17 d’abril, 2011

Glòria in excelsis Deo

Avui és Diumenge de Rams i això vol dir que ne la tradició cristiana celebren l'arribada del 'leader' a lloms d'un ruc ( guarà catala ? ).

Palmes i palmons, llors i tota la fanfàrria de la Glòria conforme la litúrgia victoriosa dels lideratges que s'en surten amb la seva. Toca avui, però, recordar aquella imatge de l'esclau nubi que dalt de la quadriga tot mantenint els llorers damunt el cap del victoriós general, xiuxiuejava a cau d'orella "recorda que ets humà" [ Respice post te! Hominem te esse memento!
].


Nahaufnahme der Quadriga auf dem Brandenburger Tor bei Sonnenuntergang Font : Wikipèdia

De fet, aquest, haurà d'ésser un 'ritornello' sovintejat a can CiU colomenc. El pom de dalt, renovat i rejovenit és per damunt de tot novell, inexpert, mancat de coneixement , ras de criteri i de profunditat nul.la.

Així, les declaracions puerils sobre atur i ciutat, la manera de presentar la llista als propis i la iconografia musical produeixen perplexitat, rialla i enorme preocupació per si un dia 'aquests' ens han de gestionar la cosa 'publica'.

Sense negar el que és evident ( i les incommensurables febleses encara ara invisibles ) cal dir que hi ha una oportunitat , una gran oportunitat. Justament el desconeixement total dels qui ara hi son, la seva condició d' 'outsiders' els fa prova evident de la necessària renovació i alhora un equip de futur possible.

Res a veure amb la ferida, la rancúnia i el desconhort que la visió patrimonialista de la cosa pública en tenen d'altres. El temps passa i les coses encaixen com encaixen.

Santa Coloma de Gramenet va viure discretament la caiguda del manuelisme, val a dir la desaparició d'aquella alter ego de Manuela Beltran ( qui suprimí l'impost de la 'Armada de Barlovento' ) .




Font Blog Colombia ¡200 Años de Pasion!

Ara altres renovacions i canvis en l'espectre polític de la ciutat han passat full d'aquest període 'manuelista' on es dibuixà el 'cubics' i la majoria de talaies des d'on albirar la Mediterrània. Prou conegut és que l'estil 'manuelista' fou a Portugal cosa d'aire mariner

Deixeu-me dir però, que la història és història, el passat passat, el present el que ara tenim i el que cal és avançar per bastir el demà millor que l'avui i molt millor que l'ahir.

No importa que en les cares visibles és mantinguin incompetents, inútils, filibusters, mentiders compulsius o covards. Aquestes son adjectivacions subjectives difícils de substantivar i que mai compartirem en públic ni en privat.

Sempre ens queda el lloc del lleó alat a la Sereníssima República de Venècia: Guaitar en alt com la Glòria i la quadriga llisquent Diumenge de Rams avall:




Sant Marc de Venàcia Font Wikipèdia

Etiam in Aevo Medio erat consuetudo multa poëmata et carmina canere ut "memento mori", exempli gratia hymnum "ad mortem festinamus" ex libro Catalano "Llibre Vermell de Montserrat" (anno 1399):

Vita brevis breviter in brevi finietur,
Mors venit velociter que neminem veretur,
Omnia mors perimit et nulli miseretur.
Ad mortem festinamus peccare desistamus.
Ni conversus fueris et sicut puer factus
Et vitam mutaveris in meliores actus,
Intrare non poteris regnum Dei beatus.
Ad mortem festinamus peccare desistamus.






Publica un comentari a l'entrada