26 de juny, 2009

Il Pirata

El 27 d'octubre de 1827 s'estrenà a l'Scala de Milà aquesta Òpera de Vicenzo Bellini on es mostra la història d'amor entre Imogene i Gualtiero,  destorbada pel duc  'Ernesto di Caldora'.  Ací   [ Il Pirata ] trobareu el 'libretto' sencer.




Picture Cristofol

El segle XX ( i també ara el nostre ) ha estat farcit de 'pirates' menys romàntics. Pocs d'informàtics i molts de polítics, econòmics, militars, metges,.... Poseu noms.

Tot endreçant les lleixes  ( 'estanteries' que dirien a 'La Nostra'  ) m'he retrobat amb Robert H. Bates i el seu 'Prosperidad y violencia' .

Anem a les conclusions:

"Enfrentando a unos grupos y regiones con otros Obote se mantuvo en el poder, incluso adoptando medidas que empobrecieron a su país.

La suerte de Uganda,  como la de Ghana,  muestra, pués cómo pueden explotar los gobiernos la rivalidad entre las comunidades locales  y sobrevivir políticamente, incluso sin generar crecimiento econòmico
" (1)


No cal gaire més per recordar aquest darrer decenni, les tensions entre Catalunya i Espanya, Barcelona - Madrid, Estatut  vs. Constitució i 'tutti quanti".


L'enfrontament de les parts, el 'Divide et vinces' d'en Juli Cèsar és  molt present en la nostra vida quotidiana, en les relacions interpersonals, en les posicions dels agents socials, en la geopolítica, en el dialeg Nord-Sud.


Tú també fas de pirata ???



Avui píndola amb ganxo.



Ascolta...
Geme l'aura d'intorno... Ecco l'ignuda
Deserta riva, ecco giacer trafitto
Al mio fianco un guerrier... ma non ? questo,
Non ? questo Gualtier... ? desso Ernesto.
Ei parla... ei chiama il figlio...
Il figlio ? salvo... io lo sottrassi ai colpi
Dei malfattori... a lui si rechi... il vegga
Lo abbracci, e mi perdoni anzi ch'ei mora.
Deh! tu, innocente, tu, per me l'implora!
Col sorriso d'innocenza,
Collo sguardo dell'amor,
Di perdono, di clemenza,
Deh! favella al genitor.
Digli, ah! digli che respiri,
Che sei libero per me;
Che pietoso un guardo ei giri
A chi tanto opr? per te.
(Odesi dalla sala del consiglio un lu?gubre suono).
Qual suono ferale Echeggia, rimbomba?
Del giorno finale ? questa la tromba!
Udite...






(1) Bates, Robert H. (2001) , " Prosperity and violence: the political economy of development", Ed. W.W. Norton & Company, INC.



24 de juny, 2009

Engenharia, Construções e Ferrovias, S.A.

La tarda de Sant Joan es va marcint, Montserrat Caballé ens regala la oïda amb un 'Bel di vedremo' i per un "dallonses" petit i inexplicable fullejo un opuscle de VALEC.


Picture Valec

Sempre hi ha un espabilat que aixeca la ma i pregunta ... que dimonis és VALEC ?

Anem a pams i posem negre sobre blanc que el nom VALEC - Engenharia, construções e ferrovias S.A. defineix la empresa pública de Brasil que administra els programes, execucions i concesions d'infraestructura del ferrocarril.


29.798 kilòmetres comptabilitza el seu sistema ferroviari i fins 15.000 kilomètres addicionals han de construir-se abans del 2016.

En el cas peninsular, la Villa y Corte reconeix titularitat sobre:

  • 11.780 km d'ample inútil ( 'ancho ibérico' )
  • 1.010 km d'ample europeu ( 'ancho UIC' )
  • 1.269 km d'ample esquifit ( ancho métrico - FEVE )

No tenim dades 'regionalitzades' i per això no podem deixar constància de quants quilòmetres de via fèrria hi ha ara mateix a Catalunya.

Queda clar però que el nostre és un sistema ferroviari tipus 'Ibertren', val a dir de joguina.



Per situar aquesta entrada fem apunt de les quatre precedents on ja hem comentat questions ferroviàries:

28/02/2007 "El transport, principal obstacle per complir Kyoto"
03/04/2007 "Africa potser comença als Pirineus..."
11/11/2008 "Istanbul Catalonia ... yes we can"
15/01/2009 "Tren de la Bruixa"

Hi ha dos apunts que em venen a la memòria, un cop feta aquesta :

  • Aquest migdia el "Presidente Zapatero" ha compromés liberalitzar la subiugació de l'aeroport d' El Prat al mamut anomenat Barajas
  • No és pot parlar de l'efecte multiplicador de la despesa pública sense valorar la esterilització dels mercats fruit dels oligopolis de Cournot

Anem forts ?

En el primer cas els reiterats anuncis formalment positius ( plans d'estímul, mesures correctores, iniciatives liberalitzadores ) anunciades per aquest govern 'il.lustrat' a la riba del Manzanares, tenen un efecte esterilitzador sobre la opinió publica.

Realment ningú amb dos dits de front creu ni espera res d'aquesta xerrameca de fireta. I la reiteració d' anuncis referma la inutilitat. Potser val més... poc i pair be.


En el segon cas la escola keynesiana i tota la trepa de futuròlegs de la economia posen èmfasi en l'efecte positiu que la inversió / despesa pública aconsegueix sobre la taxa d'activitat de la economia.

Es clar que no diuen res sobre el 'mercat' de la contracta pública, dels oligopolis que 'de facto' es reparteixen les licitacions públiques. Hi ha una corba d'indiferència d'aquest 'efecte' delimitada pel volum de la inversió i el número efectiu d'agents que participen en el mercat.

Dit de manera senzilla: endeutar l'Estat per licitar inversió / despesa que engreixa les grans fortunes de sempre és la darrera perversió d'un model econòmic que es publicita com re-distributiu de la riquesa, igualitari en les oportunitats i equitatiu en les recompenses.

Tragicòmic.

Píndola ferroviària....





22 de juny, 2009

Sant Joan 2009

Col.labora a difondre les tradicions del país i fes correr la flama.....





Una iniciativa 2.0 [ Gràcies Vilaweb ] per una terra mil.lenària, car només els arbres amb arrels fermes enlairen els seus branquillons a tocar el cel de la Mediterrània.


Vespra de Sant Joan,
un rebombori gran:
se sent el tabalet,
la dolçaina i gent
que alegre s'afanya,
a tall de comparsa,
formant desfilada
feliç i exaltada.

I si volue una referència més llunyana :

" Així
com a Catalunya se celebra la festa de Sant Joan amb coques, cava i
focs artificials,  el 24 de juny la Selva Peruana celebra la “festa
gran” per tal de honrar al seu patró Sant Joan Batista: La celebració
es vincula també al “aigua” , element d’importància vital  en la Selva,
on els rius no són només una font d’aliments, sinó també, moltes vegades, l’única  via de comunicació.
"
   [ Article sencer ]

Píndola amb pirotècnia i artifici.




21 de juny, 2009

Sustine et abstine

 Aquesta setmana fem  bona la màxima dels  estoics  'suporta i abstente'.  Per això el blog queda 'congelat' fins  Sant Pere' i aquesta setmana aniràn 'desfilant' registres  ja publicats.


Picture [ Maps-Charts]
La nostra més alta consideració i l'agraïment més sincer per la vostra paciència.




GENER  2008   La formiga invasora

Una formiga invasora avança per Catalunya creant colònies «amigues».




Picture Juan Jesús Lopez Cortés



Així hauria començat Orson Welles la seva proclama radiofònica si de jove hagués aprés català.

Així potser el No-Do explicatiu dels trens migratoris amb 'nous catalans' del sud a les primeries del Regim franquista.

Una formiga invasora avança per Catalunya creant colònies «amigues»
, pot ser el títol sorneguer referit a la immigració xinesa.


Fred, fred, car el títol servit per Vilaweb, científica l'avenç imparable de la formiga «Lasius neglectus» , espècie originària d' Àsia .


Hi ha tot tipus de detalls recents en aquest informe [ Lasius Neglectus ] signat per Xavier Espadaler i Victor Bernal, Universitat Autònoma de Barcelona i en aquesta pàgina web [ Lasius Neglectus ].


Una formiga extraordinària que s'escampa per Europa i també per casa nostra. Així la nostra espectacular [formiga catalana] juga en un nou escenari.


Picture Wikimedia

De fet la formiga catalana és avui hereva directa de la formiga argentina, car aquesta arribà en els vaixells d'ultramar ja fa molts decennis i substituí completament la població autòctona.

Un cop aprengué a ballar sardanes i es calça barretina i espardenya la rebatejada 'formiga' esdevení un exemple formidable del somni català : de foraster emigrant a defensor de la terra i conqueridor de la resta de la península.

Tal com raja, aquests diminuts 'nous catalans' s'escamparen a l'oest i al sud conquerint territoris més enllà dels Països Catalans, a major glòria dels almogàvers i els fets daurats del nostre passat imperialista.

Avui altres han començat aquest camí. Venent de lluny, d'extrem orient, amb nous comportaments socials.

Desperta ferro !

Es hora de preparar l'assalt econòmic, financer i polític a la península. La formiga
«Lasius neglectus» assenyala el camí: cooperar a casa per triomfar a fora.


Píndola ecléctica