31 de desembre, 2010

Ubicumque eas, i cum toto animo.

2011, amb els nostres millors desitjos de Pau, Amor i Prosperitat.
2011, with our best wishes for Peace, Love and Prosperity.
2011, mit den besten Wünschen für den Frieden, Liebe und Wohlstand.
2011, avec nos meilleurs voeux pour la paix, amour et prospérité.
2011, cos nosos mellores votos de paz, amor e prosperidade.
2011, con i nostri migliori auguri per la Pace, amore e prosperità.
MMXI cum optime desiderat pacem diligite et iustitia.
2011, met onze beste wensen voor vrede, liefde en voorspoed.
2011, z najlepszymi życzeniami dla pokoju, miłości i dobrobytu.
2011, cu cele mai bune urări noastre de pace, dragoste şi prosperitate.
2011, s naším přáním všeho nejlepšího pro mír, lásku a prosperitu.
Barış, sevgi ve Refah için en iyi dileklerimle 2011.



MWSnap003 2010-12-31, 10_33_47.png




MWSnap002 2010-12-31, 10_32_13.png

Best regards/Salutacions cordials/Saludos cordiales/Cordialement/

Cordiali saluti/Mit freundlichen Grüßen/Pozdrawiam/Met vriendelijke groet/S pozdravom/Nuoširdžiausi linkėjimai/Atenciosamente/Cele mai bune complimente/Saygılarımızla/ Srdačan pozdrav/Bestu kveðjur/مع أطيب التحيات / З найкращими побажаннями/最好的问候

30 de desembre, 2010

Sant Silvestre, el darrer dia

Tot aprofitant que avui  celebrem Sant Silvestre  resulta escaient rememorar les seues paraules  a Constantí :


¡oh príncipe!, humillaos en la ceniza y en las lágrimas, y durante ocho días deponed la corona imperial, y en el retiro de vuestro palacio confesad vuestros pecados, mandad que cesen los sacrificios de los ídolos, devolved la libertad a los cristianos que gimen en los calabozos y en las minas, repartid abundantes limosnas, y veréis cumplidos vuestros deseos.

Bon missatge per aquells qui vulguin donar un pas endavant i baixar  a lluitar en el circ de la política Colomenca.


Font: wikipedia   [ El Papa Sant Silvestre amb el signífer que porta el conopeum amb els colors groc i vermell ]

Avui fa quatre anys  CiU va treure a Santa Coloma de Gramenet el pitjor resultat de la seva història. De fet el segon regidor era a unes dotzenes de vots de perdre's i només 2.312 persones varen expressar la seva confiança en aquesta formació.

  • Municipals 2007    2.312
  • Municipals 2003    3.995
  • Municipals 1999    3.763
  • Municipals 1995    4.057
  • Municipals 1991    3.858
  • Municipals 1987    4.591
  • ... / ...

Resulta evident que hi havia un cap de llista. També una llista d'aspirants, un programa, un responsable local, un equip dirigent, uns càrrecs de confiança.

Resulta evident i lògic, creure que després d'un desastre  així  (  perdre el 42% dels teus votants )  les empreses, els partits, les organitzacions humanes, ...  fan reflexió, estudi, autocrítica.

I es clar, hi ha conseqüències. Habitualment és renoven els equips, les cares visibles i no tan visibles, els continguts, els formats, s'escolta al conjunt al que adreces el  teu missatge ..

"Inasequible al desaliento, martillo de herejes y faro de Occidente" la agrupació local  confirma al cap, confirma els assessors, expurga el segon de llistat i fa un joc de mans en l'equip directiu canviant el cap local 'formal'  i deixant l'anterior com 'tresorer'.  Com diu 'Il gatopardo' , que tot canvii perquè tot resti igual.

Per tal de mantenir la 'unitat interna' , per estalviar 'conflictes' hom calla i consent-eix.

A propòsit de Sant Silvestre:

"...  claro y conmovedor es el testimonio de los Padres del concilio de Arlés   ...  ...  "Ojalá, hermano dilectísimo, hubierais estado presente a este gran espectáculo, pues creemos que contra ellos (los donatistas ) se hubiera dado una sentencia más severa, y de ese modo, uniéndote tú mismo a nuestro juicio, nuestra asamblea hubiera exultado con mayor alegria.
"


Ara però hi ha un cicle diferent.

A Catalunya hi ha un tsunami de 'seny i rauxa' que ha glaçat el somriure d'aquells qui juraven impossible veure cinc ( 5 ) regidors de CiU  a l'Ajuntament de Santa Coloma.

Els pro-passats resultats demostren que hi ha prop de 9.000 Colomencs disposats a fer confiança a qui ofereix serietat i responsabilitat.

Els 8.726 vots representen multiplicar per  3,77  aquella esquifida  marca del 2007  i si realitzem un calcul estricte amb aquests resultats  a CiU li toquen set ( 7 ) regidors . Fixeu-vos:

De fet fent ballar una mica els numeros, en cas que ERC i tambe PxC aconseguissin 1 regidor propi  el resultat amb molta probalitat  fora:
  • PSC-PSOE        10
  • CiU              6
  • PP               5
  • ICV-EUA          3
  • C,s              1
  • ERC              1
  • PxC              1

Com sempre hi ha la temptació de desqualificar el que no ens agrada  i podem escarnir els numeros. Malgrat tot, els resultats son tossuts i si mirem la evolucio pel que fa a les catalanes:

Vaja que el sostre de CiU encara es a tocar els 13.000 vots ( 12.916 ).


Un apunt encara per significar Sant Silvestre :

...  nota disciplinar en el trato con los pecadores ...

'En primer lugar—dice—se les ha de llamar paternalmente y se les ha de esperar siete dias, sin que se les prohiba nada de las cosas de la Iglesia. A este compás de espera se le deben añadir otros siete días, vedándoseles ya todo acceso a los divinos oficios. Siguen otros dos días, en los cuales, si no se arrepintieran, se les separa de la paz y comunión de la santa Iglesia. Otros dos días más, y, por fin, añadiendo todavía uno, y viendo que ya su caso es desesperado, se le debe condenar con el anatema".



Vist  amb perspectiva hi ha  encara,  oportunitat real si les coses es treballen correctament.

Sense moure un dit, sense importar qui es presenta ni amb que, pareixen molt probables tres regidors ( 3 ) per pura inèrcia electoral. Malgrat créixer, si el 2011 aquest es el resultat ... el desastre resultara equivalent al patit el 2007.

El llindar mínim es diu 5 regidors i en el  full de ruta hi ha fites inexcusables:
  • Aixi cal fer net  i cauteritzar responsabilitats  en el desastre que en son variades i arriben molt mes enllà d'un simple canvi de cap de llista.
  • Cal reconèixer en privat però també en public els errors comesos i  el tracte injust  donat a aquells qui han estat apartats.
  • Cal escoltar a tots i a tothom, sumant  i sumant.
  • Per representar a la ciutat cal incorporar-ne la seva realitat complexe, amb multitud d'orígens, cultures i llengües, problemes i perspectives.
  • Cal bastir un somni en comú
  • Cal ...
Fora molt trist que la pròpia inutilitat i incompetència, malbaratessin   la possibilitat real de  consolidar una alternativa solida al socialisme obsolet.

No voldria acabar sense afegir unes línies addicionals  respecte al Sant que tanca any  :


El papa San Dámaso, cuando termina de dar sus noticias sobre San Silvestre, acaba con esta sencilla frase: Qui catholicus et confessor quievit.

Católico, porque supo mantener la luz de su fe en un tiempo de fuertes herejías. Ecuménico, porque lleva su acción de Arlés a Nicea, de Cartago a Viena del Delfinado. Y, a la vez, confesor, es decir, santo, tomando la palabra en el sentido que se le daba entonces.




San Silvestre muere el 31 de diciembre del año 337.

Fue sepultado en el cementerio de Priscila, en la vía Salaria, en una basílica donde estaba enterrado el papa San Marcelo, y que desde entonces se llamó de San Silvestre.




27 de desembre, 2010

3382-GTD

A tocar la Catedral de Barcelona, sortim de l'aparcament subterrani per enfilar Via Laietana.

Les 12:59 llueixen rellotge i l'iPad mostra, gairebé en temps real, la instantània del nou 129é President envoltat de Mossos d'Esquadra. Un audi blau ens creua. Matrícula 3382-GTD, salvaguarda el nostre 128é President José Montilla camí d'una nova etapa personal.

El blau em recorda aquell color de volkswagen 'Passat' que el President Tarradellas heretà dels dominis del Marqués de Samaranch. El blau marí ben fosc ha estat sempre en la meva memòria el 'color del régimen'.

El ja ex-President Montilla ha estat un home prudent i discret fins el darrer minut, amarat per un creixent sentit del càrrec, de la Institució i del pais. Sens dubte les pedres del Palau, la suau remor del rajolí a tocar el despatx,.. els sons clars del carilló, els capvespres de solitud envoltat de segles d'Història ....mil i un petit detalls han transfigurat l'ànima de gestor, en consciència de servidor d'una nació mil.lenària entosudida en no desaparèixer

Ara, "amb plena fidelitat al poble de Catalunya", el número 129 ha de treballar, calaixos buits, carrers curulls de problemes, per deixar un món millor al número 130. Els fets i no les paraules seran justa mesura per les esperances desvetllades.

I de moment l'hivern és fred, horabaixa és fosc, i milers d'ànimes necessiten creure se si mateixes i en la terra on riuen i ploren els seus jorns de vitals. Avui a Catalunya hi ha misèria material, misèria emocional, misèria intel·lectual , misèria transcendental.

  • La primera, com recordava aquest matí Rosa, es cura tapant els forats de les carreteres i fomentant el teixit empresarial i la ocupació . I és la més fàcil i mesurable de encarar.
  • La segona té a veure amb el model d'urbanització, amb les relacions interpersonals, amb aprendre a sentir i estimar. Res no és impossible, que tot està per escriure.
  • La tercera té a veure també amb els coneixements i la tècnica, però al capdamunt de tot demana aprofundir en la manera de pensar i repensar el món que ens envolta. Es misèria d'esperit crític, de capacitat d'entendre, raonar i explicar.
  • La darrera té a veure amb la èpica vital : ja he explicat que té poc sentit vindre al Món per pagar IRPFa Hisenda i embussar les Rondes de Barcelona. Caram que viure i morir com un fantasma civilitzat ens deix fred, fred. Potser per això no em crida una Catalunya reconvertida en immensa gestoria, en 'Diputación Provincial General'

En definitiva que el número 129, ja té molta roba estesa i poc sabó.

.

Nota al peu :

Deliciosa estampa matutina veure arribar junts, juntets, en Felip Puig i el cardenal arquebisbe LLuís Martínez Sistach ( baixant el carrer del Bisbe, es clar ) . Més que un 'oasi català' avui la Plaça Sant Jaume traspuava la santedat del 'limbus patrum' a tocar el Cel.

23 de maig, 2010

Con ocho basta !

Ara fa uns anys la cadena estatal TVE va emetre una aèrie  americana anomeda ací  [ Con ocho basta] . Efectivament, estrenada el 1977,  el títol original [ Eight is Enough ]  ens refereix 112 episodis distribuïts en 5 temporades plenes de detalls sobre la familia Bradford.



Font wikipedia

La cosa em ve al cap en repassar les declaracions de l'ínclit alcalde LLuís Tejedor  i la noticia que en deriva  [ Lluís Tejedor tornarà a ser candidat a l'alcaldia del Prat després de 28 anys ]

Ja fa vint i escaig anys que vaig dir i continuo defensant  una qüestió elemental  pel que fa als lideratges polítics : Amb vuit anys en hi ha prou. [ Eight is Enough]. Avui mantinc  i reforço aquesta idea ( exactament igual que la necessitat de llistes obertes i de candidats meritoris ).

Pareix que arreu del Món hi ha moltes persones assenyades que coincidim en no voler no gestors ni paràsits de la cosa pública.  Els anys passant i sovint tot són excuses i raons  i sentiments  per mantenir el cul enganxat on no toca.

Que si els ideals, que si les circumstàncies, que si el servei als militants, a la ciutat, a la nació, a la Galaxia ...  vaja que amb raons i un xic de 'pa - vi - i - sucre'  ( ja se sap que regalar estomacs els fa agraïts )  anem tirant de beta.



picture gastroteca

Potser per això hi ha una indecent conxorxa astral  que produeix un sistema educatiu nefast, uns ciutadans amb nivells de civisme àlgids i  pensaments crítics propis de  fumador d'opi  reincident.

Com deia un anunci de premsa escrita, 'necessitem ciutadans amb opinió pròpia'. Potser a El Prat de LLobregat també els cal fer dissabte  i espolsar racons.   De tota manera  bo serà començar per la pròpia casa enlloc de criticar la d'altri.




20 de març, 2010

La cosa nostra porta barretina

Resulta deliciós capbussar-nos en els diferents escrits d'aquest racó cibernètic.  I a voltes sorprenent.



Picture The vespariclan

Així el mateix dia que és noticia luctuosa una organització criminal mig desballestada a Barcelona, apareix una entrada tipus 'treball d'ESO' sobre la màfia i la seva estructura organitzativa ( no deixa de ser una 'empresa' política  amb afanys de gestió de la 'res publica' ).

Més enllà d'aquest 'introito'  bàsic, m'he trobat tot repensant aquella  teoria que ens diu:  La 'Cosa Nostra' és un invent català i molt català. De fet 'catalanesc'  i 'nostrat' car la definitòria i les arrels ( La Sicilia en mans de la Corona d'Aragó) en son ben evidents.

Aquest tan propi caràcter de la barretina, dels 'nostres',  de  xiuxiuejar, posar mitja veritat i mitja metzina, de somriure pel davant i fotre-te-la pel darrera. Que us haig d'explicar que no tingueu present.

Jutjar pel que em diuen sense contrastar-ho; condemnar per un no res, sense la valentia de preguntar, de voler conèixer... son trets diferencials del  'rovell de l'ou'  a reconegudes obres narratives de l'univers català.



Picture wikipèdia

Màfia i barretina,  navalla traidora i cosa nostra, ... xocolata i melindros  conforme un paisatge de Sant Jordi policíac gens menyspreable.

Afortunadament som al segle XXI, visc a una ciutat cosmopolita... curulla de catalans amb seny i criteri.





Picture Artiditu

Les històries de novel.la i cinema són el que són i sota els turons metropolitants 130.000 ànimes treballem per bastir un món millor.



I com no. píndola nostrada







La cosa nostra porta barretina

Resulta deliciós capbussar-nos en els diferents escrits d'aquest racó cibernètic.  I a voltes sorprenent.



Picture The vespariclan

Així el mateix dia que és noticia luctuosa una organització criminal mig desballestada a Barcelona, apareix una entrada tipus 'treball d'ESO' sobre la màfia i la seva estructura organitzativa ( no deixa de ser una 'empresa' política  amb afanys de gestió de la 'res publica' ).

Més enllà d'aquest 'introito'  bàsic, m'he trobat tot repensant aquella  teoria que ens diu:  La 'Cosa Nostra' és un invent català i molt català. De fet 'catalanesc'  i 'nostrat' car la definitòria i les arrels ( La Sicilia en mans de la Corona d'Aragó) en son ben evidents.

Aquest tan propi caràcter de la barretina, dels 'nostres',  de  xiuxiuejar, posar mitja veritat i mitja metzina, de somriure pel davant i fotre-te-la pel darrera. Que us haig d'explicar que no tingueu present.

Jutjar pel que em diuen sense contrastar-ho; condemnar per un no res, sense la valentia de preguntar, de voler conèixer... son trets diferencials del  'rovell de l'ou'  a reconegudes obres narratives de l'univers català.



Picture wikipèdia

Màfia i barretina,  navalla traidora i cosa nostra, ... xocolata i melindros  conforme un paisatge de Sant Jordi policíac gens menyspreable.

Afortunadament som al segle XXI, visc a una ciutat cosmopolita... curulla de catalans amb seny i criteri.





Picture Artiditu

Les històries de novel.la i cinema són el que són i sota els turons metropolitants 130.000 ànimes treballem per bastir un món millor.



I com no. píndola nostrada







19 de març, 2010

Hi ha alternativa

L'altre dia una persona em feia aquests raonaments:

- Un grup en sentir-se en perill tendeix a auto reforçar-se tot tancant l'Univers en si mateix. Es reitera en el seu relat, en la seva cosmogonia i nega qualsevol relat alternatiu.

- En depositar confiança en altri, tendim a confiar cegament, sense reflexionar. Senzillament el que digui te tot el valor que calgui i si la realitat s'entossudeix en resultar diferent, doncs és nega  i tan panxes.

- No en hi ha prou en tenir raó, raons i convicció. Massa sovint resulta irrellevant si això és posa en valor respecte els dos primers punts.

Així doncs  ...

Doncs miri, resulta que hi ha alternativa però requereix autonomia de la voluntat, perseveració en l'objectiu i fer que hom guaiti en si tot fent aflorar el pensament critic i la capacitat de raonament discursiu.

L'individu ha de deslligar-se de la norma de grup i esdevenir motor d'acció.




Dit  a boc gros,  pareix una anàlisi aplicable a nombroses col.lectivitats humanes informals o formals.  En prenc nota d'aquesta explicació sobre una entitat de la Bucarest post - Ceaucescu  i confio que al meu país petit no passin aquestes coses.


Píndola exòtica






14 de març, 2010

Benvolgut Miquel .. a la llum d'una espelma

Avui és titular al diari Avui una cortina de fum del benvolgut Miquel que diu així

"Iceta responsabilitza les elèctriques, el tripartit i el govern de Pujol de les conseqüències de la nevada"


Picture wikipèdia

Puix que 14 de març no és a casa nostra l'April fool's day haig de sospitar que és cosa de la edat i de la memòria. Aquest xicot no recorda la exposició que feu la 'Comisaria' Loyola de Palacio  'long time ago'

"1. Apagones y paquete de infraestructura
Empezaré por un análisis de los apagones en Europa y las medidas que hay que tomar como consecuencia.

Los recientes apagones ocurridos en Europa han suscitado críticas y se ha empezado a debatir el tema de la seguridad del abastecimiento energético.

En este debate, algunos han aludido a una relación con el mercado interior. Es más que evidente que los apagones no pueden achacarse razonablemente al proceso de liberalización del mercado o a la creación de un mercado interior de la electricidad.

Por supuesto, ninguna red eléctrica puede ser un 100% inmune a los cortes. Los diversos apagones en Europa han probado la existencia de fallos técnicos y de errores humanos. En especial, lo ocurrido en Italia y Suiza ha revelado la falta de comunicación entre los operadores de redes de transmisión, lo que resulta inaceptable, esté liberalizado o no el mercado de la electricidad.

Asimismo, el hecho de que se hubiera instalado un fusible incorrecto en una subestación de Londres no me parece que esté muy relacionado con la cuestión de la estructura del mercado. En Suecia y Dinamarca, la razón principal del apagón  fue también un fallo técnico.

No obstante, estos incidentes nos dan pie a reflexionar sobre el efecto del nuevo marco de seguridad del abastecimiento. Está claro que la competencia altera la manera de invertir en los mercados de la electricidad y el gas, como deben reconocer los Estados miembros.

Hay que determinar y eliminar cualquier obstáculo innecesario a nuevas inversiones.
 
Estoy convencida de que debemos poder reaccionar eficazmente a nivel comunitario ante estos sucesos. En el orden del día de la Comisión ya figura desde hace mucho tiempo la seguridad del abastecimiento como un tema prioritario, tal como indica claramente el Libro Verde sobre la seguridad del abastecimiento que propuse a la Comisión en noviembre de 2000.

Creo que hay que tomar medidas urgentes a raíz de lo ocurrido. La Presidencia italiana comparte esta opinión y hemos acordado tratar prioritariamente de la seguridad de las redes energéticas en la próxima reunión del Consejo de Ministros de Energía en diciembre.
"


Benvolgut Miquel  són paraules  escrites i publicades  a Brusel.les, 3 de novembre de 2003.  Loyola de Palacio era aleshores 'Vicepresidenta de la Comisión Europea, encargada de Transportes y Energía'  i presentava el document  'Los próximos desafíos para la Europa de la Energía'


Jutgi vostè mateix que s'ha fet des d'aleshores en aquest i en tans altres afers. Jo he pagat religiosament els meus impostos, taxes i delmes.

Vostè i els seus els han malbaratat en temps de bonança.  I ara que van mal dades, a data d'avui encara faig per continuar pagant.

Pareix que vostès s'entossudeixen a malbaratar, espolsar-se les puces i pasar-me de nou la factura. Miri senyor Miquel cap empresa del mon que vulgui sobreviure, donaria feina a la gent que ens gestiona avui els cabals públics  a casa nostra.

Això no fa ni millors ni més bons als seus competidors. Senzillament li recordo que cadascú ha de ser responsable del que és a les seves mans.

I de moment hi ha qui viu a les fosques per la incompetència i la mediocritat dels qui han de gestionar la 'res publica' . Li recordo que al Japó per molt menys hi ha qui s'avergonyeix i suplica aplicar-se un seppuku exemplar.

Confio que aquestes notes il·luminin el seu camí de roses i espines.




"Partirono le rondini
dal mio paese freddo e senza sole,
cercando primavere di viole,
nidi d´amore e di felicità.
La mia piccola rondine partì,
senza lasciarmi un bacio,
senza un addio partì.

Non ti scordar di me,
la vita mia legata è a te.
Io t´amo sempre più,
nel sogno mio rimani tu.
Non ti scordar di me,
la vita mia legata è a te.
C´è sempre un nido
nel mio cor per te,
non ti scordar di me!"

I en llenguatge PSC:

Partirán las golondrinas
de mi pueblo frío y sin sol,
en busca de una primavera de violetas,
nidos de amor y de felicidad.
Mi pequeña golondrina se ha ido,
sin dejarme un beso,
ha partido sin decirme adiós.

No te olvides de mí,
mi vida está a la tuya.
Yo te amo siempre más y más,
sigues presente en mis sueños.
No te olvides de mí,
mi vida está unida a la tuya.
Siempre hay un nido
para ti en mi corazón,
¡no te olvides de mí!


15 de febrer, 2010

All that jazz

Avui recuperem un vell adagi llatí [ antic, es clar] que diu així:

Blanditia, non imperio, fit dulcis Venus.  ..... La tenerezza e non l'autoritarismo fanno nascere l'amore!.  ..... La tendresa ans no l'autoritarisme fan  nàixer l'amor!.





I perquè aquest pensament ?

Potser per la lectura recuperada d'un article  publicat a l' European Accounting Review Vol. 18, No 4  667-695, 2009 titulat:


Efectivament un enunciat excel·lent  per introduir el traball de recerca de David Naranjo-Gil, Victor S. Maas, i  Frank G.H. Hartmann, amb interessants aportacions:

  • 'The decision to innovate   reflects a rational trade-off between the expected costs and benefits' ( Chenhall, 2003; Tilema, 2005 ) .
  • 'CFOs differ in their support for MAS innovation, focusing on the CFO'S age, tenure and educational background
  • (there are ) factors that provide organizations with an incentive for innovation and factors that determine organization's ability  and willingness to change.
  • MAS innovation depends on the age, tenure and educational background of the CFO

Malgrat aquest estudi es centra en uns perfils executius molt determinats ja podem apuntar que resulta extrapola-ble a  moltes organitzacions on la resistència al canvi i a la innovació esdevé un mur quotidià.



Retornem a l'academicisme tot apuntant que :

  • 'In a broad sense, management accounting innovation has been defined as the adoption of a management accounting technique or tool that is new to the adopting organization (cf. Daft, 1978; Damanpour, 1991).' ....
  • ' In particular, this study focuses on three such innovations: the Balanced Scorecard (BSC, Kaplan and Norton, 1996; Ax and Bjornenak, 2005), Activity-Based Costing (ABC, e.g. Shields, 1995) and benchmarking  (Elnathan et al., 1996).'

La extensa literatura existent suggereix dues categories per examinar on hi ha innovació:

  • The first category of characteristics concerns the factors that determine the potential benefit of adopting innovative MAS.
  • The second category of factors concerns the extent to which organizations rationally adapt to situational needs

Hi ha però un apriorisme necessari:

' ...  adoption and use of new management systems requires that responsible managers recognize the need for innovation and initiate the necessary change (Bantel and Jackson, 1989; Elenkov et al., 2005) '

i diferents apropaments organitzatius a la realitat:

' Prospector-type organizations  are characterized by their dynamism in seeking new market opportunities and their urge and capability to develop new products and to find creative new responses to suit customers’ demands. Defender-type organizations, on the other hand, are more reactive than proactive market players. '

Els autors suggereixen apunts com:

  • Organizations that pursue a prospector strategy will make more  extensive use of innovative MAS.
  • ..  firms which experience performance downturns are more likely to take risks and to adopt innovations.
  • ' As age increases, flexibility decreases and rigidity and resistance  to change increase (Wiersema and Bantel, 1992). Older managers thus prefer security and generally support the present status quo, while younger managers like to take risks and to initiate new projects that might advance their careers (Finkelstein and Hambrick, 1996; Tihanyi et al., 2000; Young et al., 2001) '
  • Thus, managers who have spent a substantial part of their career in organizations are likely to have developed a power basis, social networks and work routines that they do not want to put at risk, even if they believed that innovation and change would be in the interest of the organization (Wiersema and Bantel, 1992; Finkelstein and Hambrick, 1996; Young et al., 2001).

Efectivament pareix que la edat i la persistència incrementen el conservadurisme i la resistència al canvi


  • H3a: Organizations that have a relatively young CFO will make more extensive use of innovative MAS.
  • H3b: Organizations that have a relatively short tenured CFO will make more extensive use of innovative MAS.
  • H3c: Organizations that have a CFO with a relatively business-oriented educational background will make more extensive use of innovative MAS.
  • H4: The positive effect of a prospector strategy on the use of innovative MAS is more pronounced for organizations with younger, less tenured and more business-oriented CFOs.
  • H5: The negative effect of historical performance on the use of innovative MAS is more pronounced for organizations with younger, less tenured and more business-oriented CFOs.

El treball aporta un documentat estudi de camp i una extensa referència bibliogràfica que confirmen les hipòtesi de treball.  Cal, però, entendre que sempre és possible moure el món avui tot somiant el demà.



Píndola de retorn

02 de gener, 2010

2010 ...

"El racó d'en Cristòfol" wishes all its readers a very happy, healthy and prosperous 2010 and, why not, a promising new decade.

To our readers and advertisers, thank your for trusting us.





Vaja que moltes gràcies i rebeu els nostres millors desitjos !