31 de desembre, 2013

Avui fa 30 anys: S.O.S. Diables de Santa Coloma (de Gnet, es clar)



Avui fa trenta anys que naltros enceníem les primeres guspires, les primeres carretilles.  Era el bateig en societat de  la Colla Vella de Diables de Santa Coloma de Gramenet.

Uns mesos enrere s'aplegaven alhora un gran 'capital humà', especialment gent que feia Casals d'Estiu (Triqui-Nyaqui)   i  també un modest 'capital fundacional' : cadascú varem aportar de la nostra butxaca 1.000 pessetes (6.01€).   En el meu cas, recordo perfectament la cara de la meua mare quan li vaig demanar eixos cèntims.

Centenars de joves i no tan joves han participat, en la consolidació  d'una entitat 'de carrer' , de 'foc' i de Mediterrània. Avui l'amic Ernest confirmava amb un somriure de pam a pam, que ell porta  més de 21 anys 'cremant' la ciutat.




Perquè S.O.S. Diables ?

Doncs resulta que és de les poques entitats sortides del no res que aguanta trenta anys i els aguanta disposant d'un local propi, llogat però propi.

I resulta que, efectivament disposa d'un gran 'Goodwill'  o capital humà, que te un modest inventari d'actius permanents però no disposa d'això que els americans en diuen 'Real State' o patrimoni immobiliari (ja em dit que el local és de lloguer.)

Si les subvencions públiques, històricament escarransides, ara  minven perquè la caixa és buida i tanmateix les possibilitats d'actuar amb ingressos també minven, doncs això , que el 'working capital' resulta insuficient,

D'on no en hi ha no en pot pas eixir.  I cada mes cal pagar lloguer i despesa corrent....

Vaja,  Excel.lentíssima Batllessa, que en pocs dies es pot trobar que vostè vol apuntar  la seva canalla a la Colla Infantil , i resulta que la persiana esta abaixada per manca de virolles.

 Dringuin les monedes i llueixin els bitllets per demostrar, negre sobre blanc, això de la estima per la societat civil i el suport a les entitats.

Potser hauríem de guaitar que s'ha fet per 'patrimonialitzar' les entitats colomenques



 És ' La vita è inferno' de l la Forza del Destino




La vita è inferno all'infelice.
Invano morte desio!
Siviglia!
Leonora!
Oh, rimembranza! Oh, notte
Ch'ogni ben mi rapisti!
Sarò infelice eternanmente, è scritto.
Della natal sua terra il padre volle
Spezzar l'estranio giogo,
E coll'unirsi
All'ultima dell'Incas la corona
Cingere confidò.
Fu vana impresa.
In un carcere nacqui;
M'educava il deserto;
Sol vivo perché ignota
È mia regale stirpe!
I miei parenti
Sognaro un trono, e li destò la scure!
Oh, quando fine avran
Le mie sventure!

O tu che seno agli angeli
Eternamente pura,
Salisti bella, incolume
Dalla mortal jattura,
Non iscordar di volgere
Lo sguardo a me tapino,
Che senza nome ed esule,
In odio del destino,
Chiedo anelando,
Ahi misero,
La morte d'incontrar.
Leonora mia, soccorrimi,
Pietà del mio penar!
Pietà di me!

24 de desembre, 2013

"A tomar el Sol"

Fixeu-vos-hi:

"Je sors quelquefois, quand il fait beau, pour aller, ce qu'on appelle tomar el sol, hors des portes"
Madrid, 30 novembre 1679.
LETTRE II.

Any 1805, Lettres de Mmes de Villars, de Coulanges et de La Fayette, de Ninon de L'Enclos 
et de Mademoiselle Aïssé



Ben cert podriem convenir que el silenci voluntari d'aquest quadern de bitàcora, ha estat sens dubte  'Salir a tomar el Sol', de pendre alé i viure, d'escoltar, veure, i rumiar el Món que ens envolta.

No puc dir com a la carta vint-i-cinc "Vous êtes surprise, Madame, que j'aie été si long-temps sans avoir eu l'honneur de vous écrire: ce n'est pas assurément que je n'en eusse une grande envie; mais j'ai été assez incommodée d'un très-gros rhume qui m'a fait garder le lit."

Ans el contrari, sense son a les orelles, pas un minut per adormir-se'n la ploma que escriu a voltat incansable ("inasequible al desaliento" fora més propi dels temps foscos d'ara mateix).

Així, sarrò farcit, cap curull, ulls amarats de mil impactes,  comencem una nova etapa. Amb tres eixos de discurs:
  • La nostra aproximació un xic irònica als Signes dels Temps que avui bufen
  • La tossuda convicció que ens cal responsabilitat i criteri per albirar i conquerir espais de llibertat amb més amplada i més fondària
  • La habitual macedònia d'anecdotari quotidià, meditació arran de mar i escriptura trepidant tot escapçant els núvols.

Encara no fa vint anys  (7 de novembre de 1659)  que Castellà ha escapçat Pirineus enllà la terra més ufana sota la capa del Sol.   I Madame de Villars  escriu:

Madrid, 15 décembre 1679.
"Je fus hier au Retiro, cette maison où le roi et la reine sont présentement. J'entrai par l'appartement de la camarera mayor, qui me vint recevoir avec toutes sortes d'honnêtetés"

Madrid, 27 décembre 1679.
" ... je vous dirai, madame, qu'il n'y a lieu au monde où je voulusse être qu'en Espagne, ..., cela s'entend; voilà la pure vérité."


A Village Bullfight, Oil by Francisco De Goya (1746-1828, Spain)

Anem per feina !!!

Saps que Manolo ?  Si, si i si home .. Jo vull  votar


03 de febrer, 2013

Jazz i Ferraris

Cap de setmana  a cavall entre el bon jazz  del Ronald Baker Trio  i la II Concentració Ferraris Costa Daurada.  

La Mediterrània encalma l'esperit i aserena els raonaments, malgrat els rínxols d'escuma que el vent, tossut, aixeca una i altre volta.

I si a Madrid tot és foguera i tragèdia,  aquí per uns mòdics 3.290 Euros hom pot, Ferrari en mà, gaudir d'uns dies lluents i celestials, amb calçotada i 'spa'. 

Divendres fou temps de recordar l'abat  Ramon de Fitero fundador de la Ordre de Calatrava, aquella dels 'Soldados de Cristo' i ara en veure que m'arriva un missatge de l'amic Paco demanant que subscrigui un clam de Justicia, ara   aquest abat em torna a la memòria.



Estimat Paco, vist  des de Catalunya, a mí també em sembla trist això que passa en aquests països estrangers; tan se val Botswana  o Espanya.

Pel que fa a la segona,  els fonaments es vàren aixecar a tall d'espassa d'aquests  Calatrava, dolls de sang d'innocents i fogueres atiades per la Inquisició.




Enre la bruticia del PP i la inmundicia del PSOE, jo em quedo amb l'azur de les onades a tocar el Castell de Tamarit. Deixa'm que et recordi,amic Paco, que  Espanya  ha fet sempre escarni del coneixemet i burla del civisme.

La ignorancia del poble te justa correspondència en aquells que els representa  be sia al Govern be a la oposició.

Llegir-ne la Història, en majúscules, ben segur donará perspectiva per entendre el present  on la dreta resulta un pàlid reflex de la foscor que jau a la sinistra. Ruc qui vegi millor una que l'altre.

Vaja, com aquells conciutadans meus que veuen a Catalunyà prudència on  només hi ha covardia . Veuen capteniment on sura la mediocritat, valentia on la follia és vesteix de lliçons d'història.

Aquest cap de setmana el vent a bufat  i rebufat, fred i incissiu. Ha estat, però , incapaç de dibolir tanta crosta de ronya com hi ha per aquestes contrades.  Potser per això escolto els sons de revolta  d'una terra esberlada.


Reb, amic Paco, el testimoniatge de la meva consideració més distingida.