Gramenet 3.0 : El racó d'en Cristòfol

De Torí estant : Viva Cuba Libre

2011-11-06T12:45:00.000+01:00

Faig temps a l'aeroport de Torí ( Sandro Pertini ) tot esperant el vol que em portarà a Roma ( Leonardo da Vinci - Fiumicino ) . A les mans una crònica d'un temps pasat "La setta degli angeli" escrita en sicilià ; al cap quatre pensaments sobre la meva dissortada ciutat.

Palerm fou catalana ( diu la wikipèdia siciliana : "vìnniru appoi l'Aragunisi di lu 1282 nzinu a lu 1500 e doppu li Spagnoli. " ) i Palerm fou terra pagesívola com Santa Coloma de Gramenet.   La vinya i la maduixa deixaren lloc al somni Bartomeu, d'un "Queens mediterrani", a tocar la metrópoli de Barcelona.

Avui, la meva ciutat és a mig camí de la Palerm ferèstec i del Port au Prince de la misèria eterna.

Font: Wikimèdia

De Torí estant, això nostre s'em fa petit i distant.

Així tot el foc d'encenalls dels estudis a Torribera empal.lideix si penso en la Università degli Studi di Torino. Sis-cents cinc [ 605 ] anys d'història   hi un reguitzell d'il.lustres personatges davant d'unaltre 'soufflè' dels nostres gestors públics..

Aprofito per fer un tomb per les noticies del món, també les de casa, i tot si fa no fa, com sempre: Picabaralles estèrils, polítics mediocres, impostos dilapidats ( squandered), ciutadans que cerquen esperança i futur ...

Al carrer plou, també a Torí.

En canvi a dins de les institucions, també a l'Ajuntament de la meva ciutat, tot és eixut, sec d'idees, erm d'il.lusions, desconhortat en el pensament, escadusser en el raonament.

Darrera els forjats de la porta, res no altera l'aurea mediocritas', i s'escampa l'antitesi del concepte 'Grameimpuls' : Gramefrustració ( segons el DIEC : 2 f. [PS] Estat de qui resta privat d’una satisfacció que creu que li correspon. )

Font Wikimèdia

Que ens costa tota aquesta parafernàlia i que ens dona a canvi ? No és poden fer més rendibles els nostres impostos ? Perque no d'han desmuntat Urbanisme ? Perque es llencen els nostres cèntims ?

A Port-au-Prince els gossos primel.los són incapaços de treure's les puces del damunt. A la meua ciuat, tot pensant en la nostra casta governant, em retona al cap aquella canço revolucionària que ensenyava anys enrera un professor de La Bastida:

"Mi padre fué hacendado, yo tomé el fúsil y fuí revolucionario, mi hijo abrió una tienda y mi nieto quiere ser funionario ... "

Ara que ja vaig per embarcar camí de Roma, deixeu-me parafrasejar Quint Horaci Flac (Quintus Horatius Flaccus) conegut simplement com Horaci, qui a prósit del meu destí digué:

"Possis nihil Urbe Santa Coloma de Gramenet visere maius" ( Che tu non possa vedere nulla più grande della città di Santa Coloma de Gramenet )

Phoebe silvarumque potens Diana,
lucidum caeli decus, o colendi
semper et culti, date quae precamur
     tempore sacro,
quo Sibyllini monuere versus
virgines lectas puerosque castos
dis, quibus septem placuere colles,
     dicere carmen.
alme Sol, curru nitido diem qui
promis et celas aliusque et idem
nasceris, possis nihil urbe Roma
     visere maius.

De la realpolitik i altres bagatel.les

2011-06-04T20:08:00.002+02:00

Setmana a cavall de Viena i Sibiu, la capital de Transilvània i punt obligat en la meva agenda professional.

En aquest racó als peus dels Carpats, celebren el seu Festival Internacional de Teatre i em crida la atenció el cicle 'UTILIZAREA ESTETICII ŞI TEHNICILOR TEATRULUI TRADIŢIONAL JAPONEZ ÎN JOCUL CONTEMPORAN'.

Gairebé coincideix en espai i temps amb la 'generosa' oferta de tripartit local que fa la alcaldessa colomenca. Ai, Ai !
Que ningú vegi en aquest cartell al·legoric cap semblança amb la alcaldessa al bell mig del dimoni comunista ( eco-socialista ) i del pallasso convergent.

La publicitat és la que és i correspon a la programació d'enguany d'aquesta ciutat on obre portes el museu Brukenthal

Font : Turisme de Sibiu / Hermannstadt

Mesos abans de les darreres eleccions ja el vaig assenyalar com altament probable, car la [ realpolitik ] aconsella el que aconsella i no importa que sia una proposta mediocre e inútil per l'interès general de la ciutat.

Amics, és en tota línia una 'bagatel.la' , una fotesa fruit d'un 'joc de mans' amb poca visió de ciutat i de futur. Aquest 'pacte', resulta una 'Petita composició, generalment per a piano, sense rigor de forma' que només donarà rendiment a populars i plataforma. Temps al temps.

En termes de ciutat el que cal avui es comprometre rebaixar a la meitat les nòmines que paga el Consistori, suprimir Cultura, tancar el camp de futbol, eliminar totes les empreses municipals, matar les festes Majors i clausurar els Casals de barri i Centres Cívics.

Per posar damunt la taule quatre coses evidents i totalment innecessàries.

De fet qualsevol pacte polític hauria de comprometre posar punt final a Santa Coloma de Gramenet com ciutat 'independent' . Dit d'altre manera : dins d'aquest cicle cal una planificació detallada per integrar la ciutat dins de Barcelona i esdevindre'n un barri qualsevol.

Es clar, que això vol dir suprimir la nostra 'casta' de polítics i treure'ns del damunt coses sense sentit com Urbanisme o Mercats.

Gestionar, el que es diu gestionar, poden gestionar els deutes que han originat ( tots tres partits en son corresponsables ). Per cert, deixeu-me apuntar que avui , encara avui, el nostre batlle Bartomeu és totalment innocent d'allò pel que hom el rebutja.

Els nostres polítics, tots plegats, resulten abominables car obliden que com explicà ja fa molt l'Adolfo Suarez una de les principals diferències entre la Dictadura i la Democràcia rau en la 'presumpció d'innocència'

Altre element diferenciador és "l'imperi de la llei" car els poder públics s'estructuren en un "Estat social, democràtic i de dret" . Paraules gruixudes per un lloc tan desconhortat com el nostre.

El pacte resulta altament factible atenent a les grolleries de la condició humana i la cosa ara va de teatre . Recordeu aquesta meravellosa dissertació de tres hores anomenada

[ UTILIZAREA ESTETICII ŞI TEHNICILOR TEATRULUI TRADIŢIONAL JAPONEZ ÎN JOCUL CONTEMPORAN - Zvika Serper (ISR / JPN) - Acest atelier nu este unul uşor. Este foarte solicitant din punct de vedere fizic în ceea ce priveşte mişcarea şi expresiile verbale. Este gândit pentru antrenamentul individual pentru interpreţii profesionişti şi studenţii avansaţi de la actorie. ]

Com digué fa temps lo nostre rei ; Vergonya, cavallers, vergonya !

Sempre que volto per la nostra vella i caduca Europa tinc per bo badar i tafanejar per esglèsies, cementiris, carrers i .. mercats. Aquesta volta he tornat al mercat de producte fresc que hi ha al bell mig de Sibiu.

Confirmo 'in vivo' el que expliquen 'in vitro' tots els informes i anàlisis prospectius: Romania enfila cap a la recuperació i el creixement. Enguany el PIB creixerà a tocar un 1,4 % ( modest però positiu ) i el proper any tot apunta a un 4,4 % ( la taxa més alta dins de la Unió Europea ).

La fruita fresca, les verdures, i les parades interiors de formatge llueixen 'frumosi'. Fermoses , curulles de vida, de vilatans que volten i mercadegen deixant enrere trenta sis mesos d'ajustos, privacitats i empobriment obligat.

Adonar-se a temps d'on som i que tenim facilita la 'realpolitik' i amb ella albirà nous futurs i noves utopies abastables sobre fonaments tel·lúrics ( coincidències de la vida, l'any 1782 el químic Franz Joseph Müller descobreix al seu taller de Sibiu el telur )

Qui tingui responsabilitat que prengui decisió.

I píndola musical per acompanyar:

Il fiasco non si può nascondere

2011-05-27T23:28:00.001+02:00

Vaja vaja,

Aquesta setmana que tot just fineix, remor electoral encara esmorteint-se, he fet una breu incursió transalpina. Efectivament, Milà , Torí i més enllà Moncalieri han omplert de llum, joia i nous horitzons aquests jorns.

En aquest espai ample, verd , amb la lluentor del Piemont ubèrrim, uns pensaments han volat Mediterrània enllà per fitar el paissatge post-electoral de la Santa Coloma metropolitana.

Com apunten els primes mots d'aquesta entrada, ... un 'fiasco' és un 'fiasco' i es clar, 'Il fiasco non si può nascondere'. Curt i ras, el resultat de CiU a la ciutat és un desastre total.

Font Fiasco Awards

Vaig apuntar que qualsevulla realitat sota cinc fora dolenta. així, dos , els darrers, esfondrats al barri centre i apuntalats a la perifèria són un desastre.

Tan se val les floretes i els percentatges, les justificacions i els compromisos. En política hom procura vestir el sant com sia i pareix que tot val. Àdhuc prendre per imbècils els qui escolten les raons de poca volada.

El missatge, el pom de dalt, la posada en escena,.... fins i tot la ignorància del que batega a la ciutat, soterrats i endavant que fa baixada La guineu ens guardarà el corral:

Font La Sinistra democràtica

Com acostumo a fer cada volta que faig un tomb més enllà de la metròpoli laietana, aprofito per cercar literatura professional i també píndoles en la llengua natural del lloc visitat. Ara toca 'Indignatevi !' , petit opuscle en dolç italià que tradueix l'obra de Stéphane Hessel .

Avui pareix que la realitat desperta i arreu les consciències activen els pensaments:

Font Crepapelle

A la nostra ciutat hi ha arrelat un pessimisme endèmic respecte a les possibilitats reals de CiU per esdevindre portaveu exemplar de la nostra ciutadania.

Els cal moral de victòria, i també consciència, coneixement, competència, utilitat ... Ajudeu-los a sortir de les tenebres, car com recorda l'Stéphane:

L’indifferenza è il peggiore di tutti gli atteggiamenti, dire “Io che ci posso fare, mi arrangio”. Comportandoci in questo modo, perdiamo una delle componenti essenziali dell’umano. Una delle sue qualità indispensabili: la capacità di indignarsi e l’impegno che ne consegue.

Caps buits enlairant-se o compromís, ...

La propera setmana, trepitjant el pla a tocar els Carpats reflexionarem altres aspectes d'aquest nostrat jardí colomenc.

Proestat in egestate vivere, quam inhoneste

2011-05-15T17:52:00.003+02:00

La stemana llisca fugissera i el barrull, la fressa del circ electoral, s'abraona pels carrers i places de la meva ciutat.

S'em fa extrany tot guaitant des de Furth im Wald les misèries i els titulars que genera aquesta comèdia jorn rera jorn. 'Omnis saturati mala est' i certament l'excés de cartells, cotxes megafònics, paperassa i somriures eclèctics a dojo,.. tot plegat satura i enterboleix el recte judici de les coses.

Font Wikipèdia

Fins ara molt soroll i poc de substantiu. Hi ha certa voluntat transversal en mentir i estafar al poble a qui és reclama el vot. Fixeu-vos:

1. No hi ha un passar comptes.
Les estructures de poder que van concórrer al darrer cicle, varen oferir equips, objectius, programa. Pareix racional presentar un estat de comptes, un informe de gestió. Extens, detallat, justificat.
No importa en quina posició ( govern, oposició ) es troba cadascú . Rendir comptes és una exigència necessària.

2. Crucifixió del poble
Trenta anys de governs d'esquerra han pervertit i corromput el govern local. A altres indrets els governes de 'dretes' també han corromput i pervertit el govern local. Deixar-me escollir en l'eix 'Esquerra - Dreta' ve a ser com demanar a Jesucrist dalt la Creu , quin lladre prefereix que li prengui la cartera: 'El lladre a la creu de la esquerra o el lladre a la creu de la dreta'.
Guaiti, el meu problema ara mateix és la ferida de llança, els impostos que em prenen i malbaraten sense escrúpols ni judici. Vostès , sense excepció, han contribuït a arruïnar les finances publiques malbaratant el que tenien i el que no tenien.

3. 'Parole, parole, parole'
És temps d'explicar que és vol fer, perquè, amb quins mitjans i en quins terminis. Hi ací hi ha estafes enormes. No es pot barrejar el que depèn de l'àmbit local amb allò que és en la ma d'altri ( Estat, Generalitat, Divina Providència, ... )
Ara toca explicar que i com d'allò ( molt ) que és possible fer a nivell local. De moment no candidats, ni equips, ni assessors resulten motiu d'orgull i satisfacció pels professors que els van educar de menuts. Pareix que varen parar poca atenció a les explicacions d'Història, d'Economia , ... Fins i tot amb la llengua mostren el fracàs de la immersió lingüística 'made in Pujol'.

4. 'Facta non verba'
Afageu-lo pel valor històric o per la reinterpretació que en fa el corol·lari de la llei de Finagle, anomenat Navalla de Hanlon. En qualsevol cas la meva ciutat està arruïnada ( la han arruïnat persones amb noms i cognoms ) . I aquesta desfeta engloba el que teníem , el que no teníem i el que no tindran els nostres fills per que ja ens hem gastat més del que ells podrien arribar a aportar.
Amb la economia tothom s'atreveix, àdhuc incompetents i inútils. Nosaltres necessitem escapçar per damunt d'un 30 per-cent totes les partides de despeses. Sense excepció.
I reduir a la meitat el miler i escaig de nòmines que es paguen cada més amb els meus diners. Fer dissabte sempre resulta higiènic.

5. Objectius, temps, cost i responsable.
Arreu del mon aquests quatre conceptes fan avançar la civilització. A 10.000 metres d'alçada, creuant els Alps em ve a la memòria un apunt que em feien ( en bavarés, es clar ) vint-i-quatre hores abans: " Fa quinze anys Baviera era un Estat Federal receptor de fons, val a dir era un [ Bundesland ] relativament pobre. Hui l'Estat lliure de Baviera [ Freistaat Bayer ] és un territori proveïdor de recursos a altres terres germàniques".
En quize anys resulta possible capgirar la truita ( Baviera ) però també resulta possible perpetuar la misèria ( Haití, Santa Coloma de Gramenet )

6. Venditor igitur qui pretium petit, offerre debet rem

El venedor que reclama el pagament ha de proporcionar la cosa objecte del dit pagament. Qui vulgui vots que prengui compromís, i qui vulgui polítics competents que prengui compromís. Avui a la meva ciutat el preu de mercat fer fer de polític resulta esperpèntic i foragita qui te talent i coneixement per posar ordre. Hi ha un discurs . Alhora el que ens ofereixen els nostres polítics locals esparvera i fa fugir esporuguides les ànimes de ' bona fides'.

7. Sic transit gloria mundi
Puix que avui anem d'expressions llatines, una darrera per recordar-li als glorificats amb el triomf després de les eleccions. Així passa la glòria del món, i així la pols enterra les vanitats i orgulls. Una ciutat mil.lenària ve de lluny i va lluny malgrat la misèria present.

Dit això, a mi que no m'esperin a triar entre nyerros i cadells, entre blaus i vermells. Si haig d'escollir vull que sia entre bo i millor.

Vergonya , cavallers, vergonya !

Les Symphonies pour les Soupers du Roy

2011-05-07T12:12:00.001+02:00

L'altre día a la meva ciutat flairaven aires de fanfàrria, de reconeixements i de paraules versallesques, car era temps de comiat ( Hélas, trois fois hélas ! ).

Les Symphonies pour les Soupers du Roy sont l'oeuvre la plus connue de Delalande. Il s'agit d'un recueil de pièces orchestrales composées pour etre jouées quand le Roi dinait en public et la musique s'intégrait alors parfaitement à tout le cérémonial du Grand Couvert. Dans ce recueil, Louis XIV puis Louis XV choisissaient personnellement quels morceaux seraient joués pendant le repas, ce qui fait de ce recueil une oevre très particulière.

La vida pública i també a vida professional, són fonamentalment 'efímeres', contingents en el 'ser' i en l''estar' Com els estels de les nits Versallesques, ara la llum 'scintilla' il·luminant els laberints del nostre jardí vital , ara deixa d'espurnejar, tot amagant racons,sortides i dreceres.

Guaitant les 'étincelles' fugisseres de les pro-passades glòries, hom pot reflexionar sobre les guspires de vanitat i estultícia ( 'sottise', 'ineptitude' ) atresorades en els períodes d'èxits i triomfs.

Fins i tot ara, amb aquest darrer esclat d'adhesions, de fidelitats, de caliu al voltant de les estovalles ... cal tenir ben present aquesta 'futilitat' del 'entossudiment' en la 'immutabilitat' del 'status quo'.

La 'realpolitik' flueix , salta i llisca com l'aigua de les fonts de Trianon . Així els cicles vitals esdevenen 'des Grandes Eaux' amb foc d'arifici, música, molta música i final amb 'apthéose'

Una reflexió final

"Parlons" ?

2011-05-01T12:27:00.002+02:00

"Parlons" és el mot francès per expressar això tan nostrat del "Parlem-ne'" ( expressió verbal que nos s'ha de confondre amb el libel convergent de propaganda goebeliana anomenar 'Parlem-ne'

"Parlons" com convit comunicatiu ha estat el suggeriment de la fins ara batllesa de Santa Coloma de Gramenet Núria Parlon. El seu 'Parlem-ne' s'adreçava a la comunitat de 'piuladors' locals, val a dir a la 'local twitter network'.

Fins on tinc coneixement , sóc [ @cristofoljosep ] amb permís de Rut [ @Rutdegramenet ] i Montserrat [ @MontserratOlive ] el primer dinosaure que va piular per aquestes contrades. Com sempre sense pseudònims i sense embuts.

Potser per això era prou escèptic d'una trobada organitzada amb il.lusió per l'amic [ @carlos_r_p ] on la societat líquida és manifestà tal com és.

A banda d'alguns entusiastes, conversos, i adherits el 'Parlons' fou més per la pàgina web municpal que per altres possibilitats. Així encara esperem ...

i com no que les piulades colomenques també s'apropin a:

o a la nostra realitat femenina:

i al model cultural local:

De la realitat social :

i l'esport colomenc ...

o el medi ambient

fins i tot , tot recordant els mitjans de comunicació i l'agitada recent història local .. piular, el que és diu piular ... també podia haver anat per tocar això:

ja se sap que la democràcia avançada vol dir 'democràcia podrida' ...

De tot això i molt més .. el Twitter n'és un canal de reflexió i difusió extraordinari arreu del Món. Cal però, recordar que per 'piular' el primer que cal fer és

- Escoltar

i en segon lloc

- Reflexionar

finalment si entenem que podem aportar aleshores arriba el temps de :

- Piular

Aquesta és la meravella dels 140 caràcters compartitst per esdevindre xarxa

'Parlons', doncs benvolguts piuladors , però sense esclavatges lamentables. A Santa Coloma de Gramenet, que de moment ni és Swazilàndia ni Tomelloso no ens cal presentacions mel·líflues en llengua forastera.

Ens cal la valentia de bastir un espai de convivència en comú sobre la terra i les arrels que dos mil anys d'història ens han regalat. L' "esquerra" com les "societats líquides" resulta efímera i amorfa. La "dreta" com les "societats sòlides" resulta immutable i punxeguda.
.
Per 'piular' m'agrada molt més l'arrelament i la flexibilitat del jonc a la riba del Besós: acarona el vent tot guaitant el Sol ixent.

Glòria in excelsis Deo

2011-04-17T14:59:00.002+02:00

Avui és Diumenge de Rams i això vol dir que ne la tradició cristiana celebren l'arribada del 'leader' a lloms d'un ruc ( guarà catala ? ).

Palmes i palmons, llors i tota la fanfàrria de la Glòria conforme la litúrgia victoriosa dels lideratges que s'en surten amb la seva. Toca avui, però, recordar aquella imatge de l'esclau nubi que dalt de la quadriga tot mantenint els llorers damunt el cap del victoriós general, xiuxiuejava a cau d'orella "recorda que ets humà" [ Respice post te! Hominem te esse memento!
].

Nahaufnahme der Quadriga auf dem Brandenburger Tor bei Sonnenuntergang Font : Wikipèdia

De fet, aquest, haurà d'ésser un 'ritornello' sovintejat a can CiU colomenc. El pom de dalt, renovat i rejovenit és per damunt de tot novell, inexpert, mancat de coneixement , ras de criteri i de profunditat nul.la.

Així, les declaracions puerils sobre atur i ciutat, la manera de presentar la llista als propis i la iconografia musical produeixen perplexitat, rialla i enorme preocupació per si un dia 'aquests' ens han de gestionar la cosa 'publica'.

Sense negar el que és evident ( i les incommensurables febleses encara ara invisibles ) cal dir que hi ha una oportunitat , una gran oportunitat. Justament el desconeixement total dels qui ara hi son, la seva condició d' 'outsiders' els fa prova evident de la necessària renovació i alhora un equip de futur possible.

Res a veure amb la ferida, la rancúnia i el desconhort que la visió patrimonialista de la cosa pública en tenen d'altres. El temps passa i les coses encaixen com encaixen.

Santa Coloma de Gramenet va viure discretament la caiguda del manuelisme, val a dir la desaparició d'aquella alter ego de Manuela Beltran ( qui suprimí l'impost de la 'Armada de Barlovento' ) .

Font Blog Colombia ¡200 Años de Pasion!

Ara altres renovacions i canvis en l'espectre polític de la ciutat han passat full d'aquest període 'manuelista' on es dibuixà el 'cubics' i la majoria de talaies des d'on albirar la Mediterrània. Prou conegut és que l'estil 'manuelista' fou a Portugal cosa d'aire mariner

Deixeu-me dir però, que la història és història, el passat passat, el present el que ara tenim i el que cal és avançar per bastir el demà millor que l'avui i molt millor que l'ahir.

No importa que en les cares visibles és mantinguin incompetents, inútils, filibusters, mentiders compulsius o covards. Aquestes son adjectivacions subjectives difícils de substantivar i que mai compartirem en públic ni en privat.

Sempre ens queda el lloc del lleó alat a la Sereníssima República de Venècia: Guaitar en alt com la Glòria i la quadriga llisquent Diumenge de Rams avall:

Sant Marc de Venàcia Font Wikipèdia

Etiam in Aevo Medio erat consuetudo multa poëmata et carmina canere ut "memento mori", exempli gratia hymnum "ad mortem festinamus" ex libro Catalano "Llibre Vermell de Montserrat" (anno 1399):

Vita brevis breviter in brevi finietur,
Mors venit velociter que neminem veretur,
Omnia mors perimit et nulli miseretur.
Ad mortem festinamus peccare desistamus.

Ni conversus fueris et sicut puer factus
Et vitam mutaveris in meliores actus,
Intrare non poteris regnum Dei beatus.
Ad mortem festinamus peccare desistamus.

27 de gener

2011-01-29T16:17:00.001+01:00

Recordo de menut el carrer del Pedró : En deien '27 de Enero' .

Commemorava la entrada de las 'tropas nacionales' en aquell poble, Santa Coloma de Gramenet, i amb aquesta un canvi substancial en els paradigmes de la vida pública.

Certament vivim un període molt diferent i per això ens fan molt de goig els exercicis democràtics que en les darreres hores es produeixen a la nostra ciutat:

- D'una banda s'obra una nova etapa a CiU amb un nou cap de llista, Carles Combarros que representa l'ascens d'una generació fresca al primer nivell de presència pública.

-D'altre banda a Gent de Gramenet un procés exemplar de transparència i participació catapulta una llista encapçalada per la infatigable Teresa Franco.

Malgrat els alineaments ideològics diferents, ambdós formacions comparteixen un interès central en la ciutat i el benestar dels nostres conciutadans. Amb ànim constructiu.

Ara be, pel que fa al primer equip, encara cal definir tota la alineació. Puix que per definició els de CiU tenen aspiracions de Govern, de gestió executiva de la cosa pública, pareix que haurien de tendir a assemblar-se a la ciutat a la que volen representar i pilotar.

Que vol dir assemblar-se ?

Doncs que més enllà de temptacions elitistes o classistes el 'club' de CiU ha de procurar incorporar i fer visibles persones de tota edat i condició, escampades per tots els racons de la vila.

Vaja que a banda de la vàlua i del mèrit de les persones cridades a representar en una llista aquesta, aquella o l'altre formació política, cal també que connectin amb el màxim possible de realitats i sensibilitats de la nostra ciutat.

La vocació de centralitat i sentit comú necessita també aquesta dispersió territorial, d'orígens, d'estratificació. És un element bàsic per construir un discurs, un imaginari, un esdevenidor que resulti compartible i engrescador per la majoria dels colomins.

A propòsit d'aquesta 'granularització representativa' em ve al cap un formidable estudi de Deloitte Touche Tohmatsu Limited (DTTL) sobre la presència de fèmines en els organs de alta direcció de les empreses ( Document "Women in the boardroom: Global perspective"     ).

“When it comes to selection of a new board member, we need to add the best qualified person…. Mandates and quotas may drive compliance, but they will not drive genuine commitment. The more we focus on specific areas of expertise versus relationships of comfort, the more likely we are to broaden the available pool and include women.”
Jane Shaw, Director of Intel, Chairman of the Board of Directors and the Executive Committee; Director, McKesson Corporation (U.S.)

En els propers dies veurem quins espais de trobada son plausibles per fer el primer pas cap a l'Alcaldia i la acció directa per bastir una ciutat més humana, més acollidora i més oberta als vents del Món.

El que està en la nostra ma, és sens dubte contribuir-hi en gratuïtat.

La síndrome d'Smeagol o roda el Món i torna al Born

2011-01-08T13:46:00.005+01:00
Aquests dies noticies coincidents en el temps m'han fer rememorar aquest personatge i la seva incapacitat per alliberar-se de la càrrega daurada : Anyell esclau de l'anell del Poder.
A voltes hom no entén que ha passat el seu temps, la seva oportunitat, el seu paper a l'Àgora pública o privada.

Fixeu-vos a Costa d'Ivory el President Laurent Gbagbo i les dificultats per un canvi presidencial sense conflicte . Tanmateix altres llocs d'Àfrica com Senegal i el seu President Abdoulaye Wade, presenten aquesta síndrome de 'cul-enganxat-a-la-cadira', molt dificil de resoldre sense conflicte i sense pressió exògena.

Cas semblant el de la monarquia hispànica que 'cabalga inasequible al desaliento' sense ànims d'abdicar, de donar pas al relleu. Darrerament, fins i tot la nórdica i gèlida Suècia és un batibull a pròsit del clam majoritari demanan que sa Majestat faci petjada enrera i faciliti l'Anell del Poder a la seva estimadísima filla Victòria.

Pareix, en defininitiva, que aquest virus tan colomenc de la "síndrome d'Smeagol" s'escampa arreu. Com en les fonts naturals del Dret, la Gràcia Divina i un patrimonialisme ferotge fan autoconvèncer a algunes persones dels deus drets, oportunitat i fins idoneïtat per càrrecs i posicions de projecció pública i privada.

"It came to me, my own, my love, my own, my precious! Gollum!"
En aquesta vida, - que malgrat èsser efímera pot esdevenir intensa -, cal tenir molta consciència del paper i del lloc que ens toca en cada etapa vital. Especialment si hem estat promoguts a càrrecs de representació o d'execució en la vida ciutadana, la cultura, la política.
Sovint resulta díficil acceptar aquesta contingència estructural i la temptació de la perpuïtat, de la revenja, de 'si-no -estàs-amb-mi-,-ets-en contra' apareix provocant un conflicte molt desagradable.
En els fets de la nostra ciutat han sovintejat escenaris d'aquesta mena, trencant la natural pau social i convivència. Els personalismes i les arengues moralitzants, les apel.lacions a bons i dolents, tenen justa resposta en dos fets 'naturals':

- El temps possa ( Tempus edax rerum ) cada cosa al seu lloc
- Els fets i no les paraules ( Facta non verba ) donen justa mesura de l'ànima humana.

Ara, en estrenar nou any i nou cicle electoral a la nostrada vila, resulta escaient recordar que mai cal caure en el parany d'aquesta mena de situacions, que no resulta acceptable el xantatge emocional, que els conflictes tenen oportunitats i solucions, que la Democràcia avança i es consolida amb propostes constructives.
També amb la consciència del propi espai i del propi temps.
" The Show must go on".

Ubicumque eas, i cum toto animo.

2010-12-31T11:40:00.001+01:00

2011, amb els nostres millors desitjos de Pau, Amor i Prosperitat.
2011, with our best wishes for Peace, Love and Prosperity.
2011, mit den besten Wünschen für den Frieden, Liebe und Wohlstand.
2011, avec nos meilleurs voeux pour la paix, amour et prospérité.
2011, cos nosos mellores votos de paz, amor e prosperidade.
2011, con i nostri migliori auguri per la Pace, amore e prosperità.
MMXI cum optime desiderat pacem diligite et iustitia.
2011, met onze beste wensen voor vrede, liefde en voorspoed.
2011, z najlepszymi życzeniami dla pokoju, miłości i dobrobytu.
2011, cu cele mai bune urări noastre de pace, dragoste şi prosperitate.
2011, s naším přáním všeho nejlepšího pro mír, lásku a prosperitu.
Barış, sevgi ve Refah için en iyi dileklerimle 2011.

Best regards/Salutacions cordials/Saludos cordiales/Cordialement/
Cordiali saluti/Mit freundlichen Grüßen/Pozdrawiam/Met vriendelijke groet/S pozdravom/Nuoširdžiausi linkėjimai/Atenciosamente/Cele mai bune complimente/Saygılarımızla/ Srdačan pozdrav/Bestu kveðjur/مع أطيب التحيات / З найкращими побажаннями/最好的问候

Sant Silvestre, el darrer dia

2010-12-30T20:07:00.001+01:00

Tot aprofitant que avui celebrem Sant Silvestre resulta escaient rememorar les seues paraules a Constantí :

¡oh príncipe!, humillaos en la ceniza y en las lágrimas, y durante ocho días deponed la corona imperial, y en el retiro de vuestro palacio confesad vuestros pecados, mandad que cesen los sacrificios de los ídolos, devolved la libertad a los cristianos que gimen en los calabozos y en las minas, repartid abundantes limosnas, y veréis cumplidos vuestros deseos.

Bon missatge per aquells qui vulguin donar un pas endavant i baixar a lluitar en el circ de la política Colomenca.

Font: wikipedia   [ El Papa Sant Silvestre amb el signífer que porta el conopeum amb els colors groc i vermell ]

Avui fa quatre anys CiU va treure a Santa Coloma de Gramenet el pitjor resultat de la seva història. De fet el segon regidor era a unes dotzenes de vots de perdre's i només 2.312 persones varen expressar la seva confiança en aquesta formació.

Municipals 2007    2.312
Municipals 2003    3.995
Municipals 1999    3.763
Municipals 1995    4.057
Municipals 1991    3.858
Municipals 1987    4.591
... / ...

Resulta evident que hi havia un cap de llista. També una llista d'aspirants, un programa, un responsable local, un equip dirigent, uns càrrecs de confiança.

Resulta evident i lògic, creure que després d'un desastre així ( perdre el 42% dels teus votants ) les empreses, els partits, les organitzacions humanes, ... fan reflexió, estudi, autocrítica.

I es clar, hi ha conseqüències. Habitualment és renoven els equips, les cares visibles i no tan visibles, els continguts, els formats, s'escolta al conjunt al que adreces el teu missatge ..

"Inasequible al desaliento, martillo de herejes y faro de Occidente" la agrupació local confirma al cap, confirma els assessors, expurga el segon de llistat i fa un joc de mans en l'equip directiu canviant el cap local 'formal' i deixant l'anterior com 'tresorer'. Com diu 'Il gatopardo' , que tot canvii perquè tot resti igual.

Per tal de mantenir la 'unitat interna' , per estalviar 'conflictes' hom calla i consent-eix.

A propòsit de Sant Silvestre:

"... claro y conmovedor es el testimonio de los Padres del concilio de Arlés   ... ... "Ojalá, hermano dilectísimo, hubierais estado presente a este gran espectáculo, pues creemos que contra ellos (los donatistas ) se hubiera dado una sentencia más severa, y de ese modo, uniéndote tú mismo a nuestro juicio, nuestra asamblea hubiera exultado con mayor alegria."

Ara però hi ha un cicle diferent.

A Catalunya hi ha un tsunami de 'seny i rauxa' que ha glaçat el somriure d'aquells qui juraven impossible veure cinc ( 5 ) regidors de CiU a l'Ajuntament de Santa Coloma.

Els pro-passats resultats demostren que hi ha prop de 9.000 Colomencs disposats a fer confiança a qui ofereix serietat i responsabilitat.

Els 8.726 vots representen multiplicar per 3,77 aquella esquifida marca del 2007 i si realitzem un calcul estricte amb aquests resultats a CiU li toquen set ( 7 ) regidors . Fixeu-vos:

De Blogger Pictures

De fet fent ballar una mica els numeros, en cas que ERC i tambe PxC aconseguissin 1 regidor propi el resultat amb molta probalitat fora:
PSC-PSOE    10
CiU              6
PP               5
ICV-EUA          3
C,s              1
ERC    1
PxC          1

Com sempre hi ha la temptació de desqualificar el que no ens agrada i podem escarnir els numeros. Malgrat tot, els resultats son tossuts i si mirem la evolucio pel que fa a les catalanes:

De Blogger Pictures

Vaja que el sostre de CiU encara es a tocar els 13.000 vots ( 12.916 ).

Un apunt encara per significar Sant Silvestre :

... nota disciplinar en el trato con los pecadores ...

'En primer lugar—dice—se les ha de llamar paternalmente y se les ha de esperar siete dias, sin que se les prohiba nada de las cosas de la Iglesia. A este compás de espera se le deben añadir otros siete días, vedándoseles ya todo acceso a los divinos oficios. Siguen otros dos días, en los cuales, si no se arrepintieran, se les separa de la paz y comunión de la santa Iglesia. Otros dos días más, y, por fin, añadiendo todavía uno, y viendo que ya su caso es desesperado, se le debe condenar con el anatema".

Vist amb perspectiva hi ha encara, oportunitat real si les coses es treballen correctament.

Sense moure un dit, sense importar qui es presenta ni amb que, pareixen molt probables tres regidors ( 3 ) per pura inèrcia electoral. Malgrat créixer, si el 2011 aquest es el resultat ... el desastre resultara equivalent al patit el 2007.

El llindar mínim es diu 5 regidors i en el full de ruta hi ha fites inexcusables:
Aixi cal fer net i cauteritzar responsabilitats en el desastre que en son variades i arriben molt mes enllà d'un simple canvi de cap de llista.
Cal reconèixer en privat però també en public els errors comesos i el tracte injust donat a aquells qui han estat apartats.
Cal escoltar a tots i a tothom, sumant i sumant.
Per representar a la ciutat cal incorporar-ne la seva realitat complexe, amb multitud d'orígens, cultures i llengües, problemes i perspectives.
Cal bastir un somni en comú
Cal ...
Fora molt trist que la pròpia inutilitat i incompetència, malbaratessin   la possibilitat real de consolidar una alternativa solida al socialisme obsolet.

No voldria acabar sense afegir unes línies addicionals respecte al Sant que tanca any :

El papa San Dámaso, cuando termina de dar sus noticias sobre San Silvestre, acaba con esta sencilla frase: Qui catholicus et confessor quievit.

Católico, porque supo mantener la luz de su fe en un tiempo de fuertes herejías. Ecuménico, porque lleva su acción de Arlés a Nicea, de Cartago a Viena del Delfinado. Y, a la vez, confesor, es decir, santo, tomando la palabra en el sentido que se le daba entonces.

San Silvestre muere el 31 de diciembre del año 337.

Fue sepultado en el cementerio de Priscila, en la vía Salaria, en una basílica donde estaba enterrado el papa San Marcelo, y que desde entonces se llamó de San Silvestre.

3382-GTD

2010-12-27T17:23:00.003+01:00

A tocar la Catedral de Barcelona, sortim de l'aparcament subterrani per enfilar Via Laietana.
Les 12:59 llueixen rellotge i l'iPad mostra, gairebé en temps real, la instantània del nou 129é President envoltat de Mossos d'Esquadra. Un audi blau ens creua. Matrícula 3382-GTD, salvaguarda el nostre 128é President José Montilla camí d'una nova etapa personal.
El blau em recorda aquell color de volkswagen 'Passat' que el President Tarradellas heretà dels dominis del Marqués de Samaranch. El blau marí ben fosc ha estat sempre en la meva memòria el 'color del régimen'.
El ja ex-President Montilla ha estat un home prudent i discret fins el darrer minut, amarat per un creixent sentit del càrrec, de la Institució i del pais. Sens dubte les pedres del Palau, la suau remor del rajolí a tocar el despatx,.. els sons clars del carilló, els capvespres de solitud envoltat de segles d'Història ....mil i un petit detalls han transfigurat l'ànima de gestor, en consciència de servidor d'una nació mil.lenària entosudida en no desaparèixer
Ara, "amb plena fidelitat al poble de Catalunya", el número 129 ha de treballar, calaixos buits, carrers curulls de problemes, per deixar un món millor al número 130. Els fets i no les paraules seran justa mesura per les esperances desvetllades.
I de moment l'hivern és fred, horabaixa és fosc, i milers d'ànimes necessiten creure se si mateixes i en la terra on riuen i ploren els seus jorns de vitals. Avui a Catalunya hi ha misèria material, misèria emocional, misèria intel·lectual , misèria transcendental.
La primera, com recordava aquest matí Rosa, es cura tapant els forats de les carreteres i fomentant el teixit empresarial i la ocupació . I és la més fàcil i mesurable de encarar.
La segona té a veure amb el model d'urbanització, amb les relacions interpersonals, amb aprendre a sentir i estimar. Res no és impossible, que tot està per escriure.
La tercera té a veure també amb els coneixements i la tècnica, però al capdamunt de tot demana aprofundir en la manera de pensar i repensar el món que ens envolta. Es misèria d'esperit crític, de capacitat d'entendre, raonar i explicar.
La darrera té a veure amb la èpica vital : ja he explicat que té poc sentit vindre al Món per pagar IRPFa Hisenda i embussar les Rondes de Barcelona. Caram que viure i morir com un fantasma civilitzat ens deix fred, fred. Potser per això no em crida una Catalunya reconvertida en immensa gestoria, en 'Diputación Provincial General'

En definitiva que el número 129, ja té molta roba estesa i poc sabó.

.
Nota al peu :
Deliciosa estampa matutina veure arribar junts, juntets, en Felip Puig i el cardenal arquebisbe LLuís Martínez Sistach ( baixant el carrer del Bisbe, es clar ) . Més que un 'oasi català' avui la Plaça Sant Jaume traspuava la santedat del 'limbus patrum' a tocar el Cel.

Con ocho basta !

2010-05-23T18:59:00.001+02:00

Ara fa uns anys la cadena estatal TVE va emetre una aèrie americana anomeda ací [ Con ocho basta] . Efectivament, estrenada el 1977, el títol original [ Eight is Enough ] ens refereix 112 episodis distribuïts en 5 temporades plenes de detalls sobre la familia Bradford.

Font wikipedia

La cosa em ve al cap en repassar les declaracions de l'ínclit alcalde LLuís Tejedor i la noticia que en deriva [ Lluís Tejedor tornarà a ser candidat a l'alcaldia del Prat després de 28 anys ]

Ja fa vint i escaig anys que vaig dir i continuo defensant una qüestió elemental pel que fa als lideratges polítics : Amb vuit anys en hi ha prou. [ Eight is Enough]. Avui mantinc i reforço aquesta idea ( exactament igual que la necessitat de llistes obertes i de candidats meritoris ).

Pareix que arreu del Món hi ha moltes persones assenyades que coincidim en no voler no gestors ni paràsits de la cosa pública. Els anys passant i sovint tot són excuses i raons i sentiments per mantenir el cul enganxat on no toca.

Que si els ideals, que si les circumstàncies, que si el servei als militants, a la ciutat, a la nació, a la Galaxia ... vaja que amb raons i un xic de 'pa - vi - i - sucre' ( ja se sap que regalar estomacs els fa agraïts ) anem tirant de beta.

picture gastroteca

Potser per això hi ha una indecent conxorxa astral que produeix un sistema educatiu nefast, uns ciutadans amb nivells de civisme àlgids i pensaments crítics propis de fumador d'opi reincident.

Com deia un anunci de premsa escrita, 'necessitem ciutadans amb opinió pròpia'. Potser a El Prat de LLobregat també els cal fer dissabte i espolsar racons.   De tota manera bo serà començar per la pròpia casa enlloc de criticar la d'altri.

La cosa nostra porta barretina

2010-03-20T11:30:00.001+01:00

Resulta deliciós capbussar-nos en els diferents escrits d'aquest racó cibernètic. I a voltes sorprenent.

Picture The vespariclan

Així el mateix dia que és noticia luctuosa una organització criminal mig desballestada a Barcelona, apareix una entrada tipus 'treball d'ESO' sobre la màfia i la seva estructura organitzativa ( no deixa de ser una 'empresa' política amb afanys de gestió de la 'res publica' ).

Més enllà d'aquest 'introito' bàsic, m'he trobat tot repensant aquella teoria que ens diu: La 'Cosa Nostra' és un invent català i molt català. De fet 'catalanesc' i 'nostrat' car la definitòria i les arrels ( La Sicilia en mans de la Corona d'Aragó) en son ben evidents.

Aquest tan propi caràcter de la barretina, dels 'nostres', de xiuxiuejar, posar mitja veritat i mitja metzina, de somriure pel davant i fotre-te-la pel darrera. Que us haig d'explicar que no tingueu present.

Jutjar pel que em diuen sense contrastar-ho; condemnar per un no res, sense la valentia de preguntar, de voler conèixer... son trets diferencials del 'rovell de l'ou' a reconegudes obres narratives de l'univers català.

Picture wikipèdia

Màfia i barretina, navalla traidora i cosa nostra, ... xocolata i melindros conforme un paisatge de Sant Jordi policíac gens menyspreable.

Afortunadament som al segle XXI, visc a una ciutat cosmopolita... curulla de catalans amb seny i criteri.

Picture Artiditu

Les històries de novel.la i cinema són el que són i sota els turons metropolitants 130.000 ànimes treballem per bastir un món millor.

I com no. píndola nostrada

La cosa nostra porta barretina

2010-03-20T11:28:00.000+01:00

Resulta deliciós capbussar-nos en els diferents escrits d'aquest racó cibernètic. I a voltes sorprenent.

Picture The vespariclan

Així el mateix dia que és noticia luctuosa una organització criminal mig desballestada a Barcelona, apareix una entrada tipus 'treball d'ESO' sobre la màfia i la seva estructura organitzativa ( no deixa de ser una 'empresa' política amb afanys de gestió de la 'res publica' ).

Més enllà d'aquest 'introito' bàsic, m'he trobat tot repensant aquella teoria que ens diu: La 'Cosa Nostra' és un invent català i molt català. De fet 'catalanesc' i 'nostrat' car la definitòria i les arrels ( La Sicilia en mans de la Corona d'Aragó) en son ben evidents.

Aquest tan propi caràcter de la barretina, dels 'nostres', de xiuxiuejar, posar mitja veritat i mitja metzina, de somriure pel davant i fotre-te-la pel darrera. Que us haig d'explicar que no tingueu present.

Jutjar pel que em diuen sense contrastar-ho; condemnar per un no res, sense la valentia de preguntar, de voler conèixer... son trets diferencials del 'rovell de l'ou' a reconegudes obres narratives de l'univers català.

Picture wikipèdia

Màfia i barretina, navalla traidora i cosa nostra, ... xocolata i melindros conforme un paisatge de Sant Jordi policíac gens menyspreable.

Afortunadament som al segle XXI, visc a una ciutat cosmopolita... curulla de catalans amb seny i criteri.

Picture Artiditu

Les històries de novel.la i cinema són el que són i sota els turons metropolitants 130.000 ànimes treballem per bastir un món millor.

I com no. píndola nostrada

Hi ha alternativa

2010-03-19T01:25:00.001+01:00

L'altre dia una persona em feia aquests raonaments:

- Un grup en sentir-se en perill tendeix a auto reforçar-se tot tancant l'Univers en si mateix. Es reitera en el seu relat, en la seva cosmogonia i nega qualsevol relat alternatiu.

- En depositar confiança en altri, tendim a confiar cegament, sense reflexionar. Senzillament el que digui te tot el valor que calgui i si la realitat s'entossudeix en resultar diferent, doncs és nega i tan panxes.

- No en hi ha prou en tenir raó, raons i convicció. Massa sovint resulta irrellevant si això és posa en valor respecte els dos primers punts.

Així doncs ...

Doncs miri, resulta que hi ha alternativa però requereix autonomia de la voluntat, perseveració en l'objectiu i fer que hom guaiti en si tot fent aflorar el pensament critic i la capacitat de raonament discursiu.

L'individu ha de deslligar-se de la norma de grup i esdevenir motor d'acció.

Dit a boc gros, pareix una anàlisi aplicable a nombroses col.lectivitats humanes informals o formals. En prenc nota d'aquesta explicació sobre una entitat de la Bucarest post - Ceaucescu i confio que al meu país petit no passin aquestes coses.

Píndola exòtica

Benvolgut Miquel .. a la llum d'una espelma

2010-03-14T23:53:00.003+01:00

Avui és titular al diari Avui una cortina de fum del benvolgut Miquel que diu així

"Iceta responsabilitza les elèctriques, el tripartit i el govern de Pujol de les conseqüències de la nevada"

Picture wikipèdia

Puix que 14 de març no és a casa nostra l'April fool's day haig de sospitar que és cosa de la edat i de la memòria. Aquest xicot no recorda la exposició que feu la 'Comisaria' Loyola de Palacio 'long time ago'

"1. Apagones y paquete de infraestructura
Empezaré por un análisis de los apagones en Europa y las medidas que hay que tomar como consecuencia.

Los recientes apagones ocurridos en Europa han suscitado críticas y se ha empezado a debatir el tema de la seguridad del abastecimiento energético.

En este debate, algunos han aludido a una relación con el mercado interior. Es más que evidente que los apagones no pueden achacarse razonablemente al proceso de liberalización del mercado o a la creación de un mercado interior de la electricidad.

Por supuesto, ninguna red eléctrica puede ser un 100% inmune a los cortes. Los diversos apagones en Europa han probado la existencia de fallos técnicos y de errores humanos. En especial, lo ocurrido en Italia y Suiza ha revelado la falta de comunicación entre los operadores de redes de transmisión, lo que resulta inaceptable, esté liberalizado o no el mercado de la electricidad.

Asimismo, el hecho de que se hubiera instalado un fusible incorrecto en una subestación de Londres no me parece que esté muy relacionado con la cuestión de la estructura del mercado. En Suecia y Dinamarca, la razón principal del apagón fue también un fallo técnico.

No obstante, estos incidentes nos dan pie a reflexionar sobre el efecto del nuevo marco de seguridad del abastecimiento. Está claro que la competencia altera la manera de invertir en los mercados de la electricidad y el gas, como deben reconocer los Estados miembros.

Hay que determinar y eliminar cualquier obstáculo innecesario a nuevas inversiones.

Estoy convencida de que debemos poder reaccionar eficazmente a nivel comunitario ante estos sucesos. En el orden del día de la Comisión ya figura desde hace mucho tiempo la seguridad del abastecimiento como un tema prioritario, tal como indica claramente el Libro Verde sobre la seguridad del abastecimiento que propuse a la Comisión en noviembre de 2000.

Creo que hay que tomar medidas urgentes a raíz de lo ocurrido. La Presidencia italiana comparte esta opinión y hemos acordado tratar prioritariamente de la seguridad de las redes energéticas en la próxima reunión del Consejo de Ministros de Energía en diciembre. "

Benvolgut Miquel són paraules escrites i publicades a Brusel.les, 3 de novembre de 2003. Loyola de Palacio era aleshores 'Vicepresidenta de la Comisión Europea, encargada de Transportes y Energía' i presentava el document 'Los próximos desafíos para la Europa de la Energía'

Jutgi vostè mateix que s'ha fet des d'aleshores en aquest i en tans altres afers. Jo he pagat religiosament els meus impostos, taxes i delmes.

Vostè i els seus els han malbaratat en temps de bonança. I ara que van mal dades, a data d'avui encara faig per continuar pagant.

Pareix que vostès s'entossudeixen a malbaratar, espolsar-se les puces i pasar-me de nou la factura. Miri senyor Miquel cap empresa del mon que vulgui sobreviure, donaria feina a la gent que ens gestiona avui els cabals públics a casa nostra.

Això no fa ni millors ni més bons als seus competidors. Senzillament li recordo que cadascú ha de ser responsable del que és a les seves mans.

I de moment hi ha qui viu a les fosques per la incompetència i la mediocritat dels qui han de gestionar la 'res publica' . Li recordo que al Japó per molt menys hi ha qui s'avergonyeix i suplica aplicar-se un seppuku exemplar.

Confio que aquestes notes il·luminin el seu camí de roses i espines.

"Partirono le rondini
dal mio paese freddo e senza sole,
cercando primavere di viole,
nidi d´amore e di felicità.
La mia piccola rondine partì,
senza lasciarmi un bacio,
senza un addio partì.

Non ti scordar di me,
la vita mia legata è a te.
Io t´amo sempre più,
nel sogno mio rimani tu.
Non ti scordar di me,
la vita mia legata è a te.
C´è sempre un nido
nel mio cor per te,
non ti scordar di me!"

I en llenguatge PSC:

Partirán las golondrinas
de mi pueblo frío y sin sol,
en busca de una primavera de violetas,
nidos de amor y de felicidad.
Mi pequeña golondrina se ha ido,
sin dejarme un beso,
ha partido sin decirme adiós.

No te olvides de mí,
mi vida está a la tuya.
Yo te amo siempre más y más,
sigues presente en mis sueños.
No te olvides de mí,
mi vida está unida a la tuya.
Siempre hay un nido
para ti en mi corazón,
¡no te olvides de mí!

All that jazz

2010-02-15T23:30:00.001+01:00

Avui recuperem un vell adagi llatí [ antic, es clar] que diu així:

Blanditia, non imperio, fit dulcis Venus. ..... La tenerezza e non l'autoritarismo fanno nascere l'amore!. ..... La tendresa ans no l'autoritarisme fan nàixer l'amor!.

I perquè aquest pensament ?

Potser per la lectura recuperada d'un article publicat a l' European Accounting Review Vol. 18, No 4 667-695, 2009 titulat:

How CFOs determine management accounting innovation: an examination of direct and indirect effects.

Efectivament un enunciat excel·lent per introduir el traball de recerca de David Naranjo-Gil, Victor S. Maas, i Frank G.H. Hartmann, amb interessants aportacions:

'The decision to innovate   reflects a rational trade-off between the expected costs and benefits' ( Chenhall, 2003; Tilema, 2005 ) .
'CFOs differ in their support for MAS innovation, focusing on the CFO'S age, tenure and educational background
(there are ) factors that provide organizations with an incentive for innovation and factors that determine organization's ability and willingness to change.
MAS innovation depends on the age, tenure and educational background of the CFO

Malgrat aquest estudi es centra en uns perfils executius molt determinats ja podem apuntar que resulta extrapola-ble a moltes organitzacions on la resistència al canvi i a la innovació esdevé un mur quotidià.

Retornem a l'academicisme tot apuntant que :

'In a broad sense, management accounting innovation has been defined as the adoption of a management accounting technique or tool that is new to the adopting organization (cf. Daft, 1978; Damanpour, 1991).' ....
' In particular, this study focuses on three such innovations: the Balanced Scorecard (BSC, Kaplan and Norton, 1996; Ax and Bjornenak, 2005), Activity-Based Costing (ABC, e.g. Shields, 1995) and benchmarking (Elnathan et al., 1996).'

La extensa literatura existent suggereix dues categories per examinar on hi ha innovació:

The first category of characteristics concerns the factors that determine the potential benefit of adopting innovative MAS.
The second category of factors concerns the extent to which organizations rationally adapt to situational needs

Hi ha però un apriorisme necessari:

' ... adoption and use of new management systems requires that responsible managers recognize the need for innovation and initiate the necessary change (Bantel and Jackson, 1989; Elenkov et al., 2005) '

i diferents apropaments organitzatius a la realitat:

' Prospector-type organizations are characterized by their dynamism in seeking new market opportunities and their urge and capability to develop new products and to find creative new responses to suit customers’ demands. Defender-type organizations, on the other hand, are more reactive than proactive market players. '

Els autors suggereixen apunts com:

Organizations that pursue a prospector strategy will make more extensive use of innovative MAS.
.. firms which experience performance downturns are more likely to take risks and to adopt innovations.
' As age increases, flexibility decreases and rigidity and resistance to change increase (Wiersema and Bantel, 1992). Older managers thus prefer security and generally support the present status quo, while younger managers like to take risks and to initiate new projects that might advance their careers (Finkelstein and Hambrick, 1996; Tihanyi et al., 2000; Young et al., 2001) '
Thus, managers who have spent a substantial part of their career in organizations are likely to have developed a power basis, social networks and work routines that they do not want to put at risk, even if they believed that innovation and change would be in the interest of the organization (Wiersema and Bantel, 1992; Finkelstein and Hambrick, 1996; Young et al., 2001).

Efectivament pareix que la edat i la persistència incrementen el conservadurisme i la resistència al canvi

H3a: Organizations that have a relatively young CFO will make more extensive use of innovative MAS.
H3b: Organizations that have a relatively short tenured CFO will make more extensive use of innovative MAS.
H3c: Organizations that have a CFO with a relatively business-oriented educational background will make more extensive use of innovative MAS.
H4: The positive effect of a prospector strategy on the use of innovative MAS is more pronounced for organizations with younger, less tenured and more business-oriented CFOs.
H5: The negative effect of historical performance on the use of innovative MAS is more pronounced for organizations with younger, less tenured and more business-oriented CFOs.

El treball aporta un documentat estudi de camp i una extensa referència bibliogràfica que confirmen les hipòtesi de treball. Cal, però, entendre que sempre és possible moure el món avui tot somiant el demà.

Píndola de retorn

2010 ...

2010-01-02T13:07:00.002+01:00

"El racó d'en Cristòfol" wishes all its readers a very happy, healthy and prosperous 2010 and, why not, a promising new decade.
To our readers and advertisers, thank your for trusting us.

Vaja que moltes gràcies i rebeu els nostres millors desitjos !

Jumala ompi linnamme

2009-12-24T18:29:00.001+01:00

Amb els meus millors desitjos de Pau, Salut i Prosperitat en l'esdevenidor.

De Blogger Pictures

TORNA NADAL

L'arbre desvetlla sons i el vent escriu
ratlles de llum damunt la pell de l'aigua.
Tot és misteri i claredat extrema.

Torna Nadal i torna la pregunta.

¿Proclamarem la pau amb les paraules
mentre amb el gest afavorim la guerra?

                             (Miquel Martí i Pol)

3382 GTD

2009-12-16T23:31:00.002+01:00

A tocar la Catedral de Barcelona, sortim de l'aparcament subterrani per enfilar Via Laietana.
Les 12:59 llueixen rrellotge i l'iPad mostra, gairebé en temps real, la instantània del nou 129é President envoltat de Mossos d'Esquadra. Un audi blau ens creua. Matrícula 3382-GTD, salvaguarda el nostre 128é Presdident José Montilla camí d'una nova etapa personal.
El blau em recorda aquell color de volkswagen 'Passat' que el President Tarradellas heretà dels dominis del Marqués de Samaranch. El blau marí ben fosc ha estat sempre en la meva memòria el 'color del régimen'.
El ja ex-President Montilla ha estat un home prudent i discret fins el darrer minut, amarat per un creixent sentit del càrrec, de la Institució i del païs. Sens dubte les pedres del Palau, la suau remor del rajolí a tocar el despatx,.. els sons clars del carilló, els capvespres de solitud envoltat de segles d'Història ....mil i un petit detalls han transfigurat l'ànima de gestor, en consciència de servidor d'una nació mil.lenària entosudida en no desaparèixer
Ara, "amb plena fidelitat al poble de Catalunya", el número 129 ha de treballar, calaixos buits, carrers curulls de problemes, per deixar un món millor al número 130.   Els fets i no les paraules seran justa mesura per les esperances desvetllades.
I de moment l'hivern és fred, horabaixa és fosc, i milers d'ànimes necessiten creure se si mateixes i en la terra on riuen i ploren els seus jorns de vitals. Avui a Catalunya hi ha misèria material, misèria emocional, misèria intelectual , misèria trascendental.
La primera, com recordava aquest matí Rosa, es cura tapan els forats de les carreteres i fomentan el teixit empresarial i la ocupació . I és la més fàcil i mesurable de encarar.
La segona té a veure amb el model d'urbanització, amb les relacions interpersonals, amb aprendre a sentir i estimar. Res no és imposible, que tot està per escriure.
La tercera té a veure també amb els coneixements i la tècnica, pero al capdamunt de tot demana aprofondir en la manera de pensar i repensar el món que ens envolta. Es misèria d'esperit crític, de capacitat d'entedre, raonar i explicar.
La darrerar té a veure amb la èpica vital : ja he explicat que té poc sentit vindre al Món per pagar IRPFa Hissenda i embussar les Rondes de Barcelona. Caram que viure i morir com un fantasma civilitzat ens deix fred, fred. Potser per això no em crida una Catalunya reconvertida en inmensa gestoria, en 'Diputación Provincial General'

En definitiva que el número 129, ja té mota roba estessa i poc sabó.

.
Nota al peu :
Deliciosa estampa matutina veure arribar junts, juntets, en Felip Puig i el cardenal arquebisbe LLuís Martínez Sistach ( baixant el carrer del Bisbe, es clar ) . Més que un 'oasi català' avui la Plaça Sant Jaume traspuaba la santedat del 'limbus patrum' a tocar el Cel.

2009-12-16T23:31:00.001+01:00

Avui he rebut amb puntualitat "celestial" una nova comunicació de la Biblioteca Vaticana.

Signada per Msgr. Cesare Pasini Prefecte d'aquesta venerable instituci, aporta una immensa alegria puix que llevat que el Món s'acabi abans, el proper 20 de setembre de 2010 és reobren al públic les seves cambres. [ ...the long-awaited day will be Monday, September 20, 2010. ].

Picture Biblioteca Vaticana

A diferència de les inauguracions i més fanfàrria dels nostres polítics habituals, el prefecte anuncia amb solemnitat els fets extraordinaris que preparen amb motiu d'aquesta magnífica re apertura: " The answer is very simple: we will do nothing! We will open... with some excitement and trepidation, to be sure; but simply by returning to our “places of service” at the entrance, in the Admissions Office, in the Reading Rooms... "

[ La resposta és molt senzilla: anem a fer res! Anem a obrir ... amb certa emoció i por, sens dubte, però simplement per tornar als nostres llocs de servei "a l'entrada, a l'Oficina d'Admissions, a les sales de lectura ... "].

Com podeu comprendre, comparteixo plenament aquesta decisió de 'naturalitat' i de 'treball sense soroll' tan magre de trobar en les nostres societats opulente. De tota manera si penseu que això és fruit d'una mentalitat retrògrada, traspasada,.... sens dubte aneu errats del tot.

La Biblioteca Vaticana col.labora activament en projectes web 2.0 i d'universalització del coneixement:

" .... the Vatican Library became a member of the VIAF (Virtual International Authority File), an institution which has been entrusted with the task of creating an authority file for universal use, joining together the languages and scripts of the world’s different peoples. The Vatican Library now shares, within this institution, together with the Library of Congress, the Deutsche Nationalbibliothek, the Bibliothèque Nationale de France, and the On-line Computer Library Center (OCLC), all the practical and symbolic beauty of this initiative. We are proud to be involved in this initiative and, even more, encouraged by the unity and collaboration between peoples and cultures which it expresses. "

[ la Biblioteca Vaticana va esdevenir membre de la VIAF (Virtual Autoritat Internacional dels arxius), una institució a qui se li ha confiat la tasca de crear una Biblioteca d'aplicació universal, unint els idiomes i alfabets dels diferents pobles del món. La Biblioteca del Vaticà ara comparteix, dins d'aquesta institució, juntament amb la Biblioteca del Congrés, la Deutsche Nationalbibliothek, la Biblioteca Nacional de França, i l'On-line Computer Library Center (OCLC), tota la bellesa simbòlica i pràctica d'aquesta iniciativa. Estem orgullosos d'estar involucrats en aquesta iniciativa i, encara més, encoratjats per la unitat i la col.laboració entre els pobles i cultures que expressa. ]

Picture:Codice «De Siciliae Regno» del cardinale Nicolò d’Aragona, del secolo XIV. «Litterae ornatae» iniziali di capitolo. Nel testo, uso di inchiostri bruno e rosso. ASV, Arm. XXXV, 70, f. 6r

Res a veure aquest entusiasme cibernètic, amb els "seagulls" , les gavines, que albiraven els canvis enlairades en les grues que envoltaven les obres. Vaja, aus carronyaires com caganers son els coloms de talaies locals.

La roda del món gira sense aturador.

It's the economy, stupid

2009-12-08T21:56:00.002+01:00

Aquesta frase 'It's the economy, stupid' clarivident fou part de la tríada amb la que els 'supporters' de Bill Clinton esmorzaven cada matí l'any 1992. Feia tot just sis anys que en Joan Majó havia plegat de Ministre
d'Indústria i Energia re-convertidor de siderúrgies i drassanes.

Ara fa pocs dies, amb motiu del 10é Aniversari de Ciutadans Pel Canvi, el vàrem escoltar i en vàrem fruir a la Torre Balldovina de Santa Coloma de Gramenet. La conferència es titolà : Lluita contra la crisi i nou model econòmic.

De Blogger Pictures

Catalunya sempre ha proveit inteligència i seny a la Villa i Corte. En Joan Majo n'és un exemple clar i per això resulta un luxe agradós poder-lo escoltar en cercle íntim . I cal destacar molt positivament que dedica la meitat del temps a analitzar els orígens d'aquesta crisi. L'altre meitat és per fer prospectiva, per marcar línies de futur.

Pel que fa a la diagnosi clínica una idea força clara: El context actual ha provocat la destrucció d'un milió i mig vora dos milions de llocs de treball en sectors econòmics vinculats a la construcció, auxiliars d'automoció, turisme 'low-cost'.
Aquests treballs 'amortitzats' ara no són recuperables en superar la actual situació. D'ací uns anys NO tornara a haver-hi ocupació per aquest cantó. Ergo hem d''inventar' un milió i mig o dos milions d'ocupacions ara inexistents.

Segona idea força a destacar. Avui el gruix de població afectada és sobretot jove i masculina a diferència de la seva etapa ministerial. Així no resulta viable un programa de prejubilacions o de plans d'ocupació 'transitoris' per facilitar arribar a la edat de jubilació.

Encara que la diagnosi aporta altres píndoles excel·lents deixeu-nos anar a la terapèutica.

Aquesta passa no per examinar la Oferta present, ans al contrari per preguntar per la Demanada futura. Val a dir examinar quins 'clusters' seran en els propers anys inductors d'ocupació. En la seva opinió cal parar atenció a aquestes quatre línies:

- Tecnologies de la informació
- Canvi de model energètic - econòmic. Enfocat al canvi de consum.
- Reconversió del sector automòbil /eficiència energètica /estalvi / canvi del motor de explosió
- Atenció directe a les persones

Deixem al lector la reflexió detallada i avancem en aquesta prospectiva per parlar de la estimulació dels llocs de treball i es clar de la reconversió a temps de les persones ( sempre hi ha persones darrera les estadístiques fredes ! ).

El reciclatge ha de ser triple i requereix polítiques actives amb dotació pressupostaria suficient.

1 Coneixements
2 Habilitats
3 Actitud

En definitiva en els propers anys canviarà la forma i el contingut del treball. Sortim de la societat industrial ( avui ja només un 20% del total) i anem a un model productiu nou.

Implica deslocalització i atemporalització. Per això, un contracte de treball que és avui un contracte de lloguer de temps, esdevindrà en el futur un contracte de prestació de servei, no importa on ni en quin horari.

Possiblement superarem la necessitat de treballar plegats, en horaris rígids, amb desplaçaments simultanis. Això tindrà grans implicacions en la mobilitat, qualitat de vida, conciliació de la vida familiar, requeriment d'espai de treball., ...

Com apunta un dels presents un retorn al model menestral ( actualitzat per la tecnologia ) després d'anys sota el jou del model fordista. Un model suis de poc i bo versus molt i dolent. La potència rau en el coneixement i el valor afegit.

Es clar que el temps fuig i queden incògnites per reflexionar

Com contribuir des dels municipis a les reconversions TIC i de factura energètica.
Quin model escolar ? Educar per a què ? Formar en quins coneixements ?
I els nous catalans ?
Quin paper ha de jugar el sector empresarial ? Quin ha de ser el seu compromís - Això de la Responsabilitat Social - =
Reconversió territorial ? Creixement autòcton ?

Com sempre recordeu que el consens de diagnòstic NO implica consens en la terapèutica. I avui la nostra societat és curulla de mediocritat i mancada d'ambició col.lectiva.

Píndola tecnològica.

Solidaritat, Cava, Twitts i l'ensurt maurità

2009-11-30T20:46:00.001+01:00

Si avui és dijous i darrer dijous de mes, això és Cava & Twitts. Dedicat a la xarxa i a la solidaritat 2.0.

De Blogger Pictures

Una primera aproximació dels ponents destaca a Catalunya, 7.500 entintats treballant al tercer sector de caire social. Hi ha una certa similitud amb la societat general pel que fa a la immersió en eines 2.0 encara que aquesta entrada és fruit d'un procés reflexiu.

Hi ha un convenciment total en l'increment d'eficiència i productivitat induïda per l'us intensiu de canals 2.0 . Com sempre, resulta una oportunitat que pot amplificar el treball 'in situ' i també la sensibilització i ampliació de la xarxa de partícips al lloc d'origen.

Hi ha un canvi de 360 graus en la comunicació i difusió, car és la pròpia comunitat de la xarxa qui avalua i amplifica la tasca i les pròpies organitzacions. Malgrat aquesta exigència externa, en general, resulten poc crítiques amb les administracions que els subvencionen i alhora provoquen desastres que la ONG procura endreçar.

Tres-centes persones aplegades per escoltar i debatre una realitat sòlida.

De Blogger Pictures

Ara ja som vora dimarts, primer dia de desembre i malauradament la meva ciutat torna a ser noticia car a Mauritània hi ha incertessa sobre tres persones, una d'elles clarament arrelada a Santa Coloma de Gramenet.

Tot confiant que es resolgui positivament, treballem mentrestant per oferir esperança ací. Els nous catalans hi són per quedar-se i cal que fem camí plegats.

Potser per això diumenge a la tarda s'aplegà un grapat de persones a la Parròquia de Santa Coloma i amb molt d'interès es presentà el Pla Pastoral pel proper bienni. El tercer punt directament parla dels nous catalans.

De Blogger Pictures

Moltes iniciatives per una realitat complexa.

Píndola de colors

La dignitat d'una nació

2009-11-26T20:32:00.001+01:00

Text integre d'una [ entrada ] que subscric totalment. Gràcies professor Enric.
Ja era hora que es produís una resposta unitària davant l’agressió que pot patir Catalunya amb la sentència del Tribunal Constitucional. Per això considero lloable aquesta decisió comuna de dotze diaris del meu país i m’hi adhereixo. Encara que penso que l’Estatut és limitat i molt millorable, és el que van votar els ciutadans en el referèndum de 2006, la seva legitimitat no pot ser discutida per un grapat de magistrats ancorats en el passat de l’Espanya dels cacics i els tirans. L’única solució és l’alliberament definitiu de les cadenes d’un Estat que oprimeix i no comprèn les diferències.

Picture Poesia del momento

LA DIGNITAT DE CATALUNYA (extret del diari AVUI)

Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: “Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i jo vinc a sancionar la llei orgànica següent”. Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.

L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes.

Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels dotze magistrats que componen el tribunal, només deu podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una tèrbola maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels deu jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el govern central i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el “cor de la democràcia”. Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a ell mateix– no farem més al·lusió a les causes del retard en la sentència.

La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de “símbols nacionals” (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.

No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica Transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és altra que el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys setanta transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda, els pactes s’han de complir.

Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més pes demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a l’obsessiu escrutini de l’espanyolisme oficial. I acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.

Estem en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum. Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.
Píndola amb somni

La gallina a la cazuela

2009-11-13T22:32:00.001+01:00

No se perquè tinc al cap aquesta dita d'infantessa.

A casa, a la llar nostrada, mon pare va reproduir el seu món pagesívol i aquell vell mite de l'avi: 'La caseta i l'hortet'.
Així recordo de ben menut conviure amb tota mena d'animals i bèsties; també el corral amb dues dotzenes llargues de gallines ponedores.

Picture Elsbeth

Ai, ai ! Quins records, quin deleix per contemplar aquest animal bord, sense cervell ni sentiment que picoteja la brutícia, tot esgarrinxant-la amb les ungles.

El cap amunt i avall per espicossar, la mirada de rèptil amb ploma, la traïdoria al front, i el xivarri ... sempre molt brogit. Però al cap i a la fi ens ponien i ens donaven ous.

Ja més fet vaig esmerçar estius a Binéfar al mas de la meva tia Pepita. Porcs, vedells, conills, ... i gallines. Moltes gallines brutes i porques fent garbuig del femer.

Potser per tot això em vaig fixar molt i molt en dues expressions castellanes:

1. En anar a comprar 'cromos', cotxes de joguina, ... a prop de casa, hi havia a la botiga un avi que amenaçador parava la ma i deia : "Suelta la gallina".

2. El pare d'un company d'escola en voler dir com prendre profit de qualsevol cosa ens mirava fixament i deixava anar: "La gallina ... a la cazuela"

Certament, la fi probable d'aquestes bestioles, resulta un cop desganyotades, esberlades, esquarterades i esbudellades, la fi probable sia el perol crematori.

Picture ocompras

Confesso però, que fa anys sóc vegetarià per convicció, i això de la gallina no em fa ni fred ni calor. Em fa molt més goig rellegir el volum que em va dedicar un amic monjo budista tibetà.

Era a la Casa del Tibet ara fa quatre mesos. Una eternitat.

Parlem d'IVA ( VAT taxation)

2009-11-03T00:18:00.001+01:00

A propòsit de la nova coalició de la CDU/CSU alemanya amb el FDP , el dia 26 d'Octubre ambdós blocs varen signar un acord de governabilitat que inclou un interessant paquet de mesures fiscals, especialment adreçades a les empreses (persones jurídiques).

Amb data d'efectivitat de primer de gener de dos mil deu   ( 01-01-2010 ) aquest 'pack' de mesures forma part d'un ambiciós conjunt per vèncer la crisi i establir un període de creixement consistent.

En podem destacar modificacions com l'eixugament de pèrdues fiscals d'exercicis anteriors, límit de la deducció fiscal dels interessos les despeses al 30% de l'impost sobre EBITDA, regles sobre canvi de la base i objecte de negoci, sistema de càlcul per pagar taxes d'immobles llogats, impost de transferència de bens arrels, la
abolició de l'impost sobre el comerç alemany, ....

Es tracta de facilitar la recuperació de les empreses i comprometre-les en incrementar la competitivitat de la economia alemanya. Encara més, s'incentiva explícitament l'esforç en recerca i desenvolupament.

Si com qui no vol la cosa fem un cop d'ull al 'paquet' fiscal que el 'Reino de España' ha implementat darrerament, resulta nit i dia, un escenari a les antípodes de l'altre. Temps al temps.

Això si, davant del rigor estadístic germànic, podem contraposar algunes dades que fan fredor. Per exemple, si examinem amb detall l'informe Reckon anomenat 'Study to quantify and analyse the VAT gap in the EU-25Member States' les dades que ens corresponen resulten sorprenents.

El 'VAT gap' no és exactament una mesura del frau fiscal ( fixeu-vos en les explicacions a les pàgines 5-8) encara que sí implícitament hi ha d'ésser reflectit.

Fixem-nos en el 2006.

Hi ha llocs com Grècia ( 30% ), Hungria ( 23 %) Itàlia ( 22% ) on les dades -discutibles- flairen allò que el seny ens diu. Tanmateix podem dir de Bèlgica ( 11 % ) Alemanya ( 10 % ) Austria ( 14 % ).

I que diu l'informe de l'Estat Espanyol ?   Doncs 2 %.

No és broma !

De Blogger Pictures

Resulta que el nostre diferencial entre la estimació d'IVA a declarar i el que efectivament s'ha declarat i liquidat és més baix que el de Suècia ( 3 % ) i marca l'estàndard de país virtuós, seriós, ... exemplar.

Podeu contrastar les xifres amb allò que veieu en la pràctica quotidiana i trèieu-ne conclusions.

Puix que no hi ha paraules, avui píndola a ritme de pasdoble i 'olé'

Tu quoque, Brute, fili mi!

2009-11-01T21:34:00.002+01:00

Verba ultima, Marco Iunio Bruto dicta, fuerunt aut "Tu quoque, Brute, fili mi!" Les darreres paraules, Marc Juni Brut apunta, no foren altres que "Tú també Brut, fill meu !"
Picture s3.fotolog.ar

A propòsit del meu alcalde Bartomeu i el lamentable espectacle dels voltors clamant sang i cadàver: Ave Cèsar.

Refets de l'astorament inicial, esmorteïda la primera pólvora mediàtica, consumits els primers jorns de reflexió 'Ex lege', avui, doncs resulta pertinent repassar tan extraordinària figura de qui ha estat descendent, segons la tradició, de Iulus-Ascani, fill d'Enees i nét de Venus. Amb ma ferma Juli Cèsar va gestionar l'urbanisme:

* Va ordenar la conservació de les cases que donaven a la via pública.
* Va ordenar l'empedrat de les voreres pels propietaris de les cases.
* Va reglamentar el pas de lliteres als carrers.
* Va reglamentar la conducció de carros als carrers.
* Va atorgar subvencions als banys públics.
* Va ordenar el trasllat del Comicis del Fòrum a la Saepta Julia, al camp de Mart, i els Tribunals al Fòrum Julium (entre el Palatí i el Capitoli). En el Fòrum va quedar-hi la "Borsa" i la reunió dels negociants.
* Va projectar una nova Cúria, un Pòrtic i un Teatre.
* Va projectar també un Temple a Mart.
Font Wikipèdia

Pareix clar 'ex ovo' que hi ha una certa distància entre ambdòs augustes persones i en el cas del nostre estimat i car batlle el jutge sospita que va fer seu l'adagi : 'Cuius est solum, eius est usque ad caelum et usque ad inferos' ( qui és amo del terra també n'és del cel que hi ha sobre i dels subsòl que hi ha sota )

De fet en l'exercici del seu càrrec va oblidar la deliciosa anècdota del 'Caesar, non super grammaticos' entre l'emperador Tiberi i el lingüista Ateius Capitó . També va oblidar que cal tenir cura quan la Fortuna t'afavoreix car la roda gira. 'Cum fovet fortuna, cave, namque rota rotunda'

Avui resulta fàcil criticar, denostar, assenyalar amb el dit, i exercir de xai entre el ramat tot apunyalant 'inaudita áltera parte'. Ara be, si la bona fe és contraria al frau i l'engany ' Bona fides contraria est fraudi et dolo' aleshores cal explicar ben clar que tots 27 regidors en son responsables. Responsables per acció i per omisió.

El càrrec públic local té una part de política i una part d'administració. La política és conjuminar voluntats, pacificar conflictes, esperançar el poble, convertir en realitat somnis. La administració és tutelar, dirigir, adequar els mitjans econòmics, l'equip humà, els coneixements, els mètodes i processos, a fi de proveir al poble dels bens i serveis pels que paga impostos i escolleix governants.

Certament hi ha la tendència a cercar el càstig exemplar d'un per amonestar al grup 'Ut plures corrigantur, rite unus perit' . Però en aquest cas, si és confirma per exemple la fallida patrimonial de 85 milions d'euros , tot el consell d'administració n'és directament responsable.

La ignorància 'ignorantia iuris non excúsat' demostra la incompetència i la estafa moral de cobrar cèntims per ocupar càrrecs als que hom no hi te condició. Fins hi tot hi ha qui 'Pro domo sua' inconscient de la pròpia estultícia, vol donar-nos lliçons 'Piscem natare doces'.

'Quid fáciant leges, ubi sola pecúnia regnat? ' Que poden fer les lleis on només el diner regna?

Doncs, poca cosa. Però si que podem els ciutadans que paguem impostos i els patim jorn rera jorn, nosaltres podem exigir 'On ego rem, on ego hominem' a cada persona el que correspongui.

En el seu cas la expulsió fulminant d'aquets vint-i-set elements i tota la colla que els envolta, tan se val sota quina bandera es presentaren.

Nosaltres mentrestant reflexionarem Quo vadis Santa Coloma de Gramenet ?

Píndola amarga per una entrada trista.

CESARE solo
Dall'ondoso periglio
salvo mi porta al lido
il mio propizio fato.
Qui la celeste Parca
non tronca ancor lo stame alla mia vita!
Ma dove andrò? e chi mi porge aita?
Ove son le mie schiere?
Ove son le legioni,
che a tante mie vittorie il varco apriro?
Solo in queste erme arene
al monarca del mondo errar conviene?
Aure, deh, per pietà
spirate al petto mio,
per dar conforto, oh dio!
al mio dolor.
Dite, dov'è, che fa
l'idol del mio sen,
l'amato e dolce ben
di questo cor.
Ma d'ogni intorno i' veggio
sparse d'arme e d'estinti
l'infortunate arene:
segno d'infausto annunzio al fin sarà.
Aure, deh, ecc.

2009-10-03T21:07:00.001+02:00

Fa dies que guardem prudent silenci, car només cal escriure si ve de gust, si tenim que comunicar i si hi ha l'encaix. Hui, dissabte, 3 d'octubre sóc al carrer Còrsega.

Fa dies que hi ha moviments tel.lurics a la Casa Gran que irreveribles l'han fet madurar i ampliar horitzons . Avui una jornada explícita anomenada 'Àfrica vista des de Catalunya'
De Blogger Pictures

Més enllà dels discursos i de les bajanades mediàtiques, aquesta gent enfoca una reflexió serena sobre el nostre món al sud. Hi intervenen fonamentalment persones alienes a la Casa, l'Edmond Shonubi, la Yayi Bayam Diouf, l'amic Mbaye ..... Louis Michel

Reflexions teòriques, vivencials, quotidianes sobre un món que camina perquè vol ser i vol ser per poder caminar. Tot just fa 8 hores que hem tancat el sopar ( i l'acte previ) per commemorar els 15 anys de la Plataforma per la llengua.

"El temps de la Solidaritat ha passat i es l'hora de cooperar, construir, invertir"
"Cal urgentment un nou Plan Marshall avui Àfrica "
"El mundo sigue produciendo tantos refugiados como 50 años atrás cuando se aprobó la Convención de Ginebra."
"Si je reste ici, je veux avoir 100 pour cent de mourir. Mais je parte jusqu'à l'Europe je veux aller 50 pour cent de vivre et ne pas de mourir".
"Jo he nascut ací, però tenia oncles que han provat de venir i no se n'han sortit. Avui he aprés una visió nova sobre Àfrica"
"El problema d'Àfrica no és tan avui un problema econòmic ans de justícia i d'expectatives. Necessitem que ens acompanyin perquè l'afany de justícia és universal"

Dotzenes de pensaments reflexius sobre una realitat polièdrica i plena d'esperances.

Avui que la crisi colpeja la vella i indolent Europa, hi ha motius per no oblidar els oblidats i mentrè a Madrid remuguen per l'èxit olímpic de Rio de Janeiro, a Catalunya hem de començar a pensar i actuar globalment amb criteri propi. Espabilar-nos i cercar un futur col.lectiu.

I òbviament cadascú de nosaltres també hem de pensar i actuar globalment.

Una anècdota col.lateral: España és el 8é exportador d'armes del món. Deixeu-me preguintar exactament quantes vegades ha demanat la gent de CiU que es tanqui Santa Bárbara, astilleros Bazán o Explosivos Rio Tinto ? i els del PSC ?

I en els propers tres mesos, exactament que pensen fer a fi que naltos deixem de fabricar armes ? I per trencar relacions amb governs corruptes ?

Cal col.laborar per fer-ne un continent d'esperança ? Exactament en quant € haig de col.laborar mensualment ? un 3% ?

Píndola esencial

Never say never again

2009-09-21T00:23:00.007+02:00

Amb aquest 'Mai diguis mai més' sortia al mercat el remake d' Operació Tró ( 1965, any del meu naixement) i el darrer dels Bond interpretats per Sean Connery.

Efectivament, Max von Sydow hi encarna el paper de Ernst Stavro Blofeld, el veritable Number 1 de la organització Spectre, acrònim de (SPecial Executive for Counter-intelligence, Terrorism, Revenge and Extortion). - No confongueu ni amb PSOE ni amb PP -.

De fet en Telly Savallas ja en va fer una magistral interpretació l'any 1969 - jo tenia quatre anys - i consolidant el dolent calb ( abans fou Anthony Dawson i també Donald Pleasence ). Ací en teniu unaltre de dolent i calb.

De Blogger Pictures
El títol, un xic sorneguer, fa referència a les declaracions del mateix Sean Connery qui l'any 1971, després de l'estrena de Diamants per a l'eternitat, havia declarat que no faria mai més de James Bond.

A voltes les persones fem exactament el contrari d'allò que verbalitzem, els polítics apujen els impostos que han jurat congelar, etc. Fins i tot, aprenents mediocres s'encaparren en reiterar soflames i errors.

Sort que la magnífica veu de Lani Hall ens recorda que cal ser prudent al verbalitzar i en actuar.

A casa, a la feina, en les relacions socials, mai digueu 'mai més'. Escolteu, pregunteu, .. reflexionem i fem del silenci un aliat. Amb el temps, els anys i la informació disponible, la nostra percepció evoluciona i es transforma.

Avui, píndola amb enigma

Guaita, ves per on

2009-09-18T00:54:00.002+02:00

Avui com cada jorn, m'ha arribat el Thought for the Day amb aquesta idea: "The real battles we fight are on the inside..!". Penseu-hi una estona i poseu-lo en valor més enllà de la pròpia consciència, del progrés personal.

De Blogger Pictures

Picture Deister Software

Per exemple avui m'encaixa també amb el subjecte substantiu d'aquesta entrada: el programari i els creadors de continguts. Si senyor, hui ha estat dijous 17 i això volia dir Cava & Twitts a l'espai que amablement facilita l'HotelB.
No explicarem la xerrada sobre 'branding' ( que no és anar paladejant brandy, es clar ) . Anem pel moment 'Cava' i una xerrada a propòsit de programari, interessos, política, diners, molts diners, .... més diners encara. SAP , programari lliure, E.R.P , i fot-li que va fort.

Efectivament SAP com altres grans 'players' del mercat mundial no deixa de ser un programari petit que permet 'customitzar' i això vol dir moooltes hores de 'consultoria' facturades a preu d'or.

Amb els anys és un monstre gran, enorme, ple de ramificacións, que sense ser ni el millor ni el més apropiat, ha parasitat totes les grans administracions del país ( Generalitat, Ajuntament de Barcelona, Diputació, .... ). Evidentment no es va pensar mai ni en català, ni pels catalans però posant-hi euros trinco - trinco , bitllo - bitllo , ... Sant Pere canta !

Una pregunta innocent fora clamar per alternatives locals.

Efectivament, Catalunya té empreses petites, molt talent, molt potencial i programaris que sobresurten. Poc convenciment i cap suport dels qui prenen grans decisions. Fixeu-vos en aquest article [ La feble posició del 'software' europeu] .

En el cas català hi ha fabricants desapareguts, fagocitats, i alguns exemples de tenacitat com en Manel Sarasa i Open Bravo o en Joan Mora i Kriter , per citar dos exemples. El primer pivota sobre open source i el segon té fonaments M$ si no vaig errat.

I tenim programari punter, sobre una plataforma tecnològica avançada a nivell mundial. Tal és el cas d'en Xavier Escoté i Deister / Axional. Aquest ERP té el cor en català, l'idioma base és el de casa, però directament parla una desena de llengués europees ( es, fr, en, it, pt, de, no, nl, he, pl, bg. ho,.. ) i d'altres més exòtics com el rus, japonès o el xinés.

De Blogger Pictures
Picture Deister Software

Amb presència a tota Europa, Amèrica del sud, Mèxic, s'atreveixen amb USA i demostren cada dia que ací les coses també les podem fer be. Per cert, no tenen res a veure amb [ Oracle reduce sus ingresos trimestrales un 5% ]

I aquests com d'altres lluiten dins del 'cluster' català de tecnologia malgrat aquesta dèria tan nostrada de perdre l'oremus per les coses forasteres: pareix que unes sabates 'Martinelli' són més bones que unes 'Martinez' malgrat aquest sia el nom real origen de la primera empresa.

De la autarquia fins a llençar els diners a mans bàrbares, hi ha molts matisos i sense embuts, posibilitats reals per moltes de les nostres empreses que donen feina i generen riquesa.

Avui com cada jorn, m'ha arribat el Thought for the Day amb aquesta idea: "The real battles we fight are on the inside..!".

I avui, per a tots i gràcies a un fantàstic suggeriment de Trina Milàn ...

Versió forària

Versió autòctona

2009-09-16T01:19:00.001+02:00

Acabo, com moltes altres nits, de donar un tomb (virtual) arreu del món, de les noticies, les anècdotes. Sempre que és possible, en versió local i original.

Picture Newscientist
Ja deia Aristòtil que hi ha tres menes d'homes: els vius, els morts i els nautes. M'encanta això de 'navegar' per la xarxa encara que el vaixell no sia com aquests que podeu trobar a Cannes.

Amb permís de Google, sóc de vela llatina, de mar daurada i llum de dia, ( com aquests ). I potser per prudència no faria disbarats com aquest a la Xina. Es clar que aquests no tenen manies i de mica en mica amplien horitzons arreu del planeta, malgrat també és troben amb els veïns en els llocs més inversemblants.

I es clar, navegant i vorejant, a voltes et trobes amb racons ben estranys que distreuen d'un fet tan petit, petit .. que gairebé no es veu. Si sou tan amables de fer un cop d'ull a aquest problema també mariner, fixeu-vos que en quatre onades i un bufar de xaloc ja una volta al mon heu donat.

Xavalla i morralla

2009-09-15T01:05:00.003+02:00

La xavalla segons el diccionari és 'Moneda fraccionària de poc valor' i la morralla doncs això 'Persona o cosa considerada de poc valor' . Exactament aquesta és la definició d'Espanya avui a la U.E. i al món.

De Blogger Pictures
Picture Marta Bordes

Encara ressona tímidament la proposta minsa i insuficient d'apujar un punt l'IVA [ no dubteu que la broma serà entre 2 i 5 punts, del 18% fins el 21 % pel tipus general ].

Avui els nous amos d'Opel ja han explicat clar i català que això s'acaba. Ací teniu noticia a La Vanguardia catalana i a Le Soir brussel.lenc. Com en le cas de Nissan, la mediocritat incompetent pot dir misa però això són faves comptades.

Apuntem també que el deute de la nostrada OHL passa a considerar-se 'escombraries' sense cap futur i ... ai-las per arrodonir ens envien com sempre nous estudis econòmics del B.B.V.A.

El primer es diu [ La Competitividad de la Economía Española ] i és calentet d'aquest mes. Com sempre punts discutibles i dades, moltes dades. No dubteu en llegir-ho suau, suau.

De Blogger Pictures

Font Servei d'estudis del BBVA.

Puix que sou de cor fort i valents anem pel segon [ Retos para la Economía española: Bases para la recuperación ] que no pot ser més explicit.

De Blogger Pictures
Font Servei d'estudis del BBVA.

Apunto però dues 'trampes' dels informes ( en trobareu més ) .

En el primer hi ha una queixa explícita sobre els volums de Recerca + Innovació [ I + D ] de capital privat, més allunyats dels valors europeus que els volums equivalents d'origen public.
La constatació freda és correcte però amaga el desigual tractament fiscal d'aquestes inversions privades respecte altres de la U.E. i la presumpció de culpabilitat de tota inversió, herència del ministre Solchaga ( Aquell que digué "España es el país donde uno se puede hacer más rico en menos tiempo" -1987- ).
Hi ha per escriure un missal amb els despropòsits sobre aquest disbarat.

En segon lloc i del document posterior , apuntem tota la bajanada de la concentració , grandària, eficiència i FROB. Hi ha una justificació que no aguanta. Vaja, valtros mateixos ...feu cabòries.

Dés idees finals a propòsit d'aquestes pinzellades econòmiques 'innocents'

La gestió que és fa ací de la crisi resulta nefasta, inexplicable, metzinosa [ com curar amb sangoneres el mal de cap ]
Apunteu que en començar a recuperar-se els nostres veïns,... nosaltres encara anirem avall, avall, avall.

I no serà vàlid allò de 'és una crisi mundial i nosaltres no hi podem fer res'.

Som-hi !

Picapolls

2009-09-13T18:01:00.002+02:00

Aquest matí era al pati, al jardí tot enllestint un document per demà. De sobte he recordar quan vàrem baixar amb el pare a l'hort de l'altre faixa. En girar l'escala s'aturà i digué: "Nen, mira, ... aquest raïm és picapoll ! ".

Picture D.O. Pla de Bàges
Ben cert era l'entenimentat diagnòstic i ben eixerida la parra que com a nombrosos llocs del Bàges llueix aquesta varietat menuda però dolça, suau i molsuda.

A la nostra casa pairal, Casa LLoret, als serrats de Montanyana, encara hi trobareu vestigis d'aquest preuat vegetal. Ben segur no resulta el més atractiu als ulls, el més dolç al paladar o el més agraït en la butxaca del pagès. Ha estat, però, un raïm excel.lent, que a migdia jo mateix he despenjat, he rentat i n'he fruït.

Petits plaers i fugisseres reflexions que ens porten a altres consideracions d'allò que ens envolta.

Hi ha persones que ens arriben precedides de comentaris, adjectivacions, murmuris. Uns, herois, triomfadors, reconeguts ; d'altres, dimonis, rebutjats, prohibits.

Així en el nostre itinerari vital donem ma a persones a voltes amb aquests 'prejudicis' . Altres vegades en el desconeixement més absolut. En qualsevol cas, i a versemblança del nostrat picapoll, jo prefereixo que parlin els fets, els actes concrets, reals i mesurables de les persones.

No tothom resulta consistent en referència a allò que d'ell en diuen o que ell mateix explicita de paraula. Afortunadament la majoria de nosaltres ens entossudim en ser i en ser positivament.

Crec que resulta higiènic, reflexionar periòdicament sobre això i procurar que no ens intoxiquin apriorismes a la feina, amb els 'amics' amb la família.

Els meus judicis ja me'ls construeixo jo i avui per avui, ... m'agrada el 'picapolls' i l'escalfor de migdia a prop de Montserrat. Amic Miquel,... no saps el que et perds.

El pati del taronger

2009-09-12T00:55:00.002+02:00

Sens dubte, més d'un ha pensat que el títol és una broma un xic 'boutade' per tancar aquest jorn tan nostrat. Doncs no, miri. Ves per on a Santa Coloma hi ha, nominat oficialment un 'Pati del taronger'.

De Blogger Pictures

A major Glòria dels nostres aborígens i a més gran enveja del nostre Molt Honorable President J.M.A., nosaltres tenim rèplica del mundialment famós Pati dels tarongers a Palau de la Generalitat.

Ara be, com som pobres, bruts i dissortats que diria el poeta, el nostre pressupost només va donar per fer un mini pati amb un únic taronger. Heus ací l'arbre !

De Blogger Pictures

Efectivament, un arbre mediterrani, amb fruit àcid i ombra agraïda. Avui ens ha escoltat fent remor, fent fressa, brogit o soroll que diria algú de can xava.

Ha estat testimoni mut i immòbil d'un silenci trencat per l'enrenou de la Diada.

Demà tornarà a la calma al taronger i comença un cicle llarg i amarg per la nostra terra.

A tocar hora de bruixes

2009-09-08T00:24:00.001+02:00

A tocar hora de bruixes faig un tomb per les noticies del dia que ja és per finir. De tots els titulars, estirabots, anècdotes i altres , avui criden i deturen la mirada tres i només tres.

Picture Jornalul
Cansa molt la premsa indocumentada, el titular dictat per mans fosques, les picabaralles estèrils, els escrits d'insolvència contrastada. Per això avui començo per una 'anècdota', uns segons d'un telenotícies qualsevol: La situació a Burkina Faso arrel de les pluges. Trobareu les dades servides per Intermon i recollides a La Flama en aquest [ artícle ].

La crisi, que és una bèstia lletja, peluda, negre i misteriosa, resulta una gran excusa per no fer el que toca. A que dimonis dediquen elos meus impostos aquesta gent ? a fer rodes de premsa parlant de fútil.leses ? a montar caceres a la Sierra ? ...

Avui s'estrena la plana de la FCO i el segon punt de parada ha estat l'article de l'amic Biarnés [ El braç i la màniga ]. Aquests del Grup Hayek tiren amb coneixement.

Potser per això el darrer, confesso que un xic nostàlgic, és aquest escrit trobat al Jornalul (efectivament he ampliat els meus horitzons a la Dàcia romana ):

Nadia Comăneci: "Greşeam exerciţiile mai mult în vis, decât în realitate"

Si, pels que no recordeu Montreal 1976, la cosa queda lluny molt lluny. Pels dinosaures fou un exemple d'això que avui en diuen la excel.lència.

No hi ha res gratuït al món llevat de la bondat interior. Procureu regalar-ne a dojo.

ALMA, CORAZON Y VIDA
(Adrián Flores)

RECUERDO AQUELLA VEZ QUE YO TE CONOCI
RECUERDO AQUELLA TARDE
PERO NO ME ACUERDO NI COMO TE VI
PERO SI TE DIRE QUE YO ME ENAMORE
DE ESOS TUS LINDOS OJOS
DE TUS LABIOS ROJOS QUE NO OLVIDARE

OYE ESTA CANCION QUE LLEVA
ALMA, CORAZON Y VIDA
ESAS TRES COSITAS NADA MAS TE DOY
PORQUE NO TENGO FORTUNA
ESTAS TRES COSAS TE OFREZCO
ALMA, CORAZON Y VIDA Y NADA MAS

ALMA PARA CONQUISTARTE
CORAZON PARA QUERERTE
Y VIDA PARA VIVIRLA JUNTO A TI

English pub against E.U. elephant.

2009-09-06T16:28:00.001+02:00

Doncs si. El típic i tòpic pub anglès ha desfermat una tempesta total a les aigües de la nostrada eurocràcia brussel.lenca. Exactament la cadena J D Wetherspoon amb més de 670 locals de reconegut prestigi ( i amb wi-fi gratís, per cert ) al Regne Unit.

Picture Wikipèdia

El cas posa en valor una imprecisió de l'arbrat legislatiu comunitari sobre fiscalitat i IVA. Anem a pams. La majoria dels ingressos d'aquest 'holding' de les pintes de cervesa, provenen de clients finals, persones com tu i jo, que no poden deduir-se la ' Value Added Tax' , IVA.

Això vol dir que els preus, com a les nostres terrasses i places, és presenten IVA inclòs. I el tiquet té un total acumulat a pagar que incorpora aquesta quantitat d'impost, 17,5 % VAT a U.K.

Werhersppon calculaba els impostos per cada transacció ( tiquet ) multiplicant el total cobrat per 7 / 47. Òbviament el resultat final s'arrodonia 'penny' amunt o abaix segons la regla aritmètica.

Fins ací força 'normal'. Però vet per on se'l passa pel cap canviar els sistemes informàtics i amb el progrés els arriba el maldecap.
Ara el sistema nou calcula línia per línia i arrodoneix la taxa calculada en cada cas fins dos decimals ; val a dir a dècima de 'penny'.

Aquesta ínfima dècima de 'penny' ha enlairat una polèmica gegantina, car representa una considerable diferència econòmica a la fí de l'exercici fiscal. A l'extrem que la Cort de Justicia Europea va emetre la regla de 5 de març de 2009, Cas C-302/07 ( "Wetherspoon") on finalment s'indica clarament la responsabilitat dels Estats en la regulació exacte del mètode.

Els límits que marca la sentència resulten igualment simples: neutralitat fiscal i proporcionalitat.

Aquesta entrada ha estat suggerida per la lectura de la newsletter de juliol de KPMG Deutchland.

Sentencia del Tribunal de Justicia (Sala Cuarta) de 5 de marzo de 2009 (petición de decisión prejudicial planteada por el VAT and Duties Tribunal, London — Reino Unido) — J D Wetherspoon plc/The Commisssioners for Her Majesty’s Revenue & Customs
(Asunto C-302/07) ( 1 )

(Primera y Sexta Directivas IVA — Principios de neutralidad fiscal y de proporcionalidad — Normas relativas al redondeo de las cuotas del IVA — Métodos y criterios de redondeo)
(2009/C 102/06)

Lengua de procedimiento: inglés

Órgano jurisdiccional remitente

VAT and Duties Tribunal, London

Partes en el procedimiento principal
Demandante: J D Wetherspoon plc
Demandada: The Commissioners for Her Majesty’s Revenue & Customs

Objeto

Petición de decisión prejudicial — VAT and Duties Tribunal, London — Interpretación del los artículos 11, parte A, apartado 1, letra a), 12, apartado 3, letra a), y 22, apartado 3, letra b), de la Directiva 77/388/CEE del Consejo, de 17 de mayo de 1977, Sexta Directiva en materia de armonización de las legislaciones de los Estados miembros relativas a los impuestos sobre el volumen de negocios — Sistema común del impuesto sobre el valor añadido: base imponible uniforme (DO L 145, p. 1; EE 09/01 p. 54) y del artículo 2, párrafos primero y segundo, de la Directiva 67/227/CEE del Consejo, de 11 de abril de 1967, Primera Directiva en materia de armonización de las legislaciones de los Estados miembros relativas a los impuestos sobre el volumen de los negocios (DO L 71, p. 1301; EE 09/01 p. 3) — Normas sobre el redondeo de la cuota del impuesto sobre el valor añadido.

Fallo

1) El Derecho comunitario, en su estado actual, no contiene ninguna obligación específica referente al método de redondeo de las cuotas del impuesto sobre el valor añadido. Ante la inexistencia de una normativa comunitaria específica, corresponde a los Estados miembros determinar las reglas y los métodos de redondeo de las cuotas del impuesto sobre el valor añadido, ya que dichos Estados están obligados, al realizar esta determinación, a respetar los principios en los que se basa el sistema común de este impuesto, especialmente los de neutralidad fiscal y proporcionalidad. En particular, el Derecho comunitario, por una parte, no se opone a la aplicación de una norma nacional que exija el redondeo al alza de las cuotas del impuesto sobre el valor añadido cuando la fracción de la unidad monetaria más pequeña de que se trate sea igual o superior a 0,5 y, por otra parte, no exige que se autorice a los sujetos pasivos a redondear a la cifra inferior la cuota del impuesto sobre el valor añadido cuando ésta tenga una fracción de la unidad monetaria nacional más pequeña.

2) En el caso de una venta con impuesto sobre el valor añadido incluido, a falta de normativa comunitaria específica, corresponde a cada Estado miembro determinar, dentro de los límites del Derecho comunitario, en particular respetando los principios de neutralidad fiscal y de proporcionalidad, el criterio con arreglo al cual puede o debe practicarse el redondeo de una cuota del impuesto sobre el valor añadido que contenga una fracción de la unidad monetaria más pequeña.

3) Puesto que los comerciantes que calculan los precios de sus ventas de bienes y de sus prestaciones de servicios con inclusión del impuesto sobre el valor añadido se encuentran en una situación diferente respecto de aquellos que realizan el mismo tipo de operaciones a precios sin impuesto sobre el valor añadido, los primeros no pueden alegar el principio de neutralidad fiscal con objeto de reivindicar la autorización para practicar igualmente el redondeo a la baja de las cuotas de impuesto sobre el valor añadido devengadas en el nivel de la clase de productos y de la operación.

Qüestió de lletres

2009-09-04T00:30:00.001+02:00

L'altre dia corrien bytes per la xarxa recomanant una nova entrada al blog on l'Albert García Pujadas [ en @qtorb , és clar] endreça pensaments raonats. El títol, prou entenedor, "El nuevo fracaso escolar" , arrodoneix un contingut que mereix del vostre temps.

De El racó d'en Cristòfol

Era dimarts, 1de setembre, de bon matí i el món voltava com sempre. Potser per això a la Flama és feien ressò d'uns fets inacceptables. [ En el món hi ha més de 776 milions d’adults analfabets ]

Comença tot explicant que "El proper dia 8 de setembre és el Dia Internacional de l'Alfabetització. Cal recordar que més de 75 milions d'infants no van a col·legi i els índexs d'absentisme i d'abandonament escolar són proporcionals al nivell de pobresa de les famílies. "

Així mentre a casa nostra el ministre del ram s'agenolla davant la industria televisiva i avança la TDT, als vagons de 'segona classe' hi ha el que hi ha.

Podeu tenir per segur que ens els propers cinc anys hi haurà la capacitat tecnològica ( i la viabilitat econòmica ) per difondre massivament TV, Cinema, Ordinadors en format 3D.

A menys d'un decenni vista una cosa tan 'futurística' com els missatges hologràfics de la Guerra de les Galàxies, serà una joguina quotidiana en mans d'adolescents de 'primera classe'.

Rumieu un xic sobre el paper del professorat, dels progenitors, de la família, en el cas d'aquests 'privilegiats' . Penseu també si mantindrem els vagons de 'segona classe' .

I pel mig potser cal repensar aquest 'tren de futur' , aquestes vides en desplegament , per quina mena de VIA han de rutllar. És clar que, en parlar de via, ens referima Valors, Idees, Actituds.

De veritat hem d'inculcar nobles valors i ideals tot guaitant amb actitud indiferent davant 776 milions d'analfabets perquè-ens-dona-la -gana ?

Lascia ch'io pianga
Mia cruda sorte,
E che sospiri
La libertà.

Il duolo infranga
Queste ritorte,
De' miei martiri
Sol per pietà.

9 8 7 De Sant Lleïr o Lliceri, bisbe de Coserans (s. VI).

2009-08-31T23:50:00.001+02:00

987 és la dada exacte.   I no per qüestions cabalistiques, ni per raons de la electrònica més puntera.   987 és un guarisme, una referència per situar a l'univers la ermita de Sant Lleïr o Lliceri, bisbe de Coserans (s. VI).

Picture Wikipèdia

Que caram, si hui és el primer jorn de setembre, toca aquest venerable personatge en els nostres pensaments, encara que possiblement s'ens faci més dolç a la memòria repescar el fet que l'any 1715 mort a França el rei Louis XIV, el "Roi-Soleil", 77 anys irrepetibles.

Pel mig hi ha 72 anys de regnat, que enriu-te'n d'en Fidel, en Ceaucescu, el Faro de Occidente, o el socialisme a l'Ajuntament de Barcelona.   Puix que, llevat d'imponderables, encara soc al tercer quart de ma vida terrenal (que n'hi ha d'altre ??? ) , això d'un paio manant setanta dos anys no sedueix el meu enteniment.

Crec que hi ha d'haver 'llei i ordre' però que el nostre petit globus avança prou ràpid com per canviar donant tombs tombs. Vaja poc, poc d'allò de 'lo dejo atado y bien atado' i molt de 'mobilis in mobili', deliciosa divisa del capità del Nautilus.

Potser per això aquesta entrada simbolitza alhora allò que és permanent i allò que és mutable. Fixeu-vos en els guarismes i pregunteu-vos quans 7 surten ? Quantes voltes heu de perdonar segons ja està escrit ? Quina és la suma total de totes les xifres ?

Doncs ara fixeu-vos en l'any que segons les savis de l'imperi Bizantí marca la creació del Món i el començament del seu calendari. Resteu-li la nostra xifra i feu-ne tres voltes quatre parts .

Si fem cas a la meva avia, la meitat us pot portar malastrugança.

Avui píndola entretinguda.

Blog day

2009-08-30T21:11:00.002+02:00

A Catalunya el temps fuig sense aturador i encara calenta la diada de Sant Félix, estrenem el nostrat jorn dedicat a Sant Ramon Nonat. Ell fou una de les tres persones ( junt amb Adam i Eva ) que visqué sense nàixer.

Picture Santi, beati e testimoni.

Fill l'any 1204 d'el Portell, exercí de pastor i viatja a terres llunyanes, a Àfrica.

Potser pel fet de ser català, potser per la seva tasca d'alliberament, potser per la seva transcendència més enllà de la mort física i terrenal,.... resulta totalment escaient que en aquest dia el mon, la xarxa hagi edificat un pilar a la comprensió i a la diversitat:

El Blog day

Efectivament i per cinquè any la comunitat blogaire s'hipervincula i es recomana tot afermant la xarxa cibernètica. Heus ací la imatge a propòsit d'aquest esdeveniment:

Si el darrer any feiem cinc recomanacions ben preuades, avui no ens quedem curts i us fem esment d'aquests cinc petits tresors d'arreu:

En primer lloc Hospitalibus , una mirada amb lluentor d'infant a la Baetulo actual.
En segon un de ben específic El darrer Teorema d'en Fermat . Vaja que en Larry Freeman ens fa denteta des de Fremont, California amb això de .
En tercer posarem a Webyantra , una mirada prou diferent al mon tecnologic, amb segell hindu.
El quart serà Rumours, una pàgina tot just estrenada per que publica Stephen Gitonga des de Nairobi.
El cinquè i darrer bloc, De Suïssa estan, seny català a tocar el cel d'Europa.

Finalment i pels que sigueu neòfits, una traducció ràpida del missatge i el sentit d'aquesta jornada:

Què és el BlogDay?

BlogDay va ser creat amb la creença que els blocaires haurien de tenir un dia dedicat a conèixer a altres blocaires d'altres països i àrees d'interès. En aquest dia els blocaires recomanen altres blocs als seus visitants del bloc.

Amb aquest objectiu ben present, en aquest dia cada blocaire publicarà una recomanació de 5 nous blocs. D'aquesta manera, tots els lectors de blocs es trobaran guaitant arreu i descobrint nous blocs prèviament desconeguts.

Què passarà el BlogDay?

Hi haurà una llarga estona el 31 d'agost on els blocaires de tot el món publicaran recomanacions de 5 nous blocs, preferentment blocs diferents de la seva pròpia cultura, punt de vista i actitud. En aquest dia, els lectors de blocs es trobaran fent el descobriment de nous blocs desconeguts, de noves persones.

Instruccions per generar la entrada

Descobreix 5 nous blocs que et resultin d'interès.
Notifica els 5 blocaires que els estas recomenant dins del BlogDay 2009.
Escriu una descripció del Blog i fes-ne un hipervincle en els teus recomenats.
Publica la entrada del Blogday ( el dia 31 d'agost, es clar )
Afegeix-ne le 'tag' fent servir : http://technorati.com/tag/BlogDay2009
I finalment escriu un enllaç a la pàgina del BlogDay http://www.blogday.org

Avui, doncs, píndola especial:

I un extra, ben estimat ...

Salve Bartomeu ... i bones festes

2009-08-25T19:47:00.003+02:00

Avui a horabaixa, rebo l'impacte 'total' d'aquesta nova entrada [ Cultura, participació i festa per enfortir els nostres vincles com a ciutadans ] en el Blog del nostre il.lustre, il.lustrat i mai prou ben raspallat batlle Bartomeu Muñoz i Calvet.

Vagi per endavant, el testimoniatge de la nostra consideració més distingida a la persona i el reconeixement mes car ( del llatí cor/cordis = cor ) pel seu entusiasme cibernètic. (en el que confiem perseveri i és cimenti pels segles dels segles, amén).

Ens congratula, oh egregi alcalde, la nostra total coincidència en els millors desitjos de gaudi, participació i civisme.

No se ben be, de quina manera em ve al cap aquest rememorar d'una altre festa local que tot just ha finit dies enrere. Em refereixo a les celebracions de Ferreries, deliciós poble d'una terra germana. Fixeu-vos, insigne Cèsar local:

Picture Aj. Ferreries

Tal com raja aquesta és la estampa 'popular' [ sense mala llet, eh ! ] amb la que obre l'opuscle d'enguany. [ Programa de Festes ]

Com no pot ser d'altre manera, hi ha aquests breus mots adreçats a la població , que empal.lideixen al costats de la vostra salutació internètica.

Picture Aj. Ferreries
Com en el cas de la nostrada Santa Coloma de Gramenet, el poble de Ferreries gaudeix dels petits actes intimistes, d'entorn familiar, com aquest del dimarts:

Picture Aj. Ferreries

Crec recordar que nosaltres, lamentablement, no tenim encara un carrer dedicat a aquest far de saviesa que fou Sant Bartomeu (o Natanael), apòstol, de Canà de Galilea, venerat a l’Índia.

Ni tenim prou gruix per fer actes com aquest:

Ni tenim aquesta desimboltura, tant illenca, com per celebrar la primera Bartomeuada . ( Que ningú en faci broma que això no és una pixarada de Bartomeus ).

Aquí teniu l'enllaç a les [ Fotografies de l'esdeveniment ].

Graciés, ínclit alcalde per la vostra paciència, pel vostre somriure i per aquesta fe de 'templari' en la nostra estimada vila.

A la vostra salut : Bones Festes !

Taxes, impostos i la mare de tots els ous

2009-08-25T00:06:00.003+02:00

Aquests dies de calor estival s'amaneixen amb un 'divertiment' fiscal que te un cert interès, puix ens obre la porta a reflexionar els límits de la 'igualtat', de la 'solidaritat' i del 'cinisme col.lectiu.

L'escenari microeconòmic és hores d'ara, gairebé d'exemple acadèmic: a la pell de brau la economia s'encongeix, la confiança minva, l'atur creix, els preus estan en deflació moderada, les inversions en valors terrenals volatilitzen el seu valor,...

Picture Cristofol

El Ministre del ram , [ o en el seu defecte, l'Honorable Conseller ] ,tot emulant la dantesca baixada als Inferns, han de cercar la quadratura del cercle: Si hi ha al voltant d'un 20 % menys d'ingressos i les despeses ( i malbarataments espuris ) compromesos creixen sense fí.... aleshores d'on en surten per pagar les misses.

Qui pagarà ?

L'ham d'enlairar impostos a les rendes més altes ja ha estat contestat pels propis tècnics d'Hissenda. De fet una imbecil·litat d'aquest gruix mereix una mort (política) ràpida e indigna del cretí que la formula ( i de passada una amonestació severa als professors que van certificar un aprovat a aital individu en la seva formació jovenívola ).

Els motius d'aquesta reprovació són tan obvis que no cal fer-li els 'deures' a aquest pou de saviesa que tenim a 'Moncloa i aledaños'.

De tota manera anem a examinar tres petites fonts d'on els pot rajar ingrés i que ben segur centraràn propers debats:

L' impost sobre el consum I.V.A / V.A.T
Els impostos regalats i NO cobrats
La pressió contributiva col.lateral
Efectivament són una triada que depèn del Govern i que pot pal.liar la borratxera deficitària dels comptes públics. Som-hi.

L' impost sobre el consum I.V.A / V.A.T

El famós impost sobre el 'valor afegit' presenta en el nostre cas un clar potencial entre 3 i 5 punts per eixamplar ingressos. Fixeu-vos en quina és ara la panoràmica europea:

Font U.E.

I si fem un cop d'ull per productes trobem aquesta comparativa :

Font U.E.

Queda clar que apujar el tipus "standard rate" del 16 % actual fins el 19 % o fins el 21% / 22 % és factible ( i possiblement serà necessari) Altre guerra fora delimitar quins bens i serveis són susceptibles de tarifa reduïda o super - reduïda puix que arreu del Continent hi ha diversitat de criteri i varietat d'assortiment.

Cal però, fer esment de l'impacte negatiu sobre el consum i per tant sobre una incipient recuperació, que pot generar una mesura d'aquest caire.

Els impostos regalats i NO cobrats

Fa anys que es coneix, amb detall i suficiència, el volum de diners que l'Estat deixa de recaptar ... vaja que regala per pròpia incompetència ( o conveniència ? ).

Això de la economia submergida, del diner 'negre', dels bitlles de 500 'Bin Laden'. De fet càlculs no gaire eufòrics estimen un 20 % de diner sense contribució fiscal, xifra que dobla el pro-mig europeu i que manlleva la possibilitat d'un equilibri necessari en les pensions, en l'esforç fiscal,.....

Per què no tothom paga ?

Avui algú apuntava quelcom tan simple com obligar a emetre factura per qualsevol servei ( dentista, advocat, manyac, arregla - rentadores, ... ) . Imagineu un incentiu positiu per exigir-la ? I si la 'factura' desgravés, per exemple ?

Hi ha un gruix gens negligible de flux monetari opac que esdevé coixí i salvaguarda de les rendes més paupèrrimes.

Atacar les arrels d'aquest mal pot tenir un cost d'oportunitat sever pel que fa a la xarxa social i la cobertura de subsistència de milers de persones.

La pressió contributiva col.lateral

D'altra banda hi ha tanoca que no és conscient d'on viu, ni de qui ha de pagar les festes. Per mostra una de tantes manifestacions per 'protestar' les apujades dels I.B.I. o com voler anar de ric pel món , gratis total:

Picture Cristofol

Hi ha racons més sectorials, menys visibles, on es poden esgarrapar molts 'quartos' a la depauperada mesocràcia ibèrica. No dubteu que impostos 'especials' (tabac, esperit de vi, benzina, ..), sobre el joc, multes de trànsit, altres multes per infraccions , taxes, i demés arbrat recaptatori seran apurats per l'Estat fins xuclar el darrer cèntim possible.

Penseu que els hi va la possibilitat o no, de pagar les seves nòmines a fí de mes. Tècnicament la insolvència del 'Reino de España' és més aprop que no pas lluny.

Píndola wagneriana

Qüestions marines

2009-08-22T13:45:00.001+02:00

Tot just toquen les set del matí. Campanes llunyanes acompanyen el meu pas matinal pels darrers decà-metres del Gaià fins albirar la llum del blau mediterrani.

Picture Cristofol

A tocar el Castell de Tamarit hi ha un fràgil espai de verd, de joncs, de refilar d'ocells i de silencis d'aigües dolces amarades de pau.
Picture Cristofol

La visió panoràmica d'una Arcàdia feliç, s'omple amb els primers compassos de les 'Symphonies pour li soupers du Roy', música fastuosa escrita a tombar el segle XVII per Michel Richard Delalande.

Picture Cristofol

Així, tot fruint de les dolces harmonies versallesques, [ fixeu-vos en la partitura de "Les fontaines de Versailles sur le retour du Roy", estrenada el cinc d'abril de 1683], recordem que Mestre de la Capella Reial, Delalande fou, fonamentalment , autor d'obra religiosa.

Els seus motets, juntament amb els de Nicolas Coupillet, Pascal Collasse i Guillaume Minoret omplen de solemnitat la cort de LLuís XIV.

El Sol, aquest astre tan lligat a la figura de qui a les portes de la mort digué "Je m'en vais, mais l'État demeurera toujours." , el Sol s'enlaira i amara aquest petit racó obra del miracle immemorial de Sant Magí.

" On el meu gaiat caurà, un riu hi naixerà"   explica l'origen d'aquest riu Gaia ; el Castell de Tamarit en marca la mort final.

Les dolces onades que en barren el pas són qüestions marines.

Horabaixa a l'Hort de Sant Cebrià.

2009-08-16T17:33:00.011+02:00
Horabaixa, a les Illes.

Vesprada al país Valencià.

Temps de repòs, calma i serenor a l'Alt Empordà.

Foto Cristòfol.

El rellotge és detura i una suau tramuntana alleugera la gespa foragitant la daurada cremor estiuenca. A Torroella de Fluvià la terra és generosa i els matissos dels colors nets i clars. Com diria en Josep Pla, és l'Alt Empordà un paissatge endreçat.

Hui a horabaixa, sóm a l'Hort de Sant Cebrià, casa pairal esdevinguda llar de turisme rural. Bon gust i 'savoir faire' configuren un espai excepcional, mereixedor de la fotografia de portada a 'El Mueble' número 561.

Ves per on, a horabaixa, és possible gaudir, d'un excel.lent tè, del refilar d'ocells al jardí i d'un magnific servei tecnològic ( wifi + free laptop). Paradoxes que te la vida, fa encara no trenta cinc anys aquestes parets guardaven un 'cuartelillo' de la Guardia Civil.

Trenta tricornis, a major glòria del Duque de Ahumada, per 344 persones, vil.la tans catalans la improbable rauxa dels quals atemorí un cacic barcelonita, afincat ací, fins al punt de pagar de la seva butxaca, les escoles i la esmentada caserna benemèrita ara ja fa una colla de decenis.

Ja se sap que de cacics, i de llepes tanoques que 'hablan castellano porque es más fino', a Barcelona en hi ha a dojo. 'Sociovergència' en estat pur.

Així, la dolça pau que a horabaixa traspua l'Hort de Sant Cebrià, endolceix l'exabrupte que em ve al cap.

Res a veure amb l'entorn metropolità del Cap i Casal on la bogeria pel ciment i el 'pladur' pareix no tenir límits.

Que us ve de gust ?

Nature and its symbols

2009-08-16T17:04:00.007+02:00

Si aneu al J. Paul Getty Museum a 'Los Angeles', detureu-vos davant del quadre "Flower Still Life", fruit l'any 1614 dels esforços del mestre Ambrosius Bosschaert, the Elder.

Tot gaudint-ne la execució, el cromatisme, la perspectiva, ... jugueu a comptar les papallones. Un exercici intranscendent, fútil, un xic de badoca encalmat que apaivagara els molts impactes que, sens dubte, una completa visita al complex Centre Getty.

Per cert, teniu fins Tot Sants per delectar-vos amb la selecció ( del propi fons) de paisatgistes francesos dels segles disset, divuit i dinou.

Ara be, puix que no sempre ve de gust esmerçar temps en volar, en controls, aeroports i demés parafernàlia urbanita, podeu escollir alternativament, recrear-vos amb la natura que , ben segur, us envolta no lluny de casa.

La natura és plena de símbols i les ciutats son curulles de persones que no guaiten el cel, que no fiblen l'iris en els ínfims detalls de la vida que els envolta.

Recordes la darrera volta que vas veure una papallona ?

De quin color tenia les ales?

Tombuctú

2009-08-01T20:10:00.002+02:00

"La sal ve del nord,
l'or ve del sud,
la plata ve del país dels Blancs,
però la paraula de Deu, els fets savis,
les histories i els bells contes,
nomes se'ls troba a Tombuctú"

El Cant de Griot, "Le Mali" per J.R. de Benoist

Picture Carla Bordes

I apologize for the inconveniences but I'm on Holidays somewhere betweeen Tombuctú and Shangri-la.

If Earth remains there I'll be back on 24 th August

Meanwhile, be joyful and smile. It's for free.

Mida, tajabone beni tajabone
Mida, tajabone beni tajabone
Habdu buhu yamba, nyari malaïka
Rhawe hekiko darum siserum
momu muhu dida neka mukedinga
momu muhu dida neka muhonga
momu muhu dida neka muhonga
Tajabone beni tajabone
Tajabone beni tajabone
Wele, wele, wele, wele
Abdu nyamba ...wele
Nyari malaïka ...wele
Sika ule yowe ...wele
Dari siserum ... wele
munina ...wele
eka muninga...wele
munina ...wele
eka muhola...wele
ah ah ah ...

Scillo-Fagetum ... punt i seguit

2009-07-19T20:59:00.001+02:00

La fageda amb presència del joliu és un domini climàcic en la Vegetació dels Països Catalans sota el nom científic de Scillo-Fagetum.

I la fageda que convida a la fresca, la remor de les aigües vigilades pels espiadimonis, el brunzit somort en temps de migdiada.

Per gaudir d'aquesta Arcàdia feliç que és el temps d'estiu, aquest blog suspèn temporalment la seva activitat fins el primer jorn de setembre.

Aprofitem per preparar algunes iniciatives de cara a la tardor i molt especialment :

Blogs colomencs
160 Risc & Brain

Els nostres millors desitjos de benaurança i pau

Turons metropolitans ( I ) ... a peu dret

2009-07-18T19:24:00.002+02:00

L'altre dia vaig fer un tomb pels turons que ens envolten i com en els ancestrals ritus iniciatius, l'ascensió progressiva eixamplà la perspectiva i la consciència. Vaja que del ciment al turó i del turó al nirvana ( i sense remugar matafaluga ni cascalls eh !).

Possiblement enlairar-se permet al subjecte albirar noves perspectives, apreciar subtileses i fútil.leses. Obrir la ment i apropar-nos als neguits amb altres angles, ajuda a fer més planer el camí a trobar solucions.

En temps de crisi i mudança, enlairar-se pels turons col.lomencs ens asserena l'interior i ens alimenta la mirada. Així la ciutat minva, el ciment s'aigualeix i el blau mediterrani envolta el Cap i Casal.

A peu dret, els turons metropolitans criden a la contemplació serena, al record d'infant , al gaudi del present, a la esperança en l'esdevenidor.

Recordeu el darrer espai de calma. Recordeu el vostre darrer passeig pels turons .

Dos any d'esperança

2009-07-16T22:15:00.001+02:00

Encara bateguen fort els darrers aplaudiments i els ulls il.lusionats de qui ens acaba de parler espurnegen. Hi ha energia, entusiasme, determinació en aquesta dona, professional del seu ofici i enderiada de la seva vocació.

Picture Cristòfol

Al capdavant de l'Hospital de l'Esperit Sant hi ha una doctora que gaudeix construint, sumant, ... fent d'un somni una realitat esplendorosa. Avui tocs celebrar el segon aniversari d'aquest puntal del 'welfare state' a les 'limes' de Santa Coloma de Gramenet, Badalona i Sant Adrià de Besós.

I per això una petita recepció, unes paraules, un convidar a tothom del barri, als 'usuaris', als professionals, i com no ... la casta política. Crec que és un encert provocar xarxa i complicitat amb accions de portes obertes, amb una visió clara de la comunicació i la mercadotècnia.

Avui vivim en un món en xarxa, hiper-comunicat, amb 'realtime' trepidant i milions i milions de persones que interactuen ara emissors ara receptor, adés creadors de dades i significants.

Picture Cristòfol

La nostra identitat ( física i virtual ) ens la fem o ens la fan. Tanmateix la nostra reputació ( personal i 'on-line' ) esdevé subjecte de la acció col.lectiva.

Resulta fonamental ser-ne agents promotors principals i potser per això a l'Esperit Sant també els resulta cabdal explicar-se i donar-se a conèixer. Hi ha en joc l'esforç abnegat d'un gran equip.

A nivell personal, heu reflexionat sobre la vostra identitat a la xarxa ? ... hi treballeu per millorar la vostra reputació ? ... comuniqueu ?

Píndola pro activa i amable.

Mare de Dèu del Carme

2009-07-15T01:58:00.001+02:00
Aquesta fou la entrada dos anys enrera:
------------------------------------------------------------------------

Hola LLuís, ja és dimarts i el nostre oasis torna. A risc d'esser titllat de 'sentimenal com l'inspector Renault de 'Casablanca', avui farem turisme per un clàssic unversal.

Pux que dilluns fou la Mare de Dèu del Carme .... l'Havanera de la Carmen de Bizet

Apa...

El cor trencat i la esquena sagnant

2009-07-14T00:14:00.002+02:00

Avui torno a casa tot parlant amb un bon amic nascut a Sudan. Cinc voltes més gran que l'Estat Español ( vaja Madrid i perifèria ) actualment censa uns 38 milions d'habitants , guerres interminables , or i petroli en mans estrangeres i l'honor d'ésser el primer i principal exportador de goma aràbiga del món.

Picture Wikimnedia

Ni us passi pel cap preguntar quines són les empreses occidentals que els roben i els corrompen . Menys qui en són els principals accionistes, car qualsevol dia un parell de 'Men in black' us desintegren fulminadors a la porta de casa.

Parlem de la situació social, de la evolució social , de democràcia ...

Al arribar a casa trobo, ai - las, aquest titula periodístic: "Doce mujeres reciben 40 latigazos por llevar pantalones en Sudán " Servit per La Vanguardia i d'altres diaris d'ací, resulta un relat colpidor.

Vist amb els nostres ulls, la cosa resulta inacceptable. I puix que en general anem curts de memòria i faltats de perspectiva, poc recordem que de fet els avis dels nostres avis, si fa no fa, en feien de ben semblants.

La vida a cop de Rosari, de Peineta, de moral corcada, no és tan llunyana. I de 'machotes' salvatges en tenim un grapat a casa nostre.

Així, doncs, ... qué ?

Doncs miri, en primer lloc pensar, en segon repensar i en tercer anar per feina.

Cal observar-nos a nosaltres mateixos i veure que ha fet possible passar d'un món ferèstec en blanc i negre a un mon tan 'educat' i 'refinat' en colors , trufat de pantalles LED, mòbils, wii's i el que calgui.

De l'avia vestida de negre, de les misses amb les dones separades dels homens, dels permisos del marit per anar a treballar, de les esposes educades per ser mares i 'reposo de guerrero'.

Potser hi ha mèrit en això que en diem escoles, mestres, educació. Potser hi ha mèrit en això que en diem Sanitat, serveis socials, 'welfare state'. Potser hi ha mèrit en el desenvolupament econòmic, en la lliure iniciativa, en l'ascensor social, en la promoció dels emprenedors.

Que li sembla a vostè si enlloc de vendre'ls pólvora i pistoles no els venem tractors i tecnologia. La gent de la Fundació per la Pau o de Justicia i Pau li poden fer cinc cèntims a vostè i a qui calgui del que es necessita allí.

I a vostè ben segur que li produïra una gran pau interior donar cinc cèntims ací, als amics d'aquests col.lectius.

És l'equilibri entre el cantó fosc i el cantó il.luminat de l'ànima humana.

Píndola africana.

Catalunya, pessetes, finançament i Laureano Figuerola

2009-07-13T00:57:00.005+02:00

Pareix que amb el ministre Laureà Figuerola i Ballester , primer director de la Institución Libre de Enseñanza i introductor de la 'pesseta' al 'cortijo' madrileny, tenim parentiu llunyà.

Font wikimedia

Avui però, comptat i debatut, la 'fumata bianca' s'expressa en euros i té a veure amb el finançament de Catalunya. El joc polític, les xifres, la informació i la contrainformació... senzillament estaborneixen l'enteniment.

Tinc clar que no m'interessa gens ni mica el soroll, la xifra, la contra xifra i l'argumentari depriment d'uns i altres. Si que vull donar dues voltes a qüestions de més recorregut.

Anem a pams.

Hi ha families que arriben a fi de més amb poc més de 1.000 euros, 2.000 euros o 6.000 euros. I hi ha families que no arriben a fi de més amb poc més de 1.000 euros, 2.000 euros o 6.000 euros. Misteris de la moderna economia domèstica.

Hi ha famílies que poden i pressuposten l'exercici i hi ha famílies que be no poden, be no volen pressupostari
Hi ha qui si no en ragen, doncs no fa vacances i hi ha qui penyora i demana crèdit per anar de vacances.
Hi ha qui viu estafant i fent trampes. Hi ha qui viu honradament i seguint les regles.
Hi ha ....

El que val per una família val per una Autonomia, sia regió o sia nació. I per això afirmo rotundament que aquest acord de finançament neix mort, és dolent i de mal pair.

Fixeu-vos que es parla de xifres i d'ordinalitats però no de responsabilitats, de deures, d'equilibris o de revisions, evaluacions o similars.

Lluny, molt lluny del PDCA.

On vull anar a parar ?

Els pomposos governs autonòmics han de ser responsables dels seus ingressos i de les seves despeses. Han de rendir comptes i han de garantir la eficiència dels diners recaptats per l'erari públic.

Responsabilitat en l'ingrés

Qui para la ma, ha de ser corresponsable de demanar els cèntims als ciutadans. Avui tothom vol inaugurar i prometre però la majoria rebutgen fer d'Hissenda i actuar de recaptadors.
Ser responsable en els ingressos també vol dir, en sentit ampli, ser responsable dels orígens de fons. Endeutar-se ha estat un recurs excessivament fàcil en els darrers anys. Interessos baixos i decalatge cap a llarg termini han fet llaminer estafar als ciutadans la solvència futura. El cost d'oportunitat de cada Euro demanat als bancs és excessiu pels ciutadans i molt minso pels visirs econòmics d'aquestes Diputacions post franquistes.
Ser responsable dels ingressos vol dir també ser eficient en la persecució de la estafa, del diner negre, de les màfies fiscals, dels amics dels amics que atresoren bitllets de 500 Eur ( els famosos 'Bin Laden' )

D'això, òbviament no s'en parla. "Ni esta ni se le espera" que diria aquell.

Responsabilitat en la despesa.

Cobrar més cèntims per malbaratar-ne més te mal recorregut i pitjor final. El creixement pressupostari de les administracions Central i "regionals" no resulta acceptable.
Incrementar el nombre de funcionaris, observatoris, Instituts, actes, festes d'inauguració ratlla la malversació de cabals públics. I la alegria en el dispendi ha fet honor a la España de "pandereta", de "fino" i de "feria".
Parar la ma, demanar per enveja o per esnobisme ha estat un 'leit motiv' consuetudinari per tots sense distinció. Cal demanar analitzar be en que es vol gastar o invertir, quines conseqüències i alternatives hi ha, quin manteniment, quins costos ocults.

El nou sistema No en diu res de res.

Rendiment de comptes.

"Les coses clares i la xocolata espesa" I això vol dir pel que fa al finançament mecanismes clars de revisió i avaluació. Els compromisos adquirits s'han de complir.
Les obres públiques previstes, s'han de licitar, s'han d'executar i s'han de verificar.
Les necessitats d'inversió o despesa, s'han de contrastar i s'ha de rendir comptes clars, senzills i intel·ligibles.

El nou sistema no en diu res de res

Finalment, en Jordi escrivia en el seu twitter "Quina llàstima no ser economista per poder-lo valorar amb un mínim d'objectivitat..."

Tranquil Jordi, no et cal. Amb tants fons, principis, anivellaments, projeccions.... que hi vols trobar?

De moment un apunt senzill a fi que agafis la calculadora: Els gairebé 12.000 milions que algú posa a la taula, no en hi ha ni un sol cèntim que surt d'allí on els guarden els hereus del franquisme i els funcionaris del PSOE.

Tots han de sortir de la teva i de la meva esquena, a cops de fuet o a picada d'ullet institucional. Avui a España, qui és ric viatja 'gratis total' amb impunitat i immunitat i qui és 'pobre' , senzillament 'és pobre' . Tu estimat Jordi, NO ets pobre i ets català.

I els rucs es lliguen a la roda per treure aigües del pou.

Sort que l'avantpassat Laureà Figuerola i Ballester estava en contra de l'esclavisme.

Self-paranoid

2009-07-12T13:07:00.001+02:00

Aquests mots anglosaxons em venen al cap desprès de llegir unes a propòsit d'una espècie de censura 'xinesa' en l'àmbit dels blogs i de la comunicació en xarxa.

En cap cas, cap vincle amb la realitat, només una concatenació en el pensament de qui escriu.

Picture Cristòfol

El concepte de "self-paranoia" ha estat abastament estudiat i tenim al nostre abast publicacions de tota mena [ Effects of gender-matching and racial self-labeling on paranoia in African-American men with severe mental illness. ]

Centrem-nos però en uns breus apunts simptomatològics

"The couple next door are listening in on me, I know it. I saw her in the street yesterday and she looked away."
La parella de l'altre pis m'escolten. Ho se. Ahit la vaig veure al carrer i fa fitar cap unaltre banda.

"The postman is reading my mail. One of my letters last week was not stuck down. He knows all my secrets."
El carter llegeix el meu correo. La darrera setmana una de les meves cartes no era ben closa. Coneix tots els meus secrets.

... / ...

Recordeu aquelles altres de "hi ha comunistes arreu', 'el govern m'espia a totes hores' o 'qualsevol cosa meva és censurada'.

Són petits apunts que delimiten un estat, un neguit permament.

"Being paranoid means being suspicious without reason, and believing that others are trying to harm you in some way. Everyone can be mistrustful at times, particularly if life hasn't treated him or her well.
But people who are prone to paranoia always dread some forthcoming attack or betrayal. They are forever anticipating that something awful will happen, and trying to second-guess what their adversaries might do.
They focus on their fears for the future, and take little account of the majority of times when the past has proved them wrong." [ original]

Estar paranoic significa sospitar, sense raó, i creure que altres estan tractant de fer mal d'alguna manera.
Tothom pot ser a vegades desconfiat, sobretot si la vida no ha tractat amb ell o ella prou bé.
Però les persones que són propenses a la paranoia viuen amb la temença d'un proper atac o traïció. Són sempre amatents de que alguna cosa terrible va a succeir, i tractant d'endevinar segones intencions del que podrien fer els seus adversaris. Se centren en els seus temors per al futur, i prenen poc en compte que la majoria de les vegades el passat ha demostrat que estaven equivocats.

En definitiva una concepció antropocèntrica però poc Ptolemàica del cosmos que ens envolta, lluny del 'premenstrual syndrome'.

Afortunadament, avui les coses resulten senzilles. Nosaltres som responsables dels nostres actes, l'espai de llibertats resulta prou ample, i en la majoria de casos els poders establerts ni tenen necessitat, ni temps ni recursos per segons quines canallades.

O sia que 'Aquila non capit muscas ' que en altres llocs s'explica com “no hay que gastar pólvora en zamuros” .

Pindola extranya per un diumenge joliu

LUCIA DI LAMMEMOOR
"Aria de la locura"

TERCER ACTO
Escena 1
Sala de banquetes del castillo

Lucia entra in sucinta e bianca veste, ha le chiome
scarmigliate, ed el suo volto, coperto di uno squallore di
morte, la rende simile ad un spettro. Il di lei sguardo
impietrito, i moti convulsi, e fino un sorriso amaro,
manifestano non solo una spaventevole demenza, ma
anche i segni di un 'imminente fine

RAIMONDO

Eccola!

CORO

Oh giusto cielo!
Par dalla tomba uscita!

LUCIA

16 Il dolce suono
mi colpi di sua voce!…Ah, quella voce
m'é qui nel cor discesa!
Edgardo, ¡o ti son resa,
Edgardo, ah, Edgardo mio!
Si, ti son resa,
fuggita ¡o son da' tuoi nemici.
Un gelo mi serpeggia nel sen!
Trema ogni fibra!…Vacilla il pié!
Presso la fonte meco t'assidi alquanto.
Ohimé! Sorge il tremendo
fantasma, e ne separa! Ohimé!
Ohimé! Edgardo! Edgardo! Ah!
Il fantasma ne separa!
Qui ricovriamo, Edgardo, a pié dell' ara.
Sparsa é di rose! Un'armonia celeste,
di', non ascolti? Ah! L'inno
suona di nozze! Il rito
per noi s'appresta!…Oh me felice!
Edgardo, Edgardo, oh me felice!
Oh, gioia che si sente e non si dice!
Ardon gli incensi…splendon
le sacre faci, splendon intorno!
Ecco il Ministro! Porgimi
la destra…Oh, lieto giorno!
Alfin son tua, alfin sei mio,
a me ti dona un Dio.

NORMANNO, RAIMONDO e CORO

Ambi in si crudo stato
di lei Signore, di lei pietá.

LUCIA

Ogni piacer piú grato,
mi fia com ti diviso
Del ciel clemente un riso
la vita a noi sará!

(Entra Enrico)

17 Spargi d'amaro pianto
il mio terrestre velo,
mentre lassú nel cielo
iio pregheró per te.
Al giunger tuo soltanto,
fia bello il ciel per me,
ah si, per me, ecc.

Lucia di Lammermoor: Aria de la Locura.

Situació immobiliària ... 2007

2009-07-11T00:42:00.000+02:00

Estimado lector,

Ya está disponible un nuevo número de Situación Inmobiliaria España. Para consultarlo pinche sobre el enlace que le enviamos a continuación:

http://serviciodeestudios.bbva.com/TLBB/tlbb/jsp/sve/pubsec/situinmo/euro/esp/SIES0412.jsp

Si desea dejar de recibir esta publicación en su correo, pinche sobre este segundo enlace, y automáticamente estará dado de baja en dicha publicación:
http://serviciodeestudios.bbva.com/TLBB/tlbb/servlet/tlbbSuscripciones.TLBBSvSuscripciones?XWnumSaction=4&XWcodSref=N220077&XWcodSpubli=SIESPANADO

Si está interesado en alguna otra publicación, puede acceder directamente al formulario de suscripción a través del siguiente enlace:
http://serviciodeestudios.bbva.com/TLBB/tlbb/jsp/sve/suscripc/index.jsp

Font Servei d'estudis del BBVA
---------------------
Sense comentaris

Publicat el juliol de 2007

Seny .... 24 mesos després

2009-07-10T07:16:00.002+02:00
Aquesta entrada fou registrada el 07-07-2007. Ara, amb perspectiva, reedito les paraules que em va transmetre un vell pastor.

CBC dixit:
" Uno no se puede apartar de los pobres ni de los necesitados. Creo que hay dos tipos de pobreza: la material y la espiritual. Esta es la que mas padece la Humanidad. Esta llena de pobreza de incapacidad para abrirse camino por sus propios medios.

Para mi es uno de los factores más graves de la Humanidad por no tener remedio evidente.

Nosotros si nos echamos a mirar atrás, veríamos una cola que no tiene fin, pero al mismo tiempo nos daríamos cuenta de la riqueza tan grande que disfrutamos sin costarnos ni un céntimo. En cambio no le damos ninguna importancia.

Por eso digo que en la sociedad hay una cantidad de riquezas que nos pasan desapercibidas.

Otra de las riquezas que podríamos disfrutar es la llevanza de una vida mas equilibrada en el transcurso de nuestra existencia. Y me atrevería a decir sin miedo a equivocarme porque lo estoy experimentado actualmente, que el 99 por ciento de las enfermedades que sufre el hombre son provocadas por culpa de las dietas mal equilibradas."
----------------------------------------
La vellessa i el seny fan de coixí a aquests mots.

Wisdom ... fem un món millor

2009-07-09T01:04:00.001+02:00

Vaja, vaja, ... ja tenim títol transcendental per una entrada crematística. Que caram ! ralet ralet s'omple la guardiola però això és ben lluny de fer-nos curulls de felicitat.

Picture Cristofol

Petit apunt a propòsit d'una editorial del Taipei Times amb aquest encapçalament:

The limits of capital in forging better lives ( Els límits de capital en la creació d'una vida millor )

Deliciosa entrada signada per Tristan Liu que comença tot just així:

<< There is a Taiwanese saying that goes: “Man has two legs, money has four.”

As Taiwan’s economic bubble formed, this adage was often used to describe a situation in which it was easier to get rich by investing than through genuine hard work. >>

<< Hi ha un adagi a Formosa que diu : "Els humans tenen dues cames, els diners n'han quatre"

En els temps de creixença de la bombolla econòmica de Taiwan, aquest adagi s'utilitzà sovint per descriure una situació en què era més fàcil fer-se ric invertint que mitjançant un veritable treball dur. >>

Realment una pinzellada aplicable al "prodigi ibèric" mesetari i galàctic alhora. Fixeu-vos quina 'delicatessen' apunta:

<< Taiwan’s nominal economic growth for the period 1998 to 2007 was 36.77 percent, but the average disposable income for each family only grew by 5.49 percent over the same period. It is clear, therefore, that most families did not get much of a share of the nation’s economic growth. >>

<< El creixement econòmic nominal de Taiwan per al període 1998 a 2007 va ser del 36,77 per cent, però la renda mitjana disponible per a cada família només va créixer un 5,49 per cent durant el mateix període. És evident, per tant, que la majoria de les famílies varen rebre una minsa part del creixement econòmic de la nació. >>

La "música" ha estat similar, anàloga, arreu del planeta i en definitiva la distribució desigual de la riquesa és avui mes evident. Realment interessant l'article tanca amb :

<< The government should invest in creating a market environment and an education system that favor innovation, allowing people to realize their potential through innovation and creativity, to enjoy a share of the benefits of economic growth and to live and work in prosperity and dignity through the fruits of their labor. >>

<< El govern hauria d'invertir en la creació d'un entorn de mercat i un sistema educatiu que afavoreixin la innovació, permetent a la gent a adonar-se del seu potencial a través de la innovació i la creativitat, el gaudi d'una part dels beneficis del creixement econòmic i per viure i treballar en la prosperitat i la dignitat a través dels fruits del seu treball. >>

Res a dir.

Píndola llunyana.

...

Jamaica ... somriure i felicitat

2009-07-07T20:54:00.001+02:00

Certament en temps ombrívols resulta agraït escriure amb alegria ratlles que porten notícies agradoses. Avui i per a tots vostès un breu apunt que farà empal.lidir d'enveja al veí americà.

Jamaica is Third Happiest Nation on Earth

Diu la Constitució dels EEUU que un dels drets dels seus ciutadans és la recerca de la pròpia felicitat ( sovint però, provocant la tristesa arreu ) . A major enveja dels prohoms 'gringos', a més escarni del nostrat Honorable Conseller Saura, i de la seva recerca de la 'felicitat' ecologista de debò, resulta ara que   9 dels 10 llocs més feliços del món són d'America Central i del Sud.

"The performances of the top three countries were indicative of the Central and South American region which ended up with nine of the top 10 places with Brazil, Cuba, Guatemala, Colombia, El Salvador and Honduras also included in the top 10. Cuba was ranked number seven."

De fet Cuba és al novè lloc i Jamaica puja del cinquanta tres fins el tercer.   Ai, ai ! Si en Bob Marley aixequés el cap, que en seria de feliç!

Anem a pams. La noticia és servida per "Jamaica Information Service" i resum els treballs del "Happy Planet Index published by Britain's New Economics Foundation."

Apunta aquest estudi que a Jamaica és fàcil ser relativament pobre i difícil ser extremadament pobre:

" The proportion of people living on under (US) $1-a-day is less than in richer countries, such as Costa Rica, Argentina or Turkey."

I també ens explica algunes intuïcions que ja teníem: A occident gaudim poc d'aquesta oportunitat que és viure. LLegiu amb cura el que explica Mertxe a la entrada "La vida esta para vivirla".

" Rich, developed nations fared poorly. The highest placed Western nation was the Netherlands at 43rd. The United Kingdom was at 74th, well behind Germany, Italy and France, but ahead of Japan and Ireland. The USA fared particularly poorly at 114th of the 143 countries surveyed."

Pel que fa a casa nostra, sóm al lloc 76 a tocar d'Iran , Cambodja i per sota de Geòrgia. Poca broma !

Per millorar el tremp avui pindola amb Sol i plantes medicina

Diumenge ..... macedònia

2009-07-06T00:17:00.002+02:00
Publicat el 07 de juliol de 2007, ara fa una eternitat.

Sovint cal repensar el que fem i de temps en temps deturar, mirar enrera... mirar endavant, apamar el camí fet, comptar el temps, endreçar els records i sobretot somriure amb placidesa.

L'altre dia responia de manera epistolar

"La vida dalla les innocències com el tems garbella les amistats".

a aquesta conversa:

- AMICUS FIDELIS, PROTECTIO FORTIS; QUI INVENIT ILLUM, INVENIT THESAURUM.

- Amico fideli nulla est comparatio, et non est ponderatio contra bonitatem illius
i encara diria més ....

"La vida dalla les innocències com el tems garbella les amistats".

- ... / ...

Gaudim doncs del temps recorregut i del caliu atresorat.

Open clipart library

2009-07-04T19:06:00.002+02:00

A voltes necessitem dispossar d'imatges amb les que arrodonir un text, una presentació, un document multimèdia.

Avui portem a aquest racó de món. la adreça d'un projecte global i globalitzat, [ Open Clipart ], car hi col.laboren desinteressadament persones d'arreu del planeta . Així sota el denominador d'aquest logo s'amaga una extensa biblioteca de grafismes sobre les més diverses activitats i coneixements.

Feina 'enciclopèdica' en la que podeu col.laborar activament [ Registreu-vos-hi ] i de la que us podeu mantenir-vos informats mitjançant inscripció en la seva [ LLista de distribució ].

I per trobar allò que volem, podem aprofitar això tan de moda , anomenat [ núvol d'etiquetes ] .

Avui per tancar píndola amb aires de llibertat.

M3 ....

2009-07-03T01:45:00.003+02:00

Si preguntem al carrer per l' M3 .. hi haurà un il.luminat que ens parlarà del famos MI5 , del Match 3, del BMW 3 i fins i tot de la marca de notes adhesives 3M.

Picture Cristòfol

Jo, però, em refereixo trinco - trinco, bitllo - bitllo als actius liquids en mans del púiblic, la massa monetària anomenada M3 . Avui per una d'aquelles circumstàncies de la vida ha deixat de funcionar la nostra màquina de fabricar bitllets i puix que haviem de fer front a alguns pagaments inajornables, hem anat a retirar un petit feix dels nostres estalvis. Dels diners que deixem als bancs a fi que ens els guardin i s'enriqueixin .

La agència que la meva entitat bancària tenia sota casa esta tancada, clausurada. Passeig amunt per trobar que la oficina principal a la meva ciutat te el caixer fora de servei.

Malgrat el latrocini d'una comissió d'usura, em resigno a passar en tercer lloc, per una la oficina principal d'una caixa mastodòntica. Tancada per nocturnitat un cartell em fa tombar cap a un altre sucursal vora casa.

El caixer autòmatic em diu que res de res, operació no disponible. Ja en van quatre.

Paciència i sabata. Entro a la oficina de la competència, la caixa amb pianista i pèrdues astronòmiques. El caixer no pot efectuar la operació. Cinquena sucursal visitada.

Que n'és de pèrfida la voluntat de la Fortuna. I que n'és de sarcàstic el compte del Rei Mides.

Els meus cèntims manllevats per una xarxa telemàtica, jo tot just agrego el meu nebot de 10 anys com amic al Facebook i mentrestant a Singapur o a Abhu Dabi hi ha algú que compta amb fruició els meus bitllets (reals) de 500 Eur.

La globalització també juga amb els meus cèntims. De fet hi ha un tal Zapatero que m'els està rentant cada dia.

Vaja, que cada cop que obre la boca compromet els meus cèntims, puix que el que promet té un cost, es financia contra deute i el deute d'avui contra el valor real dels meus cèntims ( i els dels meus hereus ).

A casa en deien treballar per les putes. i a sobre sense poder-los tocar.

STATEC ... i no son garrotades

2009-07-01T12:11:00.002+02:00

Qui no està content és perquè no vol ! Fins i tot si la economia és una reixa al teu voltant.

Picture Cristofol

Fixeu-vos en aquestes dades de l'STATEC ( Oficina estadística de Luxemburg ) , enveja de Zapatero i el seu 'lluent' equip econòmic.

Gràcies a aquesta [ entrada ] al diari Tageblatt, faig una aproximació al darrer Cahiers économiques anomenat [ N° 108 La société luxembourgeoise depuis le milieu du 19e siècle dans une perspective économique et sociale ]

Títol llarg per 154 pàgines d'història econòmica i social, amb delícies com "Vers la fin des années 1880 un ouvrier travaillant dans la « fabrique de dallages céramiques de Wasserbillig » gagne 3 à 5 francs par jour ; un manoeuvre de 2,5 à 3 francs. " i detalls com:

La part final ens facilita un bon assortiment de quadres macroeconòmics que permeten tenir una bona perspectiva sobre el moment econòmic d'aquest Estat europeu.

Aquí [ Pàgina ] trobareu el forma electrònic per descarregar. A peu d'aquest apunt destaco que com Catalunya, la seva taxa de cobertura ( 71 %) així ens ho recorda, importa més que no pas exporta i com nosaltres no destaquen especialment en la producció de cap be natural.

Tenen veïns grans, han patit invasions i garrotades i al capdavall com els catalans 'de les pedres en fan pans' .

Ja voldria, però, gaudir del seus nivells de renda, educació, cobertura social.

Enveja ?

Avui píndola aspre

Malawi , Haití, Vietnam, Sudan, ... Roma. We are the world.

2009-06-30T17:27:00.002+02:00

L'altre dia fèiem esment d'un titular a la Agència Flama. Avui en portem alguns de la Agència Fides , car agradi o no, la multinacional més globalitzada, més antiga i més ben informada és aquella que té Guàrdia Suïssa.

Picture Cristofol

Som-hi:
Anàlisi amb motiu de la reeleció del president Bingu wa Mutharika a Malawi ( 143 diputats sobre 193) i la difícil situació de fam i penúria. [ Artícle ] Recordem que encara no fa 40 mesos era un lloc exportador d'aliments i exemple d'esperança per Àfrica.
Anàlisi i campanya activa per Haití [ Article ] Com recorden, és i serà molt de temps el lloc més pobre d'Amèrica, amb un drama infantil, sense infraestructures nio esperança. A tocar la terra d'un tal Obama, per cert.
Anàlisi sobre Vietnam [ Article ] amb motiu de la visita 'Ad limina' dels seus bisbes.
Anàlisi del procés de pau al Sudan [ Article ] , visió geopolítica per redreçar un drama enorme.

Certament cal tenir una visió global del món per tractar de comprendre d'on bufen els vents, quins són els signes dels temps presents i quins poden esdevenir camins de solucions en els propers mesos.

Picture Cristofol

" Al loro, Que no estamos tan mal, hombre "

Avui píndola amb molts significats.

Aaj

Convergència Solidària

2009-06-29T17:09:00.002+02:00

Llegeixo la noticia de la Agència Flama [ Convergència endega una campanya per col·laborar amb les entitats socials a minimitzar la crisi econòmica ] i en destaco tres ratlles:

"Algunes d'aquestes entitats han incrementat en un 50% les demandes d'aliments i d'articles de primera necessitat. "
"és una campanya per lluitar contra la crisi, no només amb el discurs polític sinó també per obrir-nos i conscienciar a la societat catalana que necessitem ser més solidaris que mai"
"Convergència Democràtica de Catalunya recollirà en els seus locals arreu del territori aliments de primera necessitat (arròs, farina, cereals, llet, llegums) ... ."
D'antuvi cal agrair-los l'interès, la voluntat de fer i el que finalment passin a l'acció. Catalunya és obra del Cister, d'allò que en diem 'Ora et labora' i avui cal menys discurs 'social' i més acció 'humana'.

Fàcilment se'ls pot criticar l'slogan i se'n pot fer broma i brometa, encara que això no invalida les raons de fons , la necessitat objectiva ni la realitat crua.

Si alguns actuals governants fan mans i manegues per mamar de la mamella pública fins a la jubilació, per a la majoria dels administarts ( i nodridors de l'erari públic) la cosa pinta ben lletja. Facin el favor de no mirar-se el melic i prenguin exemple.

Escolti, a tornar de vacances les administracions locals tindrà 'tensions' de tresoreria, la Generalitat descobrirà teranyines en els seus comptes bancaris i els aturats es multiplicaran a dojo.

En deixem constància escrita.

Hi ha, però, un camí d'esperança. I milions de catalans que seran solidaris. Temps al temps.

Diables ... i bruixes

2009-06-28T19:19:00.003+02:00

Aquest cap de setmana he gaudit de la novena "Nit de bruixes" a Altafulla. La costa daurada fa anys que sembra turisme més enllà de l'or de la sorra i el blau intens del Mare Nostrum. Potser per això hi ha colles de folklore popular i entitats com el Grup de Diables d'Altafulla
[ Parc del Comunidor, s/n telf : 679 307 000 ] ja es pemeten publicar llibres com el de la instantània.

Picture Cristòfol

A la meva ciutat enguany, tot just en les properes setmanes, podrem celebrar els primers XXV anys de la "Colla vella de diables de Santa Coloma de Gramenet". Una eternitat.

Ara fa vint-i-cinc juliols, una colla de jovent participàvem com monitors als 'Casals d'estiu' curulls de vitalitat i empenta. A migdia, enllestida la feina, era cerimonial retrobar-nos al Bar Plaza, avui desaparegut.

Entre cervesa, vermut i patata fregida és comentava l'ensopiment general de la nostra ciutat. Recordo perfectament els primers comentaris: en Jaume Baliarda, en Jordi Olivés, Berta Nuñez, jo mateix.

Una proposta i de seguida una trentena de persones ( Pili P., LLúcia G, Emma E. , Marcel E, Marta O, Pere P, Xantal O, Joan C, Judit M, Xavier C, Imma P, .... ) aplegades amb un objectiu comú.

Recordo arribar a casa i demanar una fortuna , mil pessetes ( 6 eur) per fer caixa comuna i poder comprar roba de sac, fusta, espàrrecs, ... ) .
Dit i fet naixia la "Colla Vella de Diables" que amb el temps esdevingué un dels plats forts de les Festes Majors locals. De l'adjectiu "vella" , ara ben escaient, en tinc la paternitat car ja en aquell moment en defensava la competència i per tant la aparició d'una "Colla Nova de Diables".

Picture Cristòfol

Con aleshores participar en el teixit associatiu, en les entitats, ... només demana gratuïtat i decisió de la pròpia voluntat. Donar temps, giny, força, ... a canvi de no res, no te preu i ens fa gaudir de benestar.

Enguany l'esforç dels centenars de persones que han fet cremar "carretilles" a Santa Coloma , culmina una etapa positiva.

Enhorabona.

NOTA : Ajudeu-nos a fer llista amb tots els que han col.laborat

Il Pirata

2009-06-26T00:30:00.001+02:00

El 27 d'octubre de 1827 s'estrenà a l'Scala de Milà aquesta Òpera de Vicenzo Bellini on es mostra la història d'amor entre Imogene i Gualtiero, destorbada pel duc 'Ernesto di Caldora'. Ací   [ Il Pirata ] trobareu el 'libretto' sencer.

Picture Cristofol

El segle XX ( i també ara el nostre ) ha estat farcit de 'pirates' menys romàntics. Pocs d'informàtics i molts de polítics, econòmics, militars, metges,.... Poseu noms.

Tot endreçant les lleixes ( 'estanteries' que dirien a 'La Nostra' ) m'he retrobat amb Robert H. Bates i el seu 'Prosperidad y violencia' .

Anem a les conclusions:

"Enfrentando a unos grupos y regiones con otros Obote se mantuvo en el poder, incluso adoptando medidas que empobrecieron a su país.

La suerte de Uganda, como la de Ghana, muestra, pués cómo pueden explotar los gobiernos la rivalidad entre las comunidades locales y sobrevivir políticamente, incluso sin generar crecimiento econòmico" (1)

No cal gaire més per recordar aquest darrer decenni, les tensions entre Catalunya i Espanya, Barcelona - Madrid, Estatut vs. Constitució i 'tutti quanti".

L'enfrontament de les parts, el 'Divide et vinces' d'en Juli Cèsar és molt present en la nostra vida quotidiana, en les relacions interpersonals, en les posicions dels agents socials, en la geopolítica, en el dialeg Nord-Sud.

Tú també fas de pirata ???

Avui píndola amb ganxo.

Ascolta...
Geme l'aura d'intorno... Ecco l'ignuda
Deserta riva, ecco giacer trafitto
Al mio fianco un guerrier... ma non ? questo,
Non ? questo Gualtier... ? desso Ernesto.
Ei parla... ei chiama il figlio...
Il figlio ? salvo... io lo sottrassi ai colpi
Dei malfattori... a lui si rechi... il vegga
Lo abbracci, e mi perdoni anzi ch'ei mora.
Deh! tu, innocente, tu, per me l'implora!
Col sorriso d'innocenza,
Collo sguardo dell'amor,
Di perdono, di clemenza,
Deh! favella al genitor.
Digli, ah! digli che respiri,
Che sei libero per me;
Che pietoso un guardo ei giri
A chi tanto opr? per te.
(Odesi dalla sala del consiglio un lu?gubre suono).
Qual suono ferale Echeggia, rimbomba?
Del giorno finale ? questa la tromba!
Udite...

(1) Bates, Robert H. (2001) , " Prosperity and violence: the political economy of development", Ed. W.W. Norton & Company, INC.