16 de desembre, 2009

3382 GTD

A tocar la Catedral de Barcelona, sortim de l'aparcament subterrani  per enfilar Via Laietana. 

Les 12:59 llueixen rrellotge i l'iPad mostra, gairebé en temps real, la instantània del nou  129é President envoltat de Mossos d'Esquadra. Un audi blau  ens creua.  Matrícula 3382-GTD, salvaguarda el nostre 128é Presdident José Montilla camí d'una nova etapa personal.

El blau em recorda aquell color de volkswagen 'Passat' que el President Tarradellas heretà dels dominis del Marqués de Samaranch. El blau marí ben fosc ha estat sempre en la meva memòria el 'color del régimen'.  

El ja ex-President Montilla ha estat un home  prudent i discret fins el darrer minut, amarat per un creixent sentit del càrrec, de la Institució i del païs. Sens  dubte les pedres del Palau, la suau remor del rajolí a tocar el despatx,.. els sons clars del carilló,  els capvespres de solitud  envoltat  de segles d'Història ....mil i un petit detalls han transfigurat l'ànima de gestor,  en consciència de servidor d'una nació mil.lenària entosudida  en  no desaparèixer

Ara, "amb plena fidelitat al poble de Catalunya", el número 129 ha de treballar, calaixos buits, carrers curulls de problemes, per deixar un món millor al número 130.   Els fets i no les paraules seran justa mesura per les esperances desvetllades.

I de moment l'hivern és fred, horabaixa és fosc, i  milers d'ànimes necessiten creure se si mateixes i en la terra on riuen i ploren els seus jorns de vitals.  Avui a Catalunya hi ha misèria material, misèria emocional,  misèria intelectual , misèria trascendental.

La primera, com recordava aquest matí Rosa, es cura tapan els forats de les carreteres i fomentan  el teixit empresarial  i la ocupació .  I  és la més fàcil i mesurable de encarar.

La segona té a veure  amb el model d'urbanització, amb les relacions interpersonals, amb aprendre a sentir i estimar. Res no  és imposible, que tot està per escriure.

La tercera té a veure  també amb els coneixements i la tècnica, pero  al capdamunt de tot demana aprofondir en la manera de pensar i repensar el món que ens envolta. Es misèria d'esperit crític, de capacitat d'entedre, raonar i explicar.

La darrerar té a veure amb la èpica vital : ja he explicat que té poc sentit vindre al Món per pagar IRPFa Hissenda  i embussar les Rondes de Barcelona. Caram que viure i morir com un fantasma civilitzat ens deix  fred, fred.  Potser per això no em crida una Catalunya reconvertida en inmensa gestoria, en  'Diputación Provincial General'

 

En definitiva que el número 129, ja té mota roba estessa i poc sabó.

 

.

Nota al peu :

Deliciosa estampa matutina veure arribar junts, juntets, en Felip Puig i el cardenal arquebisbe LLuís Martínez Sistach  ( baixant el carrer del Bisbe, es clar ) . Més que un 'oasi català' avui la Plaça Sant Jaume traspuaba la santedat del 'limbus patrum' a tocar el Cel.

 

Avui he rebut amb puntualitat "celestial" una nova comunicació de la Biblioteca Vaticana. 

Signada per Msgr. Cesare Pasini Prefecte d'aquesta venerable instituci,  aporta una immensa alegria puix que llevat que el Món s'acabi abans, el proper 20 de setembre de 2010 és reobren al públic les seves  cambres. [ ...the long-awaited day will be Monday, September 20, 2010.  ].





Picture Biblioteca Vaticana

A diferència de les inauguracions i més fanfàrria dels nostres polítics habituals, el prefecte anuncia amb solemnitat els fets extraordinaris que preparen amb motiu d'aquesta magnífica re apertura: " The answer is very simple: we will do nothing! We will open... with some excitement and trepidation, to be sure; but simply by returning to our “places of service” at the entrance, in the Admissions Office, in the Reading Rooms... "

[ La resposta és molt senzilla: anem a fer res! Anem a obrir ... amb certa emoció i por, sens dubte, però simplement per tornar als nostres llocs de servei "a l'entrada, a l'Oficina d'Admissions, a les sales de lectura ... "]. 

Com podeu comprendre, comparteixo  plenament aquesta decisió de 'naturalitat' i  de 'treball sense soroll'  tan magre de trobar en les nostres societats opulente. De tota manera si penseu que això és fruit d'una mentalitat retrògrada, traspasada,.... sens dubte aneu errats del tot.

La Biblioteca Vaticana col.labora activament en projectes web 2.0  i d'universalització del coneixement:

" .... the Vatican Library became a member of the VIAF (Virtual International Authority File), an institution which has been entrusted with the task of creating an authority file for universal use, joining together the languages and scripts of the world’s different peoples. The Vatican Library now shares, within this institution, together with the Library of Congress, the Deutsche Nationalbibliothek, the Bibliothèque Nationale de France, and the On-line Computer Library Center (OCLC), all the practical and symbolic beauty of this initiative. We are proud to be involved in this initiative and, even more, encouraged by the unity and collaboration between peoples and cultures which it expresses.  "

la Biblioteca Vaticana va esdevenir membre de la VIAF (Virtual Autoritat Internacional dels arxius), una institució a qui se li ha confiat la tasca de crear una Biblioteca d'aplicació universal, unint els idiomes i alfabets dels diferents pobles del món. La Biblioteca del Vaticà ara comparteix, dins d'aquesta institució, juntament amb la Biblioteca del Congrés, la Deutsche Nationalbibliothek, la Biblioteca Nacional de França, i l'On-line Computer Library Center (OCLC), tota la bellesa simbòlica i pràctica d'aquesta iniciativa. Estem orgullosos d'estar involucrats en aquesta iniciativa i, encara més, encoratjats per la unitat i la col.laboració entre els pobles i cultures que expressa. ]


Picture:Codice «De Siciliae Regno»  del cardinale Nicolò d’Aragona,  del secolo XIV.  «Litterae ornatae» iniziali di capitolo.  Nel testo, uso di inchiostri bruno e rosso. ASV, Arm. XXXV, 70, f. 6r

Res a veure aquest entusiasme cibernètic,  amb els "seagulls" , les gavines, que albiraven els canvis enlairades en les grues que envoltaven les obres. Vaja, aus carronyaires com caganers son els coloms de talaies locals.

La roda del món gira sense  aturador.