07 de maig, 2011

Les Symphonies pour les Soupers du Roy

L'altre día a la meva ciutat flairaven aires de fanfàrria,  de reconeixements i de paraules versallesques, car  era temps de comiat  ( Hélas, trois fois hélas ! ).




Les Symphonies pour les Soupers du Roy  sont l'oeuvre la plus connue de Delalande. Il s'agit d'un recueil de  pièces orchestrales composées pour etre jouées quand le Roi dinait en public et la musique s'intégrait alors parfaitement à tout le cérémonial du Grand Couvert. Dans ce recueil, Louis XIV puis Louis XV choisissaient personnellement quels morceaux seraient joués pendant le  repas, ce qui fait de ce recueil une oevre très particulière.



La vida pública i  també a vida professional, són fonamentalment 'efímeres', contingents en el 'ser'  i en l''estar'  Com els  estels de les nits Versallesques, ara la llum   'scintilla' il·luminant els laberints del nostre jardí vital , ara deixa d'espurnejar, tot amagant  racons,sortides i dreceres.

Guaitant les 'étincelles' fugisseres de les pro-passades glòries, hom pot reflexionar sobre les guspires de vanitat i estultícia  ( 'sottise', 'ineptitude' )  atresorades en els períodes d'èxits i triomfs.





Fins i tot ara, amb aquest darrer  esclat d'adhesions, de  fidelitats, de caliu al voltant de les estovalles ...  cal tenir ben  present aquesta 'futilitat' del 'entossudiment' en la 'immutabilitat'  del 'status quo'.

La 'realpolitik' flueix , salta i llisca com 
l'aigua de les fonts de Trianon .  Així els cicles vitals esdevenen 'des Grandes Eaux'  amb foc d'arifici,  música, molta música  i final amb 'apthéose'




Una reflexió final














Publica un comentari a l'entrada