07 de maig, 2011

Les Symphonies pour les Soupers du Roy

L'altre día a la meva ciutat flairaven aires de fanfàrria,  de reconeixements i de paraules versallesques, car  era temps de comiat  ( Hélas, trois fois hélas ! ).




Les Symphonies pour les Soupers du Roy  sont l'oeuvre la plus connue de Delalande. Il s'agit d'un recueil de  pièces orchestrales composées pour etre jouées quand le Roi dinait en public et la musique s'intégrait alors parfaitement à tout le cérémonial du Grand Couvert. Dans ce recueil, Louis XIV puis Louis XV choisissaient personnellement quels morceaux seraient joués pendant le  repas, ce qui fait de ce recueil une oevre très particulière.



La vida pública i  també a vida professional, són fonamentalment 'efímeres', contingents en el 'ser'  i en l''estar'  Com els  estels de les nits Versallesques, ara la llum   'scintilla' il·luminant els laberints del nostre jardí vital , ara deixa d'espurnejar, tot amagant  racons,sortides i dreceres.

Guaitant les 'étincelles' fugisseres de les pro-passades glòries, hom pot reflexionar sobre les guspires de vanitat i estultícia  ( 'sottise', 'ineptitude' )  atresorades en els períodes d'èxits i triomfs.





Fins i tot ara, amb aquest darrer  esclat d'adhesions, de  fidelitats, de caliu al voltant de les estovalles ...  cal tenir ben  present aquesta 'futilitat' del 'entossudiment' en la 'immutabilitat'  del 'status quo'.

La 'realpolitik' flueix , salta i llisca com 
l'aigua de les fonts de Trianon .  Així els cicles vitals esdevenen 'des Grandes Eaux'  amb foc d'arifici,  música, molta música  i final amb 'apthéose'




Una reflexió final














01 de maig, 2011

"Parlons" ?

"Parlons" és el mot francès per expressar això tan nostrat del "Parlem-ne'" ( expressió verbal que nos s'ha de confondre amb el libel convergent de propaganda goebeliana anomenar 'Parlem-ne'



"Parlons" com convit comunicatiu ha estat el suggeriment de la fins ara batllesa de Santa Coloma de Gramenet Núria Parlon. El seu 'Parlem-ne' s'adreçava a la comunitat de 'piuladors' locals, val a dir a la 'local twitter network'.

Fins on tinc coneixement , sóc [ @cristofoljosep ] amb permís de Rut [ @Rutdegramenet ] i Montserrat [ @MontserratOlive ] el primer dinosaure que va piular per aquestes contrades. Com sempre sense pseudònims i sense embuts.

Potser per això era prou escèptic d'una trobada organitzada amb il.lusió per l'amic [ @carlos_r_p ] on la societat líquida és manifestà tal com és.

A banda d'alguns entusiastes, conversos, i adherits el 'Parlons' fou més per la pàgina web municpal que per altres possibilitats. Així encara esperem ...


i com no que les piulades colomenques també s'apropin a:



o a la nostra realitat femenina:



i al model cultural local:





De la realitat social :





i l'esport colomenc ...


o el medi ambient




fins i tot , tot recordant els mitjans de comunicació i l'agitada recent història local .. piular, el que és diu piular ... també podia haver anat per tocar això:





ja se sap que la democràcia avançada vol dir 'democràcia podrida' ...

De tot això i molt més .. el Twitter n'és un canal de reflexió i difusió extraordinari arreu del Món. Cal però, recordar que per 'piular' el primer que cal fer és

- Escoltar

i en segon lloc

- Reflexionar

finalment si entenem que podem aportar aleshores arriba el temps de :

- Piular

Aquesta és la meravella dels 140 caràcters compartitst per esdevindre xarxa



'Parlons', doncs benvolguts piuladors , però sense esclavatges lamentables. A Santa Coloma de Gramenet, que de moment ni és Swazilàndia ni Tomelloso no ens cal presentacions mel·líflues en llengua forastera.




Ens cal la valentia de bastir un espai de convivència en comú sobre la terra i les arrels que dos mil anys d'història ens han regalat. L' "esquerra" com les "societats líquides" resulta efímera i amorfa. La "dreta" com les "societats sòlides" resulta immutable i punxeguda.
.
Per 'piular' m'agrada molt més l'arrelament i la flexibilitat del jonc a la riba del Besós: acarona el vent tot guaitant el Sol ixent.