20 de març, 2010

La cosa nostra porta barretina

Resulta deliciós capbussar-nos en els diferents escrits d'aquest racó cibernètic.  I a voltes sorprenent.



Picture The vespariclan

Així el mateix dia que és noticia luctuosa una organització criminal mig desballestada a Barcelona, apareix una entrada tipus 'treball d'ESO' sobre la màfia i la seva estructura organitzativa ( no deixa de ser una 'empresa' política  amb afanys de gestió de la 'res publica' ).

Més enllà d'aquest 'introito'  bàsic, m'he trobat tot repensant aquella  teoria que ens diu:  La 'Cosa Nostra' és un invent català i molt català. De fet 'catalanesc'  i 'nostrat' car la definitòria i les arrels ( La Sicilia en mans de la Corona d'Aragó) en son ben evidents.

Aquest tan propi caràcter de la barretina, dels 'nostres',  de  xiuxiuejar, posar mitja veritat i mitja metzina, de somriure pel davant i fotre-te-la pel darrera. Que us haig d'explicar que no tingueu present.

Jutjar pel que em diuen sense contrastar-ho; condemnar per un no res, sense la valentia de preguntar, de voler conèixer... son trets diferencials del  'rovell de l'ou'  a reconegudes obres narratives de l'univers català.



Picture wikipèdia

Màfia i barretina,  navalla traidora i cosa nostra, ... xocolata i melindros  conforme un paisatge de Sant Jordi policíac gens menyspreable.

Afortunadament som al segle XXI, visc a una ciutat cosmopolita... curulla de catalans amb seny i criteri.





Picture Artiditu

Les històries de novel.la i cinema són el que són i sota els turons metropolitants 130.000 ànimes treballem per bastir un món millor.



I com no. píndola nostrada







La cosa nostra porta barretina

Resulta deliciós capbussar-nos en els diferents escrits d'aquest racó cibernètic.  I a voltes sorprenent.



Picture The vespariclan

Així el mateix dia que és noticia luctuosa una organització criminal mig desballestada a Barcelona, apareix una entrada tipus 'treball d'ESO' sobre la màfia i la seva estructura organitzativa ( no deixa de ser una 'empresa' política  amb afanys de gestió de la 'res publica' ).

Més enllà d'aquest 'introito'  bàsic, m'he trobat tot repensant aquella  teoria que ens diu:  La 'Cosa Nostra' és un invent català i molt català. De fet 'catalanesc'  i 'nostrat' car la definitòria i les arrels ( La Sicilia en mans de la Corona d'Aragó) en son ben evidents.

Aquest tan propi caràcter de la barretina, dels 'nostres',  de  xiuxiuejar, posar mitja veritat i mitja metzina, de somriure pel davant i fotre-te-la pel darrera. Que us haig d'explicar que no tingueu present.

Jutjar pel que em diuen sense contrastar-ho; condemnar per un no res, sense la valentia de preguntar, de voler conèixer... son trets diferencials del  'rovell de l'ou'  a reconegudes obres narratives de l'univers català.



Picture wikipèdia

Màfia i barretina,  navalla traidora i cosa nostra, ... xocolata i melindros  conforme un paisatge de Sant Jordi policíac gens menyspreable.

Afortunadament som al segle XXI, visc a una ciutat cosmopolita... curulla de catalans amb seny i criteri.





Picture Artiditu

Les històries de novel.la i cinema són el que són i sota els turons metropolitants 130.000 ànimes treballem per bastir un món millor.



I com no. píndola nostrada







19 de març, 2010

Hi ha alternativa

L'altre dia una persona em feia aquests raonaments:

- Un grup en sentir-se en perill tendeix a auto reforçar-se tot tancant l'Univers en si mateix. Es reitera en el seu relat, en la seva cosmogonia i nega qualsevol relat alternatiu.

- En depositar confiança en altri, tendim a confiar cegament, sense reflexionar. Senzillament el que digui te tot el valor que calgui i si la realitat s'entossudeix en resultar diferent, doncs és nega  i tan panxes.

- No en hi ha prou en tenir raó, raons i convicció. Massa sovint resulta irrellevant si això és posa en valor respecte els dos primers punts.

Així doncs  ...

Doncs miri, resulta que hi ha alternativa però requereix autonomia de la voluntat, perseveració en l'objectiu i fer que hom guaiti en si tot fent aflorar el pensament critic i la capacitat de raonament discursiu.

L'individu ha de deslligar-se de la norma de grup i esdevenir motor d'acció.




Dit  a boc gros,  pareix una anàlisi aplicable a nombroses col.lectivitats humanes informals o formals.  En prenc nota d'aquesta explicació sobre una entitat de la Bucarest post - Ceaucescu  i confio que al meu país petit no passin aquestes coses.


Píndola exòtica






14 de març, 2010

Benvolgut Miquel .. a la llum d'una espelma

Avui és titular al diari Avui una cortina de fum del benvolgut Miquel que diu així

"Iceta responsabilitza les elèctriques, el tripartit i el govern de Pujol de les conseqüències de la nevada"


Picture wikipèdia

Puix que 14 de març no és a casa nostra l'April fool's day haig de sospitar que és cosa de la edat i de la memòria. Aquest xicot no recorda la exposició que feu la 'Comisaria' Loyola de Palacio  'long time ago'

"1. Apagones y paquete de infraestructura
Empezaré por un análisis de los apagones en Europa y las medidas que hay que tomar como consecuencia.

Los recientes apagones ocurridos en Europa han suscitado críticas y se ha empezado a debatir el tema de la seguridad del abastecimiento energético.

En este debate, algunos han aludido a una relación con el mercado interior. Es más que evidente que los apagones no pueden achacarse razonablemente al proceso de liberalización del mercado o a la creación de un mercado interior de la electricidad.

Por supuesto, ninguna red eléctrica puede ser un 100% inmune a los cortes. Los diversos apagones en Europa han probado la existencia de fallos técnicos y de errores humanos. En especial, lo ocurrido en Italia y Suiza ha revelado la falta de comunicación entre los operadores de redes de transmisión, lo que resulta inaceptable, esté liberalizado o no el mercado de la electricidad.

Asimismo, el hecho de que se hubiera instalado un fusible incorrecto en una subestación de Londres no me parece que esté muy relacionado con la cuestión de la estructura del mercado. En Suecia y Dinamarca, la razón principal del apagón  fue también un fallo técnico.

No obstante, estos incidentes nos dan pie a reflexionar sobre el efecto del nuevo marco de seguridad del abastecimiento. Está claro que la competencia altera la manera de invertir en los mercados de la electricidad y el gas, como deben reconocer los Estados miembros.

Hay que determinar y eliminar cualquier obstáculo innecesario a nuevas inversiones.
 
Estoy convencida de que debemos poder reaccionar eficazmente a nivel comunitario ante estos sucesos. En el orden del día de la Comisión ya figura desde hace mucho tiempo la seguridad del abastecimiento como un tema prioritario, tal como indica claramente el Libro Verde sobre la seguridad del abastecimiento que propuse a la Comisión en noviembre de 2000.

Creo que hay que tomar medidas urgentes a raíz de lo ocurrido. La Presidencia italiana comparte esta opinión y hemos acordado tratar prioritariamente de la seguridad de las redes energéticas en la próxima reunión del Consejo de Ministros de Energía en diciembre.
"


Benvolgut Miquel  són paraules  escrites i publicades  a Brusel.les, 3 de novembre de 2003.  Loyola de Palacio era aleshores 'Vicepresidenta de la Comisión Europea, encargada de Transportes y Energía'  i presentava el document  'Los próximos desafíos para la Europa de la Energía'


Jutgi vostè mateix que s'ha fet des d'aleshores en aquest i en tans altres afers. Jo he pagat religiosament els meus impostos, taxes i delmes.

Vostè i els seus els han malbaratat en temps de bonança.  I ara que van mal dades, a data d'avui encara faig per continuar pagant.

Pareix que vostès s'entossudeixen a malbaratar, espolsar-se les puces i pasar-me de nou la factura. Miri senyor Miquel cap empresa del mon que vulgui sobreviure, donaria feina a la gent que ens gestiona avui els cabals públics  a casa nostra.

Això no fa ni millors ni més bons als seus competidors. Senzillament li recordo que cadascú ha de ser responsable del que és a les seves mans.

I de moment hi ha qui viu a les fosques per la incompetència i la mediocritat dels qui han de gestionar la 'res publica' . Li recordo que al Japó per molt menys hi ha qui s'avergonyeix i suplica aplicar-se un seppuku exemplar.

Confio que aquestes notes il·luminin el seu camí de roses i espines.




"Partirono le rondini
dal mio paese freddo e senza sole,
cercando primavere di viole,
nidi d´amore e di felicità.
La mia piccola rondine partì,
senza lasciarmi un bacio,
senza un addio partì.

Non ti scordar di me,
la vita mia legata è a te.
Io t´amo sempre più,
nel sogno mio rimani tu.
Non ti scordar di me,
la vita mia legata è a te.
C´è sempre un nido
nel mio cor per te,
non ti scordar di me!"

I en llenguatge PSC:

Partirán las golondrinas
de mi pueblo frío y sin sol,
en busca de una primavera de violetas,
nidos de amor y de felicidad.
Mi pequeña golondrina se ha ido,
sin dejarme un beso,
ha partido sin decirme adiós.

No te olvides de mí,
mi vida está a la tuya.
Yo te amo siempre más y más,
sigues presente en mis sueños.
No te olvides de mí,
mi vida está unida a la tuya.
Siempre hay un nido
para ti en mi corazón,
¡no te olvides de mí!