04 de juny, 2009

xiuxiueig i arpegis

Enfilo Ronda de Dalt a trenc d'alba deixant enrera unaltre nit i la meva dissortada vila. Els altaveus em retornen càntics de Tanzània, Burkina Faso, la República Centreafricana i el Gabon,


Picture Wikimedia Commons Escut d'armes de Tanzània, "LLibertat i Fraternitat"

Dels 'bateke' un cant coral per recollir mel i desitjar bons gaudis.

A tocar destinació una peça d'Etiòpia, a sis veus, eclosiona i omple els prats que m'envolten.


Em resulta paradoxal aquest abandó nostre de la cançó pròpia en mans del consum enllaunat. Resulta difícil trobar persones que cantin, que xiulin, que xiuxiuegin melodies.

Aprofito, però, per anar en altre direcció. Fixeu-vos que un immens gruix dels sons africans són corals. És el grup qui suma, puja, baixa, arrodoneix melodies, assonàncies, harmonies.

Picture Cristòfol

Tots sumen i tots importen. I es canta en comú allò que és quotidià, insignificant, anecdòtic. També allò que es significat, extraordinari, irrepetible.

I do ?

Doncs avui ja és divendres, els darrers espetecs i focs d'artifici de les properes eleccions europees, encara fumegen. Mentides, riures, demagògia i molt, molt cinisme damunt la taula.

I malgrat tot, Europa és avui un somni fet realitat, un espai de pau i prosperitat ( àdhuc enmig d'una crisi com la present). Europa és un somni a mig bastir.




Per això resulta molt important que pensis en positiu, que llegeixes les propostes, que valoris i finalment participis. Diumenge tú i jo podem 'sincronitzar' les nostres veus per demanar un món més lliure i més fratern.


Avui píndola especial i pels que podeu sentir la música .... 'La forza del destino'




Resulta escaient perquè en Verdi es veié obligat a canviar-ne part de la melodia i suavitzar-ne les morts i el suïcidi final. Vigila diumenge ... i no suïcidis les nostres esperances.



LEONORA

Pace, pace, mio Dio!
Cruda sventura
M'astringe, ahimé, a languir;

Come il dì primo
Da tant'anni dura
Profondo il mio soffrir.
L'amai, gli è ver!

Ma di beltà e valore
Cotanto Iddio l'ornò.
Che l'amo ancor.
Né togliermi dal core
L'immagin sua saprò.

Fatalità! Fatalità! Fatalità!
Un delitto disgiunti n'ha quaggiù!
Alvaro, io t'amo.

E su nel cielo è scritto:
Non ti vedrò mai più!
Oh Dio, Dio, fa ch'io muoia;
Che la calma può darmi morte sol.
Invan la pace qui sperò quest'alma
In preda a tanto duol.
Va ad un sasso ove sono alcune provvigioni deposte dal Padre Guardiano

Misero pane, a prolungarmi vieni
La sconsolata vita … Ma chi giunge?
Chi profanare ardisce il sacro loco?
Maledizione! Maledizione! Maledizione!


03 de juny, 2009

Boç, morrió, màscara ... i pantomina.

Amb un títol així ja podem arrencar a córrer i no deturar fins més enllà del camí del vedat de Casa Costereta.


Picture Cristòfol


Hi ha voltes que hom va caminant xino-xano i mentre bada, pot escoltar renecs i més renecs. La pobresa de recurs ( i de pensament) fa caure en això fàcil de l'exabrupte.

També succeeix en voler explicar coses noves com la 'grip porcina' rebatejada en aquesta terra de xauxa amb lo malnom de 'grip nova'

Fixeu-vos el que Eugeni S. Reig ens diu :

" Aquests dies, com a conseqüència de la grip nova que ha aparegut a Mèxic i que amenaça amb estendre’s pel món sencer, proliferen unes peces de roba que tapen el nas i la boca i que s’usen per a protegir la persona que en du una d’un contagi eventual i, també, per a evitar que qui la porta puga contagiar altres persones.

En castellà, aquesta peça de tela s’anomena mascarilla.

¿Com l’hem d’anomenar en valencià?

En Canal 9 s’han calfat poc el cap i han optat per mascareta, calc evident del nom castellà. Però el poble valencià, espontàniament, li ha donat un altre nom: boç.


La paraula valenciana boç deriva del llatí vulgar bŭccĕus, -um, que significa 'propi de la boca', adjectiu que deriva del substantiu bŭcca 'boca'. És, per tant, una paraula apropiadíssima.

Boç és el morrió que se li posa al gos per a evitar que mossegue i boç és el morral que se’ls posa a cavalls, ases i mules per a donar-los a menjar.

Ens trobem davant una nova accepció del vocable, creada espontàniament pel poble. Si fórem una llengua normal hauríem adoptat immediatament aquesta nova accepció de boç per a denominar l’objecte en qüestió.

Però com, per a desgràcia nostra, no és així ni de bon tros, hem de fer l’única cosa que és considera digna i culta: copiar el castellà. L’ús de la paraula boç amb el significat especificat faria riure i seria motiu d’acudits, gracietes i xufeta generalitzada.


Mascareta, com que és un calc de mascarilla, és una paraula seriosa i adequada que, podem estar-ne ben segurs, no farà riure gens. Ja sabem de sempre que el castellà s’ha d’usar par a les coses serioses i importants i el valencià per a fer riure."


En definitiva que per a 'perros catalanes' cal tenir un 'morrió' a prop, per a 'grips porcines' un 'boç', per anar a 'Madriz' cal una 'màscara' i sobretot per passar el dia, per treballar i tornar sa i estalvi a casa... 'pantomima' , molta 'pantomima'.


Vosaltres també feu comèdia ?


Apa píndola artística.

Anacronisme viu

Ara fa una lluna, un matí de dissabte, he enfilat cap a la Plaça de la Vila disposat a trobar una alternativa a Cal Sebastià [+]. Fanfàrria de vents i retruny de tabals amb aires militars han congelat les meves intencions.



Picture Cristòfol

Efectivament una mostra de 'majorets' i bandes de música enfila el carrer d'Anselm Clavé (quina ironia de la Història ) per guanyar la Plaça de la Vila.

Picture Cristòfol



Pareix que es tracta d'una exhibició i per això van tombant pel carrer 'Rafael Casanova' diferents agrupacions. Tot escoltant, em resulta difícil distingir qui es qui i els ritmes marcials llisquen per les parets de Cal Xaconet.



Picture Cristòfol



Picture Cristòfol

Efectivament resulta fàcil pensar en les 'majorets' com un anacronisme 'viu' amb alt predicament en les barriades de la conurbació de la metròpoli barcelonita.

De nom francés i arrel decimonònica ( finals dels 1800, principis de 1900 ) son a Europa el que les 'cheerleading' o 'pom-pom girls' als U.S.A.

La coordinació de moviments, la indumentària pseudo militar, el joc amb el bastó ( twirling) donen per tota una antologia de psicologia i antropologia aplicada.

Avui ens fixem en aquesta imperiosa necessitat d'esser en grup i d'esser en el reconeixement dels altris. Així els humans, en general, portem malament això d'ésser per naltros mateixos ( això que en Sartre deia el existir en 'si mateix' ? ) .


En les nostres ciutats i vil.les, articulem mecanismes de participació i de reconeixement social. A voltes 'majorets', a voltes 'caramellaires', 'costalers', 'armats', 'sardanistes', bastoners' o senzillament comparses de Carnestoltes.

Hi ha una part nostre un xic 'voyeur' i alhora una part d''exhibicionistes'.

Potser te a veure amb aquella consciència 'narcisista' de la propia imatge i la projecció d'allò que tenim dintre.

Fixeu-vos doncs, a la feina i també amb la familia ... qui fa de 'majorette', qui toca 'trompeta', qui marca 'ritme' , qui 'aplaudeix' .

Hi ha exhibicionistes habituals?

I persones que discretament no és noten?


Píndola amb brillantor i molts gal.lons daurats.

01 de juny, 2009

Twikini

Sens dubte el pensament ràpid ( i un xic libidinós ) us pot pot portar a pensar en un acrònim de Tutuki Splash ( Port Aventura ) i Biquini ( mini embolcall femení)




Picture Ka13
Doncs ni es tracta de remullar-se a la polinèsia d'artifici, ni de daurar el 'palmito' a tocar la Mediterrània tot lluint disseny en un pam escàs de roba.

Picture Vil.la romana del Casale


Vaja que fred, fred.

Twikini és el nom d'un client per Twitter , aquesta eina per comunicació social instantània que tan furor està produint als països anglosaxons ( i progressivament a casa nostra ).

Com explicava, vaig descarregar aquest excel.lent programari per fer-lo servir en el meu darrer giny : un mòbil Omnia de Samsung amb Windows Mobile 6.1


Picture twikini

Pareix que era una versió amb data de caducitat i ara em suggereixen gentilment fer-los publicitat. Vaja que em deixen descarregar-lo de franc ( de 'papus' que diria mon oncle ! )

L'enunciat és 'Get Twikini for Free' o sia que en aquest cas free vol dir gratis i no pas lliure : I em demanen complir amb tot això.



Guidelines

The blog post must:

  • be a minimum of 1 paragraph (4 to 5 lines) in length
  • be original - you cannot simply copy and paste text from our website
  • mention "Windows Mobile"
  • contain a link to http://www.trinketsoftware.com/Twikini
  • not be the only post on your blog (you cannot create a new blog just to post about Twikini)
  • contain at least 1 screenshot. You can post your own or link to any image on this page or this page
La veritat és que prefereixo aquesta altre imatge del giny amb persones anònimes enlloc de 'famosos' que a mi particularmnent 'ni fu ni fa'.


Picture Lokeuei

Dit això apunto el comentari de Jordi Bonet a Softonic

"Twikini es un cliente twitter con el que podrás conectar a tu canal Twitter y enviar y recibir mensajes cortos.

Además de las funciones básicas para actualizar tu canal, con Twikini puedes cambiar la foto de tu avatar utilizando la cámara de tu teléfono móvil, modificar tu estado y, si tu teléfono tiene receptor GPS, publicar tu posición actual.

Está desarrollado íntegramente en C++. Con lo que el tiempo de respuesta del programa es excelente. Además, es compatible tanto con dispositivos con pantalla táctil como con terminales con pantalla convencional."



Crec que amb això i el meu interés per baixar-lo ja està tot dit. Només em cal enviar un missatge a un tal Charlie ( res a veure amb el de Charlies's Angels )


Apa, píndola 'cool'