01 de gener, 2014

Quisquis ubique habitat, Maxime, nusquam habitat.




Aprofitem la dita d'en Marcial (VII, 73)   per recordar això de 'qui viu arreu, viu enlloc'.  De fet  la trobareu també en el capítol VIII dels 'Essais' de Michel de Montaigné  (1533-1592).

Lectura recomanada que podeu trobar ací  Essais  en versió original en francés, i ací Gutenberg en versió anglesa i múltiples formats.

Doncs això, que entre el cosmopolitisme badoc


Cosmopolitan

i la fidelitat a la cabra legionària  i els capetans, vettons, vaccetans i arèvacs


Orient vs Occident


hom prefereix creure que es pot tenir arrels 'de ginesta a vora  la Mediterrània'  i alhora treballar per un Món globalment millor.

Per això comencem el 2014 amb un record de l'Any Espriu tot just finit i amb aquests versos:

 Ara digueu:
La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç, comencem a segar
el blat madur, i amb ell, les males herbes.

 i si, sens  dubte
Ara digueu:
Ens mantindrem fidels per sempre més
al servei d'aquest poble.

Per això en properes entrades i amb llenguatge planer i seny, molt de seny,  comentaris a pròposit d'una data :  09-11-2014

La vida que toma i gira te coses ben extranyes: Un nou de novembre de l'any 1938 serà recordat com la 'Nit dels vidres trencats'

9th November International Day Against Fascism and Antisemitism


i ensems, un nou de novembre de 1989 ens porta a la memòria  la recuperació de la Llibertat d'un poble esberlat.


Retornem però al nostre leit motiv, en Michel de Montaigne i recuperem  una dita (traducció a l'italià de l'original d'en Popertius II, I, 43)  del capítol XVI anomenat 'El procediment d'alguns ambaixadors'

               "Basti al nocchiero ragionar de' venti,
               Al bifolco dei tori; et le sue piaghe
               Conti'l guerrier; conti'l pastor gli armenti."




O sigui "deixeu el mariner fer-se content tot parlant dels vents, al ramader parlant del seus bous, el soldat de les seues ferides i el pastor del seu ramat"

I deixeu-me a mi ser feliç explicant perquè  cal ser positiu i dir Si, Si i Si





Ara que som junts

31 de desembre, 2013

Avui fa 30 anys: S.O.S. Diables de Santa Coloma (de Gnet, es clar)



Avui fa trenta anys que naltros enceníem les primeres guspires, les primeres carretilles.  Era el bateig en societat de  la Colla Vella de Diables de Santa Coloma de Gramenet.

Uns mesos enrere s'aplegaven alhora un gran 'capital humà', especialment gent que feia Casals d'Estiu (Triqui-Nyaqui)   i  també un modest 'capital fundacional' : cadascú varem aportar de la nostra butxaca 1.000 pessetes (6.01€).   En el meu cas, recordo perfectament la cara de la meua mare quan li vaig demanar eixos cèntims.

Centenars de joves i no tan joves han participat, en la consolidació  d'una entitat 'de carrer' , de 'foc' i de Mediterrània. Avui l'amic Ernest confirmava amb un somriure de pam a pam, que ell porta  més de 21 anys 'cremant' la ciutat.




Perquè S.O.S. Diables ?

Doncs resulta que és de les poques entitats sortides del no res que aguanta trenta anys i els aguanta disposant d'un local propi, llogat però propi.

I resulta que, efectivament disposa d'un gran 'Goodwill'  o capital humà, que te un modest inventari d'actius permanents però no disposa d'això que els americans en diuen 'Real State' o patrimoni immobiliari (ja em dit que el local és de lloguer.)

Si les subvencions públiques, històricament escarransides, ara  minven perquè la caixa és buida i tanmateix les possibilitats d'actuar amb ingressos també minven, doncs això , que el 'working capital' resulta insuficient,

D'on no en hi ha no en pot pas eixir.  I cada mes cal pagar lloguer i despesa corrent....

Vaja,  Excel.lentíssima Batllessa, que en pocs dies es pot trobar que vostè vol apuntar  la seva canalla a la Colla Infantil , i resulta que la persiana esta abaixada per manca de virolles.

 Dringuin les monedes i llueixin els bitllets per demostrar, negre sobre blanc, això de la estima per la societat civil i el suport a les entitats.

Potser hauríem de guaitar que s'ha fet per 'patrimonialitzar' les entitats colomenques



 És ' La vita è inferno' de l la Forza del Destino




La vita è inferno all'infelice.
Invano morte desio!
Siviglia!
Leonora!
Oh, rimembranza! Oh, notte
Ch'ogni ben mi rapisti!
Sarò infelice eternanmente, è scritto.
Della natal sua terra il padre volle
Spezzar l'estranio giogo,
E coll'unirsi
All'ultima dell'Incas la corona
Cingere confidò.
Fu vana impresa.
In un carcere nacqui;
M'educava il deserto;
Sol vivo perché ignota
È mia regale stirpe!
I miei parenti
Sognaro un trono, e li destò la scure!
Oh, quando fine avran
Le mie sventure!

O tu che seno agli angeli
Eternamente pura,
Salisti bella, incolume
Dalla mortal jattura,
Non iscordar di volgere
Lo sguardo a me tapino,
Che senza nome ed esule,
In odio del destino,
Chiedo anelando,
Ahi misero,
La morte d'incontrar.
Leonora mia, soccorrimi,
Pietà del mio penar!
Pietà di me!