11 de gener, 2014

Claro, clarito, claro ... el pollo catalán (I)

Hoy 11 de Enero de 2014 las calles y plazas  de Cataluña acogen cientos de puestos y chiringuitos, donde miles de voluntarios de la Assemblea Nacional Catalana, recogen firmas  para instar la petición de Independencia de Cataluña

Es sin duda, el momento apropiado para tratar de explicar de modo sencillo y comprensible, claro, clarito, claro  .. las razones del 'pollo catalán'  también conocido como 'El órdago'  o como 'El proceso'



Pollastre de 'El Prat de LLobregat'



Vamos a detallar a través de un ciclo de entradas (esta será la primera)  que ha posibilitado llegar al escenario actual y a su más que previsible desenlace.

Atendiendo a la motivaciones  subyacentes  podemos establecer tres grandes categorias
  • Razones de pasado
  • Razones de presente 
  • Razones de futuro

Para cada  caso ulteriores entradas propondrán un anàlisis más detallado. Sin duda, la conjunción de este universo de circunstancias produce un efecto de refuerzo y expansión  de la voluntad soberanista en el territorio catalán.

Además, la clara incompetencia y manifiesta ineptitud  de la crasa casta política , (de 'aquí' y de 'allí')  redunda en la aparición de un masivo movimiento 'de abajo arriba' (bottom-up). Son miles de ciudadanos voluntariosos los que empujan la realidad hacia la utopía.

Sin prejuzgar 'a priori'  la razonabilidad o el fundamento  podemos  convenir en la siguiente aproximación a las 'creencias' asentadas en Catalunya.





Nótese que, al margen de cualquier debate sobre los propios porcentajes, existen algunas ideas muy consolidadas en el acervo popular:

  1. El marco legal y político resulta altamente insatisfactorio
  2. En el siglo XXI resulta incuestionable el 'derecho a decidir
  3. La mayoría social que respalda una Cataluña independiente se incrementa notablemente.
El resultado 'substancial' es un deseo persistente y tenaz de cambio total del marco referencial.   No importa el 'origen', el idioma,  el poder adquisitivo o la ideología de referencia. Existe un consenso básico  que difícilmente va a quebrarse.

En el siguiente capítulo examinaremos las 'Razones de pasado'


Mientrastanto


.../...
.../...

01 de gener, 2014

Quisquis ubique habitat, Maxime, nusquam habitat.




Aprofitem la dita d'en Marcial (VII, 73)   per recordar això de 'qui viu arreu, viu enlloc'.  De fet  la trobareu també en el capítol VIII dels 'Essais' de Michel de Montaigné  (1533-1592).

Lectura recomanada que podeu trobar ací  Essais  en versió original en francés, i ací Gutenberg en versió anglesa i múltiples formats.

Doncs això, que entre el cosmopolitisme badoc


Cosmopolitan

i la fidelitat a la cabra legionària  i els capetans, vettons, vaccetans i arèvacs


Orient vs Occident


hom prefereix creure que es pot tenir arrels 'de ginesta a vora  la Mediterrània'  i alhora treballar per un Món globalment millor.

Per això comencem el 2014 amb un record de l'Any Espriu tot just finit i amb aquests versos:

 Ara digueu:
La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç, comencem a segar
el blat madur, i amb ell, les males herbes.

 i si, sens  dubte
Ara digueu:
Ens mantindrem fidels per sempre més
al servei d'aquest poble.

Per això en properes entrades i amb llenguatge planer i seny, molt de seny,  comentaris a pròposit d'una data :  09-11-2014

La vida que toma i gira te coses ben extranyes: Un nou de novembre de l'any 1938 serà recordat com la 'Nit dels vidres trencats'

9th November International Day Against Fascism and Antisemitism


i ensems, un nou de novembre de 1989 ens porta a la memòria  la recuperació de la Llibertat d'un poble esberlat.


Retornem però al nostre leit motiv, en Michel de Montaigne i recuperem  una dita (traducció a l'italià de l'original d'en Popertius II, I, 43)  del capítol XVI anomenat 'El procediment d'alguns ambaixadors'

               "Basti al nocchiero ragionar de' venti,
               Al bifolco dei tori; et le sue piaghe
               Conti'l guerrier; conti'l pastor gli armenti."




O sigui "deixeu el mariner fer-se content tot parlant dels vents, al ramader parlant del seus bous, el soldat de les seues ferides i el pastor del seu ramat"

I deixeu-me a mi ser feliç explicant perquè  cal ser positiu i dir Si, Si i Si





Ara que som junts