18 de juliol, 2009

Turons metropolitans ( I ) ... a peu dret

L'altre dia vaig fer un tomb pels turons que ens envolten i com en els ancestrals ritus iniciatius, l'ascensió progressiva eixamplà la perspectiva i la consciència. Vaja que del ciment al turó i del turó al nirvana ( i sense remugar matafaluga ni cascalls eh !).













Possiblement enlairar-se permet al subjecte albirar noves perspectives, apreciar subtileses i fútil.leses. Obrir la ment i apropar-nos als neguits amb altres angles, ajuda a fer més planer el camí a trobar solucions.


En temps de crisi i mudança, enlairar-se pels turons col.lomencs ens asserena l'interior i ens alimenta la mirada. Així la ciutat minva, el ciment s'aigualeix i el blau mediterrani envolta el Cap i Casal.




A peu dret, els turons metropolitans criden a la contemplació serena, al record d'infant , al gaudi del present, a la esperança en l'esdevenidor.

Recordeu el darrer espai de calma. Recordeu el vostre darrer passeig pels turons .





16 de juliol, 2009

Dos any d'esperança

Encara bateguen fort els darrers aplaudiments i els ulls il.lusionats de  qui ens acaba de parler espurnegen. Hi ha energia, entusiasme, determinació en aquesta dona, professional del seu ofici i enderiada de la seva vocació.



Picture Cristòfol


Al capdavant de l'Hospital de l'Esperit Sant  hi ha una doctora que gaudeix construint, sumant, ... fent d'un somni una realitat esplendorosa. Avui tocs celebrar el segon aniversari d'aquest puntal del 'welfare state' a les 'limes' de Santa Coloma de Gramenet, Badalona i Sant Adrià de Besós.

I per això una petita recepció, unes paraules, un convidar a tothom del barri, als 'usuaris', als professionals, i com no ... la casta política. Crec que és un encert provocar xarxa i complicitat amb accions de portes obertes, amb una visió clara de la comunicació i la mercadotècnia.

Avui vivim en un món en xarxa, hiper-comunicat, amb 'realtime'  trepidant i milions i milions de persones que  interactuen ara emissors ara receptor, adés creadors de dades i significants.






Picture Cristòfol

La nostra identitat ( física i virtual ) ens la fem o ens la fan. Tanmateix la nostra reputació ( personal i 'on-line'   ) esdevé subjecte de la acció col.lectiva.

Resulta fonamental ser-ne agents promotors principals i potser per això a  l'Esperit Sant també els resulta cabdal explicar-se i donar-se a conèixer. Hi ha en joc l'esforç abnegat d'un gran equip.

A nivell personal, heu reflexionat sobre la vostra identitat a la xarxa ? ... hi treballeu per millorar la vostra reputació ? ... comuniqueu ?


Píndola pro activa  i amable.




15 de juliol, 2009

Mare de Dèu del Carme

Aquesta fou la entrada dos anys enrera:
------------------------------------------------------------------------

Hola LLuís, ja és dimarts i el nostre oasis torna. A risc d'esser titllat de 'sentimenal com l'inspector Renault de 'Casablanca', avui farem turisme per un clàssic unversal.

Pux que dilluns fou la Mare de Dèu del Carme .... l'Havanera de la Carmen de Bizet

Apa...







14 de juliol, 2009

El cor trencat i la esquena sagnant

Avui torno a casa tot parlant amb un bon amic nascut a Sudan. Cinc voltes més gran que l'Estat Español ( vaja Madrid i perifèria ) actualment censa uns 38 milions d'habitants , guerres interminables , or i petroli en mans estrangeres i l'honor d'ésser el primer i principal exportador de goma aràbiga del món.


Picture Wikimnedia

Ni us passi pel cap preguntar quines són les empreses occidentals que els roben i els corrompen . Menys qui en són els principals accionistes, car qualsevol dia un parell de 'Men in black' us desintegren fulminadors a la porta de casa.


Parlem de la situació social, de la evolució social , de democràcia ...

Al arribar a casa trobo, ai - las, aquest titula periodístic: "Doce mujeres reciben 40 latigazos por llevar pantalones en Sudán " Servit per La Vanguardia i d'altres diaris d'ací, resulta un relat colpidor.

Vist amb els nostres ulls, la cosa resulta inacceptable. I puix que en general anem curts de memòria i faltats de perspectiva, poc recordem que de fet els avis dels nostres avis, si fa no fa, en feien de ben semblants.

La vida a cop de Rosari, de Peineta, de moral corcada, no és tan llunyana. I de 'machotes' salvatges en tenim un grapat a casa nostre.

Així, doncs, ... qué ?

Doncs miri, en primer lloc pensar, en segon repensar i en tercer anar per feina.

Cal observar-nos a nosaltres mateixos i veure que ha fet possible passar d'un món ferèstec en blanc i negre a un mon tan 'educat' i 'refinat' en colors , trufat de pantalles LED, mòbils, wii's i el que calgui.

De l'avia vestida de negre, de les misses amb les dones separades dels homens, dels permisos del marit per anar a treballar, de les esposes educades per ser mares i 'reposo de guerrero'.


Potser hi ha mèrit en això que en diem escoles, mestres, educació. Potser hi ha mèrit en això que en diem Sanitat, serveis socials, 'welfare state'. Potser hi ha mèrit en el desenvolupament econòmic, en la lliure iniciativa, en l'ascensor social, en la promoció dels emprenedors.

Que li sembla a vostè si enlloc de vendre'ls pólvora i pistoles no els venem tractors i tecnologia. La gent de la Fundació per la Pau o de Justicia i Pau li poden fer cinc cèntims a vostè i a qui calgui del que es necessita allí.

I a vostè ben segur que li produïra una gran pau interior donar cinc cèntims ací, als amics d'aquests col.lectius.

És l'equilibri entre el cantó fosc i el cantó il.luminat de l'ànima humana.

Píndola africana.






13 de juliol, 2009

Catalunya, pessetes, finançament i Laureano Figuerola

Pareix que amb el ministre Laureà Figuerola i Ballester , primer director de la Institución Libre de Enseñanza i introductor de la 'pesseta' al 'cortijo' madrileny, tenim parentiu llunyà.



Font wikimedia

Avui però, comptat i debatut, la 'fumata bianca' s'expressa en euros i té a veure amb el finançament de Catalunya. El joc polític, les xifres, la informació i la contrainformació... senzillament estaborneixen l'enteniment.


Tinc clar que no m'interessa gens ni mica el soroll, la xifra, la contra xifra i l'argumentari depriment d'uns i altres. Si que vull donar dues voltes a qüestions de més recorregut.


Anem a pams.

Hi ha families que arriben a fi de més amb poc més de 1.000 euros, 2.000 euros o 6.000 euros. I hi ha families que no arriben a fi de més amb poc més de 1.000 euros, 2.000 euros o 6.000 euros. Misteris de la moderna economia domèstica.

Hi ha famílies que poden i pressuposten l'exercici i hi ha famílies que be no poden, be no volen pressupostari
Hi ha qui si no en ragen, doncs no fa vacances i hi ha qui penyora i demana crèdit per anar de vacances.
Hi ha qui viu estafant i fent trampes. Hi ha qui viu honradament i seguint les regles.
Hi ha ....

El que val per una família val per una Autonomia, sia regió o sia nació. I per això afirmo rotundament que aquest acord de finançament neix mort, és dolent i de mal pair.

Fixeu-vos que es parla de xifres i d'ordinalitats però no de responsabilitats, de deures, d'equilibris o de revisions, evaluacions o similars.

Lluny, molt lluny del PDCA.

On vull anar a parar ?

Els pomposos governs autonòmics han de ser responsables dels seus ingressos i de les seves despeses. Han de rendir comptes i han de garantir la eficiència dels diners recaptats per l'erari públic.

Responsabilitat en l'ingrés

  • Qui para la ma, ha de ser corresponsable de demanar els cèntims als ciutadans. Avui tothom vol inaugurar i prometre però la majoria rebutgen fer d'Hissenda i actuar de recaptadors.
  • Ser responsable en els ingressos també vol dir, en sentit ampli, ser responsable dels orígens de fons. Endeutar-se ha estat un recurs excessivament fàcil en els darrers anys. Interessos baixos i decalatge cap a llarg termini han fet llaminer estafar als ciutadans la solvència futura. El cost d'oportunitat de cada Euro demanat als bancs és excessiu pels ciutadans i molt minso pels visirs econòmics d'aquestes Diputacions post franquistes.
  • Ser responsable dels ingressos vol dir també ser eficient en la persecució de la estafa, del diner negre, de les màfies fiscals, dels amics dels amics que atresoren bitllets de 500 Eur ( els famosos 'Bin Laden' )

D'això, òbviament no s'en parla. "Ni esta ni se le espera" que diria aquell.


Responsabilitat en la despesa.

  • Cobrar més cèntims per malbaratar-ne més te mal recorregut i pitjor final. El creixement pressupostari de les administracions Central i "regionals" no resulta acceptable.
  • Incrementar el nombre de funcionaris, observatoris, Instituts, actes, festes d'inauguració ratlla la malversació de cabals públics. I la alegria en el dispendi ha fet honor a la España de "pandereta", de "fino" i de "feria".
  • Parar la ma, demanar per enveja o per esnobisme ha estat un 'leit motiv' consuetudinari per tots sense distinció. Cal demanar analitzar be en que es vol gastar o invertir, quines conseqüències i alternatives hi ha, quin manteniment, quins costos ocults.

El nou sistema No en diu res de res.

Rendiment de comptes.


  • "Les coses clares i la xocolata espesa" I això vol dir pel que fa al finançament mecanismes clars de revisió i avaluació. Els compromisos adquirits s'han de complir.
  • Les obres públiques previstes, s'han de licitar, s'han d'executar i s'han de verificar.
  • Les necessitats d'inversió o despesa, s'han de contrastar i s'ha de rendir comptes clars, senzills i intel·ligibles.


El nou sistema no en diu res de res


Finalment, en Jordi escrivia en el seu twitter "Quina llàstima no ser economista per poder-lo valorar amb un mínim d'objectivitat..."

Tranquil Jordi, no et cal. Amb tants fons, principis, anivellaments, projeccions.... que hi vols trobar?

De moment un apunt senzill a fi que agafis la calculadora: Els gairebé 12.000 milions que algú posa a la taula, no en hi ha ni un sol cèntim que surt d'allí on els guarden els hereus del franquisme i els funcionaris del PSOE.

Tots han de sortir de la teva i de la meva esquena, a cops de fuet o a picada d'ullet institucional. Avui a España, qui és ric viatja 'gratis total' amb impunitat i immunitat i qui és 'pobre' , senzillament 'és pobre' . Tu estimat Jordi, NO ets pobre i ets català.




I els rucs es lliguen a la roda per treure aigües del pou.

Sort que l'avantpassat Laureà Figuerola i Ballester estava en contra de l'esclavisme.





12 de juliol, 2009

Self-paranoid

Aquests mots anglosaxons em venen al cap desprès de llegir unes a propòsit d'una espècie de censura 'xinesa'  en l'àmbit dels blogs i de la comunicació en xarxa.

En cap cas, cap vincle amb la realitat, només una concatenació en el pensament de qui escriu.


Picture Cristòfol


El concepte de "self-paranoia" ha estat abastament estudiat i tenim al nostre abast publicacions de tota mena [  Effects of gender-matching and racial self-labeling on paranoia in African-American men with severe mental illness. ]

Centrem-nos però en  uns breus apunts simptomatològics

"The couple next door are listening in on me, I know it. I saw her in the street yesterday and she looked away."
La parella de l'altre pis m'escolten. Ho se. Ahit la vaig veure al carrer i fa fitar cap unaltre banda.

"The postman is reading my mail. One of my letters last week was not stuck down. He knows all my secrets."
El carter llegeix el meu correo. La darrera setmana una de les meves cartes no era ben closa.  Coneix tots els meus secrets.

... / ...

Recordeu aquelles altres de "hi ha comunistes arreu', 'el govern m'espia a totes hores' o 'qualsevol cosa meva és censurada'.

Són petits apunts que delimiten un estat, un neguit permament.

"Being paranoid means being suspicious without reason, and believing that others are trying to harm you in some way. Everyone can be mistrustful at times, particularly if life hasn't treated him or her well.
But people who are prone to paranoia always dread some forthcoming attack or betrayal. They are forever anticipating that something awful will happen, and trying to second-guess what their adversaries might do.
They focus on their fears for the future, and take little account of the majority of times when the past has proved them wrong.
" [ original]

Estar paranoic significa sospitar, sense raó, i creure que altres estan tractant de fer mal d'alguna manera.
Tothom pot ser a vegades desconfiat, sobretot si la vida no ha tractat  amb ell o ella prou bé.
Però les persones que són propenses a la paranoia viuen amb la temença d'un proper atac o traïció. Són sempre amatents de que alguna cosa terrible va a succeir, i  tractant d'endevinar segones intencions del que podrien fer els seus adversaris. Se centren en els seus temors per al futur, i prenen poc en compte que la majoria de les vegades el passat ha demostrat que estaven equivocats.

En definitiva una concepció antropocèntrica però poc Ptolemàica del cosmos que ens envolta, lluny del 'premenstrual syndrome'.

Afortunadament, avui les coses resulten senzilles. Nosaltres som responsables dels nostres actes, l'espai de llibertats resulta prou ample, i en la majoria de casos els poders establerts ni tenen necessitat, ni temps  ni recursos per segons quines canallades.

O sia  que  'Aquila non capit muscas ' que en altres llocs s'explica com “no hay que gastar pólvora en zamuros” .


Pindola extranya per un diumenge joliu



LUCIA DI LAMMEMOOR
"Aria de la locura"

TERCER ACTO
Escena 1
Sala de banquetes del castillo

Lucia entra in sucinta e bianca veste, ha le chiome
scarmigliate, ed el suo volto, coperto di uno squallore di
morte, la rende simile ad un spettro. Il di lei sguardo
impietrito, i moti convulsi, e fino un sorriso amaro,
manifestano non solo una spaventevole demenza, ma
anche i segni di un 'imminente fine

RAIMONDO

Eccola!

CORO

Oh giusto cielo!
Par dalla tomba uscita!

LUCIA

16  Il dolce suono
mi colpi di sua voce!…Ah, quella voce
m'é qui nel cor discesa!
Edgardo, ¡o ti son resa,
Edgardo, ah, Edgardo mio!
Si, ti son resa,
fuggita ¡o son da' tuoi nemici.
Un gelo mi serpeggia nel sen!
Trema ogni fibra!…Vacilla il pié!
Presso la fonte meco t'assidi alquanto.
Ohimé! Sorge il tremendo
fantasma, e ne separa! Ohimé!
Ohimé! Edgardo! Edgardo! Ah!
Il fantasma ne separa!
Qui ricovriamo, Edgardo, a pié dell' ara.
Sparsa é di rose! Un'armonia celeste,
di', non ascolti? Ah! L'inno
suona di nozze! Il rito
per noi s'appresta!…Oh me felice!
Edgardo, Edgardo, oh me felice!
Oh, gioia che si sente e non si dice!
Ardon gli incensi…splendon
le sacre faci, splendon intorno!
Ecco il Ministro! Porgimi
la destra…Oh, lieto giorno!
Alfin son tua, alfin sei mio,
a me ti dona un Dio.

NORMANNO, RAIMONDO e CORO

Ambi in si crudo stato
di lei Signore, di lei pietá.

LUCIA

Ogni piacer piú grato,
mi fia com ti diviso
Del ciel clemente un riso
la vita a noi sará!

(Entra Enrico)

17  Spargi d'amaro pianto
il mio terrestre velo,
mentre lassú nel cielo
iio pregheró per te.
Al giunger tuo soltanto,
fia bello il ciel per me,
ah si, per me, ecc.






Lucia di Lammermoor: Aria de la Locura.