27 de desembre, 2010

3382-GTD

A tocar la Catedral de Barcelona, sortim de l'aparcament subterrani per enfilar Via Laietana.

Les 12:59 llueixen rellotge i l'iPad mostra, gairebé en temps real, la instantània del nou 129é President envoltat de Mossos d'Esquadra. Un audi blau ens creua. Matrícula 3382-GTD, salvaguarda el nostre 128é President José Montilla camí d'una nova etapa personal.

El blau em recorda aquell color de volkswagen 'Passat' que el President Tarradellas heretà dels dominis del Marqués de Samaranch. El blau marí ben fosc ha estat sempre en la meva memòria el 'color del régimen'.

El ja ex-President Montilla ha estat un home prudent i discret fins el darrer minut, amarat per un creixent sentit del càrrec, de la Institució i del pais. Sens dubte les pedres del Palau, la suau remor del rajolí a tocar el despatx,.. els sons clars del carilló, els capvespres de solitud envoltat de segles d'Història ....mil i un petit detalls han transfigurat l'ànima de gestor, en consciència de servidor d'una nació mil.lenària entosudida en no desaparèixer

Ara, "amb plena fidelitat al poble de Catalunya", el número 129 ha de treballar, calaixos buits, carrers curulls de problemes, per deixar un món millor al número 130. Els fets i no les paraules seran justa mesura per les esperances desvetllades.

I de moment l'hivern és fred, horabaixa és fosc, i milers d'ànimes necessiten creure se si mateixes i en la terra on riuen i ploren els seus jorns de vitals. Avui a Catalunya hi ha misèria material, misèria emocional, misèria intel·lectual , misèria transcendental.

  • La primera, com recordava aquest matí Rosa, es cura tapant els forats de les carreteres i fomentant el teixit empresarial i la ocupació . I és la més fàcil i mesurable de encarar.
  • La segona té a veure amb el model d'urbanització, amb les relacions interpersonals, amb aprendre a sentir i estimar. Res no és impossible, que tot està per escriure.
  • La tercera té a veure també amb els coneixements i la tècnica, però al capdamunt de tot demana aprofundir en la manera de pensar i repensar el món que ens envolta. Es misèria d'esperit crític, de capacitat d'entendre, raonar i explicar.
  • La darrera té a veure amb la èpica vital : ja he explicat que té poc sentit vindre al Món per pagar IRPFa Hisenda i embussar les Rondes de Barcelona. Caram que viure i morir com un fantasma civilitzat ens deix fred, fred. Potser per això no em crida una Catalunya reconvertida en immensa gestoria, en 'Diputación Provincial General'

En definitiva que el número 129, ja té molta roba estesa i poc sabó.

.

Nota al peu :

Deliciosa estampa matutina veure arribar junts, juntets, en Felip Puig i el cardenal arquebisbe LLuís Martínez Sistach ( baixant el carrer del Bisbe, es clar ) . Més que un 'oasi català' avui la Plaça Sant Jaume traspuava la santedat del 'limbus patrum' a tocar el Cel.

Publica un comentari a l'entrada