres, a les botigues, als fabricants.

Els consumidors, que no volen amuntegar brossa a casa, són els primers en demandar productes amb tan poc plàstic i residu com sia possible.


Picture Carla Bordes

Penseu un moment en casa nostra, en els circuits que tenim establerts i en la obsesió dels Honorables Consellers pijo - progrés i eco-listes per prohibir llençar pedretes al riu, enlloc de possar intel.ligència ( !) en aquest afer.


No hi ha paraules i per això la píndola d'avui surt de 'Il Pagliacci'. -Els pallassos -



PROLOGO


(Tonio in costume da Taddeo
corne nello commedia, passa
a traversa al telone)

TONIO

Si può? Si può?
Signore! Signori!
Scusatemi se da sol mi presento.
Io sono il Prologo.
Poiché in scena ancor
le antiche maschere mette l'autore,
in parte ei vuol riprendere
le vecchie usanza,
e a voi di nuovo inviami.
Ma non per dirvi,
come pria:
"Le lacrime che noi versiam son false!
Degli spasimi e dei nostri martir
non allarmatevi!"
No, no.
L'autore ha cercato invece
pingervi uno squarcio di vita.
Egli ha per massima sol che l'artista
é un uom,
e che per gli uomini
scrivere ei deve.
Ed al vero ispiravasi.
Un nido di memoria
in fondo a l'anima
cantava un giorno,
ed ei con vere lacrime scrisse,
e i singhiozzi il tempo
gli battevano!

Dunque, vedrete amar
si come s'amano
gli esseri umani,
vedrete de l'odio i tristi frutti.
Del dolor gli spasimi,
urli di rabbia, udrete,
e risa ciniche!
E voi, piuttosto che le nostre
povere gabbane d'istrioni,
le nostr'anime considerate,
poiché siam uomini di carne e d'ossa,
e che di quest'orfano
mondo al pari di voi spiriamo l'aere!
Il concetto vi dissi,
or ascoltate com'egli é svolto.

(gridando verso la scena)


Andiam, incominciate!

Atomium ... i Adolphe Max

Aquesta tarda tot aprofitant el meu pas per Machelen a tocar de Brussel.les, hem fet una escapada a veure l'Atomium.



Picture Cristòfol
Creat amb motiu de la exposició de 1958, l'Atomium. havia de resistir 6 mesos ( penseu amb quin plantejament és fan avui les coses) i ja en porta un bon grapat ( més de 600 ).

Nou boles d'acer de 18 metres de diàmetre i 250 tones cadascuna, estan relligades per tubs d'acer a fi de dibuixar amb una alçada de 102 metres, una estructura atòmica de cristall de ferro en forma cúbica.


Picture Cristòfol
És un símbol de la fe humana en la tecnologia i les descobertes científiques, que gaudeix del seu propi [ blog ] a la xarxa i que representa un 'marca' formidable per la capital europea.

A prop, avinguda avall hi ha uns magnífics jardins amb un discret monument a Adolphe Max.

Possiblement el nom us resulti poc familiar però és el veritable motiu d'aquesta entrada. Fou batlle ( burgmestre ) de Brussel.les des de 1909 fins la seva mort el 6 de novembre de 1939.


Home d'una dignitat enorme, és nega a col.laborar amb l'invasor que domina Bèlgica la Primera Guerra Mundial i essent diputat treballa activament pel dret de sufragi universal i pel dret a votar de les dones ( guanyat finalment l'any 1948 ! )



Picture Cristòfol


El nostre relat europeu, ple d'èxits, de llibertat, de pau i de concòrdia, es fonamenta en accions decidides de personatges com Adolphe Max.

Moltes vegades donem per fet i inamobibles drets, fets, i situacions que en realitat són encara tendrals i fràgils. Tot l'edifici jurídic i social de la Unió Europea s'aguanta amb pinces, amb poderosos enemics treballant per desmuntar-lo.

Per això és important que en aquest període electoral, participem, examinem els programes i propostes i en conseqüencia donem suport a aquells que comprometin reforçar, ampliar i aprofondir el somni europeu.


La indiferència pot resultar letal.

Píndola 'atomium' per tancar

18 de maig, 2009

Laissez - faire

Aquests dies de tribulacions econòmiques, són molts els qui recorden els pensaments 'clàssics' en aquesta disciplina.  Hores d'ara comença a estendre's ( ai las! ) un consens bàsic sobre dues idees que hem defensat amb convicció.

  • La crisi és sistèmica, fonda i global
  • Som a la fi d'un cicle i d'una manera d'entendre el món.

Dit això hi ha qui s'afanya a cercar explicacions, culpables,  ... vaja a fer fum per no encarar la realitat present i marcar el demà.


Picture Aurora Cascudo


Aprofito per treure pols a alguns volums elementals de la meva particular biblioteca i avui aprofito unes línies de John Maynard Keynes, recollides al "Ensayos sobre intervención i liberalismo".  Aquesta es una traducció a partir de "The collected writtings of John Maynard Keynes (Vol. IX Essays in persuyasion" ) "

El segon assaig porta per nom "The end of Laissez-faire"  (1926), literalment "La fi del deixar-fer" i representa un repas històric als origens i defensors d'aquest enfocament de la economia i de la societat.

Avui és veuen els darrers decenis com una època d'excesos, de desregulacions, de campi qui pugui i com no d'un "laissez-faire" cataclísmic.

L'origen d'aquesta expressió cal cercar-lo en la resposta del  mercader Legendre a Colbert , encara que ja l'any 1707 Boisguilbert  utilitza a la seva Dissertation la expressió "on laisse faire la nature".

Així Turgot explica que Colbert preguntà a Legendre "que peut-on faire pour vous aider?"  - que podem fer per ajudar-vos ? - Aquest responguè "Laissez-nous faire" -deixeu-nos fer -, en el sentit que els poders publics no destorbessin la natural marxa dels afers econòmics.

Aquest "deixar fer" és present també a la doctrina taoista i fonamenta el pensament econòmic de la Escola de Manchester  o de la  Escola de Chicago.

En Keynes apunta la seva crítica i nombrosos exemplesa propòsit d'aquesta manera d'entendre el món. Per exemple fa notar que cap al 1751 el Marquès d'Argenson la defensà aferrisadament tot explicant  que la decadència de les manufactures  tenia el seu origen en la protecció rebuda.  Així  "deixeu-fer, tal hauria d'ésser la divisa de tot poder públic, des que el món és civilitzat"

Si tornem al segle XXI, podem reflexionar al voltan d'aquest concepte:

  • - Ha estat suficient la legislació dels Estats ?
  • - Cal crear normes i regles a nivell europeu ? mundial ?
  • - En general els Estats han estat excesivament permisius ?
  • - Han estat  aquests quinquenis prou equitatius en termes econòmics ?
  • - Es el 'laisser-faire' el camí correcte per Àfrica ?
  • - I per la repartició de càrregues i beneficis entre les persones ?


Una entrada densa que mereix una píndola musical harmoniosa.

17 de maig, 2009

Parlem clar

Amb motiu de les eleccions europees, la Fundació per a la innovació política ha produït i dirigit un clip que compta amb els joves europeus parlant en totes les llengües de la UE amb la finalitat d'animar els joves a votació. Amb clara referència al conegut "5 amics" de la campanya 2008 dels EUA, aquest video va ser produït amb la participació activa dels Joves Europeus - Universitats de París.



Por ocasión das eleccións europeas, a fundación á política de innovación ten producido e dirixido un Clips que ten mozos europeos falar todas as linguas da UE, a fin de incentivar os mozos a votar. Coa clara referencia á famosa "5 Friends", de 2008 a E.U. campaña, este video foi producido coa participación activa do Parlamento Europeo e do Casal - Universidade de Paris.

A l'occasion des élections européennes, la Fondation pour l'innovation politique a produit et réalisé un clip qui met en scène des jeunes Européens s'exprimant dans toutes les langues de l'Union dans le but d'inciter les jeunes citoyens à aller voter. Clin d'œil au fameux « 5 friends » de la campagne américaine, cette vidéo a été réalisée avec la complicité active des Jeunes Européens – Universités de Paris.

In the lead up to the European elections, the Fondation pour l'innovation politique produced and directed a clip on which young people from different European countries speaking all EU languages try to convince their counterpart to vote. The Jeunes Européens-Universités de Paris took an active role in the realization of this video, conceived as a reference to the famous “5 friends” clip released during the US electoral campaign 2008.

In occasione delle elezioni europee, la Fondazione per l'innovazione politica ha prodotto e diretto un clip che caratterizza i giovani europei che parlano in tutte le lingue dell'UE, al fine di incoraggiare i giovani a voto. Il Jeunes Européens-Universités de Paris ha avuto un ruolo attivo nella realizzazione di questo video, concepito come un riferimento al famoso "5 amici" clip rilasciato durante la campagna elettorale degli Stati Uniti 2008.


La ignorància i la indiferència fan difícil que les utopies esdevinguin realitats palpables. Europa pot ser fonamentalment una utopia de pau i concòrdia.

Comença a ser un bon moment per llegir i escoltar amb cura que proposa cadascú.



ELVIRA
(di dientro)
O rendetemi la speme,
o lasciatemi morir!


GIORGIO
Essa qui vien... la senti?


GIORGIO, RICCARDO
Oh! com´è grave il suon de´suoi lamenti!

(Esce Elvira scapigliata. Il volto, il guardo e ogni
passo di Elvira palesano la sua pazzia.)


ELVIRA
Qui la voce sua soave
mi chiamava...
e poi sparì.

Qui giurava esser fedele,
qui il giurava,
e poi crudele
mi fuggi!

Ah! Mai più qui assorti insieme
nella gioia de´ sospir.
Ah! redentemi la speme,
o lasciatemi morir.