19 de març, 2010

Hi ha alternativa

L'altre dia una persona em feia aquests raonaments:

- Un grup en sentir-se en perill tendeix a auto reforçar-se tot tancant l'Univers en si mateix. Es reitera en el seu relat, en la seva cosmogonia i nega qualsevol relat alternatiu.

- En depositar confiança en altri, tendim a confiar cegament, sense reflexionar. Senzillament el que digui te tot el valor que calgui i si la realitat s'entossudeix en resultar diferent, doncs és nega  i tan panxes.

- No en hi ha prou en tenir raó, raons i convicció. Massa sovint resulta irrellevant si això és posa en valor respecte els dos primers punts.

Així doncs  ...

Doncs miri, resulta que hi ha alternativa però requereix autonomia de la voluntat, perseveració en l'objectiu i fer que hom guaiti en si tot fent aflorar el pensament critic i la capacitat de raonament discursiu.

L'individu ha de deslligar-se de la norma de grup i esdevenir motor d'acció.




Dit  a boc gros,  pareix una anàlisi aplicable a nombroses col.lectivitats humanes informals o formals.  En prenc nota d'aquesta explicació sobre una entitat de la Bucarest post - Ceaucescu  i confio que al meu país petit no passin aquestes coses.


Píndola exòtica






Publica un comentari a l'entrada