27 de maig, 2009

Relax ... just smile

Al bell mig d'arreu i de cap lloc podeu trobar un espai d'esbarjo i harmonia on el verd exuberant enteranyina la visió. [ Ca l'Arnus ]


Picture Cristòfol

Aquest 'Locus amoenus' resulta avui un suau equilibri ... pel brogit, per la fressa que a Roma fa girar l'ull de Mordor. Certament hi ha moments en que l'ànima demana repòs.



Picture Cristòfol

Picture Cristòfol


Deturar el temps i reflexionar d'on venim i cap on volem anar, és un petit obligat esforç per no transitar la pròpia vida com un fantasma emboirat.

Recordes la darrera vegada que t'has dedicat cinc minuts a tu mateix ? als teus propòsits ?


Demà al matí proposat fer una cosa molt senzilla, pensa en quelcom insignificant, una futil.lessa i al capvespre reprent-ne la memòria i avalua la evolució.

Tenir consciència de nosaltres ( self mind ) és la part més difícil. Després en hi ha prou amb un petit pas.


Així en apaivagar-se la cridòria, desades les pilotes, comença una oportunitat.


Relax.... just smile.

Perspectiva chic

Si fem cas als nostres sentits, si mantenim l'alerta, podem captar noves perspectives i nous enfocaments de la nostra realitat.

Aquesta és una imatge poc habitual d'un lloc prou conegut arreu i amb un nom deplorable.


Picture Cristòfol

Com cada darrera setmana de mes, i ja en van vuit, arriba el Cava&Twitts i amb ell un espai diferent. Deturem el rellotge, obrim l'enteniment i parem atenció a perspectives diferents [ @pineti, @escolano , @guell] que ens enriqueixen el relat personal.

Estalvieu-vos la temptació d'etiquetar com 'friquis' o 'quatre arreplegats' els qui peregrinen al Hotel B, puix que persones de tota mena i condició, conformen un gruix considerable.








En deixem constància gràfica

Anem però al objecte d'aquesta entrada: Perspectiva i relat


La nostra quotidianetitat és nodreix de fets, de trobades, de paraules, de gestos, de dades transformables en bits. Aquest input / output s'estructura segons la nostra perspectiva i segons el nostre relat personal.

Ambdòs son conceptes d'introspecció, de subjectivació i per això menen a una visó narcissista ( self approachment - self feeling ) del nostre trànsit existencial.

Curt i ras, ens expliquem a nosaltres mateixò les coses que ens convenen i de la manera que més ens convé. Sobretot perque de tant en tant tenim el mal costum de mirar-nos al mirall i llegir-nos a nosaltres mateixos.

Coses de primat evolucionat.

Pareix, doncs, que en un entorn neutre ( sense feed-back negatiu ) no rebutjem i ens resulta gratificant rebre aportacions externes al nostre relat a la nostra perspectiva.

Clarament en termes profesionals, les taules rodones, conferències, panells o senzillament 'events' ... són formats que ens ajuden a enriquir la nostra perspectiva i relat.

Tanmateix, punts de trobada informal i reflexió com el Cava&Twitts col.laboren en aquest 'core improvement' personal. Un apunt que reforça la necessitat de formació i intercanvi períodic per totes les persones.

I vaja... que vet ací un gat, vet ací un gos i vet ací que aquest relat ja és fos.


Píndola extranya

26 de maig, 2009

Vols dir ?

ècia De tant en tant trobo necessari donar un cop d'ull al que s'escriu més enllà de les nostres latituds, a la rodalia d'Europa [ Nota: Rodalia en català és singular i per això la Renfe ofereix Servei de Rodalia. Vaja que 'Rodalies' és un 'castellanisme' monstruós ]


Picture Cristòfol

Tornem a la rodalia d'Europa i ens apropem al 'The Local ' un diari suec força entenedor que avui ens presenta:

'Cut taxes to boost competition': Experts / Abaixar impostos per millorar la competitivitat


" Sweden's Globalisation Council has proposed 28 billion kronor in reforms to taxes and social insurances in its final report published on Monday." [ El Consell suec per la globalització ha proposat 28 bilions de corones en reformes fiscals i rebaixes sobre protecció social, ....]

L'artícle fa referència a aquests titulars del mateix diari:

* 'High taxes do not equate to an effective welfare state' (25 May 09)
Impostos alts no signifiquen un bon Estat del Benestar

* Globalisation Council: Tax and employment reform key to growth (16 May 09)
Consell de la globalització: Reforma d'impostos i atur, clau per crèixer.

I atenció al que aquests suecs entenimentats proposen:

"The council proposes major investments in training and education, including English language instruction from the age of six, as well as qualitative reforms within the public sector to include increased competition and choice within healthcare."

[ El Consell proposa incrementar la inversió en formació i educació, incloent-hi l'ensenyament d'anglès a partir dels sis anys , així com una reforma significativa del sector públic que millori la competitivitat i capacitat d'escollir en l'àrea de salut i benestar. ]

.... / ...

" The council would also like to see the development of a "head office" strategy and argues that Sweden should no longer be satisfied with attracting only subsidiaries of international companies."

[ El Consell voldria també que es desenvolupi una estratègia de "seus centrals" i argumenta que Suècia no hauria d'acontentar-se en atraure només localitzacions subsidiàries de les grans empreses internacionals. ]

... /...

En els treballs d'aquest grup de 22 "experts" hi ha una mirada estratègica. Això vol dir contemplar un paisatge ample i reflexionar d'avui cap a mig i llarg termini. Res d'improvisar avui per demà.

Ara detureu-vos i repaseu qui està fent que a casa nostra. Parlem de reflexionar, de repensar, de fer prospectiva, de projectar escenaris, de marcar fites, de somniar com pot ser el món d'ací un quart de segle. Potser d'ací a mitja centúria.


No ploreu,... sempre hi ha esperança.












25 de maig, 2009

El Falcó i el Colom

Una música eixordadora retruny i l'aire de Can Solei s'omple amb el cant de Els Segadors. " ... tornarà a ser rica i plena ...". La immensa majoria dels qui declamen aquests versos, no poden votar.


Picture Cristòfol

En certs casos resulta que trigaran força anys a fer-ho.

I ara, precisament ara, enmig de la tongada d'eleccions europees, hi ha qui hi posa diners, temps, energies ... per cridar-los a participar en una cosa de més recorregut: esdevenir catalans compromesos.

De fet hi ha una 'obvietat' a constatar: els dirigents i els militants de la primera força d'aquest país els tracten de tu a tu. De veí a veí, de conegut a conegut amb un respecte exquisit.

Al carrer Nicaragua, la 'stasi' vola en globus tipus zeppelin i amb fantasmes del passat i quatre slogans puerils miren d'embaucar a tort i dret.

Els de Còrsega s'han desplegat a Can Solei a peu dret, encaixant mans i parant les orelles a fi de conèixer i entendre. Aquests volen amb 'sis ales' que ve a ser com un Stealth F117A tecnologia punta per superar les posicions dels adversaris.

Dissabte enmig de persones d'arreu vàrem veure plegats en Colom i en Falcó i a nones dites ambdós ocells volaven cap a Dalt de la Vila a gaudir d'Havaneres.





A Badalona fan coses d'alta 'volada'.

24 de maig, 2009

50 metres i un abisme

Petit espai són cinquanta metres. Un abisme i vint-i-quatre hores en separa a cada punta mons amb vivències i expectatives molt diferents.



Picture Cristòfol

Divendres al capvespre sóc a Badalona amb motiu de la festa de graduació de la meva filla gran. A tocar els divuit, culmina un cicle vital d'estudi tutelat i protecció familiar.

Com molts joves d'ací, dels carrers i places que ens envolten, aquesta promoció 2008-2009 gaudeix d'un més que notable confort i altes facilitats per tenir èxit en la seva 'professió' d'estudiants.



Picture A M C

Igual que en altres aspectes quotidians, el papanatisme autòcton ens fa emmirallar en la fanfàrria americana i imitar-la irreflexivament. No recordo ni viatges de fí de curs, ni festes ni celebracions.

Senzillament estudiar fou una oportunitat i una responsabilitat.  Vaig mirar d'aprofitar-ho i no vaig pensar en rebre res més que els coneixements i el tracte humà.


Avui tot resulta més 'sofisticat' i 'glamourós'. Oi?


Vint-i-quatre hores més tard sóc al carrer de Mar, uns cinquanta metres més enllà. Després d'un jorn feixuc, anem a fer una queixalada.

Un dels presents és en David. Negre molt negre i jove, molt jove, ha estat expulsat del Centre d'Acollida del Bosc.



Picture Cristòfol

Depenent de la DGAI  (Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència),  el "Centre de Primera Acollida El Bosc"  resulta un 'eufemisme' i un 'sarcasme' de la nostra comfortable societat.

Puix que hi entren més dels que raonablement poden acollir, necessiten deixar anar 'llast' . Això vol dir que amb tot de 'justificacions'  i dins de la 'legalitat', aquest jove, en David  - i dotzenes com ell - es troba una tarda qualsevol ( ara fa quinze dies ) amb la maleta a la porta i aquesta tancada al darrera.


Dues mans i res a la butxaca. Au ja és fora i que espabili !

En poques paraules  o be els que han muntat el circuït són rematadament estúpids i no pensen o be son gent sense escrúpols que coneixent perfectament be les possibilitats reals ( droga, prostitució, furts, ... )  d'aquest jovent expulsat,  sel's en fot tot i mentres preparent les vacances exòtiques a la selva centrafricana .... llencen aquests 'negritus' a les clavegueres barcelonites.

El David ens explica que al Centre, si no hi ha papers  ... no hi ha formació professional. Em recorda, no se perquè, el món dels esclaus grecs: No son persones.. No tenen drets-

Com diu el títol  "50 metres i un abisme"

Encara que obvi, deixeu-me repertir-ho, anar a votar és sobretot escollir que és fa i amb quina dotació econòmica. El meu alcalde regala llibres escolars com qui llença caramels a la rua de Carnestoltes. Jo preferiria que els cèntims els fes servir per millorar la vida de les persones.

Hi ha 50 metres

Píndola  amb esclaus ...